×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb abstreure |
Freqüència total: 190 |
CTILC1 |
| la casa. Es va sentir incapaç d'absorbir-se en el seu treball, d' | abstreure | 's completament de passades reminiscències i de torbadores temors, incapaç | | ¿Què sabia un? S'esforçà a dominar-se amb aquestes reflexions; intentà | abstreure | 's en el treball. Però la visió del melonar desfet no el deixava, i de | | els dansarins van perdre la vergonya, i en alguns moments, si un s' | abstreia | una mica dels ulls lluminosos i viciosos d'algunes americanes i de les | | temps encara no era el ciutadà que m'he sentit després. Em devia haver | abstret | amb els meus pensaments. M'havia oblidat d'ell. I, de sobte, una mà que ve | | contraposades i alhora complementàries. Només quan es tracta d' | abstreure | —o de postular— es pot parlar d'"estructura" i d'"història". I, | | no és altra cosa que el conjunt de les substàncies de les quals és | abstret | aquest concepte; el moviment com a tal no és altra cosa que el conjunt de | | ideològiques. En efecte, a què es redueix la "producció" quan s' | abstreu | de l'element que fa d'aquesta producció material també i ensems | | un temps. El seu paper consisteix a reduir la realitat a un punt, i a | abstreure | de la multiplicitat dels temps viscuts i superposats un acte verbal pur, | | bé que evidentment menys rigorós: els seus "mots" neutralitzats, | abstrets | pel recurs sever a una tradició que n'absorbeix la frescor, defugen | | una superació d'aquelles convencions elementals, perquè ens permet d' | abstreure | del que veiem i del que sentim la personalitat de l'obra única i amb una | | home sentía, llavors, tot el goig del seu ministeri, s'intrigava y s' | abstreya | babejant devant d'aquella planteta que veya florir tan be, y volía | | passos dels dos joves sobre la sorra del jardí. En Lluis caminava com | abstret | per alguna idea fixa; María Gloria, pensant còm començaría una conversa | | de fantasia i desitjos de cantar; no la vaig sentir. Vaig continuar fred, | abstret | per les meves cabòries, balb i sord i cec per a tot agent exterior. Però | | viure sol que es fiqui en un pis d'alguna gran ciutat. Allí sí que es pot | abstraure | de tota vida social, com un mort en un nínxol, si vol; però a pagès és | | em feia quedar parat. La contemplació d'uns conreus amb oliveres podia | abstreure | 'm fins a fer-me sentir l'esponjament dels pulmons en respirar i el | | una major direcció en la seva gràcia. I, potser més que a un jardí, sense | abstreure | 'ns del tot d'aquesta comparança, caldria referir-la, tenint en compte les | | la remor sorda de la gran ciutat. Quan el costum mateix de sentir-la us | abstreia | d'aquesta remor, només la profusió dels mots hotel i restaurant penjats a | | els seus llibres de text i somia en uns exàmens (en mig d'un bombardeig s' | abstreu | en els seus teoremes de física); Leer, que gasta una barba enorme i té | | la presència d'un soroll absorbent immediat. Però, si hom aconsegueix | abstreure | 's de l'obsessió interna i de la nosa exterior, la mar esdevé un | | un nen sicilià, mentre els seus pares i tota la gent del poble estaven | abstrets | pel miracle d'una Verge que plorava, es va tancar en unes golfes i amb | | ha plegat el tovalló i ha encès el cigarret de paper, obre el diari i s' | abstrau | . És aleshores quan la mare i la filla s'esguarden amb ansietat i es fan | | de Mèxic, millor que França i Àustria. En canvi, els habitants del Nord s' | abstreuen | ; veuen fantasmes, igual com els de l'Equador. Aquests a l'aire lliure | | a una il·luminació defectuosa, i per a fer-se càrrec de les imatges han d' | abstreure | , i, com han vist malament, fantasiegen. Compara el Hamlet anglès amb el | | principis fonamentals de la meva "Filosofia dels Ritmes". Si ens | abstraiem | de l'espai, dels conceptes de l'intel·lecte i del llenguatge, òrgan de | | dels cossos, o ritme primordial, l'únic que es salva quan ja s'han | abstret | els altres accidents secundaris. No parlarem de la noció d'espai en | | ab, ob, sub. Ex.: abjecte, absent, | abstreure | , objecte, obstacle, subtil, substància. Però: apte, òptica, | | absolta. Abstenir-se. Es conjuga com mantenir. | Abstreure | . Es conjuga com treure. Acollir. Es conjuga com | | d'una dada concreta, on s'hi troba realitzat. Així, per exemple, podem | abstreure | l'esfera, en una bola de billar, o bé la força en un cavall, o la bondat | | la seva cara envelleix, el seu cos s'encorba, fuig del contacte social, s' | abstreu | i submergeix massoquísticament dins l'infern de la seva constant negació. | | primer la nostra observació. Per tal de comprendre l'esdevenir, cal | abstreure | del canvi la cosa que canvia, de l'aparença la realitat. La trajectòria | | llurs efectes s'assemblen, mai, però, no es confonen pas del tot. Per | abstraure | quelcom d'una imatge és precís sostraure'n quelcom obscurint-ho per | | domina, més que els mateixos records històrics per tot arreu vivents, ens | abstrau | i ens encisa el pensament que en aquells indrets fou nat l'heroi de | | poden arribar a convertir-se en una droga per a l'esperit; com poden, | abstraient | -nos de la pròpia memòria, submergir-nos en el pur present, crear-nos un | | col·locant-los sota la llum de la realitat, em considero incapaç d' | abstreure | l'estament de la composició bàsica, orgànica, del país. No hi veig | | sinó la gran inclinació que sentia per l'ofici i la manera com s' | abstreia | de tota cosa que no fos la solució dels problemes que es plantejava. Ell | | fer comparança d'aquelles amb les més famoses dels seus veïns, no sabia | abstraure | 'n les característiques essencials per tal d'abillar-les a la moderna. | | sol i per les marinades. No se n'alliberava ni en aquelles hores en què s' | abstreia | en l'elaboració dels seus esquemes de centrals i d'explotacions | | allisant-se les puntes, una mica massa escarolades. La més pròxima s' | abstragué | un instant en l'evocació d'alguna imatge, entrefosa en el record. —No | | en forma de lira i amb un primíssim tapissat de cabritilla al seient. M' | abstreia | mirant el paper de les parets de llistes gris-bru i gris-verd, o | | formar-nos el concepte d'una unitat química (la sal comú, per exemple), | abstraiem | d'una certa mena de cossos les qualitats i les propietats que els són | | tenen un mateix pes específic, una mateixa composició.— Però l'espai no l' | abstraiem | pas de res; el espai no és de cap cosa; l'espai és representat com el | | ser contestades examinant novament les dades residuals de les quals fou | abstret | el terme general. Totes aquestes dades que no poden ser identificades | | sunt quasi infinitae". L'ens, doncs, és un concepte comú que hom | abstreu | dels ens particulars. I aqueixa comunitat de l'ens és universal i, per | | ensems per a significar un acte de penetració sexual, capir, copsar, | abstreure | , comprendre, i entendre amb les variants anglesa | | de lluny i de viure relacions. Per a Sant Tomàs, les idees són | abstretes | de la realitat. Per a Ortega i Gasset, la realitat meva és la meva | | en qualsevol segment de línia hi cap una suma infinita de zeros. | Abstreure | és prescindir. En un punt geomètric he prescindit de les tres dimensions, | | em sembla, en una carta anterior. No hi ha, per tant, manera d'isolar, d' | abstreure | conceptualment, el que sigui existir. Les nostres facultats de percepció, | | sobre coses existents i en tant que existents, i, per tant, si vull | abstreure | la idea de no res, l'he de veure com si fos existent, quan, si fos | | ànima, del seu enlairament sobre les coses terrenals, del seu poder d' | abstreure | 's de l'ira i del tumulte que el voltaven i viure en la pura i radiant | | de tanta d'atrocitat, que serà objecte de la vinent meditació, i, | abstraient | -vos del motiu dels sofriments de vostre Salvador, esperoneu el vostre |
|