×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb absorbir |
Freqüència total: 2649 |
CTILC1 |
de totes les armes. "Pare, pots estar d'ara endavant tranquil. He | absorbit | tot el talent i les altres innegables qualitats de Metis, emmudida per mi | i de segur que encara és solter, perquè l'endevinem molt tranquil. L' | absorbeix | el seu ofici, que dominarà. Estranya meravella per a nosaltres, els homes | tornar. Després Tino Costa pensava en l'ancià, i a poc a poc s'anà | absorbint | en aquella evocació que en aquesta nit de dubte i de terrible solitud li | mica, no et sembla? Aquí se sent calor. No se'n sentia; però Quim Bisa, | absorbit | per la seva idea, féu un signe afirmatiu. Tino Costa es dirigí a la | i que ella no arribava —¿no volia, potser?— desxifrar. Tino Costa s' | absorbí | per la seva banda en la contemplació de la imatge: esquinços de salut, | no obstant, a penes pensava en el seu pare. Tots els seus sentits estaven | absorbits | per la mateixa obsessionant preocupació, per aquella idea fixa i | de temor va introduint-se a la seva ànima. Només volia pensar ja en ell, | absorbir | -se, fondre's amb la imatge estimada, perquè no vacil·lés el seu cor, | la solitud amb què s'havia embolcallat la casa. Es va sentir incapaç d' | absorbir | -se en el seu treball, d'abstreure's completament de passades | bada violentament i en surt una dona que crida alguna cosa que la remor | absorbeix | abans que li surti de la boca. "Mai no havia fet tan net com" un | Jeroni submergit a l'espessa claror de Cervera, reflectida o millor dit | absorbida | per milers de sotanes negres, obeint unes regles no menys absurdes que | Rivnac" és el més escollit entre el turisme internacional que ve a | absorbir | la mandra d'aquests climes. Tots els llogaters de bungalows, Mr. Rivnac | Tenia fills, carn de l'instint que el seu diner havia | absorbit | : calaven foc fugint la crema i estudiaven tots | que li'n digueu bondat, i a penes endevines com s' | absorbeix | . Encara li cal sumar-se. Encara va naixent el seu | Passa amb els actes que tenen tradició, que prolonguen i alhora | absorbeixen | el passat, el mateix que amb una frase truncada a la qual s'incorporen | quan desconeix l'existència de realitats externes a la pròpia, quan | absorbeix | completament la nostra vida, és sols una aparença. Perquè, en rigor, la | explicat una xafarderia de caràcter íntim, no hi havia l'esponja que l' | absorbiria | tota sense protestar, demostrant fins un interès i una curiositat; es va | i l'excel·lent educació de la noia que es lliura als seus braços per | absorbir | uns cinc minuts de tango. Algun marit, client de Rosa, assistia a la | geometritzants i també quadres amb formes inconcretes que compensen o | absorbeixen | els durs esquemes de la geometria. Entre la producció abstracta de Paul | una plagasitat als cosins; a l'Angelina riu distretament, amb l'atenció | absorbida | per la forastera. I els ulls de les dones es clouen amb horror, quan | per als seus exercicis professionals; però aquelles lectures no | absorbiren | la seva atenció; sols eren un pretext per a retraure's de la sol·licitud | Joanet i Teresa parlen de remeis; Laura es posa a cosir una roba; s' | absorbeix | tant en aquella tasca mínima, que no sent la conversa. I la cunyada | l'optimisme que li anà lligant la vida, com aquella eura del pont, que l' | absorbí | i se l'emportà amb les cançons de Schumann, les vel·leïtats artístiques, | de sentir. Però ni tan sols aquella inoportunitat no ens fa nosa, de tan | absorbits | com estem tots per les paraules d'abans, que encara brunzen. A poc a poc, | no fos allí, i la meva presència el desvetllés d'alguna mena de son que l' | absorbia | . Prim i alt, però desdibuixat, sense la precisió que l'estar prim sol | essencialment, per a l'home, a evitar que la seva força vital sigui | absorbida | per la dona i a capgirar aquest risc a profit seu. Aquesta subordinació | Em semblava tastar per primera vegada la substància olorosa de la vida. | Absorbia | dintre meu els colors tendres i dolços de les coses, com músiques i | seu coll, i amb l'alè contingut la respirava tota, deliciosament, com qui | absorbeix | la bravada que puja d'un prat llunyà i s'hi voldria estendre al damunt. | meu com una limfa, igual que fugia de tot medi que no tingués la força d' | absorbir | -me immediatament. Doctrines, disciplines no existien llavors per a mi. La | meu pit una gran xardor. Sentia, ben cert, que el pit se m'escalfava tot | absorbint | aquell aire fred de l'alta mar. Les tres remors compassades, cadascuna | a propòsit de Verdaguer. Jo ho esperava. Esperava l'hora de l'efusió. | Absorbia | encisat les paraules de Mistral. Ell mateix semblava estar caldejat. Érem | lluminós, amb una llum vegetal, humida. El cap enfora de la finestra, jo | absorbia | la sentor molla de la vegetació i el pensament em fugia devers la | engalanat per a mi. Sentia la brisa salada i enquitranada gola avall. L' | absorbia | com un aliment. Se'm ficava entre carn i pell. I sentia el riu de la meva | detalls del paisatge, descomponia les coses, penetrava en llur intimitat, | absorbia | llur essència, com si elles no tinguessin secrets per a mi. Aquesta | d'obaga, molla de sentors de flors i de fulles en consumpció. Mentre jo | absorbia | sensualment les delícies de l'aire fresc i perfumat del parc, Josep va | devers el poblet que ja es distingia al davant nostre, aquestes idees m' | absorbien | greument. Recordava, en efecte, que aquell ganivet m'havia causat tanta | no ser valent!... Tots guardabam silenci. Lo tó sentenciós d' aquell home | absorvia | tota la nostra atenció. Ell s' aprofitaba del exit inesperat qu' habia | eficaços de l'enterramorts que acaba de reinstal·lar la llosa de la tomba | absorbeixen | la seva atenció. "I què és ell aquí dins?", es pregunta. Espolsa una | una rara frisança que com un hàlit li recorria el cos... Simulava estar | absorbit | per la lectura. Quina altra recepció es mereixia sinó la més rigorosa | Tot era preferible a quedar-me a casa. Ni fàbrica ni disbauxes no m' | absorbien | prou: encara trobava temps per a enyorar-te! Però ignoro si t'enyorava a | que els seus ignorin que estan a punt de comparèixer davant de Déu... | Absorbit | pel record de la tarda que ell, entre aquelles mateixes parets, havia | viatge. Ha estat un treball dur, tenaç. Una fàbrica com aquesta t' | absorbeix | , et fa llaurar tot el dia. Li vaig dedicar la meva joventut; m'he fet | mig abaltit, advertí de seguida la presència d'ella, però simulà estar | absorbit | per la lectura. Mònica es va quedar contemplant el seu rostre, que el | l'Imperi Alemany. Aquesta corrent central qui en temps de pau atrau i | absorbeix | les corrents laterals o secondaries s'es desbordada i l'empenta | A més, com que en un procés de transició, en el qual un àtom emet o | absorbeix | llum, només s'intercanvia un quàntum de llum, podem, mitjançant | —Per tant, ¿heu escurçat la setmana perquè hi hagi temps d' | absorbir | el material produït? Ford. —Exacte. Cal que l'obrer consumeixi i | tant, un dels dos ha de desaparèixer. L'error dimana de la pretensió d' | absorbir | un món dintre de l'altre; és la figura patètica de Saturn devorant el seu | posat a riure. Però, si a més li haguessin dit que els uns pretenien | absorbir | i negar els altres, encara és més segur que els hauria condemnats per | núvols i la posà en el Sol, un orbe amb porus per a | absorbir | la líquida fulgència (per a servar l'aplec de raigs, prou | ¿Podem suposar que la formació de dents rudimentàries, que després s' | absorbeixen | , pot ésser de cap utilitat per al vedell embrionari, de creixement ràpid, | en llurs graus i llurs menes de retirada a llurs pares —en ésser | absorbits | mútuament per encreuaments successius, i en d'altres punts semblants—, |
|