Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

guanyaríem, l'ombra beneïda, quítia d'humanes passions, em comprendrà i m'	absoldrà	, i entretant jo em comportaré amb dignitat, botxí i reu alhora de la
, diu: —Amb una condició. —Quina? —pregunta la veu afemellada. —Que m'	absoldreu	. Sent que un d'ells pica de peus, divertit, mentre els altres esclafeixen
de nou la rialla. —Aquest xicot és ximple! Mai no s'ha tractat d'	absoldre	ni de condemnar ningú! —No? —En absolut. Únicament de classificar. —Un
alguns bisbes facciosos pronunciaren totes les decisions, Eutiques fou	absolt	i el mateix sant Flavià es va veure anatemitzat i tractat amb tant de
Mossèn Paulí, per exemple, branda el cap tot blanc i es disposa a	absoldre	'l. És de la seva bona fe que no l'absoldran i d'aquesta bona fe encara no
el cap tot blanc i es disposa a absoldre'l. És de la seva bona fe que no l'	absoldran	i d'aquesta bona fe encara no se n'han adonat. Així Jeroni predica,
espontàniament. —Senyora —exclamà amb veu tremolosa—, jo no la puc	absoldre	. La baronessa s'aixecà tot d'una. "Eren molts de segles de domini els
jove, que hauria pogut esser un d'aquells infants, no l'havia volguda	absoldre	tot i que les seves pretensions eren justes: —És clar —pensava— que l'he
mesura de precaució indicada, si convé, pel metge. Qui no s'apressaria a	absoldre	-la? Fins i tot es compadeix de la meva solitud, endevina la meva
pel seu crim; tot el teu mèrit els serà atribuït, i podrà	absoldre	aquells que als propis actes renunciïn, acomplerts
fer? ¿Com romandran airosos a la vista de Déu? Jo l'he d'	absoldre	, forçat m'hi veig, després de tant debatre'm. Tots
havien d'imposar, ni sobre el bé o el mal, i no sabien a qui condemnar o	absoldre	. Es mataven amb una mena de furor absurd. Es reunien i organitzaven
es purifiquen i, després de pagar la pena per llurs injustícies, són	absolts	de les que han pogut cometre; de llurs bones obres, cadascun també rep el
i en estrènyer sobre'l teu cor apassionat la que és Emergarda, tu ets	absolt	, per raons que et seràn conegudes al Cel, dels vots fets a Eleonora."
i senyal, ja seria tard, potser, per a fer un altre pensament. Fins per a	absoldre	, cal tenir memòria. La dictadura, acudit i instrument d'un poder
Gràcia i... també em resigno. Lo que sé, és que la societat no sols m'ha	absolt	sinó que m'admira. Per ella, jo he vingut a ésser l'home que ha sapigut
a veure el seu company i li explica el pas de la teulada. El company l'	absolt	, dient-li que ls pecats am lluna no compten, quan la gata no és d'aquell
mateixos, verament indignants, però que, per reals que siguin, no ens	absolen	dels propis pecats. La discussió d'aquestes causes no és treball
Senyor, se'l mirà com a l'hora de la mort miren els homes aquell qui els	absol	!... —Escolteu... I el cambrer li responia, diu: —No s'admeten propines.
i setze leviatans? Fóra assegut en aquests moments davant d'un Tribunal	absolent	posicions en mèrits d'un judici executiu, tots els seus béns
que per a mon fill prenguis muller de ma familia i de casa de mon pare. I	absolt	seràs de mon jurament, si a ma familia iràs. I absolt, igual, de mon
casa de mon pare. I absolt seràs de mon jurament, si a ma familia iràs. I	absolt	, igual, de mon jurament seràs, si ells no te la daven. Só vingut avui i,
la vista. Decideix: —Si desaparegués... L'orgue havia emmudit. El rector	absolvia	. Hi hagué una fressa com d'aixec de perdius. Els creients es senyaven i
els conreus del món, si no es perdonava més que allò que un jutge sever	absoldria	. ¿Quants magistrats hi ha que no caurien sota la mateixa llei en virtut
albir; no judica pas segons fórmula, sinó segons equitat; llegut li és d'	absoldre	i d'avaluar pel que li sembla la causa. No fa cap d'aquestes coses com
coses que no sé si justament s'escauen a ésser béns. Si ara vosaltres m'	absolguéssiu	sense creure Anitos que diu que, o bé no se m'havia de dur aquí o bé un
em diguéssiu: "Sòcrates, nosaltres no volem creure Anitos, sinó que t'	absolem	, però amb la condició que no passaràs el temps en aquesta mena de proves
res de bo. En fi, jo diria, atenesos, cregueu Anitos o no el cregueu, m'	absolgueu	o no m'absolgueu, jo no puc obrar altrament per moltes vegades que em
jo diria, atenesos, cregueu Anitos o no el cregueu, m'absolgueu o no m'	absolgueu	, jo no puc obrar altrament per moltes vegades que em condemneu a mort.
hauria hagut prou amb trenta que haguessin votat altrament perquè jo fos	absolt	. El meu parer és, doncs, que pel que fa referència a Meletos he estat
El meu parer és, doncs, que pel que fa referència a Meletos he estat	absolt	; no solament absolt, sinó que és evident als ulls de tothom que si Anitos
doncs, que pel que fa referència a Meletos he estat absolt; no solament	absolt	, sinó que és evident als ulls de tothom que si Anitos i Licó no haguessin
-lo. Ell es va plànyer de no haver-li preguntat el seu nom. I ella l'	absolgué	amb una rialla fresca i sonora. XX Pocs dies després el senyor
creia endevinar la mentida. I rectificà a gust d'ell, car la mentida l'	absolvia	i la veritat el condemnava. El jutge, molt amable, d'ençà que Innocenci
a una sensualitat culpable que l'haixix sabrà sempre excusar i	absoldre	. Encara va més enllà. M'imagino faltes comeses que han deixat a l'ànima
si no troba en aquestes circumstàncies raons suficients, les justes per a	absoldre	, o almenys per a atenuar el seu pecat, no us imaginéssiu pas que es senti
a Roma, flectar els genolls a les plantes del Sant Pare i que ell m'	absolgués	. El remei, si bé car i penós, era l'únic seguidor segons el parer d'En
llest, i aleshores el confessor, després d'una prèdica emocionant, em va	absoldre	sense cap escarafall ni reserves de cap mena. Sí, n'estic ben cert: em va
sense cap escarafall ni reserves de cap mena. Sí, n'estic ben cert: em va	absoldre	lliurement. Però, creieu que aquella absolució em dugué la pau al cor?
que el cas de vostè és un cas completament perdut. Mossèn Raspall no l'	absoldrà	; el conec massa. De seguida s'esvera. Jo de vostè, per sortir d'un cop de
crec jo. —Que n'aneu d'equivocat! El meu pecat només té poder d'	absoldre	'l la Santa Seu. Per això se'n diu reservat. —Bé, bé: no discutim,
per més senyes, el qual té delegades facultats del Sant Pare per	absoldre	tots els pecats, àdhuc els reservats. —Ca, ca! —fiu jo vivament, entenent-
entenent-lo.— A mi m'han dit que és el propi Sant Pare qui m'ha d'	absoldre	. —Allora..., —replicà el prelat, amb una seca reverència.— Quan
qualsevol sacerdot, el vicari de la parròquia més humil té facultats d'	absoldre	-us. —Voleu dir...? —exclamo jo extraordinàriament sorprès. —Cavaller...,
món catòlic. I perquè us en convenceu estic disposat a confessar-vos i	absoldre	-us quan vulgueu. —Demà mateix, Il·lustríssima? —arrenco jo amb un clapit
embadalit que ella. —És que jo ja estic llesta. —I jo també. —Us ha	absolt	el Sant Pare? —No; no m'ha calgut molestar-lo. —Qui ens ho havia
el meu amor per tu és a l'hora un escut i una espasa. El món t'haurà d'	absoldre	com a una víctima que fores de la teva bellesa: els que et fèiem
el sumari s'havia posat en clar que no es sabia qui l'havia donat. Però,	absolt	ja, sense altres mals de cap que d'anar refent la seva posició, no per
endurit pel treball, i llegeix mig en veu alta: "Una citació... per	absoldre	posicions..." La dona no l'entén; però veu que la cosa va de debò i
fa, aqueixa dona va ésser processada a l'Old Bailey per una mort i la van	absoldre	. Era una dona jove de gran bellesa, i crec que tenia un pensament de sang

Pàgina 1 (de 12)

50 següents