Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

mesquer! Nas-ratat! Cara-sorgida! Perot Au, l'arma a punt! El foc	abrusador	! Golferic [(al cel):] Si he d'expiar mon tort, preneu ma
l'entela un poc de boira humida, de sobte l'arregussa un vent	abrusador	. No plou. David consulta l'oracle del Senyor, i li
traduccions. I jo sense un cèntim per a comprar un llibre i amb una set	abrusadora	de llegir. Després me n'anava al riu. Portava la maleta amb mi. Ja no
de camins" dormia al meu costat. Un propietari em lloga Feia una calda	abrusadora	. No eren més de les tres de la tarda. Els vagabunds s'havien escampat a
com la flama; de mil formes, en un instant, com ella; i com ella	abrusadores	, perforadores i reveladores d'allò que hi ha de més amagat en els replecs
a mils per a llur pena o ignomínia; tanmateix, una set	abrusadora	i una fam ardentíssima els roseguen, —enviades només
per bé que encara sens pecat, haurien defugit les calors	abrusadores	i el fred entumidor? Tots aquests canvis dels Cels,
no passa d'esquemàtic, se'ns ha equipat, per recórrer aquelles terres	abrusadores	, com un fantàstic alpinista: això sí, sense deixar ni el petit fes
esdevinguda pàtina, contribueix al bronzejat de la pell amb el sol	abrusador	i el salobrós polsim de la sorra. Els homes, amples d'espatlles i estrets
Lentament la destrucció progressa: la gèlida tramuntana i el xaloc	abrusador	, una darrera l'altre, somouen les pedres, que cauen amb espetec dins el
de muntanyes, de retallat esquerp, la defensa del xaloc tempestuós i	abrusador	. Entre les muntanyes i la mar, en terra grassa i humida, creix esponerosa
el món s'entenebrí als meus ulls; i vaig restar esbalait pels pensaments	abrusadors	que em posseíen —per les terribles tentacions que m'assaltaven; perquè
les deus que hi brollaven tradicionalment. Per alimentar aqueixa	abrusadora	foguera, s'han apagat innumerables llars que cremaven al lluny, disperses
de la glòria de Jahvè era als ulls dels fills d'Israel així com un foc	abrusador	dalt al pic del munt. Entrà Moisès en mig del núvol, i pujà a la
al lluny, sota una pluja de materia resplendent que deixa anar un cel	abrusador	. Són, aqueixes, cases autèntiques de Sitges, les dels carrers que donen
l'himne dels colors pararà de sobte, com el d'una cigala separada del sol	abrusador	. Haureu desfet tot l'encant d'aquella decoració estival; haureu reduït a
senyoret que s'empara, sota el parassol, dels rigors caniculars; un sol	abrusador	llença els seus raigs verticals damunt la terra, i el cel blau se veu
escapat de llurs destrals. I maldaven de sol a sol, impassibles a l'	abrusadora	violència dels seus raigs, a la bufarada asfixiant de les suredes, on no
quimeres, que el separava d'Eugènia un desert de sorra amarat d'un sol	abrusador	, amb camins esborrats, amb ventades imposants i amb feres i beduins
cares, d'una color de bronze, encesa pels aires de la mar i els dardells	abrusadors	del sol africà, eren terriblement repulsives. N'hi havia d'aquells homes
dels bancals encesos de sol, algun pollinot que rep estoicament la calda	abrusadora	bo i rosegant les punxes d'un coscoll i alguna cabra solitària estacada a
, l'una amb el Gori i l'altra amb l'Andreu. Ja som dalt. La calda és	abrusadora	... Jo desenfundo el violí, i, mentre afino les cordes i Don Bep s'asseu
ja a l'Asia. En conjunt, la semblança és perfecta. El sol escabellat i	abrusador	, el groc viu dels sorrals, el desembaràs dels conreus, l'exaltació
A més, la terra, cobricelada pel tou de verdor, no es resseca amb el sol	abrusador	de l'estiu. "I ja veieu com amb una senzilla lliçó de geologia hem
que ésser feliç, encara que només sigui per uns moments? Fa un sol	abrusador	; no obstant, a l'ombra d'aquesta alzina, al costat d'aquest prat, gaudim
Joan? Ves, ves...! —Estic foll d'amor. Sento en les meves venes un foc	abrusador	. —Que ets poca-solta! Al director li costaria enormes esforços de
seus mitjans donar plasticitat a la descripció, representar-nos la força	abrusadora	del foc que s'estenia. Un dels recursos més eficaços d'aquesta pintura
colenda. dor, dora. Ex.: abassegar, abassegador; abrusar,	abrusador	; aclaparar, aclaparador; astorar, astorador; agabellar, agabellador;
barca el sant riu, i després de beure quelcom per mitigar un xic la set	abrusadora	deguda a la calor i a la caminada, ens adrecem a la plana de Jericó. A
i tots els llocs de la terra tindrien tot l'any la mateixa estació. Estiu	abrusador	en els tròpics, primavera perfecta en les regions de latitud mitjana,
riu d'aigua tèrbola. Els quatre joves hi corregueren per sadollar la set	abrusadora	; però, en arribar a la seva riba, el Llevantó va endevinar que aquell era
creuar les llargues planúries del desert, sota un sol ardent i un aire	abrusador	. És que no s'han de considerar d'altra manera que com a capes aïlladores
per idèntiques causes i domina en elles el mateix foc esclatant i	abrusador	, ¿no creieu que l'amor ha d'acabar per fondre-les? I això va succeir.
Jesús: "Patir, no morir"; i sentia en el seu cor un amor de Déu tan	abrusador	, que ella mateixa havia de tirar-se aigua al pit per temperar-ne els
tot interessament, i atormenteu la intimitat de nostres cors amb una set	abrusadora	de la conversió i salvació de les ànimes dels altres. Marciu en nosaltres
història d'aquesta gent que ha patit massa segles, sense remei, el pes	abrusador	d'una vida corcada. Aquella nit de noces, vaig imaginar, amb la mirada
y si no arrassá á Sodoma y á Gomorra y á tota la Vall de Tencópolis ab l'	abrusador	foch de sa ira irresistible méntres hi hagué en tan nefandes ciutats un
xardorós, ó com á rosada vivificadora que apaygava la sequedat d' un dia	abrusador	. Y no s' entenga qu' al parlar de cástichs, volém dir ó significar qu'
roques, és la que, gelant-se a la nit en les escletxes produides pel sol	abrusador	del mig-dia, produeix, per sa dilatació, l'efecte d'un tascó que trenca
conservém el caliu que la més lleugera ventada transformará en incendi	abrusador	de les nostres llars. Per l'egoisme de la nostra salut i de la nostra
a Vallderrós. Deixàrem el camí, y a un pas quasi gimnàstich y sots un sol	abrusador	, atravessant vinyes y ermots, escalàrem una montanya de ràpida pendent,
¡Oh Senyor! donaume una guspira, una guspira tant sols de eix foch	abrusador	que comunica lo Cor vostre; donéumela pera que experimenti com Vos la
generacions y per les tempestes del cel, ha sigut enrunat per lo vent	abrusador	del sigle actual. Algunes de dites creus foren enrunades durant les
Igual als éssers sofridors de glòria teva, feixuga, eterna,	abrusadora	més que la llum de totes les estrelles, jo vull
intemperívol podia haver estat un terratrèmol, una inundació, un foc	abrusador	, una escombrada ciclònica: ha estat, però, una revolució social, que no
principi havia estat només una espurna, ara s'havia transformat en un foc	abrusador	. La flama havia crescut tan alta, que podia il·luminar tota una vida. Ja
Això el tenia apesarat i el feia viure en constant neguit. Amb set	abrusadora	de saber, i no podent-se aguantar més, a la fi, prenent un determini, es
y boyrosas. La Roser sentía remoure 's en son sí tota la passió	abrusadora	de la dona qu' estima y en cambi ningú notaba las sevas ansias, els seus
el séu cor, que és tot una flama ardenta i	abrusadora	d'amor, més d'un amor fondo, fondo, que es vol
lluny la mar només. El tamarell i la salsora creix per la plana	abrusadora	, i enllà joncars i bova, i salicorns de prat per on

Pàgina 1 (de 3)

50 següents