Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
abstracte A 2422 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb abstracte Freqüència total:  2422 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

un ultratge, molts ultratges: en concret, a qualsevol de nosaltres, i en abstracte, a l'hipotètic "ordre just" del món. Ells, sovint, massa sovint,
passat el temps, els atzars de la diplomàcia aconsellen indulgència. En abstracte, ningú no tindria res a oposar-hi. L'absolució misericordiosa esdevé
a fer comparacions amargues. La denúncia dels jesuïtes no és vaga ni abstracta, sinó ben especificada. El president Coty, que el 10 d'abril del
, en el fons, l'home que llegeix —i que viu— ara, no és un ser abstracte, deslligat del temps —del seu temps—, susceptible de cedir, impunement, a
reduccions a un valor tècnic exclusiu. La música, diuen, és un art "abstracte" —una arquitectura de sons—; les obres plàstiques poden, així mateix, i
tanmateix, no es centra en la necessitat o no necessitat de l'ordre, en abstracte, com a força cohesiva de la societat. És aquest o l'altre ordre
Aquesta mena de burles s'adrecen, com una irreverència, al mite abstracte de la "puresa dels costums" inherent a tota societat. La societat,
abrigar-se amb tenebres per por dels avions; assaboríem la pau gairebé en abstracte, l'esvaïment de la violència i de l'horror de la guerra, una pau com
desprèn alguna. Aleshores la lògica del pensador que manipula conceptes abstractes no ens serveix. —D'acord —crida ell per damunt dels espetecs del motor
per una banda i el diner per una altra, que l'afer actuï com un procés abstracte el subjecte del qual és el capital— es contradiu en la mentalitat
Per als comentaristes de fa mig segle, la feina era com una categoria abstracta i permanent del vessant econòmic de l'esperit català. Això no és cert.
d'un altre quadrant. Naveguem malament amb idees generals i conceptes abstractes. Les solucions radicals sentimentalistes confirmen aquesta llei: no són
liberalment la dita comunitat". El pactisme eiximenià, no pas abstracte, sinó tallat en la mateixa fusta de la realitat social que vivia, tingué
allà el pactisme, per bé que existent, formava una capa de doctrinarisme abstracte i ineficaç. Calgué que s'escolessin tres generacions perquè un príncep
cites pejoratives i malintencionades o bé de les afirmacions gratuïtes i abstractes. Entre les d'aquesta mena figura com a particularment deformadora la tesi
franceses de 1808, es proposaren a Espanya dues solucions: l'abstracta, jacobina i uniformista dels intel·lectuals castellans i andalusos, i la
revolució i la reforma, la justícia i la injustícia, el mal i el bé comú. Abstracte en teoria, és una realitat quotidiana que cal saber manejar. Hi ha pobles
Els seus homes reflexionen i refusen aquell Estat incomprensible, abstracte, corrupte i ineficaç. La selecció de fabricants i intel·lectuals es
Salou (que és tan diferent d'aquest clos Cadaqués: abstracta i estesa, una ratlla de costa oberta), vaig pentinar
just entre l'art i la indústria, entre la realitat concreta i la realitat abstracta, entre la matèria i la forma, entre la utilitat i la bellesa. La
que deia aquell asceta sublim dels budells arruïnats, foll per les idees abstractes. La vida sexual, segons les persones, pot ésser d'un gris limfàtic o
quan elaboren el concepte de bellesa, li confereixen una índole tan abstracta que només cabia predicar-la de Déu. Déu és la bellesa summa, i també la
imposa al quadre: açò, i d'una forma franca, no ho faran sinó els pintors abstractes del segle XX; l'artista del Renaixement no anava més enllà de la
—arrels en Descartes, en Leibnitz—, dóna pas al predomini del pensament abstracte, en general, i això repercuteix en l'ordre de les arts plàstiques.
de la realitat. Si avui —anant més enllà de la indiferència— el pintor abstracte abandona el "tema", no fa sinó confirmar-ne la vàlua per oposició:
el "tema", no fa sinó confirmar-ne la vàlua per oposició: l'art abstracte es desprèn del tema perquè ja no li cal —perquè la realitat, per a ell,
cromàtic. Per aquí trobaríem, sens dubte, més d'un antecedent de l'art abstracte, en tant que allò implicà que la còpia començava a rendir-se, a cedir
a cedir davant l'atracció plasticista. El pas de l'impressionisme a l'art abstracte, si bé en l'ordre cronològic es fa esperar unes dècades, en l'ordre
una bellesa plàstica, ¿no està molt a prop del que propugna un pintor abstracte? Basta que es convença que, per al seu propòsit, per a obtenir aquell
inútil de cenyir-se a les formes de les coses: aquest és el fons de l'art abstracte. L'avantguarda Hem de deixar de banda l'aspecte que el fauvisme i el
la realitat, que durant cinc segles senyorejà la pintura europea. Pintura abstracta L'art abstracte es justifica en un concepte de la bellesa que la redueix
durant cinc segles senyorejà la pintura europea. Pintura abstracta L'art abstracte es justifica en un concepte de la bellesa que la redueix a "una relació
de l'existència d'aquesta bellesa a part de la realitat. El pintor abstracte, resumint pel seu compte, la proclama objecte específic de la pintura. És
de l'art, dels "rostres diversos de l'absolut": sembla que l'art abstracte tracta d'arribar a l'absolut plàstic. Certament, una negació tan
pictòricament, bo o dolent... I reserves Els que "no entenen" l'art abstracte encara al·leguen en contra un altre argument: veuen, en una pintura que
açò ho fan també extensiu a tota la pintura no realista, siga o no abstracta—, l'escapada cap a la facilitat. "Això ho faig jo", s'exclamen. "
si tal bellesa existís, al quadre que pintava l'ase. Al capdavall, l'art abstracte —vulguen o no els mateixos abstractistes— està en la mateixa situació que
bell un objecte trobat, és el que ens serveix per a apreciar la pintura abstracta. Natura i art Però si a l'art abstracte —encara que siga obra d'un ruc— no
serveix per a apreciar la pintura abstracta. Natura i art Però si a l'art abstracte —encara que siga obra d'un ruc— no li podem negar la bellesa que tinga,
precisament, la humanitat de l'impuls que l'origina. La pintura abstracta, fent desaparèixer l'objecte, confereix a l'obra una consistència
entre l'objecte i el resultat pictòric. El pompier vulgar, com l'abstracte vulgar, ho aconsegueixen. I per açò, el contemplador de llurs obres se'n
postulats són greus: vénen a corroborar, per boca del major pintor abstracte, el trasllat de l'emoció estètica d'un pla a un altre, del pla de les
entre tots dos ja no existeix cap comunicació efectiva. Els pintors abstractes repudien també —o si no, no són abstractes— l'esfera de suggestions que,
efectiva. Els pintors abstractes repudien també —o si no, no són abstractes— l'esfera de suggestions que, per llur compte, exploten contemporàniament
això, punts i línies —¿amb ressonàncies dramàtiques? Alguns dels pintors abstractes s'inclinen per una solució geomètrica. Llurs quadres seran, són, un
un pla rectangular blanc, sobre un fons d'un blanc d'un altre to. Els abstractes geometritzants es col·loquen, així, en la línia que naix en Cézanne i
pinten ja volums, s'acontenten amb una geometrització de la realitat. Els abstractes que, obligats a inventar, prefereixen de fer-ho a base del repertori
La invenció Al costat del purisme geomètric hi ha, dins la pintura abstracta, una tendència fantasista. La geometria duu el pintor abstracte, per
pintura abstracta, una tendència fantasista. La geometria duu el pintor abstracte, per genial que siga, a un punt mort: si teòricament semblava obrir-li
o absorbeixen els durs esquemes de la geometria. Entre la producció abstracta de Paul Klee, el predomini pertany a la fantasia. A desgrat de tot, però,

  Pàgina 1 (de 49) 50 següents »