×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb abrogar |
Freqüència total: 43 |
CTILC1 |
l'engavanya i la sosté. Quan li convé fa jugar l'exèrcit o elements que s' | abroguen | la representació de l'exèrcit; quan li convé els desa i els manté en la | fa jugar l'església oficial o més exactament alguns elements que se n' | abroguen | la representació. Aquests elements declaren intangible la reial família, | Ja havía mort. La justicia popular, la gran justicia, que s' | abroguen | sempre'ls facinerosos, s'era cumplida. —A mar, a mar! —cridaren, més | recents, la quarta fos considerada com a modalitat a mantenir en peu o | abrogar | segons el criteri que predominés. Així, el Codi civil espanyol la | el comís de la finca en cas de no pagar tres pensions, mesura que fou ja | abrogada | per l'Usatge Si quis suum feudum. Entre les | en la seva intel·ligència, com a poder moderador que era, i per ell podia | abrogar | el culte de la Llei Antiga i disposar els actes essencials del culte de | en ell es troba conservada la facultat dels cantons per establir i | abrogar | regles de dret civil i sobretot la declaració que el dret cantonal | el nostre egoisme despòtic ni els drets arbitraris que aquest ens ha fet | abrogar | . Vaig indignar-me. —D'ençà que el món és món... —D'ençà que el | quan han tractat de les institucions civils romanes modificades o | abrogades | per les lleis noves; i d'altra, el convenciment propi, que cada dia sento | la qual hom fa veure que les lleis ceremonials antigues foren justament | abrogades | per la nova Llei, que l'adoració a Jesús no és oposada a la del Déu dels | Primitivament hi havia la llei antiga o mosaica, que fou | abrogada | per Crist; després hi hagué la llei nova o evangèlica. | llei natural obliga a tots els homes. La llei divino-positiva mosaica fou | abrogada | per Crist i no obliga ningú. La llei divino-positiva evangèlica va ésser | en memòria del repòs del Senyor després d'haver creat el món. En ésser | abrogada | la llei antiga amb la vinguda de Jesucrist, l'Església, amb tot | i ha estat desconegut en els seus efectes civils el matrimoni canònic, | abrogant | les disposicions del Codi civil espanyol en aquesta matèria, que, en | codis foren temporals, mentre que el seu és definitiu, per a no ésser | abrogat | mai més. Cap dona no ha estat elegida per a l'ofici profètic. Encara que | i ha expressat aquesta mateixa fe. Cap nova formulació d'un "Credo" no | abroga | les precedents. Les unes i les altres són la manifestació de diferents | hauran de demanar al Govern central o a la Comunitat autors de l'acte d' | abrogar | -lo o d'anul·lar-lo (art. 63). Aquesta declaració de competència | mèrit individual i impugna la importància del nacionalisme i de la raça | abrogant | amb això a la humanitat la base de la seva existència i de la seva | cànons en senyal de senyorial domini a fins que el real patrimoni es va | abrogar | llur possessió lo que donà lloc a un plet entre el Procurador fiscal de | Denunciades pels pagesos com abusives, els senyors s'avenien a | abrogar | -les íntegrament sense compensació. Així mateix pel capítol 16 | (o el Reial Acord, puix que s'entén mancomunada amb el capità general), s' | abrogarà | la plena facultat d'intervenir en les eleccions municipals, prescindint | circulació. Quina altra autoritat, doncs, hi ha a Catalunya que es pugui | abrogar | aquestes execucions? No és molt dificil endevinar-ho i ho deixem al | com ells esperaven. El conflicte s'ha aguditzat quan el Congrès ha | abrogat | la disposició que posava el partit comunista fora de llei. Els | que tot hi escrivint prorrata, contrarrèplica, escríuen | abrogar | , subrogar, etc.; aixís per últim desapareixeria el doble defecte de | quan menys, lo traball d' escriure un pròlech; qui vulla empèndrel' s' | abroga | una autoritat que móltas vegadas no li pertoca, y lluyta ab lo temor de | Jaume II, si be 'ls reys se reservaren lo dret de modificar, y en cas de | abrogar | , aquellas disposicions ú ordinacions que 'ls Consellers dictessen contra | Iarda. Gustosa. Ester. Brusc. Rubí. Amia. Amanollar. Capitombar. Pérdua. | Abroga | . Aulestiá. Lió. Darío. Ema. Astragal. Bastir. Autárquica. JGR. * * | bé podríem anomenar-lo conseller, alcalde i jutge tot d'una peça, sense | abrogar | -se, malgrat això, poders ni atribucions que no li pertanyin. Els veïns | com: rama, rom, rialla; despues de las preposicions ab, ob, sub, com: | abrogar | , obrepció, subradical; y despues de las lletras l, n, s, com: | Jim, ara que l'Altíssim em crida, podré intercedir perquè et sigui | abrogada | la maledicció que sempre ha pesat sobre els Stewart. Sigues fort, tenaç i | d' ell, pocas horas després espeternegava penjat d' una alta branca; s' | abrogava | á favor seu tots los privilegis senyorials, y desditxat de quí no li | induptable de que l' home zelós sempre de exercir la supremacia que s' | abrogá | , no volgué consentir jamay cap institució que la falsejás! Prescindint | un, destruint el mur de separació, abolint l'enemistat, en la seva carn, | abrogant | la Llei dels manaments amb els seus decrets, a fi de crear en ell, amb | Cointel·ligència dels Contraris [abstractes], | abrogar | tota sanció que estableixi la prova d'això en | constitucionals. És a dir, una constitució no solament pot ser | abrogada | i reemplaçada per una altra de nova i diferent, no; també pot ser | era més important, desemmascarar una manera de fer filosofia que | abroga | el compromís polític i social. Una filosofia que es tanca en el «buit | molt concret. Representava, sobretot, la llengua que havia estat | abrogada | amb la Nova Planta. S'associava a l'idioma que havien fet servir des dels | Una de les abjeccions de la violació, de l'eros forçat, és que | abroga | aquest espai, que esclavitza. No hi ha encarcerament més humiliant (cf. | en el text de l'Alcorà, els exegetes van recórrer als conceptes | abrogant | i abrogat per així poder interpretar determinats passatges. | de l'Alcorà, els exegetes van recórrer als conceptes abrogant i | abrogat | per així poder interpretar determinats passatges. D'aquesta manera, i | passatges. D'aquesta manera, i basant-se en el mateix Alcorà, «Si | abroguem | una aleia o en provoquem el seu oblit, n'aportem una altra millor o | dels exegetes, aquesta darrera aleia, que rep el nom «de l'espasa», | abroga | les citades anteriorment (Alcorà 2:256; 10:99-100 i 11:28), les quals | que desemboca en el perdó. També creuen que aquesta aleia va ser | abrogada | per un fragment de la sura que porta el nom «de la Llum» i que diu el |
|