Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

d'exagerar l'activitat de la vegetació perquè allavors s'obtenen tiges	abrinades	, esllanguides (etiolees). És per això que a la nit es deixa baixar
hi havia un bell cavaller, home de gran paratge, ardit i prompte,	abrinat	, de noble nissaga, jove i de molta bellesa. I l'Emperadriu se'n va
ben nostrats, alçaven, alegres, les banderes. El rei en Jaume, ros i	abrinat	, feia crides per la conquesta de Mallorca. Responien senyors i cavallers
va ben errat. Jo, repeteixo, ho sentiré per ell, perquè és intel·ligent i	abrinat	i molts moments no sembla rei, sobretot quan boxeja amb el manager
aquest rei, del qual s'omple la boca, aquest rei tan intel·ligent i	abrinat	, no és més que un cretí sense sentit moral de cap mena." A la bona hora
caravana que trionfal de termes no coneix mides. Veuen cavalls	abrinats	, molta perícia i destresa; s'escampa un mon de
avui, continuà diguent l'orador, tres coses: doblers, oració i joves	abrinats	propagandistes per la premsa catòlica. Doblers perque nostros periòdics
és com una veritable desgràcia en el si de la família. Resten madones ben	abrinades	, amb molt bona mà "sobrassadera", gairebé a tots els pobles de la part
carrers de ciutat com per tots els recons de la pagesía, aquella fadrina	abrinada	dels primers anys, duguent arreu noticies de la vida, esclafits de
sembla que en fa molt, de temps": tenia la veu brava, però	abrinada	. Una Cosa de no dir, aquella veu la deia com que viure.
pintada de groc. Amb ell viu una mulata, Altagràcia. És una noia alta,	abrinada	, que es mou sense fer soroll i no enraona si no és interrogada. He dit a
les nòu, un homo que parexía un criat de bona casa, d' aquells antichs,	abrinats	y sèrios; rassa que també va desapareisquent de día en día. Preguntá per
retorsentse com si patissen y fessen esforsos per aguantar la soca dreta,	abrinada	y llisa, que sempre he vista corsecada, y encare manten els gruixats
vell centenari qui enguany comença a mostrar el cap pelat; les airoses y	abrinades	, de perfil delicat qui acaben en punta fina com les agulles, de la Sèu,
tigre dotat d'invisibilitat que surt, brusc, s'afua,	abrinat	, de dins d'una mata que encara ha de néixer. La llum dels llums
vagis encara! La veu de Mònica [(Cada vegada més evanescent i	abrinada	.)]: Blai... Blai... te'n recordes... d'aquell tercer estiu... a la borda
després de comprovar a través de l'espiera obrí. Era un xicot molt jove,	abrinat	i amb l'adolescència desfigurada en un rostre abotornat per l'heroïna.
una entrevista amb una diputada del Fine Gael, una senyora	abrinada	que —segons el Qui és qui de la política irlandesa—
Nacional. Sortint del «Dail», vaig veure una vella senyora ben	abrinada	que creuava el pont d'O'Connell, abraçant una creu de fusta embolicada
i gens malmanat i així és de creure que altres més joves, més trempats i	abrinats	, en sabran aprofitar tot el calaportal de documents per aixecar-ne altres
i fora del taller tot va obrint-se en branques cada vegada més primes i	abrinades	. Les coses més diverses entren, així, a la creixença, i s'arboritzen
a pintar-li els relleus més prominents de la cara. Com que era home	abrinat	i bon coneixedor de l'ofici, amb un tres i no res li va aixecar la bístia
alta era de casa de rebost ple. El sogre esperava ser, un moliner alt i	abrinat	, era l'excepció de la dita antiga que afirma que «pescador de canya i