×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb absort |
Freqüència total: 366 |
CTILC1 |
Mila quedà mirant-lo, enfundada encara en la delícia de l'abraçada d'ell, | absorta | en ell, fora d'allí, fora de la terra... I, no obstant, no era en | Potser sí... —pronuncia ella de sobte, vaga, enigmàtica. I roman de nou | absorta | en un pensament llunyà, i no se sap si contesta la pregunta del padrí o | nostra lògica, la nostra raó... M'entens? —afegeix en veure l'expressió | absorta | de l'altre. —No... no del tot. Tenen coses estranyes, sí, i són diferents | aplicat en la feina, amb una cura excessiva, i s'endevinava, també ara, | absort | en una idea, llunyà; es redreçava; deixava l'aixada, i anava a collir | de la collita passà a les aigües. Però Jaume no el sentia; estava | absort | en la idea del melonar, i pensava també en el disgust de Marina quan se | al llindar de la porta i fa adéu amb la mà. Mentrestant, Andreu, | absort | , s'asseu al costat de la taula. Després d'una pausa, Xela | les còmplices càndides, del gran joc que van entrellant? Dones | absortes | consideren que potser algú els ha mentit. Les que van | mare el bon concepte que té de mi. Rosa. [(Que haurà romàs | absorta | oint el discurs d'en Pepe.)] Ets molt poc expressiva, filla meva! | I quan vós dins l'ermita solitària, romangueu esguardant mon vol, | absort | , elevau sobre els núvols la pregària perquè l'amor sorgeixi de la mort. | I quan jo dins l'ermita solitària, restaré contemplant ton vol, | absort | , alçaré sobre els núvols ma pregària perquè l'amor sorgeixi de la mort. | mar blava, tu al cel obries ton resplendor. Vers tu es girava l' | absort | vaixell, com vers l'estrella de tramuntana, i era sa | amb els fauves, insensibles a d'altres crides més profundes, | absortes | i insidioses que les de la retina. Decadència de l'ofici La mentalitat | gent ha fet sofrir, desviada en mi devers el masoquisme. Em passava hores | absort | davant l'armari de les metzines que ara obria totes les tardes en | el nom del carrer on viurien, però jo m'havia oblidat d'ella i de tot, | absort | en l'amor de la francesa. Devien viure per allí. Els infants m'havien dit | a conjuminar objectes rars amb trossos de fusta i un ganivet oscat, | absort | en el seu treball i protestant perquè el tornaven a l'enigmàtic món de | flotants ondegen: sembla ocupat en missió preclara, o | absort | potser en reflexió profunda. Sent l'Esperit impur gran alegria, | encarregat d'alguna causa il·lustre, s'estava dret, | absort | , i tots els membres i tots els moviments i tots els gestos | reconfortant. El General remenà el contingut del vas amb cullereta, | absort | , qui sap si pesarós per la imminència de la campanya que havia de menar. | es va fer un llarg silenci. Sòcrates mateix, com era manifest, estava | absort | pel que acabava de dir, i també la majoria de nosaltres. Cebes i Símmias, | fundar la ciència mecànica i, per extensió, la ciència física. Descartes, | absort | en la visió de la cosa que pensa, cregué conèixer els fenòmens mentals | frèvola citació sobre'l marge o dins el text d'un llibre; esdevenir | absort | la major part d'un dia d'istiu en una ombra estranya caient esbiaixada | li semblava la de trobar-se a la punta d'un cim vorejat d'abismes. | Absorta | en aquells pensaments, sense solució de cap mena, sentí com les seves | la trobaré asseguda d'esquena a la porta. Farà com aquell que no em sent, | absorta | a llegir. D'estona que té el llibre als dits sense girar full. Entre | sense anar i venir com solen, ni cuidar-se de vigilar, sinó calms, | absorts | en llurs pensaments, marcant acompassadament el pas amb els bordons | i ficant les espardenyes en petits bassals d'aigua calenta, completament | absort | encara amb la impressió que poc abans acabava de rebre i tallada pel xoc | el contacte: la xiuladissa de les corretges no el féu retornar, i encara | absort | en els seus pensaments deslligà una saca, l'obrí, en tragué un braçat de | els passos i quan fou a terra s'assegué recolzat al pal de la xarxa, | absort | dins d'ell mateix, fins que sentí damunt seu l'espetec d'un coet que li | se n'havia anat, la platja era deserta, i encara el xaval continuava | absort | en el seu somni. Les hores de Sant Cristòfol eren passades, però la | la classe de dibuix, sense mirar ni adreçar la paraula a ningú, i romania | absort | davant el model, absent de tot allò que ocorria al voltant seu, donava la | d'investigar i conèixer els secrets de la natura que, si mentre està | absort | en la contemplació de les coses més dignes de coneixença, tingués notícia | seu món invisible i interior. A Catalunya Ferrando és un dels homes més | absorts | . Un matí calorós de juliol viatjava l'autor d'aquestes ratlles en el | A Flassà vaig trencar a la dreta. En Ferrando se n'anà a París, | absort | dins del seu món, amb l'atxa... En arribar a casa vaig ficar-me al llit, | Un dia ens trobàvem tots dos a la Cartuja de Miraflores. Estàvem | absorts | en la contemplació d'aquella imatge famosa i vivent de Sant Brunici. De | de petit "salé aux choux"—, la gent fa rotllo encisada i | absorta | . És de recomanar, a Lió, un passeig pels molls del Saona. El riu fa | manera lenta i afinada. Amb els colzes sobre la miranda, contemplàvem | absorts | la meravella fantàstica... Després, baixàvem lentament. Entràvem altra | astorat. No sabeu com moure les cames ni on posar els ulls. Ara resteu | absort | davant la intensa blavor de la brullola de la badia, ara us sobta com un | la mar, a l'indret mateix de la petita península de la Foradada. Tan | absort | devia estar Don Bep en les seves profundes abstraccions que ni tan sols | de Sòller és un espectacle d'un lirisme inenarrable, de tal manera que, | absort | com estic en la seva contemplació, he negligit el meu afer principal a | de l'agonitzant parlava al seu esperit. De la seva contemplació inefable, | absord | davant la morta per copsar la darrera vibració dels seus ulls, l'en | a baix. I en doblar el cap de Vilanova, ai festa!, us quedeu una estona | absorts | . Allà, en l'escantellada d'un promontori, Sitges, l'olorosa, la | Ja som qui sap a on i aquella gent ens guaita marxar, amb l'actitud | absorta | de bon antuvi... Qui som? Ai, festa! No som pas res, una boleta de fang | heu deixat quatre passes enrera. El tipisme és tan frapant que us deixa | absorts | ; les persones tan diferents que no us en sabeu avenir; la parla tan nova | el sermó del Bajalta i potser encara més que meravellat, enlluernat i | absort | . No havia sentit mai parlar així i era com si hom l'estirés i el fes | els pèls del bigoti, li regalimen d'oli. Menja amb un aire obsessionat, | absort | , concentrant la mirada sobre el pagell torrat. El senyor Balaguer em | ésser més somorts que les anades. Hi ha senyoretes que caminen mudes, | absortes | , amb els ulls mirant a terra —com la figura de la filosofia. Què pensen? | Bastons, àlias Xeix. Era un home negre, alt, sec, perfectament silenciós, | absort | , llunyà. A la cerimònia, hi han assistit molts gitanos. A l'església, | es creien que pescava amb una llinya. Després descobriren que estava | absort | , allunyat dels seus, els quals refusava enfellonit, amb un rampell de | percepció finíssima. Tot ell era una intimitat profunda i aturada. Estava | absort | i immòbil. El retenia una timidesa arrapada al pit i experimentava una | Una vocació de vetllador de difunts i un zel insòlit el retenien | absort | amb uns escrúpols que ell no podia capir perquè li aturaven la voluntat | En fer-ho, li era precís vèncer una sorda resistència. Mentre contemplava | absort | la taca d'aigua evaporant-se com una petita onada en retrocés, Xebo |
|