×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb abrusar |
Freqüència total: 267 |
CTILC1 |
podadora ensangonada. No obstant, Jaume del Rendi, malgrat la ira que l' | abrusava | , no empunyà la podadora. Semblà talment com si tota la còlera se li | pits maternals. A la Verge, la carn li cremava sota el sol i la set li | abrusava | la gola. Ella corria amb la seva dolça càrrega cercant afanyosament una | peus ni a refrescar els meus membres fatigats, sinó a apagar la set que m' | abrusa | . Tinc tan seca la gola, que a penes puc parlar. Un glop d'aigua serà per | es pressentia la tempestat, i, de sobte, enmig de l'ansietat que l' | abrusava | , va assaltar-lo un dubte. "I si no vingués?" —es digué—. | Només dins el matrimoni —mal menor— queda redimit. "Més val casar-se que | abrusar | -se", precisa sant Pau. En definitiva, fóra millor no casar-se, si la | aquest insistent perseguir? Golferic Missenyora, l'amor que m' | abrusa | ; només sap, qui bé estima, un camí. Rosaura Cavaller, les | que tenia per mi l'afany del joc i com, amb violència esglaiadora, m' | abrusava | la hisenda com el foc. Una nit que, abatut i miserable, cap al palau tot | I, dins el fred d'hivern i la nevada, sentiu com vos | abrusa | el foc d'amor. El pont Entre l'arbreda de suau verdor | paraulas extremaren la confusió del estudiant, una flamarada de vergonya | abrusá | tots sos desitjos impurs. En aquell moment veya de manifest sa injuriosa | el blat. Masteguem i riem, però això asseca la gola i la set ens | abrusa | . Tampoc no hi ha aigua per ací. Terres planes, costeres del mar, sense | el cel, Déu la perdonava. En despertar-se es va sentir rostre i braços | abrusats | pel sol, però entorn del cos la inefable frescor dels brins d'herba, com | coneixia. Sola i en un paisatge campestre, a alta muntanya; quan estava | abrusada | pel sol trobava compensacions en la frescor de l'aigua, com jo, quan era | espasa a llur davant, talment com un cometa, i ja | abrusava | amb una ardència tòrrida i amb uns vapors com l'aire adust de | l'herba és jove com la flama del sol. Totes les venes de l'Elena semblen | abrusades | per un desig intens, però amarat de tendresa. Desig d'ella, de la seva | resplendor fulmínia l'abrigava tot; després, un riu desbordat de lava li | abrusà | el cor. L'estup de sorpresa, de gelosia, de rancúnia, de cobejança que el | sa austera però imposant majestat de Juno; i la set, el desig d'ella l' | abrusaren | . En canvi, al reveure materialment l'obrera, quelcom de desencant, | —Què hi fa? Ja es morirà quan vinguin les pluges d'hivern. O bé el sol l' | abrusarà | . ¿Quin mal ens pot fer una granota nua? Deixeu-lo córrer amb la ramada. On | compte meu era: furt de dia o furt de nit, tu de la meva mà ho requeríes. | Abrusat | de dia per la calda, de nit per la gelor; la sòn fugint-me dels ulls... | , Deu te sia propici, fill meu! Açò digué, i s'acuità Josep, que se li | abrusaven | les entranyes per son germà. I cercant on plorés, se n'entrà a la cambra | les superficies del món exterior amb els raigs del sol, que uns cops les | abrusen | , o velar-les delicadament amb els vapors ambarins, que altres cops les | sala, precisament en la del costat, s'hi veuen les escenes i païsatges | abrusats | pel sol... tota una pluja torrencial de materia radiant que inunda de | i meditava. Quan seria primavera i tardor en la seva ànima? Calia | abrusar | -se per sempre en el foc de l'estiu? O glaçar-se en la mort d'un | Parlant del seu poble, ell s'oblida de tot: del sol roent que ens | abrusa | , dels rocs i les punxes del tirany, de la mort de la pobra Cristeta i de | no coneixia. I era l'esperit, el ver esperit despullat, flama que m' | abrusava | i em renovava. El cos, la matèria, la salut i la força física s'anaren | Guanya-te-la! Estimes una dona? Fes-la teva d'àtom en àtom, i | abrusa | -li els ulls i el cor amb els flams i xeres dels teus! Desitges una pàtria | cegament, i amb tanta cura amagà en son cor el flam de l'amor que l' | abrusava | , que ningú, llevat de Déu, no li va saber el secret. De sobte sobrevingué | els pits, sentí com una càlida alenada que li muntava a la gola i li | abrusava | el rostre, i l'ombra de Pigmalió, li passà pel davant dels ulls com un | les meves impressions en paraules o en pintura, i les sento com m' | abrusen | , dins de mí. I tanmateix só un artista: mos ulls m'ho diuen, i tota la | posat a somiejar; i sens dubte allò era un pecat, perquè ses galtes s' | abrusaven | , i el seu cap es decantava més i més. Pobre Sui-hung! No es veia pas, en | d'una llum feridora, t'eixorda l'estrident explosió de la metralla: t' | abrusa | , t'eixorda. D'instint et cobreixes la cara amb les mans: se't xopen de | El cor se'm trenca quan el veig tan pansit. No té una salut vertadera! L' | abruso | a preguntes i no em respon mai! Si no fem una caparrada estem perduts! Si | dilatat, prement-se tot ell contra les cordes, Andrade Maciel maldava | abrusat | per la febre, amb la il·lusionada obsessió de la mort. Sense respirar, | insults... Es revenjava d'aquell moment de basarda. A Joan la ràbia l' | abrusava | , però anava fumant tranquil·lament. Li féu dir el nom. Li prengueren el | moresc, per tal d'anar-hi plegats. A l'hora convinguda, sota un sol que | abrusava | , jo era a lloc. Mitja hora després, amb l'estómac als talons i els nervis | gran misteri operat en el vostre interior, i com Vós enlluernar-m'hi i | abrusar | -me d'amor al Bé infinit, al Déu redemptor... i a la seva mare. Però la | colenda. dor, dora. Ex.: abassegar, abassegador; | abrusar | , abrusador; aclaparar, aclaparador; astorar, astorador; agabellar, | i de les santes efusions. La vida és de l'esperit. La fornal del sol s' | abrusa | en aquell cor roent transformant l'hidrògen en helium, el procés que | anglès. Les baralles religioses han estat amb aferrissament mantingudes i | abrusades | , el progrés nacional deturat. Hom manté a la Irlanda un monstruós sistema | l'estiu; ni fruites, gelats i tirades d'aigua fresca. Encara que el sol | abrusés | la terra, hom havia d'abrigarse, tant en el seu abillament com en el | de perseguir feram d'existència dubtosa o efectiva, feroç o tímida, | abrusats | pel sol canicular o encalçats per les rufagades hivernenques del | botiga de focs artificials; trenta-set persones havien mort, les unes | abrusades | per les flames, les altres estavellades a l'empedrat; un home que tornava | un rendiment limitat; si fa xafogor i no corre un alè d'aire, el sol | abrusa | o l'aigua del cel cau a bots i a barrals, és preferible prescindir, | animalets seran arrossegats en el corrent d'aire del purificador i | abrusats | en la seva dissolució alcalina; i així no podran desenrotllar-se el tifus | y la Mila, també de sobte, sentí que una alenada de febre li | abrusava | les entranyes. Veyentla aturada, el pastor, que ja era a baix, li digué | probava uns elàstichs a n'en Baldiret, l'alenada de febre que li havía | abrusat | les entranyes en la proximitat del Bram, se revifà convertintse tot d'una | el dolor etern és renovellat perquè turmenti, és multiplicat perquè | abrusi | , és inflamat perquè castigui. Fortifiquem, doncs, ja els nostres coratges | crucificar el seu Fill; espurnes d'amor en el gran silenci d'amor que l' | abrusava | . La Verge acceptà el fill de Jacob sabent d'antuvi que el seu cos | qui m'ha seduït, que encara et sedueix a tu, la glòria de les armes que | abrusava | el meu cor, i que encara avui fa batre el teu, no m'inquietaran ja més; | món de les ànimes. En fi, en els primers anys de Seminari començareu d' | abrusar | el vostre cor amb els ardors del zel i de preocupar-vos d'arrancar les | i avaloten per les misèries on tenen aferrat el cor, i s'encenen d'ira, s' | abrusen | de ràbia, assassinen, a voltes, el seu germà perquè no pensa com ells |
|