DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
abrusar V 263 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb abrusar Freqüència total:  263 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

podadora ensangonada. No obstant, Jaume del Rendi, malgrat la ira que l'abrusava, no empunyà la podadora. Semblà talment com si tota la còlera se li
pits maternals. A la Verge, la carn li cremava sota el sol i la set li abrusava la gola. Ella corria amb la seva dolça càrrega cercant afanyosament una
peus ni a refrescar els meus membres fatigats, sinó a apagar la set que m'abrusa. Tinc tan seca la gola, que a penes puc parlar. Un glop d'aigua serà per
es pressentia la tempestat, i, de sobte, enmig de l'ansietat que l'abrusava, va assaltar-lo un dubte. "I si no vingués?" —es digué—.
Només dins el matrimoni —mal menor— queda redimit. "Més val casar-se que abrusar-se", precisa sant Pau. En definitiva, fóra millor no casar-se, si la
aquest insistent perseguir? Golferic Missenyora, l'amor que m'abrusa; només sap, qui bé estima, un camí. Rosaura Cavaller, les
que tenia per mi l'afany del joc i com, amb violència esglaiadora, m'abrusava la hisenda com el foc. Una nit que, abatut i miserable, cap al palau tot
I, dins el fred d'hivern i la nevada, sentiu com vos abrusa el foc d'amor. El pont Entre l'arbreda de suau verdor
paraulas extremaren la confusió del estudiant, una flamarada de vergonya abrusá tots sos desitjos impurs. En aquell moment veya de manifest sa injuriosa
el blat. Masteguem i riem, però això asseca la gola i la set ens abrusa. Tampoc no hi ha aigua per ací. Terres planes, costeres del mar, sense
el cel, Déu la perdonava. En despertar-se es va sentir rostre i braços abrusats pel sol, però entorn del cos la inefable frescor dels brins d'herba, com
coneixia. Sola i en un paisatge campestre, a alta muntanya; quan estava abrusada pel sol trobava compensacions en la frescor de l'aigua, com jo, quan era
espasa a llur davant, talment com un cometa, i ja abrusava amb una ardència tòrrida i amb uns vapors com l'aire adust de
l'herba és jove com la flama del sol. Totes les venes de l'Elena semblen abrusades per un desig intens, però amarat de tendresa. Desig d'ella, de la seva
resplendor fulmínia l'abrigava tot; després, un riu desbordat de lava li abrusà el cor. L'estup de sorpresa, de gelosia, de rancúnia, de cobejança que el
sa austera però imposant majestat de Juno; i la set, el desig d'ella l'abrusaren. En canvi, al reveure materialment l'obrera, quelcom de desencant,
—Què hi fa? Ja es morirà quan vinguin les pluges d'hivern. O bé el sol l'abrusarà. ¿Quin mal ens pot fer una granota nua? Deixeu-lo córrer amb la ramada. On
compte meu era: furt de dia o furt de nit, tu de la meva mà ho requeríes. Abrusat de dia per la calda, de nit per la gelor; la sòn fugint-me dels ulls...
, Deu te sia propici, fill meu! Açò digué, i s'acuità Josep, que se li abrusaven les entranyes per son germà. I cercant on plorés, se n'entrà a la cambra
les superficies del món exterior amb els raigs del sol, que uns cops les abrusen, o velar-les delicadament amb els vapors ambarins, que altres cops les
sala, precisament en la del costat, s'hi veuen les escenes i païsatges abrusats pel sol... tota una pluja torrencial de materia radiant que inunda de
i meditava. Quan seria primavera i tardor en la seva ànima? Calia abrusar-se per sempre en el foc de l'estiu? O glaçar-se en la mort d'un
Parlant del seu poble, ell s'oblida de tot: del sol roent que ens abrusa, dels rocs i les punxes del tirany, de la mort de la pobra Cristeta i de
no coneixia. I era l'esperit, el ver esperit despullat, flama que m'abrusava i em renovava. El cos, la matèria, la salut i la força física s'anaren
Guanya-te-la! Estimes una dona? Fes-la teva d'àtom en àtom, i abrusa-li els ulls i el cor amb els flams i xeres dels teus! Desitges una pàtria
cegament, i amb tanta cura amagà en son cor el flam de l'amor que l'abrusava, que ningú, llevat de Déu, no li va saber el secret. De sobte sobrevingué
els pits, sentí com una càlida alenada que li muntava a la gola i li abrusava el rostre, i l'ombra de Pigmalió, li passà pel davant dels ulls com un
les meves impressions en paraules o en pintura, i les sento com m'abrusen, dins de mí. I tanmateix só un artista: mos ulls m'ho diuen, i tota la
posat a somiejar; i sens dubte allò era un pecat, perquè ses galtes s'abrusaven, i el seu cap es decantava més i més. Pobre Sui-hung! No es veia pas, en
d'una llum feridora, t'eixorda l'estrident explosió de la metralla: t'abrusa, t'eixorda. D'instint et cobreixes la cara amb les mans: se't xopen de
El cor se'm trenca quan el veig tan pansit. No té una salut vertadera! L'abruso a preguntes i no em respon mai! Si no fem una caparrada estem perduts! Si
dilatat, prement-se tot ell contra les cordes, Andrade Maciel maldava abrusat per la febre, amb la il·lusionada obsessió de la mort. Sense respirar,
insults... Es revenjava d'aquell moment de basarda. A Joan la ràbia l'abrusava, però anava fumant tranquil·lament. Li féu dir el nom. Li prengueren el
moresc, per tal d'anar-hi plegats. A l'hora convinguda, sota un sol que abrusava, jo era a lloc. Mitja hora després, amb l'estómac als talons i els nervis
gran misteri operat en el vostre interior, i com Vós enlluernar-m'hi i abrusar-me d'amor al Bé infinit, al Déu redemptor... i a la seva mare. Però la
colend, colenda. dor, dora. Ex.: abassegar, abassegador; abrusar, abrusador; aclaparar, aclaparador; astorar, astorador; agabellar,
i de les santes efusions. La vida és de l'esperit. La fornal del sol s'abrusa en aquell cor roent transformant l'hidrògen en helium, el procés que
anglès. Les baralles religioses han estat amb aferrissament mantingudes i abrusades, el progrés nacional deturat. Hom manté a la Irlanda un monstruós sistema
l'estiu; ni fruites, gelats i tirades d'aigua fresca. Encara que el sol abrusés la terra, hom havia d'abrigarse, tant en el seu abillament com en el
de perseguir feram d'existència dubtosa o efectiva, feroç o tímida, abrusats pel sol canicular o encalçats per les rufagades hivernenques del
botiga de focs artificials; trenta-set persones havien mort, les unes abrusades per les flames, les altres estavellades a l'empedrat; un home que tornava
un rendiment limitat; si fa xafogor i no corre un alè d'aire, el sol abrusa o l'aigua del cel cau a bots i a barrals, és preferible prescindir,
animalets seran arrossegats en el corrent d'aire del purificador i abrusats en la seva dissolució alcalina; i així no podran desenrotllar-se el tifus
y la Mila, també de sobte, sentí que una alenada de febre li abrusava les entranyes. Veyentla aturada, el pastor, que ja era a baix, li digué
probava uns elàstichs a n'en Baldiret, l'alenada de febre que li havía abrusat les entranyes en la proximitat del Bram, se revifà convertintse tot d'una
el dolor etern és renovellat perquè turmenti, és multiplicat perquè abrusi, és inflamat perquè castigui. Fortifiquem, doncs, ja els nostres coratges
crucificar el seu Fill; espurnes d'amor en el gran silenci d'amor que l'abrusava. La Verge acceptà el fill de Jacob sabent d'antuvi que el seu cos
qui m'ha seduït, que encara et sedueix a tu, la glòria de les armes que abrusava el meu cor, i que encara avui fa batre el teu, no m'inquietaran ja més;
món de les ànimes. En fi, en els primers anys de Seminari començareu d'abrusar el vostre cor amb els ardors del zel i de preocupar-vos d'arrancar les
i avaloten per les misèries on tenen aferrat el cor, i s'encenen d'ira, s'abrusen de ràbia, assassinen, a voltes, el seu germà perquè no pensa com ells

  Pàgina 1 (de 6) 50 següents »