Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

confosos l'un amb l'altre, com si fossin una sola persona. La visió l'	abrivà	encara més, féu encara més ampla la seva solitud, gairebé angoixosa.
si les contingències de la política general hispànica no haguessin	abrivat	els esperits cap a postures cada vegada més extremes. Els conservadors
distints els principals objectes d'alentorn; l'ull, no-res-menys, s'	abrivava	debades per atènyer els angles més allunyats de la cambra, o els recers
escaure, jo t'assenyalaré un lloc on es soplujarà. Quan, però, un home s'	abrivarà	contra un seu proïsme per occir-lo de traïdor, de l'altar meu el llevaràs
de la terra, obrí Josep tots els graners i venía blat als Egipcis, car	abrivava	's la fam en la terra d'Egipte. I tota la terra feia cap a l'Egipte, a
la font! Ell, pels herbeis, anava vora el mur i l'	abrivaren	arquers, sageters el feriren. Mes parà fort el séu
clara prosòdia mediterrània, contava menudament glòries i meravelles i s'	abrivava	davant d'un retaule, davant d'una pintura, davant d'un marbre, amb un
tret fa soroll. Una bona ganivetada, millor. Escorxat! Reien. L'Esteve s'	abrivava	. —Calleu! —Callarem, si ens convé. Ves, aquest! S'escamaven. Transigien:
voluntat l'arrossegava. L'encís de Laia. —...que no torni... Uns ulls l'	abrivaven	. La mirada punxaguda, de serp, de la dona. Ella, oferint-se-li,
perquè m'ha ullat el sol: els fills de ma mare s'	abrivaren	en mi, em posaren a vigilar les vinyes, i ma vinya,
amb un retard considerable. També s'oïa en Cassanella com udolava, per	abrivar	l'encalç. A voltes un míser lludrigó feia encendre d'estrèpit tota la
dels pensaments dedicats a l'amada. Diria's que el dimoni se'n servia per	abrivar	els impulsos carnals de l'hereu i a favor de les pretensions tiràniques
la qual cosa el feia ésser molt i molt expressiu i amable. De seguida	abrivava	el foc, llançant-hi un braçat de gatoses. Les flames prenien un gran
a l'engrescament que tota mena de lluites àrdues solen desvetllar, havien	abrivat	el coratge dels serranencs. El foc restava completament vençut. Van veure
a Girona, baixà a l'Empalme i féu cap al mas. Pel camí hagué d'	abrivar	el seu coratge, dient-se ell mateix que obrava en defensa pròpia i que si
on la casa s'assentava. A mesura que en Boi s'anava atansant, el gos s'	abrivava	més. Era un gossot feréstec com el seu amo, pelut, que per un no-res
cap a la feixa de Ferdelús, el camp ja negrejava totalment. Les flames	abrivades	pel vent van devorar en un instant totes les espigues. La jugada del
per despertar la gana al de menys talent; i ara mateix el seu record m'	abriva	el desig, difícil de satisfer, de ressuscitar aquella pràctica infantil.
quec. Si parla a poc a poc, encara un hom l'arriba a entendre, però quan s'	abriva	es posa tot vermell, se li inflen les venes del coll, acluca els ulls i
llacuna fangosa: —Si la mare tingués raó, si estic malalt... Tot d'una s'	abriva	: Ah, si no hagués oblidat el flascó! L'exaltació tornaria, la columna
angèlica i infeliç en la qual queia sovint fins que l'esperit se li	abrivava	amb alguna d'aquelles al·lucinacions enlluernadores que el transportaven
que entorpits en l'oci i la benestança, se'ls adormís l'esperit i se'ls	abrivessin	totes les sensualitats. Només Saumell treballava amb una certa energia,
més no tornaria. Vilaret, esbargit de les boirines del vi, però encara	abrivat	pel vi, lúcid com un dimoni, amb lucidés extraordinària, penetrant com
Recordà, com qui recorda una gesta que ens ennobleix íntimament, que ens	abriva	la solitària força del cor desolat, aquells dies que amb la germana
d'essència barata, de fortor de tabac, d'aiguardent i de cervesa; que s'	abrivava	en l'agra emanació de bordell feta de tanta contaminació carnal, s'adonà
tan pintorescament definida, el seu esperit simplicíssimament popular s'	abrivà	dins ella i, corrent-li fins a la mà, se li escampà a través dels cinc
trista de la maternitat, i l'Adriana parí una criatura morta. Això li	abrivà	la follia, en tanta de manera que sa mare no tingué més conhort que
als llavis, els quals, entre besades, barbotegen mots de coratge que	abriven	els febles i apitreguen els valents...! I el traspàs del Poeta, caminant
dels arcs voltaics. 14 De març. L'agitació obrera torna a	abrivar	-se. Tothom afirma que els conflictes que hi ha en porta tindran unes
un bot, tot va ésser u. Jo no sé quin diable o quin esperit de gos se li	abrivà	a dins; el cas és que s'abraonà damunt la germaneta, i li enfonsà al braç
llavis trèmuls i mormoladors, i els ulls amb una inquietud que s'anava	abrivant	. Però la catàstrofe vingué a l'hora de plegar. Aquells castells de
el clapir dels gossos, les petjades del cavall i els xiulets d'Arnau	abrivant	la canilla en les muntanyes, com l'Hereu dels Grats, que el
de balada germànica. Patis enllà, la cridòria de quatre noietes segueix i	abriva	l'impuls d'un infant de tres anys que fa una cursa, rica en giragonses,
en la sorra, comença de suar. La visió d'un llangardaix adormit a terra	abriva	un moment l'animal. A redós del vent, el camí concentra la canícula. El
més gustosos i els darrers mots de l'argot popular, aquella prosa que s'	abriva	en les descripcions del paisatge i dels homes, i que tant es rabeja
cavalls, o l'amor instintiu vers aquell poble que ara esguardava	abrivant	-se en la defensa d'uns conceptes que ell no s'havia cansat de
la família Duran. L'actitud de Morgades no sempre és suau i comprensiva:	abrivat	per la rebel·lió franca de Verdaguer, indignat pel to de les lletres,
relació amb la causa imperial. Els anys de continu guerrejar havien	abrivat	molts catalans, principalment camperols, fins al punt de fer-los difícil
de son fixú. I la calor, sempre més viva, encara més i més s'	abriva	; i del solell, qui munta a son mig-dia clar, cau de
o tinc damunt l'esquena un doll hirsut? El que vaig ésser, en mon cor	abriva	's. En els segles reculo. Davant meu s'agiten les
que de tradició resta embaumat. Tradició que encara el seny m'	abriva	, en la infantesa em va portar l'oreig d'un bosc,
em cridessis tu. Llaços Jo no sóc res, però una força immensa m'	abriva	el cor i em premuneix l'esguard; ja no tinc enyorança ni
sofert, perquè es posi en camí. I jo partiré cap a Ítaca i	abrivaré	més encara son fill, i li posaré embranzida al cor per cridar
excel·lia les tribus dels homes per governar un vaixell quan s'	abriven	rabents les tempestes. Així ell hi fou deturat, baldament
de vagar per la mar; i de cos, s'assembla als eterns." Així dient,	abrivà	l'esforç i el desig de cad'ú. I prest l'aplec i els escons
li va fê el do del cant, per adelitar-nos sempre que el cor l'	abriva	a cantar." Així havent dit guiava, i els portaceptre seguien
mals provaré aqueixos jocs: perquè m'has mossat al viu: i m'han	abrivat	tes paraules." Digué, i amb la capa mateixa es llançà d'un bot, i
sota el caliu abundós, fins que es va escalfar; i entretant	abriví	amb paraules tots els companys, no fos que algun, de por,
l'havia fet el mestre dels vents, per tal d'apaivagar o d'	abrivâ	el que voldria. I el fermà dins el buc de la nau amb un fil
un animal tan regròs. I el vaig descarregar davant la nau, i	abriví	els companys amb paraules suaus, aturant-me amb cada home un

Pàgina 1 (de 2)

50 següents