Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

importants com complexos. Sóc viuda, prou que ho saben, i el meu enyorat	absent	em va deixar, no ho negaré, arreglada i, a més, senyora i majora.
tauleta amb les pastes i abocà vi als gots. Després volgué parlar-li de l'	absent	, car el record d'ell persistia en la seva ànima com la darrera claror de
el rostre demudat, amb senyals d'haver dormit poc, i caminava amb aire	absent	i preocupat. —Quin disgust que té el vell Santo! —Fixeu-vos: a penes pot
trobava enfonsada en una postració atroç. Estava estranya, amb la mirada	absent	; el cap semblava donar-li voltes i amb prou feines si s'adonava del que
però gairebé sempre la conversa acabava per recaure en Mila i en l'	absent	. —On serà, Déu meu? —sospirava Maria Àgueda—. Què deu fer? I moltes
d'assalts pels camins solitaris en nits sense pietat en què Déu semblava	absent	del món; de tot el feix d'històries tenebroses amb què havien aterrit de
i Mila va romandre mirant-la encara un moment amb aquella expressió	absent	a la cara que s'havia fet habitual en ella. De sobte, somrigué a la dona.
però tampoc no pogué obtenir el més petit indici sobre el parador de l'	absent	. Ell girava, entre tant, silenciós pels encontorns, semblant a un
commovia, i en els seus ulls es pintava la mateixa expressió distreta i	absent	d'altres dies. Els mesos de repòs al llit l'havien millorada físicament;
cosa al pensament. Estava en una immobilitat tal, tan abstreta i tan	absent	, que Maria del Carme no gosà interrompre-la i s'estava en un angle en
el gran foc encès, la senyora Esquerra evocava converses amb el marit	absent	. "Quan festejàvem i vèiem una pel·lícula de guerra, en Ramon em deia
tauleta, on s'asseu. —Molt bé. La dona, sense demanar permís, amb un gest	absent	, abasta un altre cigar. 10 (11) Li obre la porta una dona
amb una esperança de guariment; però de seguida caigué en aquell estat	absent	, d'ensopiment estrany. La gossa, com sempre, se li acostà, però no
ja un home fet, tornà a desaparèixer del poble. Romangué un llarg temps	absent	i va córrer la veu que s'havia ajuntat a una partida de bandolers que es
rostre de petons. Però la cara de la mare estava ja freda, i ella era ja	absent	. La cara de la mare era impregnada d'una dolça serenitat, d'una mena de
per què, aquesta tarda que podíem estar veritablement sols i estimar-nos,	absents	de les mirades indiscretes de les fadrines que seuen als parcs o dels
ponts a grans gambades, tan de bracet, tan enganxats l'un a l'altre, tan	absents	, que sembla que tot el que viuen sigui una còpula sense acaballes. No se
mars del Sud, en els quals el pijama lila de Mari Teati no ha estat	absent	. He tornat a pujar a les goletes i m'he arribat a impregnar tota la roba
tota plena de les rialles, de les tombarelles i de la frescor de Timi,	absent	des de feia un any però vivíssim en el record de Madame Tu, en les
de la pau, en la discòrdia engendrats contra la Indiferència,	absent	atzur, oh Immutables!, home entre els homes jo, déu contra els
de tot— les senyorials aparences de dama amable i ponderada, un poc	absent	. ...Amb el ventall espolsà una moteta de la falda de la senyora Gradolí,
havia vist el nét; tal vegada durant aquest temps moriren els pares de l'	absent	. La misèria i la malaltia eren endèmiques a moltes cases humils; l'Estat
la categoria —si així puc anomenar-la— del quixotisme no es troba mai	absent	de la seva vida, la qual no és de cap manera insensata, però és gairebé
i de vegades àdhuc esquemàtic. El perfil, en canvi, està contínuament	absent	de la música; la música és una ànima, però una ànima sense cos, sense
dos homes de mitja edat; l'un amb un bigotet gris i un aire desabusat i	absent	, l'altre amb un posat despert i una boca de xacal. El del bigotet gris,
closa, Conxa el feia passar pel nas acompanyat d'una mirada vidriosa i	absent	, i d'un somriure tot just apuntat, però que es clavava al cor com els
que tenia una punta d'interès dramàtic. Aquella atmosfera confusionària,	absenta	i morta, li semblà la més a propòsit per confegir una escena en la qual
i li digué coses assenyadíssimes, en les quals no hi era, però, del tot	absent	l'esperit de rivalitat entre els franciscans i els ignasians. Es veu que
altra banda, ella començava a sentir-se feixuga, la voluntat vaporosa,	absent	com si ja volgués pertànyer a un altre ésser. El fill, llunyà encara,
que acompanyava aquella dona gèlida, que seia a taula amb l'esguard	absent	a la presència del marit i de la cunyada, encara va deprimir més l'home;
esforços de la Muntanyola per estargir les converses de la cunyada. Tan	absent	era ell ara, assegut davant per davant l'un de l'altre, com en temps dels
Com havia de sentir-se feliç, Laura, mal no pogués veure mai més l'	absent	, mal hagués de quedar-se enclotada fins a l'hora de la mort en aquell
com una feblesa vergonyosa, li estremien la carn pansida. Dedicava a l'	absent	enyorat una lletania de mots dolcíssims, balbucejats a poc a poc, la
estimar sinó allò que ha passat o que no ha de venir mai! Amor per l'	absent	, pel núvol, per la llunyania inabastable... Mossèn Joan Serra, després de
una de les armes predilectes de Pere el Gran (§ 27), és gairebé	absent	de les lletres de batalla. Ja hem vist que Joan Marrades (1432)
acostada envés lo elm". En primer lloc hi trobem l'elm, casc	absent	de les lletres de batalla i, com hem repetit sovint, reservat als
alimentàries o tecnològiques que, a l'origen, eren completament	absents	o podien a penes ésser sospitades; per a fer d'una argila inestable,
Això no obstant, hom sap que l'exogàmia no és mai completament	absent	, ja que, havent-se de realitzar la perpetuació del grup ineluctablement
tenen un rendiment molt reduït tot i que no en són completament	absents	, els canvis matrimonials poden proporcionar un model directament
una "relació amb un altre si mateix". El necrònim, del qual és	absent	tot nom propi, consisteix en l'enunciat d'una relació de parentiu, que és
mentre que, entre els penan i tal com hem subratllat, el nom propi és	absent	del necrònim. Abans de resoldre aquesta dificultat, girem-nos cap a la
de vestigis, tot el que podria evocar el totemisme sembla remarcablement	absent	de l'àrea de les grans civilitzacions d'Europa i d'Àsia. ¿No és pas que
esdeveniments poden ésser insignificants o, fins i tot, completament	absents	si es tracta d'un autògraf d'unes quantes ratlles o d'una signatura sense
pietat irònica. Durant la visita parlà ben poc. Sempre tingué el posat d'	absent	. Va fer-me la impressió d'una figura somniada, d'una imatge de savi o de
amb el naixement de la llengua, i a les vores, les cavitats dels queixals	absents	. Jo no em podia estar de comparar aquella gorja a la d'un lleó vell del
sota un llum. Penso en casa meva. Un pis, una família, una llar. Un d'	absent	que no saben on és. Potser ara pensen en mi com jo penso en ells. No sé
al capdavall d'aquesta filera, he descobert de seguida el meu llit. Sóc	absent	de tot, i, tanmateix, com un somnàmbul, atenc minuciosament a tot. Que és
diàleg. Li torna a la imaginació la imatge del seu pare: silenciós,	absent	, desfigurat. Segons com, es refusa la idea de la seva mort. Fa
ha encès tots els llums. Gairebé l'havien deixada sola, no com si fossin	absents	o s'haguessin distret, sinó com si cadascú necessités fer-se companyia a
era l'home més pur d'aquest món, més amorós; però tu, com sempre, estaves	absent	i no em veies ni, si hagués estat possible, m'hauries volgut veure."

Pàgina 1 (de 32)

50 següents