×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb absència |
Freqüència total: 4252 |
CTILC1 |
funest. Jo el buscava en el fill, a través del fill, en la seva amargosa | absència | , tothora llunyà, distant. Buscava potser la meva perduda joventut, la | era ja la nena que ell deixà. Sileta, en el temps que havia durat la seva | absència | , s'havia convertit en una doneta, i en els seus ulls serens passava, | sé què... no sé com explicar-ho... Shakespeare /(Coriolà)\. Durant l' | absència | de Tino Costa, Mila del Santo havia crescut, s'havia fet una dona. A Tino | I jo amb aquest gest senzill em sentiré compensat de totes les seves | absències | ." Tino Costa sabia que la filla i el seu marit l'havien pregat | fer-li tòrcer la via." "A la classe totes estàvem tristes per l' | absència | de Mila. Donya Maria i les professores fingien no pensar en ella, | ella dirigia mirades freqüents i esglaiades al vell xarlatà. A la nit, en | absència | del vell, els veieren parlar en un recó, davant l'hostal, i dos dies | tenia cura de les seves terres i de les del seu germà durant les seves | absències | , però ho feia sense capficar-s'hi massa, i es passava la major part del | seu secret designi; de dia en dia les visites s'anaren espaiant, i ara l' | absència | d'ell havia durat tant, que per primera vegada Mila es sentia alarmada i | i lluminós. Un altre motiu d'inquietud s'havia afegit per a Mila a l' | absència | d'ell: la presència de Tiago de Candaina, el qual, després d'haver romàs | en les mirades, en els rostres dels qui l'envoltaven i, sobretot, en l' | absència | perllongada del fill, que era impossible ocultar-li, ho endevinava tot | , a passejar un xic. El malalt, a penes la perdia de vista, ja patia per l' | absència | d'ella; des del punt en què la mirava sortir es veia ja que no pensava | , no li quedava esma d'ocupar-se de res més. En realitat, d'ençà de l' | absència | del germà, a la casa tot havia quedat a la mà de Déu. A causa d'això eren | d'aquella tràgica nit Mila del Santo sentí més pregonament el dolor de l' | absència | d'ell. La solitud que l'envoltava se li féu gairebé insuportable. Es | acompanyar. Mila necessitava escoltar de llavis d'ell la causa de la seva | absència | , del seu silenci. A la tarda Mila del Santo anà a veure la vella, li | I moltes vegades s'alçava de taula sense acabar de menjar. Mai, en les | absències | del fill, Maria Àgueda no havia passat per les angoixes per què passava | comento. Si la gent no perdonés per manca de vocació per a la caritat, l' | absència | de perdons es traduiria en una clamorosa pertinàcia d'odis. No havent-hi | escriptors contrasta amb la parquedat o fins i tot amb la quasi | absència | que el tema presenta en d'altres. L'amor ocupa un espai més aviat | estat previst —li explica sense deixar d'escriure—. Malalties, viatges, | absències | injustificades... —Firma sota de tot i li allarga el paper—. Em fareu un | se separen cap als quatre horitzons de la sala. Durant la seva curta | absència | la muntanya ha crescut mig metre més, però l'encarregat de la secció | Això ocorria, però, molt comptades vegades, i sempre per indisposició o | absència | de sa mare; molt més rarament, per oblit, per més que ell sol necessitava | moment al pou; de dia en dia aquell camí s'havia fet més llarg, les | absències | més perllongades. La vella Pigada baixà al carrer i, dempeus davant la | a la boca perquè mai no vaig poder arribar-les a pronunciar. La seva | absència | omplia el buit on jo, sense remei, havia caigut, un forat negre d'immens | d'arribar-hi. I el teu rostre i el perfil del teu cos traïssin la teva | absència | ... Per això com si tu, vora meu, et disposessis a escoltar-me t'escric | hi és dins la persona del present. Enyor, Miquel, amb tanta força la teva | absència | , que desfigur la presència d'en Marc per cercar-te, més jove també dins | el mar s'ho menja tot, i la festa es fa pel mar. He comentat també l' | absència | d'animals de terra, i una de les coses que m'ha sorprès més ha estat la | Creu que una de les tares més abominables d'aquesta gent consisteix en l' | absència | d'ous ferrats i de cansalada fregida en el desdejuni de bord. En la idea | Ferran VI, Carles III i Carles IV, ni un de sol no en trobem de català? L' | absència | de Catalunya del govern de l'Espanya borbònica es justifica, al nostre | aquí que al cap de poc temps d'arribar a Mallorca, després de set anys d' | absència | —a nosaltres, éssers frívols que no escudrinyam massa el passat ni | gest pròcer d'un noi que besa la mà a l'àvia en tornar de la guerra i les | absències | d'una baronessa arruïnada que no parla dels boleros ni dels ametllers en | d'eixampla —cor il·lès i feiner—, benigna fins en l' | absència | . La rosa que lleva, ben blava, cada cent primaveres | {Francesco Berni} Duplica el braç son ofici per | absència | de la cama: ta mitja vida proclama error de botxí | infructuosament en el buit. La circumspecció no significa, doncs, | absència | de decisió o de fermesa; vol, al contrari, que cada acció tingui un | en les més rutinàries creences. Els judicis del sentit comú impliquen l' | absència | de tota experiència personal, i per això el que realment importa en la | contingut de l'obra, i on el formalisme és aleshores justament l' | absència | d'aquests elements, la pretensió de volatilitzar-ho tot, de transformar | de la manca de consideració, de la lleugeresa de costums i de l' | absència | de respecte, en aquell to vermell i esbarzerat que gastava la llengua | mateix temps, no es precipitava mai, aprofitava el moment oportú; tenia | absències | precioses, delicats desmenjaments i una tendra fredor passiva per esperar | qüestió central. Els besos de Pat semblaven de compliment, fets amb una | absència | absoluta del sistema nerviós; però ella endevinava també que les ganes ja | ha obert mon cor al palpitant encís. El bosc gemia de llunyana | absència | i em contava el seu dol amb un somrís: "Jo vaig pujar del mar | l'esclat de les fogueres mentre prop teu el teu amat reposa. | Absència | I Rosa encesa del desig, com m'esgarrinxes | una embriaguesa que li emboirà les idees. Es planyé d'aquells dos anys d' | absència | ; va semblar-li que descobria qui sap quins canvis en la vida de poble, | tardes, mentre que la resta del temps sols li era bo per a enyorar l' | absència | d'aquell home i per a comptar les enormes estones que mancaven per | Aquella nit Laura surt al balcó del jardí, inquieta pels tres dies d' | absència | de Pere. És la mateixa hora en què Pere fuma i fuma en el silenci del seu | de la nit clara. Teresa, desvetllada pel neguit, per l'enyorament de l' | absència | de Pere, sent el trepig de Laura pel passadís. S'aixeca del llit; mira | els trets fisonòmics, que no s'adeien pas als de l'enamorat després d'una | absència | , ans bé eren els del conquistador que gradua ressorts. En qui refiar-se | en llocs amables, sense clarors dures que us facin mal als ulls. Que l' | absència | de mànegues de qualsevol vestit no desvetllés les mirades lluents dels | de Barcelona, desvesada de la seva companyia, en aquells dos anys d' | absència | . Però les cartes d'ara traspuen un començ d'estabilització; fins diria | "nou braceroles", o sia defenses del braç. 13. L' | absència | de l'elm en les descripcions i simbolisme de les armes que fa | riquesa del perpunt i de les sabates, ornades amb joies. La presència o | absència | de perpunt en les efígies de les tombes no suposa distàncies | adquirida "a obs del General per la festa de Sant Jordi". L' | absència | de rest a la cuirassa i d'esperons i el faldatge llarg i en forma de | o gairebé que no es moguin— produeixen en mi una emoció densa. L' | absència | —o, més ben dit, la manca de presència— és una de les limitacions més |
|