Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

entrar encara a l'església. És prompte. I brunz l'abeller. Els nens s'	acacen	els uns als altres, s'abaten o es furten els rams, cinglen llurs caretes
Uns i altres ataquen. Uns i altres es defensen. Qui fuig és perseguit, i	acaçat	de nou, i rep les descàrregues de farina, incessantment, fins que la seva
ix del corral d'una camallada, d'un salt, rabent com l'aire, bufant i	acaçant	la gent... Ha eixit el bou del corral i la gent fuig de la gent que fa
altra defensa sinó les cames. Si ell, el bou, l'envestix, és segur que l'	acaçarà	i podrà venjar-se enfonsant-li les dues banes en el ventre; el gitarà en
plantell en munt pujava una verda resplandor. Els nens corrien i s'	acaçaven	pel passeig amb riures de plata; alguns seien en els bancs de pedra
hagueren d'armar-se tots els veïns amb bastons i pedres i escopetes, i	acaçar	-los pels carrers de la vila i fer-los recular de bell nou cap a les
línia de carenes baixes que amagaven Tortosa més enllà. Vols de gavines s'	acaçaven	a ran les aigües clares en una gran confusió de xiuxiueigs i Amposta
mentre desenganxava l'animal, acabat d'arribar de les feines, la veïna	acaçava	un pollet que s'havia esgarriat de la llocada. Ell féu per ajudar-la.
immensa; alegria del triomf. Molt lluny se sentia el riure de les noies	acaçant	-se pel garroferar... Al recer del marge hi havia un recó ombriu... Van
en entrant a aquest bergantell eixerit —cosa que no havia pas fet,— estic	acaçant	algú en nom del rei, i necessito el ferrer. —I per a què el necessiteu,
—preguntà el foraster. —Una vegada —respongué Joe.— No pas que volguéssim	acaçar	-ne, sabeu; hi vam anar a fer el badoc: jo i el senyor Wopsle i Pip
Certes paraules i llurs derivats, de les quals les més usuals són:	acaçar	, açò, acunçar, adreç, agençar, alçar, alerç, amenaçar, arboç, arç, arçó
acusatiu va a continuació immediata del subjecte; exemples: L'	acaçava	com el gos a la llebre; S'estimaven l'un a l'atre. També si el
rebaldint o plorant; les dones xillant-los als majorets quan se ressaguen	acaçant	pixavins o martiritzant als sapos; qui cantant, qui renegant; tots pegant
perseguit per aquell borriolenc de mala bava, que ab una garronera l'	acaçava	, si no pilla una bona eixida. Si no és per açò allí paga el furor
bufava més fòrt, els còlls de mar pareixíen sèrres, que bramant s'	acassaven	unes a atres, per tota l' amplaria de la mar no 's vea ningún vapor ni
part de la vèla, pues portava els risos fets, y com un colom	acaçat	per el falcó, ixqué de la Olla posant pròva a la sèrra del Albir,
calma es posaren a repartirse 'ls diners. Els fugitíus, com si anaren	acassant	los més que la justicia les males ventures, anaven perduts de correr sense
fins a que la tròba, pegant a tots ab ella, els que fugen a tocar mare	acaçats	per aquéll fins a que allá apleguen. Gat i rata (Pascua) Ab les mans
la sarpa llarga. En Tormos es cap rollat, que la faena els	acaça	. En Sagra hi ha bònes hòrtes, i l' aigua en Cocentaina. En
i atres botes. El retor de Bollulla te una pistòla, i	acaça	les giques en camisòla. També 's balla la cota, que per
tanca la pòrta i en tira 'l novio al carrer. Ella fuig, i io l'	acasse	per mig de un garroferal, i girantse va dientme
miraria d'esquivar-lo. Asseguren que mai cap caçador no ha mort cap isard	acaçant	-lo anant-li el vent d'esquena. Les llebres corren més de pujada que de
el que a uns altres negre, i mentre un aficionat pensa que un equip pot "	acaçar	l'altre a pilotades" —aquesta és la frase estereotipada—, un segon
de traduccions i apanyaments que el persegueixen en el teatre, l'	acacen	en forma d'entregues o volums i envaeixen les llars per sota les portes
seua estrafolària figura no s'acontentaven amb lladrar sols, sinó que els	acaçaven	i al ficar-se moltes vegades entre les cames feien anar de quatre. El
que á la eixida del llòch el tenen d' esperar emboscats y el tenen d'	acaçar	á pedra; sense ducte per esta costum s' els diu que varen apedregar á San
de no se ahon, han tret uns llasos de fortísima corda, y l' han	acasat	com als caballs en les pampes argentines. Ja vensut, els altres han
flames. Nocturn /Al poeta B· Artola i Tomàs\ La lluna	acaça	les estrelles i fa vent gregal. Les finestres
un al costat de l'altre. Albert, que ja en el poble, des de feia anys,	acaçava	les xiquetes de costura i els estirava les trenes amb una malsana
—va pregar Albert—. Em vénen ganes de plorar. ¡Que ho érem, de feliços,	acaçant	-nos, pegant-nos, jugant a peu-guerra a la plaça de l'Església, cercant
l'oment, enfonyant dins de tot de l'entranya; i no els	acaçava	amb les mans; perquè va fer grolleria a Leto, de Zeus companya
missatges quan l'hi manessin. Ell doncs en venir ja volia	acaçar	Ulisses del seu palau, i reptant-lo digué aquestes paraules
de creure a tants d'amos. No sigui que bo i més tendral, jo t'	acaci	a cops de pedra devés el teu camp: perquè et guanyo a força.
veritat. Ans que seguir tal burla siguin honors i oficis pels qui vulguin	acaçar	-los així. Porto ja feta la meitat de la via: anem seguint-la. [(
en aquell moment tres o quatre coloms darrere d'un altre més menut, com	acaçant	-lo. Begonya es quedà com extasiada, omplint-se els ulls i el pit,
illes Bastonejatàries i Carrisquejaferrisses; allí on homes vivents són	acaçats	per bous morts. Demènet. Ara he entès ben bé, per Pòl·lux!,
i després, com el pais és sà i hi ha cacera en abundància, se dedica a	acasar	els conills amb furó, col·locar llaços pels caminals de les llebres i
color gris, rodava ràpid, ben ràpid per la vorera d'enfront. S'apressà a	acaçar	-lo però just quan es pensava que ja el tenia, un remolí el féu pujar i
al cap. I el pentinat tan ben fet. I quan el varen reconèixer, el varen	acaçar	a pedres. I la Mare de Déu camí de l'església. I Felicianet camí del
pero si li atrape els pasos, men fót en ell... y en s'aüelo... [(	Acasant	lo en un asót en la má.)] ¡Oy, lo pacho del chiquet! Alcaldesa.
Pascualo (el primer galán) corrent, com qui fuch, y Visanteta, que l'	acasa	en una granera. Darrere d'ells vá un ramát de chent del póble, uns en
se l'emporti, ara el llevant la cedeix al ponent per tal que l'	acaci	. Mes el veié la filla de Cadmos turmellgraciosa, Ino Leucòtea,
tan prepotent, tecnòleg i estadístic. Us desnia, us	acaça	fins a l'extermini i àdhuc desfà la geografia
dia la cequia de Mestalla de gom a gom, i ells fugint d'un guarda que'ls	acassava	perquè ··ls pillà robant fruita. "Però... sinyor!... —pensaven els dos,
no avia sigut monyicot mai? Malaït!". I corrien, corrien, com ànimes qu'	acaça	··l dimoni... S'atravessà la cequia... El toll era gran i perillós...
desperts. Corrien d'açí en allà fugint de les fosforiques visions que'ls	acaçaven	; i era inutil, perquè ont anaven veïen les mateixes macabres imatgens...
quals pul·lulava un deliri piscícola de carpes, barbs, bagres i sabogues	acaçats	per sinuoses anguiles de plata. —Visca el progrés! —va cridar
pau descansi", no va descuidar-se d'afegir la minyona— a punt tothora d'	acaçar	una dona, sempre que no fos la seva, la bleda esquifida de qui costava
matin? Fila! La massa de minaires aconseguí aviar-se pel Carreró del Sol,	acaçada	pels civils. A terra, jeien figures gemegoses. La Carmela va esmunyir-se

Pàgina 1 (de 2)

50 següents