×
 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb acórrer |
Freqüència total: 18 |
CTILC1 |
| collir. Acomplir: p. p. acomplert, acomplerta. | Acórrer | . Es conjuga com córrer. Acréixer. Es conjuga com | | succeir el contrari: Un alterament lamentable de la fonació que, de no | acórrer | -hi a temps, s'establirà d'un mode definitiu, extranormal, en el subjecte, | | que, en ésser observada vers l'edat de tres o quatre anys, els pares hi | acorrin | , fent cantar amb freqüència als infants melodies senzilles i agradables, | | l'esperança, però no la seguretat; l'angoixa persisteix. El que havia | acorregut | era que, trobant-se en un lloc sagrat, un temple, els assistents no | | pas com a únic fonament per a un nou començament més enllà del final: " | Acorreran | com el moixó des de l'Egipte, com el colom des del país d'Assur; i jo els | | comunicacions entre els diferents segments feia que la guarnició pogués | acórrer | difícilment a la defensa des d'un altre segment. En 1370 es | | va extenent-se i nous instituts surten a la llum, altres elements | acorren | a juntar-li noves forces. Com que en aquests planters d'una humanitat | | el sol que s'extingeix groguenc a l'horitzó. —El cel és mort.— | Acorro | vers tu! Dóna, oh matèria, l'oblit de l'Ideal cruel i del Pecat | | del "Campo-santo", venint en ansia d'apareguts á per el nou companyero, | acorrent | per endursel á aumentar el número dels q'han de fer por y sobresalt als | | Lluch. Jò'stich esmortit. M· Col· y sa fia. Vehinats! | acorreu | aquí! [(Cridant dedins.)] Llàdres! llàdres! Mariner. [(Confús.) | | ells lluitaria, junt amb tu, sobirana, posat que per gràcia m' | acorris | . I respongué llavors la deessa d'ulls clars, Atenea: —Sí, jo et faré | | mudances amb el seu propi enginy, si no fos que un déu, | acorrent | -li —cosa fàcil volent—, el tornés ara vell ara jove. | | sempre la memoria de la meva ira davant el pas dels exèrcits qui | acorrien | a la devastació i davant el retorn dels generals qui venien, xops de | | vora de Raquel. I em digué: —Beatriu, lloança vera de Déu, ¿no | acorres | qui t'amava tant, sortint per tu de la vulgar renglera? ¿Que no | | sense aturar-se al refugi situat a la vora del llac des d'on els monjos | acorrien | als pelegrins que es trobaven en dificultats. No hi havia temps a perdre, | | udols planyívols dels moribunds quan, un cop passat el perill, anaren a | acórrer | -los. Però trobaren només mig nadó plorant i una verge amb les cames | | la fi del regne musulmà de Múrcia. Ibn al-Ahmar es comprometé a deixar d' | acórrer | els moros murcians i el seu cabdill al-Wâthiq, el qual veient el tombant | | s'havia assegut a terra i acalava el cap entre els braços. La Memé hi | acorregué | i entre ella i un dels homes van fer-lo alçar. La resta del camí la ven |
|
