DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
absolutista AI 307 oc.
absolutista M 67 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb absolutista Freqüència total:  374 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de l'intel·lectual va, avui, dirigida a les pretensions dogmatitzants i absolutistes del comunisme. Thierry Maulnier —escriptor de dreta i, per tant, gens
el camí, i finalment donar categoria legal a un fet. La política absolutista de Felip V és feta a mida per empènyer aquest comerç mantingut amb
o hauran de sofrir persecució com a elements poc segurs per a la causa absolutista. Dels noms dels pares Aymerich i Finestres, els il·lustres professors
que a l'Occident d'Europa conduí a la formació dels Estats autoritaris i absolutistes. En veritat, durant tota aquesta centúria navegà contra el signe dels
Parlem de la possibilitat de l'existència de Catalunya dintre de l'Estat absolutista dels Lluïsos. Si algú mantenia qualque il·lusió sobre aquest particular,
fou la resistència d'un país de tradició pactista a reconèixer l'Estat absolutista. Com a l'Anglaterra de Cromwell, a l'Holanda dels Witt i a la França de
del Sud del país tingueren suficient força per a oposar-se a les mesures absolutistes del govern de la Monarquia hispànica. El fenomen fou tan general a
un fet exterior introduïa un element inestable. Les lluites entre absolutistes, o servils, i lliberals venien indubtablement agreujades per la passió
esmicolar-se. Les Corts de Cadis li cantaren les absoltes. Les reaccions absolutistes del regnat de Ferran VII no foren sinó una dilació grotesca i literalment
de traïdor pels mateixos carlins— va tenir consistència la subversió absolutista. A la resta del país les seves repercussions no foren massa grans. Hem de
vindran donats per les pugnes generals de la política espanyola; absolutistes contra liberals, moderats contra progressistes, republicans contra
indígenes. Des del 1822, en què es produí la rebel·lió absolutista dels artillers de València i a seguit de la qual fou executat el general
y mudanza de las costumbres" ho imposaven. No solament Felip V era absolutista: ho eren els seus súbdits. I ho eren devotament. Mai com en el
renaixentista. Els historiadors donen per un fet que les tongades absolutistes són contràries a l'eclosió del pensament; un període liberal —segons
havia de congriar damunt el cap de Lluís Companys les ires del feixisme —absolutista i unitari. D'absolutista i d'unitari el feixisme n'és per definició;
el cap de Lluís Companys les ires del feixisme —absolutista i unitari. D'absolutista i d'unitari el feixisme n'és per definició; ultra això, el feixisme de
cap peanya federal d'una dinastia que no és lusitana, d'una tradició absolutista que l'obligà a emancipar-se a corre-cuita. 30 Per a
del domicili que fins aleshores havia emparat les masies, el règim absolutista de la vida local, les caresties i fams ocasionals, foren causes que
el fet que, un cop oberta de nou, en 1835, després del decenni absolutista, en què havia estat tancada, seguí despertant el mateix interès i afició,
el manteniment de les monarquies absolutes i ajudava la classe feudal —absolutista, d'aquests països. Alliberar Polònia equivalia a assestar un cop mortal a
en aquesta obra, durant el primer dels quals l'Espanya castellana absolutista, i l'Espanya catalana constitucional, lluiten a sang i a foc, com les
borbònica, que ha estat injustament acusada d'haver portat el sistema absolutista a Catalunya, que va ser el règim que ja van intentar els ministres de
d'aquesta Espanya catalana constitucional damunt de l'Espanya castellana absolutista, amb tot i que de moment, com explicarem en aquest capítol, el rei
que veient-se perdut va deixar Catalunya a l'estacada. La tradició absolutista de Castella i la tradició constitucional de Catalunya, que, com veurem,
del temps de Felip IV i de Pau Claris, reaccionant contra la política absolutista i centralista del nét de Lluís XIV, que heretava l'absolutisme i la
dit i tothom sap, eren partidaris decidits de Felip V i de la monarquia absolutista i centralitzadora que aquest rei representava. L'hegemonia catalana,
d'Europa, queia retuda davant d'Espanya i França, que eren els dos estats absolutistes que anys a venir havien de ser constitucionals, com ho era la Catalunya
tradicional constitucional de la nostra terra contra de la tradició absolutista i catòlica de l'Espanya castellana sintetitzada per Cervantes. En efecte,
lliberals de la Constitució de Catalunya, comparats amb els principis absolutistes de la monarquia castellana. Tampoc cal repetir el que hem dit en parlar
tal com fins aleshores havia passat el contrari, perquè l'Espanya absolutista dels reis absoluts s'havia anat imposant a la Catalunya constitucional,
per a influir completament i a la primera embranzida el sistema polític absolutista espanyol, portant-li tot el sentit concret i tot el sentit de la realitat
podia ser catòlic, perquè res no s'hi oposava i res l'en privava, l'absolutista ho havia de ser per força responent al nom d'apostòlic que hem dit que
tradició política castellana, ço és, que, com hem dit i tots sabem, els absolutistes catalans no sols hereten o volen heretar la missió religiosa de l'imperi
més ben guiats per l'instint català i per l'ambient de llur època que els absolutistes, heretant la missió política catalana (que, ultra tendència, és missió),
o contraris a la missió religiosa castellana, per la qual cosa, si els absolutistes catalans esdevenien completament castellans de tradició i tendència, els
la corona, es va accentuar la divisió dels espanyols en constitucionals i absolutistes, començant la guerra civil de la qual tindrem ocasió de parlar
radical que encara hi havia entre l'Espanya castellana tradicionalment absolutista i l'Espanya catalana tradicionalment i, més que mai, constitucionalista,
que era el baluard de les idees de les Corts de Cádiz, és que la reacció absolutista, servida per les tropes franceses, enviades per Europa a aturar el
i altres fidels de la religió catòlica que poguessin simpatitzar amb els absolutistes contra els constitucionals que no lluitessin contra la Constitució,
republicanes, perquè exasperades fins al paroxisme van produir la reacció absolutista, la qual cosa per ella sola prova la nostra tesi històrica, amb documents
de la contemporització entre els ideals constitucionals i els ideals absolutistes, recollits i sostinguts pel seu germà Carles, que en vida de Ferran VII,
sostinguda pels partidaris de Carles V, que, ultra defensar el programa absolutista, defensaven la legitimitat del pretendent a la corona d'Espanya, en nom
i fins al punt d'arribar a l'ideal republicà, van provocar la reacció absolutista a favor de la monarquia absoluta que havia estat tradicional a Castella,
dels principis lliberals a la resta d'Espanya, ço és, que si els absolutistes o catòlics, o, més ben dit, apostòlics catalans, reaccionaven contra la
constitucionalistes, que eren els vers tradicionalistes catalans, els absolutistes o apostòlics bascs, que eren els vers tradicionalistes castellans,
com si Bascònia, malgrat la persistència que pugui tenir dels seus ideals absolutistes i catòlics, no s'atrevís a oposar-los al camí triomfal hegemònic català i
que, com hem vist i veurem, és el sistema estratègic, dintre del sistema absolutista, dels generals Zumalacárregui i Cabrera, en els quals, si en el primer
i contra de Catalunya, perquè si a la terra basca la majoria absoluta i absolutista del país donava un contingent quantitatiu i qualitatiu organitzable,
que van representar i encarnar els ideals constitucionals i els ideals absolutistes, l'un des del tron i l'altre des de la situació de pretendent a la
a la corona d'Espanya que s'anomena Jaume, no sols no és sistemàticament absolutista, sinó que, segons ha declarat diverses vegades, i segons el comportament

  Pàgina 1 (de 8) 50 següents »