Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
abrupte A 530 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb abrupte Freqüència total:  530 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

memòria prodigiosa, tant, que no va oblidar mai cap dels noms, més aviat abruptes, dels Cíclops i dels Titans. Mnemosine va ser mare de les nou Muses i els
s'estenen els tossals: tossals poblats d'olivers, de vinyes, d'extensos i abruptes bardissars i de clares faixes de conreus en els vessants. I ací i allà,
seu estimat, de que acabessin els seus patiments. Havia passat per camins abruptes, per senderes a penes fressades; havia donat a vegades amples rodeigs, ja
ànima s'omplí d'ansietat, perquè al seu entorn només veia camps deserts, abruptes turons i altes muntanyes, i només la nit que venia per totes bandes plena
pessetes la dotzena). Torno a veure els sots de La Sala, els pendissos abruptes amb els faigs nus, aquelles roques d'un blau fumós, oxidat, amb les
van esmunyint-se com un allau de pedres dispersades pels vessants abruptes d'un turó. Un instant després en té els peus coberts i el de la barbeta
n'utilitzen, quan els convé. Però ell ja es deixa rodolar per la paret abrupta i curta, entre pedres i terra que l'acompanyen, arrossegant matolls que
d'un occident més secret, oh cant líric que es dreça a l'extrem abrupte del somni, veu i món acabant junts sobre el buit inhumà!
un front humil sota la llinda i un salt. VIII Són abruptes amb noms gairebé de dona amorosa, noms per a ser present tan
travessa com espasa colpidora. Comença a davallar, des de l'abrupte penyal, damunt els arcs del viaducte, fins arribar a
La jactància de la carn, de la carn nua i lluïdora, encara té una abrupta manifestació amb Rubens: serà represa pels francesos del XVIII,
el tren ha sortit d'entre les fragors del túnel que travessa el massís abrupte de Collat Negre, ja fa estranyesa a Laura el canvi sobtat de la llum.
de Ceuta—, és formada allí mateix, tocant al poblet, pel sortint abrupte del Cabo Negro. El perfil de Ceuta i del Monte Hacho queda d'allí estant
l'espatlla de l'oncle. L'oncle s'irrita d'aquella familiaritat. En un to abrupte esclata: —Com és que vol fer estudiar llatí al noi? L'ex-seminarista riu,
s'obria enmig d'un pedreny. Tot plegat imitava amb força encert el posat abrupte d'un recó de la nostra muntanya amb l'obaga i la solana. Jo havia passat
certa duresa dolenta que de tant en tant esclatava enfora, les accions abruptes, impremeditades, i la terrible sensualitat que esfondrava sempre tots els
una estrofa ben reeixida el compensava de tot. Els seus versos eren durs, abruptes. En canvi, tenien força, vida personal i una vibració anímica tan
mena de perills, aquell que porta cada passa més amunt, entre cingleres abruptes i balços, argelagues, arços i tota mena de coses enemigues i punyents,
d'haver vacil·lat molt, de sobte he tallat pel mig, en una decisió abrupta, cega i he pres sovint el camí pitjor, car si no ho hagués fet així, no
això em costa molt, i llavors manifesto la meva coratgia d'una manera abrupta, inhàbil, intemperant. Sovint es necessita un gran coratge per a ésser
de mi? Jo no tenia llavors paraules fines ni literàries, sinó l'escomesa abrupta, que ella repel·lia amb un coratge insospitat que m'irritava. Ella em
I, com sempre, tantes estrelles amb noms difícils, meravellosos. Les abruptes siluetes dels arbres despullats; claraboies com esgarrifades taques de
i aquest pas... —La meva especialitat són els mals passos! Un canvi tan abrupte la reduïa a la impotència, contradeia el llenguatge cordial de feia
endavant, de reparar les forces, sobreposant-nos a l'estrall abrupte, de quin reforç proposa l'esperança, o el desesper
turments que ell inventà. Però, tal volta, el camí sembla abrupte, i no l'escalen vols dreturers contra enemic altíssim!
la tempesta, obtenen d'ancorar llur barca fràgil en abrupte rocam. Així aplaudiren, quan Mammó hagué acabat, mots
se'ns ha arrapat, per bé que coratjosos: és llarg i abrupte el viarany que mena de l'Infern a la llum; la presó és dura;
i en gaia aurora, a l'últim, arriba al cim d'algun tossal abrupte i veu, per primer cop, quan menys s'ho pensa, un país
i humitejaven el jardí amb nombrosos rierols; per abruptes precipicis, després d'unides, queien, i es trobaven
El meu esperit encara era entre llunyans i misteriosos roquissars abruptes. —En què penses, patró? El teu cap navega lluny. Vaig retenir el meu
a d'altres de més enlairades, de fàcils creences de plana a teories abruptes. De sobte, el monjo s'aturà: —La Mare de Déu de la Venjança! —digué
S'estan suspesos com una sella verda entre les valls. Mentre les arestes abruptes de Carençà guarden encara l'opacitat de la nit, la sola pica d'Eina forma
a les piques fugia en fumerols espaordits i de tot color. Les crestes abruptes tallaven un paisatge inèdit, ple de llum fetillera. Després de poc
Papagai L'amor sap on tira. M'ha assenyalat el castell més abrupte de la serra i la dama que n'és la perla. Comtessa Clara ¿I qui
la violència, en mil formes de violència, les unes dissimulades, d'altres abruptes, la majoria insidiosament cobertes amb retòrica efusiva. Amb la
i fer-se la plantació d'ametllerars, i garroferars als llocs més abruptes, aptes lògicament tan sols per a la garriga. Però la necessitat fa fer
qual ella es despertava, en la majoría dels casos, d'una manera sobtosa i abrupta. Ensems, el meu propi mal —perquè m'han dit que jo no podría anomenar-lo
en tot absents) a aqueixa mena d'enèrgica concisió, —a aqueixa enunciació abrupta, sòlida, pausada i sonant buit— a aqueix parlar gutural i rude,
Rancé per instal·lar-se en ell), sinó, ben al contrari, trencada, abrupta. Chateaubriand no es projecta, se superposa, però com que el discurs és
finals mudes (finals proveïdes d'una mena de llarga cua) i de les breus abruptes, d'altra part: d'un costat el paradigma dels Guermantes, Laumes,
Professor— la revisió intentada per l'abbé de Saint-Cyran i per l'abrupte Jansenius?... Ara justament farà anys que els dos amics, l'un arribat del
seguir la carretera en direcció a Narbona. Quin camí! a l'una banda, les abruptes Corberes mostrant la llur immensitat calcària; a l'altra, l'insalubre
i els Bordons, que abans no es veien, semblant sortir de les muntanyes abruptes. La lluna a penes il·luminava no restant-li sinó un últim resquill de la
enfonsada del terreny. Baixem l'alçada d'un segon pis, per una pendent abrupta, plena de rocs i arbres, i ens trobem a la plana. L'herba és allí verda i
groguejaven les flors de carabassa i gira-sol. En aquella comarca abrupta, entre aquelles masies pobrissanes i aquelles terres de secà, la
com despacientada, contra les que emergien més o menys agosarades i abruptes. A voltes, el tren corria tan a prop de les ones, que llurs esquitxos
calia passar pel coll de la Farella, un dels ports més difícils i més abruptes d'aquella regió muntanyosa. Els nostres viatgers, però, no passaven cap
que van d'oest a est i acabades a tramuntana i a migdia per un massís abrupte i muntanyós. La plana alta, regada pel Fluvià és més rica agrícolament
, oh sorpresa!... A la dreta, dins un nimbe d'albaïna, surt la mola negra, abrupta i solitària de la Dragonera damunt la mar que es desperta i amb un
fum i bromera pels queixals. En una de les anfractuositats d'aquesta roca abrupta i solitària, "ferma guarda de cabres e de porcs en la carrera de la

  Pàgina 1 (d'11) 50 següents »