Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

memòria prodigiosa, tant, que no va oblidar mai cap dels noms, més aviat	abruptes	, dels Cíclops i dels Titans. Mnemosine va ser mare de les nou Muses i els
s'estenen els tossals: tossals poblats d'olivers, de vinyes, d'extensos i	abruptes	bardissars i de clares faixes de conreus en els vessants. I ací i allà,
seu estimat, de que acabessin els seus patiments. Havia passat per camins	abruptes	, per senderes a penes fressades; havia donat a vegades amples rodeigs, ja
ànima s'omplí d'ansietat, perquè al seu entorn només veia camps deserts,	abruptes	turons i altes muntanyes, i només la nit que venia per totes bandes plena
pessetes la dotzena). Torno a veure els sots de La Sala, els pendissos	abruptes	amb els faigs nus, aquelles roques d'un blau fumós, oxidat, amb les
van esmunyint-se com un allau de pedres dispersades pels vessants	abruptes	d'un turó. Un instant després en té els peus coberts i el de la barbeta
n'utilitzen, quan els convé. Però ell ja es deixa rodolar per la paret	abrupta	i curta, entre pedres i terra que l'acompanyen, arrossegant matolls que
d'un occident més secret, oh cant líric que es dreça a l'extrem	abrupte	del somni, veu i món acabant junts sobre el buit inhumà!
un front humil sota la llinda i un salt. VIII Són	abruptes	amb noms gairebé de dona amorosa, noms per a ser present tan
travessa com espasa colpidora. Comença a davallar, des de l'	abrupte	penyal, damunt els arcs del viaducte, fins arribar a
La jactància de la carn, de la carn nua i lluïdora, encara té una	abrupta	manifestació amb Rubens: serà represa pels francesos del XVIII,
el tren ha sortit d'entre les fragors del túnel que travessa el massís	abrupte	de Collat Negre, ja fa estranyesa a Laura el canvi sobtat de la llum.
de Ceuta—, és formada allí mateix, tocant al poblet, pel sortint	abrupte	del Cabo Negro. El perfil de Ceuta i del Monte Hacho queda d'allí estant
l'espatlla de l'oncle. L'oncle s'irrita d'aquella familiaritat. En un to	abrupte	esclata: —Com és que vol fer estudiar llatí al noi? L'ex-seminarista riu,
s'obria enmig d'un pedreny. Tot plegat imitava amb força encert el posat	abrupte	d'un recó de la nostra muntanya amb l'obaga i la solana. Jo havia passat
certa duresa dolenta que de tant en tant esclatava enfora, les accions	abruptes	, impremeditades, i la terrible sensualitat que esfondrava sempre tots els
una estrofa ben reeixida el compensava de tot. Els seus versos eren durs,	abruptes	. En canvi, tenien força, vida personal i una vibració anímica tan
mena de perills, aquell que porta cada passa més amunt, entre cingleres	abruptes	i balços, argelagues, arços i tota mena de coses enemigues i punyents,
d'haver vacil·lat molt, de sobte he tallat pel mig, en una decisió	abrupta	, cega i he pres sovint el camí pitjor, car si no ho hagués fet així, no
això em costa molt, i llavors manifesto la meva coratgia d'una manera	abrupta	, inhàbil, intemperant. Sovint es necessita un gran coratge per a ésser
de mi? Jo no tenia llavors paraules fines ni literàries, sinó l'escomesa	abrupta	, que ella repel·lia amb un coratge insospitat que m'irritava. Ella em
I, com sempre, tantes estrelles amb noms difícils, meravellosos. Les	abruptes	siluetes dels arbres despullats; claraboies com esgarrifades taques de
i aquest pas... —La meva especialitat són els mals passos! Un canvi tan	abrupte	la reduïa a la impotència, contradeia el llenguatge cordial de feia
endavant, de reparar les forces, sobreposant-nos a l'estrall	abrupte	, de quin reforç proposa l'esperança, o el desesper
turments que ell inventà. Però, tal volta, el camí sembla	abrupte	, i no l'escalen vols dreturers contra enemic altíssim!
la tempesta, obtenen d'ancorar llur barca fràgil en	abrupte	rocam. Així aplaudiren, quan Mammó hagué acabat, mots
se'ns ha arrapat, per bé que coratjosos: és llarg i	abrupte	el viarany que mena de l'Infern a la llum; la presó és dura;
i en gaia aurora, a l'últim, arriba al cim d'algun tossal	abrupte	i veu, per primer cop, quan menys s'ho pensa, un país
i humitejaven el jardí amb nombrosos rierols; per	abruptes	precipicis, després d'unides, queien, i es trobaven
El meu esperit encara era entre llunyans i misteriosos roquissars	abruptes	. —En què penses, patró? El teu cap navega lluny. Vaig retenir el meu
a d'altres de més enlairades, de fàcils creences de plana a teories	abruptes	. De sobte, el monjo s'aturà: —La Mare de Déu de la Venjança! —digué
S'estan suspesos com una sella verda entre les valls. Mentre les arestes	abruptes	de Carençà guarden encara l'opacitat de la nit, la sola pica d'Eina forma
a les piques fugia en fumerols espaordits i de tot color. Les crestes	abruptes	tallaven un paisatge inèdit, ple de llum fetillera. Després de poc
Papagai L'amor sap on tira. M'ha assenyalat el castell més	abrupte	de la serra i la dama que n'és la perla. Comtessa Clara ¿I qui
la violència, en mil formes de violència, les unes dissimulades, d'altres	abruptes	, la majoria insidiosament cobertes amb retòrica efusiva. Amb la
i fer-se la plantació d'ametllerars, i garroferars als llocs més	abruptes	, aptes lògicament tan sols per a la garriga. Però la necessitat fa fer
qual ella es despertava, en la majoría dels casos, d'una manera sobtosa i	abrupta	. Ensems, el meu propi mal —perquè m'han dit que jo no podría anomenar-lo
en tot absents) a aqueixa mena d'enèrgica concisió, —a aqueixa enunciació	abrupta	, sòlida, pausada i sonant buit— a aqueix parlar gutural i rude,
Rancé per instal·lar-se en ell), sinó, ben al contrari, trencada,	abrupta	. Chateaubriand no es projecta, se superposa, però com que el discurs és
finals mudes (finals proveïdes d'una mena de llarga cua) i de les breus	abruptes	, d'altra part: d'un costat el paradigma dels Guermantes, Laumes,
Professor— la revisió intentada per l'abbé de Saint-Cyran i per l'	abrupte	Jansenius?... Ara justament farà anys que els dos amics, l'un arribat del
seguir la carretera en direcció a Narbona. Quin camí! a l'una banda, les	abruptes	Corberes mostrant la llur immensitat calcària; a l'altra, l'insalubre
i els Bordons, que abans no es veien, semblant sortir de les muntanyes	abruptes	. La lluna a penes il·luminava no restant-li sinó un últim resquill de la
enfonsada del terreny. Baixem l'alçada d'un segon pis, per una pendent	abrupta	, plena de rocs i arbres, i ens trobem a la plana. L'herba és allí verda i
groguejaven les flors de carabassa i gira-sol. En aquella comarca	abrupta	, entre aquelles masies pobrissanes i aquelles terres de secà, la
com despacientada, contra les que emergien més o menys agosarades i	abruptes	. A voltes, el tren corria tan a prop de les ones, que llurs esquitxos
calia passar pel coll de la Farella, un dels ports més difícils i més	abruptes	d'aquella regió muntanyosa. Els nostres viatgers, però, no passaven cap
que van d'oest a est i acabades a tramuntana i a migdia per un massís	abrupte	i muntanyós. La plana alta, regada pel Fluvià és més rica agrícolament
, oh sorpresa!... A la dreta, dins un nimbe d'albaïna, surt la mola negra,	abrupta	i solitària de la Dragonera damunt la mar que es desperta i amb un
fum i bromera pels queixals. En una de les anfractuositats d'aquesta roca	abrupta	i solitària, "ferma guarda de cabres e de porcs en la carrera de la

Pàgina 1 (de 13)

50 següents