Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la casa. Es va sentir incapaç d'absorbir-se en el seu treball, d'	abstreure	's completament de passades reminiscències i de torbadores temors, incapaç
¿Què sabia un? S'esforçà a dominar-se amb aquestes reflexions; intentà	abstreure	's en el treball. Però la visió del melonar desfet no el deixava, i de
els dansarins van perdre la vergonya, i en alguns moments, si un s'	abstreia	una mica dels ulls lluminosos i viciosos d'algunes americanes i de les
temps encara no era el ciutadà que m'he sentit després. Em devia haver	abstret	amb els meus pensaments. M'havia oblidat d'ell. I, de sobte, una mà que ve
contraposades i alhora complementàries. Només quan es tracta d'	abstreure	—o de postular— es pot parlar d'"estructura" i d'"història". I,
no és altra cosa que el conjunt de les substàncies de les quals és	abstret	aquest concepte; el moviment com a tal no és altra cosa que el conjunt de
ideològiques. En efecte, a què es redueix la "producció" quan s'	abstreu	de l'element que fa d'aquesta producció material també i ensems
un temps. El seu paper consisteix a reduir la realitat a un punt, i a	abstreure	de la multiplicitat dels temps viscuts i superposats un acte verbal pur,
bé que evidentment menys rigorós: els seus "mots" neutralitzats,	abstrets	pel recurs sever a una tradició que n'absorbeix la frescor, defugen
una superació d'aquelles convencions elementals, perquè ens permet d'	abstreure	del que veiem i del que sentim la personalitat de l'obra única i amb una
home sentía, llavors, tot el goig del seu ministeri, s'intrigava y s'	abstreya	babejant devant d'aquella planteta que veya florir tan be, y volía
passos dels dos joves sobre la sorra del jardí. En Lluis caminava com	abstret	per alguna idea fixa; María Gloria, pensant còm començaría una conversa
de fantasia i desitjos de cantar; no la vaig sentir. Vaig continuar fred,	abstret	per les meves cabòries, balb i sord i cec per a tot agent exterior. Però
viure sol que es fiqui en un pis d'alguna gran ciutat. Allí sí que es pot	abstraure	de tota vida social, com un mort en un nínxol, si vol; però a pagès és
em feia quedar parat. La contemplació d'uns conreus amb oliveres podia	abstreure	'm fins a fer-me sentir l'esponjament dels pulmons en respirar i el
una major direcció en la seva gràcia. I, potser més que a un jardí, sense	abstreure	'ns del tot d'aquesta comparança, caldria referir-la, tenint en compte les
la remor sorda de la gran ciutat. Quan el costum mateix de sentir-la us	abstreia	d'aquesta remor, només la profusió dels mots hotel i restaurant penjats a
els seus llibres de text i somia en uns exàmens (en mig d'un bombardeig s'	abstreu	en els seus teoremes de física); Leer, que gasta una barba enorme i té
la presència d'un soroll absorbent immediat. Però, si hom aconsegueix	abstreure	's de l'obsessió interna i de la nosa exterior, la mar esdevé un
un nen sicilià, mentre els seus pares i tota la gent del poble estaven	abstrets	pel miracle d'una Verge que plorava, es va tancar en unes golfes i amb
ha plegat el tovalló i ha encès el cigarret de paper, obre el diari i s'	abstrau	. És aleshores quan la mare i la filla s'esguarden amb ansietat i es fan
de Mèxic, millor que França i Àustria. En canvi, els habitants del Nord s'	abstreuen	; veuen fantasmes, igual com els de l'Equador. Aquests a l'aire lliure
a una il·luminació defectuosa, i per a fer-se càrrec de les imatges han d'	abstreure	, i, com han vist malament, fantasiegen. Compara el Hamlet anglès amb el
principis fonamentals de la meva "Filosofia dels Ritmes". Si ens	abstraiem	de l'espai, dels conceptes de l'intel·lecte i del llenguatge, òrgan de
dels cossos, o ritme primordial, l'únic que es salva quan ja s'han	abstret	els altres accidents secundaris. No parlarem de la noció d'espai en
ab, ob, sub. Ex.: abjecte, absent,	abstreure	, objecte, obstacle, subtil, substància. Però: apte, òptica,
absolta. Abstenir-se. Es conjuga com mantenir.	Abstreure	. Es conjuga com treure. Acollir. Es conjuga com
d'una dada concreta, on s'hi troba realitzat. Així, per exemple, podem	abstreure	l'esfera, en una bola de billar, o bé la força en un cavall, o la bondat
la seva cara envelleix, el seu cos s'encorba, fuig del contacte social, s'	abstreu	i submergeix massoquísticament dins l'infern de la seva constant negació.
primer la nostra observació. Per tal de comprendre l'esdevenir, cal	abstreure	del canvi la cosa que canvia, de l'aparença la realitat. La trajectòria
llurs efectes s'assemblen, mai, però, no es confonen pas del tot. Per	abstraure	quelcom d'una imatge és precís sostraure'n quelcom obscurint-ho per
domina, més que els mateixos records històrics per tot arreu vivents, ens	abstrau	i ens encisa el pensament que en aquells indrets fou nat l'heroi de
poden arribar a convertir-se en una droga per a l'esperit; com poden,	abstraient	-nos de la pròpia memòria, submergir-nos en el pur present, crear-nos un
col·locant-los sota la llum de la realitat, em considero incapaç d'	abstreure	l'estament de la composició bàsica, orgànica, del país. No hi veig
sinó la gran inclinació que sentia per l'ofici i la manera com s'	abstreia	de tota cosa que no fos la solució dels problemes que es plantejava. Ell
fer comparança d'aquelles amb les més famoses dels seus veïns, no sabia	abstraure	'n les característiques essencials per tal d'abillar-les a la moderna.
sol i per les marinades. No se n'alliberava ni en aquelles hores en què s'	abstreia	en l'elaboració dels seus esquemes de centrals i d'explotacions
allisant-se les puntes, una mica massa escarolades. La més pròxima s'	abstragué	un instant en l'evocació d'alguna imatge, entrefosa en el record. —No
en forma de lira i amb un primíssim tapissat de cabritilla al seient. M'	abstreia	mirant el paper de les parets de llistes gris-bru i gris-verd, o
formar-nos el concepte d'una unitat química (la sal comú, per exemple),	abstraiem	d'una certa mena de cossos les qualitats i les propietats que els són
tenen un mateix pes específic, una mateixa composició.— Però l'espai no l'	abstraiem	pas de res; el espai no és de cap cosa; l'espai és representat com el
ser contestades examinant novament les dades residuals de les quals fou	abstret	el terme general. Totes aquestes dades que no poden ser identificades
sunt quasi infinitae". L'ens, doncs, és un concepte comú que hom	abstreu	dels ens particulars. I aqueixa comunitat de l'ens és universal i, per
ensems per a significar un acte de penetració sexual, capir, copsar,	abstreure	, comprendre, i entendre amb les variants anglesa
de lluny i de viure relacions. Per a Sant Tomàs, les idees són	abstretes	de la realitat. Per a Ortega i Gasset, la realitat meva és la meva
en qualsevol segment de línia hi cap una suma infinita de zeros.	Abstreure	és prescindir. En un punt geomètric he prescindit de les tres dimensions,
em sembla, en una carta anterior. No hi ha, per tant, manera d'isolar, d'	abstreure	conceptualment, el que sigui existir. Les nostres facultats de percepció,
sobre coses existents i en tant que existents, i, per tant, si vull	abstreure	la idea de no res, l'he de veure com si fos existent, quan, si fos
ànima, del seu enlairament sobre les coses terrenals, del seu poder d'	abstreure	's de l'ira i del tumulte que el voltaven i viure en la pura i radiant
de tanta d'atrocitat, que serà objecte de la vinent meditació, i,	abstraient	-vos del motiu dels sofriments de vostre Salvador, esperoneu el vostre

Pàgina 1 (de 4)

50 següents