×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb absurd |
Freqüència total: 3664 |
CTILC1 |
fonamenta en aquest mite el seu complex i profund sentiment de l' | absurd | . Segons el noble, sever i compassiu escriptor, el món és absurd, poblat | de l'absurd. Segons el noble, sever i compassiu escriptor, el món és | absurd | , poblat d'irracionals. D'una manera o d'una altra, tots participem, però, | i drapat, endevino esplèndid. La meva, una notable desgràcia, gratuïta, | absurda | , i milers de vegades em repeteixo l'obsessiva història. Per una religiosa | apareixia monòtona i tancada, plena de tristesa i de vulgaritat, gairebé | absurda | . Però les veus ressonaven insistentment, implacablement en la seva ànima. | món li queia al damunt. La vida deixava de sobte de tenir sentit, es feia | absurda | i estava amarada de tristesa, i ell es sentia abandonat enmig d'ella com | els qui passaven prop d'ella, contra ell mateix, contra aquella vida | absurda | , incomprensible, contra aquell ésser degenerat, contra aquella dona vella | ". L'"infern" es fa necessari, si "volem" que l'univers no sigui un | absurd | . I, en última instància, aquesta "voluntat" —aquesta "esperança"— no | quedaria dissimulada pel triomf. El lladre, el parricida, l'estuprador, l' | absurda | fauna dels conculcadors del Codi Penal, si "reïxen", només poden | hi ha "pobles" que encara no poden ser res més que això. És | absurd | . Tristament absurd. Novel·la Un bon amic, molt jove i molt agut —vull | que encara no poden ser res més que això. És absurd. Tristament | absurd | . Novel·la Un bon amic, molt jove i molt agut —vull dir, proveït d'aqueixa | al pagès o respecte a l'indígena dels països intonsos, era ridículament | absurda | . En el XVIII, els camperols i els pastorets, que les senyores de | els milions de difunts per la violència, les destruccions sistemàtiques i | absurdes | , les opressions insaciables, omplen la història dels països civilitzats. | amb la lliura, són 70 i 150 respectivament. "Això és | absurd | —comenta—, ja que la pesseta dels rebels no té cap encaix or. Però ningú | Quina collita tràgica en aquells breus instants! Semblava una realitat | absurda | davant el paisatge tranquil, amable, daurat de la tardor. Però la mort | benigna de Barcelona. La mort, la sang, semblen inexplicables, | absurds | , en la dolçor barcelonina, que un creuria invulnerable a la tragèdia. És | utilitza textos senzills, però normals, que en les frases deslligades i | absurdes | del sistema Ollendorf. 11 desembre. Al matí vaig | W. Lewis veu el seu país com un gran proletariat ingenu, una mica | absurd | , dirigit per una aristocràcia lúcida i enèrgica. 22 | s'han acordat a una línia simple que pot ser satisfeta sense caure en l' | absurd | mentre a ningú no se li acudeixi d'aplicar a una finalitat estranya uns | havia desaparegut perquè ell havia canviat. Jeroni pertanyia a aquesta | absurda | i rara espècie humana que és inexplicable pels clars i vells mètodes | que ens espera allà a fora, i que fruïm meravellosament lliures, d'unes | absurdes | , beneïdes vacances de l'existència. No és difícil, doncs, imaginar | dit absorbida per milers de sotanes negres, obeint unes regles no menys | absurdes | que les regles dels Pitagòrics, potser per a ell no tan sorprenents, com | Campdepadrós veuria la mort del seu fill, cosa ja en si monstruosa i | absurda | , però a ningú no podria culpar d'aquesta mort, en canvi podria culpar-lo | s'havien allunyat de la muralla fins a tocar la riba del Llobregat. | Absurd | Cavaller de Padrós, per què va suplicar, mentir, subornar? Per què li era | a trencar la vida ordenada que ells desitjaven i tenien dret a esperar. L' | absurd | , la provisionalitat, la incertesa es feia lloc altre cop en aquell | Ni una sola referència a aquest afer en les seves cartes a Erasme. És tan | absurd | aquest silenci a un amic que, a més de ser-ho, podia ajudar-lo en matèria | d'uns fets reals. Tot i que a la meva edat i en la meva situació és | absurd | parlar de pudicitat, confiï també en la seva discreció a l'hora de | Oh la satisfacció instantània del mascle! Tot és així d' | absurd | . Tot és així a la fi. II Testament mural | —¿recordes?— des del marge. Ballàvem lentament, uns moviments | absurds | , on havien segat poc abans el forment. Ens miràvem | amb la mare a la cuina. Envellia la mare sobre els perols | absurds | , blanquejaven les grenyes damunt l'os del seu front. | la cara, i, això, ho fan per superstició i per por de morir. Semblarà | absurd | que digui que la plaça d'armes de Blidah és exactament igual que la plaça | de Blidah és exactament igual que la plaça major de Manlleu. Semblarà | absurd | , però és així mateix. A Blidah, hem menjat magníficament. A més a més | se la imaginarà per por. És a dir, no pot arribar a creure que sigui tan | absurda | , tan de cartó retallat, i fent càlculs tindrà por d'exagerar una mica. | les coses han canviat en absolut. Els carrers i les cases aquí són tan | absurds | i tan infantils com a la Pointe à Pitre, amb la diferència que el que | de tot les formes. Sobre el xassís, s'hi munten les carrosseries més | absurdes | , a base de taulons i llaunes, combinats amb cèrcols de ferro, amb gàbies | dels xinesos, quan es posen d'acord, van a parar a les sortides més | absurdes | . Hem acabat la càrrega, ens hem fet amics de tota la tropa i estem | del Pare Josep —del qual no entenia un mot i només copsava la sonoritat | absurda | — em va semblar una escena de manicomi de les més pintoresques, i encara | petxines són molt més suggestius que els que s'observen a Papeete, i les | absurdes | bates de les dones, totes amb mànega llarga fins al puny, deixen veure | o com la rialla exclusiva de l'orangutan, o encara potser com aquella | absurda | rialla de peix, dels soldats del temple d'Egina que cerquen l'harmonia de | és pensar en el coll fort i en les acadèmies. I encara em sembla més | absurda | la idea de l'assassinat. La cosa més allunyada d'aquest país és la | meu del veïnat. Anem sobre els corals, i els peixos més magnífics, més | absurds | , més manicomials de dibuix i de color, s'agafen a l'ham. La pesca de | descoberta americana. Perquè s'ha de dir, d'una vegada per sempre, que és | absurd | el plany que prengué tanta volada a les darreries del segle XIX | boja" o "No siguis beneita" volent-li treure aquestes il·lusions | absurdes | del cap. Doncs bé; aquella expansió de Jahvè va ser fatal per nosaltres. | no n'obtenen, ni són bons ulls els que em veuen fila d' | absurd | . Catorze dies que faig versos i en tinc més de | t'enganyés. Jo que no sé deixar el servei, massa fàcil, del cor | absurd | , he oblidat (oi que ho comprens?) com ets real, com | Ah, els teus escrúpols, Ernestina! Ets ben bé una contradicció, un | absurd | ! Ernestina. [(Senzillament.)] Lliure-me'n, Víctor. | estaven tips de dormir; havia aprofitat fins a les escorrialles un somni | absurd | i descolorit, d'aquests que es tenen quan a la vida no passa res, i que | contrària; i només en els grans disbarats econòmics i en les disbauxes | absurdes | del seu marit, Leocàdia va protestar tímidament, va aconsellar, va | de generacions es barallaven els estils i s'hi arreconaven les peces més | absurdes | . Els mobles del despatx de don Tomàs —uns del seu avi, altres del seu | s'ajudaven per donar aquell sentit, que ja hem fet notar que era una mica | absurd | , però que tenia els seus punts de grandesa. Però en aquell pis del carrer | grandesa. Però en aquell pis del carrer de Mallorca, només hi restava l' | absurd | , exagerat encara per l'espai esquifit, per l'amuntegament de peces; i |
|