Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Mila quedà mirant-lo, enfundada encara en la delícia de l'abraçada d'ell,	absorta	en ell, fora d'allí, fora de la terra... I, no obstant, no era en
Potser sí... —pronuncia ella de sobte, vaga, enigmàtica. I roman de nou	absorta	en un pensament llunyà, i no se sap si contesta la pregunta del padrí o
nostra lògica, la nostra raó... M'entens? —afegeix en veure l'expressió	absorta	de l'altre. —No... no del tot. Tenen coses estranyes, sí, i són diferents
aplicat en la feina, amb una cura excessiva, i s'endevinava, també ara,	absort	en una idea, llunyà; es redreçava; deixava l'aixada, i anava a collir
de la collita passà a les aigües. Però Jaume no el sentia; estava	absort	en la idea del melonar, i pensava també en el disgust de Marina quan se
al llindar de la porta i fa adéu amb la mà. Mentrestant, Andreu,	absort	, s'asseu al costat de la taula. Després d'una pausa, Xela
les còmplices càndides, del gran joc que van entrellant? Dones	absortes	consideren que potser algú els ha mentit. Les que van
mare el bon concepte que té de mi. Rosa. [(Que haurà romàs	absorta	oint el discurs d'en Pepe.)] Ets molt poc expressiva, filla meva!
I quan vós dins l'ermita solitària, romangueu esguardant mon vol,	absort	, elevau sobre els núvols la pregària perquè l'amor sorgeixi de la mort.
I quan jo dins l'ermita solitària, restaré contemplant ton vol,	absort	, alçaré sobre els núvols ma pregària perquè l'amor sorgeixi de la mort.
mar blava, tu al cel obries ton resplendor. Vers tu es girava l'	absort	vaixell, com vers l'estrella de tramuntana, i era sa
amb els fauves, insensibles a d'altres crides més profundes,	absortes	i insidioses que les de la retina. Decadència de l'ofici La mentalitat
gent ha fet sofrir, desviada en mi devers el masoquisme. Em passava hores	absort	davant l'armari de les metzines que ara obria totes les tardes en
el nom del carrer on viurien, però jo m'havia oblidat d'ella i de tot,	absort	en l'amor de la francesa. Devien viure per allí. Els infants m'havien dit
a conjuminar objectes rars amb trossos de fusta i un ganivet oscat,	absort	en el seu treball i protestant perquè el tornaven a l'enigmàtic món de
flotants ondegen: sembla ocupat en missió preclara, o	absort	potser en reflexió profunda. Sent l'Esperit impur gran alegria,
encarregat d'alguna causa il·lustre, s'estava dret,	absort	, i tots els membres i tots els moviments i tots els gestos
reconfortant. El General remenà el contingut del vas amb cullereta,	absort	, qui sap si pesarós per la imminència de la campanya que havia de menar.
es va fer un llarg silenci. Sòcrates mateix, com era manifest, estava	absort	pel que acabava de dir, i també la majoria de nosaltres. Cebes i Símmias,
fundar la ciència mecànica i, per extensió, la ciència física. Descartes,	absort	en la visió de la cosa que pensa, cregué conèixer els fenòmens mentals
frèvola citació sobre'l marge o dins el text d'un llibre; esdevenir	absort	la major part d'un dia d'istiu en una ombra estranya caient esbiaixada
li semblava la de trobar-se a la punta d'un cim vorejat d'abismes.	Absorta	en aquells pensaments, sense solució de cap mena, sentí com les seves
la trobaré asseguda d'esquena a la porta. Farà com aquell que no em sent,	absorta	a llegir. D'estona que té el llibre als dits sense girar full. Entre
sense anar i venir com solen, ni cuidar-se de vigilar, sinó calms,	absorts	en llurs pensaments, marcant acompassadament el pas amb els bordons
i ficant les espardenyes en petits bassals d'aigua calenta, completament	absort	encara amb la impressió que poc abans acabava de rebre i tallada pel xoc
el contacte: la xiuladissa de les corretges no el féu retornar, i encara	absort	en els seus pensaments deslligà una saca, l'obrí, en tragué un braçat de
els passos i quan fou a terra s'assegué recolzat al pal de la xarxa,	absort	dins d'ell mateix, fins que sentí damunt seu l'espetec d'un coet que li
se n'havia anat, la platja era deserta, i encara el xaval continuava	absort	en el seu somni. Les hores de Sant Cristòfol eren passades, però la
la classe de dibuix, sense mirar ni adreçar la paraula a ningú, i romania	absort	davant el model, absent de tot allò que ocorria al voltant seu, donava la
d'investigar i conèixer els secrets de la natura que, si mentre està	absort	en la contemplació de les coses més dignes de coneixença, tingués notícia
seu món invisible i interior. A Catalunya Ferrando és un dels homes més	absorts	. Un matí calorós de juliol viatjava l'autor d'aquestes ratlles en el
A Flassà vaig trencar a la dreta. En Ferrando se n'anà a París,	absort	dins del seu món, amb l'atxa... En arribar a casa vaig ficar-me al llit,
Un dia ens trobàvem tots dos a la Cartuja de Miraflores. Estàvem	absorts	en la contemplació d'aquella imatge famosa i vivent de Sant Brunici. De
de petit "salé aux choux"—, la gent fa rotllo encisada i	absorta	. És de recomanar, a Lió, un passeig pels molls del Saona. El riu fa
manera lenta i afinada. Amb els colzes sobre la miranda, contemplàvem	absorts	la meravella fantàstica... Després, baixàvem lentament. Entràvem altra
astorat. No sabeu com moure les cames ni on posar els ulls. Ara resteu	absort	davant la intensa blavor de la brullola de la badia, ara us sobta com un
la mar, a l'indret mateix de la petita península de la Foradada. Tan	absort	devia estar Don Bep en les seves profundes abstraccions que ni tan sols
de Sòller és un espectacle d'un lirisme inenarrable, de tal manera que,	absort	com estic en la seva contemplació, he negligit el meu afer principal a
de l'agonitzant parlava al seu esperit. De la seva contemplació inefable,	absord	davant la morta per copsar la darrera vibració dels seus ulls, l'en
a baix. I en doblar el cap de Vilanova, ai festa!, us quedeu una estona	absorts	. Allà, en l'escantellada d'un promontori, Sitges, l'olorosa, la
Ja som qui sap a on i aquella gent ens guaita marxar, amb l'actitud	absorta	de bon antuvi... Qui som? Ai, festa! No som pas res, una boleta de fang
heu deixat quatre passes enrera. El tipisme és tan frapant que us deixa	absorts	; les persones tan diferents que no us en sabeu avenir; la parla tan nova
el sermó del Bajalta i potser encara més que meravellat, enlluernat i	absort	. No havia sentit mai parlar així i era com si hom l'estirés i el fes
els pèls del bigoti, li regalimen d'oli. Menja amb un aire obsessionat,	absort	, concentrant la mirada sobre el pagell torrat. El senyor Balaguer em
ésser més somorts que les anades. Hi ha senyoretes que caminen mudes,	absortes	, amb els ulls mirant a terra —com la figura de la filosofia. Què pensen?
Bastons, àlias Xeix. Era un home negre, alt, sec, perfectament silenciós,	absort	, llunyà. A la cerimònia, hi han assistit molts gitanos. A l'església,
es creien que pescava amb una llinya. Després descobriren que estava	absort	, allunyat dels seus, els quals refusava enfellonit, amb un rampell de
percepció finíssima. Tot ell era una intimitat profunda i aturada. Estava	absort	i immòbil. El retenia una timidesa arrapada al pit i experimentava una
Una vocació de vetllador de difunts i un zel insòlit el retenien	absort	amb uns escrúpols que ell no podia capir perquè li aturaven la voluntat
En fer-ho, li era precís vèncer una sorda resistència. Mentre contemplava	absort	la taca d'aigua evaporant-se com una petita onada en retrocés, Xebo

Pàgina 1 (de 8)

50 següents