DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
abrivar V 83 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb abrivar Freqüència total:  83 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

confosos l'un amb l'altre, com si fossin una sola persona. La visió l'abrivà encara més, féu encara més ampla la seva solitud, gairebé angoixosa.
si les contingències de la política general hispànica no haguessin abrivat els esperits cap a postures cada vegada més extremes. Els conservadors
distints els principals objectes d'alentorn; l'ull, no-res-menys, s'abrivava debades per atènyer els angles més allunyats de la cambra, o els recers
escaure, jo t'assenyalaré un lloc on es soplujarà. Quan, però, un home s'abrivarà contra un seu proïsme per occir-lo de traïdor, de l'altar meu el llevaràs
de la terra, obrí Josep tots els graners i venía blat als Egipcis, car abrivava's la fam en la terra d'Egipte. I tota la terra feia cap a l'Egipte, a
la font! Ell, pels herbeis, anava vora el mur i l'abrivaren arquers, sageters el feriren. Mes parà fort el séu
clara prosòdia mediterrània, contava menudament glòries i meravelles i s'abrivava davant d'un retaule, davant d'una pintura, davant d'un marbre, amb un
tret fa soroll. Una bona ganivetada, millor. Escorxat! Reien. L'Esteve s'abrivava. —Calleu! —Callarem, si ens convé. Ves, aquest! S'escamaven. Transigien:
voluntat l'arrossegava. L'encís de Laia. —...que no torni... Uns ulls l'abrivaven. La mirada punxaguda, de serp, de la dona. Ella, oferint-se-li,
perquè m'ha ullat el sol: els fills de ma mare s'abrivaren en mi, em posaren a vigilar les vinyes, i ma vinya,
amb un retard considerable. També s'oïa en Cassanella com udolava, per abrivar l'encalç. A voltes un míser lludrigó feia encendre d'estrèpit tota la
dels pensaments dedicats a l'amada. Diria's que el dimoni se'n servia per abrivar els impulsos carnals de l'hereu i a favor de les pretensions tiràniques
la qual cosa el feia ésser molt i molt expressiu i amable. De seguida abrivava el foc, llançant-hi un braçat de gatoses. Les flames prenien un gran
a l'engrescament que tota mena de lluites àrdues solen desvetllar, havien abrivat el coratge dels serranencs. El foc restava completament vençut. Van veure
a Girona, baixà a l'Empalme i féu cap al mas. Pel camí hagué d'abrivar el seu coratge, dient-se ell mateix que obrava en defensa pròpia i que si
on la casa s'assentava. A mesura que en Boi s'anava atansant, el gos s'abrivava més. Era un gossot feréstec com el seu amo, pelut, que per un no-res
cap a la feixa de Ferdelús, el camp ja negrejava totalment. Les flames abrivades pel vent van devorar en un instant totes les espigues. La jugada del
per despertar la gana al de menys talent; i ara mateix el seu record m'abriva el desig, difícil de satisfer, de ressuscitar aquella pràctica infantil.
quec. Si parla a poc a poc, encara un hom l'arriba a entendre, però quan s'abriva es posa tot vermell, se li inflen les venes del coll, acluca els ulls i
llacuna fangosa: —Si la mare tingués raó, si estic malalt... Tot d'una s'abriva: Ah, si no hagués oblidat el flascó! L'exaltació tornaria, la columna
angèlica i infeliç en la qual queia sovint fins que l'esperit se li abrivava amb alguna d'aquelles al·lucinacions enlluernadores que el transportaven
que entorpits en l'oci i la benestança, se'ls adormís l'esperit i se'ls abrivessin totes les sensualitats. Només Saumell treballava amb una certa energia,
més no tornaria. Vilaret, esbargit de les boirines del vi, però encara abrivat pel vi, lúcid com un dimoni, amb lucidés extraordinària, penetrant com
Recordà, com qui recorda una gesta que ens ennobleix íntimament, que ens abriva la solitària força del cor desolat, aquells dies que amb la germana
d'essència barata, de fortor de tabac, d'aiguardent i de cervesa; que s'abrivava en l'agra emanació de bordell feta de tanta contaminació carnal, s'adonà
tan pintorescament definida, el seu esperit simplicíssimament popular s'abrivà dins ella i, corrent-li fins a la mà, se li escampà a través dels cinc
trista de la maternitat, i l'Adriana parí una criatura morta. Això li abrivà la follia, en tanta de manera que sa mare no tingué més conhort que
als llavis, els quals, entre besades, barbotegen mots de coratge que abriven els febles i apitreguen els valents...! I el traspàs del Poeta, caminant
dels arcs voltaics. 14 De març. L'agitació obrera torna a abrivar-se. Tothom afirma que els conflictes que hi ha en porta tindran unes
un bot, tot va ésser u. Jo no sé quin diable o quin esperit de gos se li abrivà a dins; el cas és que s'abraonà damunt la germaneta, i li enfonsà al braç
llavis trèmuls i mormoladors, i els ulls amb una inquietud que s'anava abrivant. Però la catàstrofe vingué a l'hora de plegar. Aquells castells de
el clapir dels gossos, les petjades del cavall i els xiulets d'Arnau abrivant la canilla en les muntanyes, com l'Hereu dels Grats, que el
de balada germànica. Patis enllà, la cridòria de quatre noietes segueix i abriva l'impuls d'un infant de tres anys que fa una cursa, rica en giragonses,
en la sorra, comença de suar. La visió d'un llangardaix adormit a terra abriva un moment l'animal. A redós del vent, el camí concentra la canícula. El
més gustosos i els darrers mots de l'argot popular, aquella prosa que s'abriva en les descripcions del paisatge i dels homes, i que tant es rabeja
cavalls, o l'amor instintiu vers aquell poble que ara esguardava abrivant-se en la defensa d'uns conceptes que ell no s'havia cansat de
la família Duran. L'actitud de Morgades no sempre és suau i comprensiva: abrivat per la rebel·lió franca de Verdaguer, indignat pel to de les lletres,
relació amb la causa imperial. Els anys de continu guerrejar havien abrivat molts catalans, principalment camperols, fins al punt de fer-los difícil
de son fixú. I la calor, sempre més viva, encara més i més s'abriva; i del solell, qui munta a son mig-dia clar, cau de
o tinc damunt l'esquena un doll hirsut? El que vaig ésser, en mon cor abriva's. En els segles reculo. Davant meu s'agiten les
que de tradició resta embaumat. Tradició que encara el seny m'abriva, en la infantesa em va portar l'oreig d'un bosc,
em cridessis tu. Llaços Jo no sóc res, però una força immensa m'abriva el cor i em premuneix l'esguard; ja no tinc enyorança ni
sofert, perquè es posi en camí. I jo partiré cap a Ítaca i abrivaré més encara son fill, i li posaré embranzida al cor per cridar
excel·lia les tribus dels homes per governar un vaixell quan s'abriven rabents les tempestes. Així ell hi fou deturat, baldament
de vagar per la mar; i de cos, s'assembla als eterns." Així dient, abrivà l'esforç i el desig de cad'ú. I prest l'aplec i els escons
li va fê el do del cant, per adelitar-nos sempre que el cor l'abriva a cantar." Així havent dit guiava, i els portaceptre seguien
mals provaré aqueixos jocs: perquè m'has mossat al viu: i m'han abrivat tes paraules." Digué, i amb la capa mateixa es llançà d'un bot, i
sota el caliu abundós, fins que es va escalfar; i entretant abriví amb paraules tots els companys, no fos que algun, de por,
l'havia fet el mestre dels vents, per tal d'apaivagar o d'abrivâ el que voldria. I el fermà dins el buc de la nau amb un fil
un animal tan regròs. I el vaig descarregar davant la nau, i abriví els companys amb paraules suaus, aturant-me amb cada home un

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »