Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
acabar M 4 oc.
acabar V 44454 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb acabar Freqüència total:  44458 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

dissimular, per prudent reserva, una sensació de repugnància. Després d'acabar-se aquest període, i Cronos ja vençut, res no ens interessa dels Curetes,
Tetis i fins i tot, mesos després, érem a la naixença d'Aquil·les, que acabarà, ben jove, malament, pobre noi. I fixa't, parlant parlant, he barrejat
de pactar amb Zeus. Endevinem que, més o menys de sotamà, l'ajudava. Acabats els espantosos aldarulls amb la victòria dels nous déus olímpics, Zeus es
com sempre, perquè no té temps de vestir-se. S'està pentinant. Quan acabi, prendrà d'algun racó l'instrument que la simbolitza, de cordes tothora a
els homes, immunds, impurs, insolents, tan perillosos." Hefaistos va acabar la lligada de l'enorme còrpora i va encadenar estretament el càndid
sargantanes, i qualsevol cosa que es mou, ombres i fulles, l'entreté. No acaba mai la fam i menja fins a vomitar. Vigila el vòmit com un tresor, i
comès el suïcidi i hauria anat oblidant, perquè l'única cosa que no s'acaba mai d'esborrar és la pena de la pèrdua definitiva, sense esperança, dels
de la feina, aquesta tarda hem berenat cargols i conquilles, fins a acabar les ganes d'arreplegar-ne més. Serà savi d'ajeure'ns de seguida al fons
seus innombrables passeigs per la terra, es va encapritxar amb Leda, que acabava de contraure un avantatjós matrimoni", encetava Pulcre Trompel·li. "No
a les relacions amb els seus amics, els vents Bòreas i Zèfir. Un cop acabat el llarg agençament, el jove es disposava a esperar amb una humil
petit elogi adreçat als altres. "Amb tantes qualitats, devia tanmateix acabar, posem per cas, segons una comparança del meu temps, com el rosari de
imperi. "No veus", el renyo, "que el tema és massa vast i no l'acabaries mai?" Els antics personatges mariners esborrats a l'acte per la meva
vinc de seguida, un moment", va contestar el jove. "Deixa només que m'acabi d'arreglar la corbata." "Aquest noi no hi és tot", va reflexionar la
el llegiu o el rellegiu, no podreu deixar de banda, mentre no l'haureu acabada, la seva obra sencera. I tot això, que és molt, guanyareu contra el tedi
Teresiana Cacao. Un centaure "Si els he de parlar dels centaures, no acabaria mai", avisava, mel·liflu, Pulcre Trompel·li. Però era evident que es
mateix, tan modest i amb uns quants rebrecs, en dur-lo tantes hores", acabava, disgustada, la bondadosa però endreçadíssima reina, que esdevenia, per
contessin, del que importava de callar i del que els abellia d'oblidar. Acabada la prova del llit, ella se li havia ofert, submisa i sàviament quasi nua
narius. I, pujant, els ulls, el que ens queda del cap i les orelles. En acabar, el coll i el bescoll, la crinera, la creu, els lloms, la gropa, les
etern." Clitemnestra "Que em mati un fill, el meu propi fill, no m'ho acabo", s'anava desfent l'ordit de l'andarejar mental de la reina. "I això
no l'he tractat gaire i no l'aprecio gens. I examinant-lo de prop, com acabaria, amb tanta estúpida fal·lera per caçar, fanàtic del perillós culte
però el temo. Sent créixer l'herba, ho endevina tot, se n'adona de tot, i acaba d'amenaçar-me amb una imprecació, prou que ho he collit. Suau, benèvol,
El sacerdot es retirava. Els llums s'apagaven. La solemne cerimònia havia acabat. Una llunyana claror de dofins. I en aquest son, desvetllada, la por.
viure i esperar era en ella la mateixa cosa. Ella —Maria Àgueda— hauria acabat de sopar; hauria rentat i escombrat, com cada vespre, i ara s'estaria
ulls de malícia—, i ajudava el seu pare en els treballs de la ferreria. Acabaven de treure un ferro de la fornal i, agafat amb les tenalles, l'havien
una veïna: "No sé com poden fer-li mal." A la casa aquella nit havien acabat de sopar. Candi se n'havia anat a la taverna a beure's el vas de vi amb
encara la llar—, i Sileta, la filla, seia al costat del pare. La criada acabava d'escombrar, quan des de fora arribà fins a ells una remor de veus
I es deturà: confusa davant d'ell, tota astorada. Tino Costa s'havia acabat de rentar i estava pentinant-se davant d'un petit mirall col·locat a la
del Santo sortí al portal. Era neta, endreçada i diligent. A la tarda, acabats els quefers de la casa, la noia, mentre el temps li ho permetia, s'asseia
breus paraules els assenyalà la nova ocupació que cadascú exerciria; per acabar els participà que ell romandria gairebé contínuament amb ells a la masia.
a cor què vols; regnà una contínua alegria, i fins els més severs acabaren per desarrugar les celles. Hi havia molts joves, amics tots de l'hereu.
abans, esperaven a la porta llançant víctors i fent-se'ls la boca aigua. Acabat el banquet, el vell Candaina, animat per l'alegria i el vi, cantà unes
Recorda't de la cama, Candaina! Fins els criats rigueren; fins Tiago, que acabà per deixar l'acordió per riure més a pler. Llavors el vell s'enfadà. Cada
aquell sentit perquè l'ajudessin. Mila, assetjada per tots, aclaparada, acabà per dir-los que ho deixava tot a llurs mans, que obressin com els semblés
veiés il·lusionats amb la idea que la boda es celebrés a la primavera, acabà per resignar-s'hi. —Ja que així ho desitgeu, sigui a la primavera. Però
XV, 18. Tino Costa, a la nit, sol a la seva habitació, reflexionava. Acabava d'arribar del seu últim fracàs i ve't aquí que la vida el tornava a posar
pogut presenciar; veuries tristeses i alegries, glòries i misèries. Però acabaries per comprendre que la humanitat és la mateixa a totes bandes, que la vida
És com si, en partir, haguéssim deixat arrels amagades que no s'haguessin acabat d'arrencar, i com si elles, a semblança de llaços invisibles, a través de
del que veieren aquell dia. —És fill del diable, no hi ha més! Veurem com acabarà. Pobra Mila! —Per a acabar d'adobar-ho només faltava la seva fugida amb
És fill del diable, no hi ha més! Veurem com acabarà. Pobra Mila! —Per a acabar d'adobar-ho només faltava la seva fugida amb aquella perduda. Qui sap de
jo a la plaça vull anar... —Ara cantes? Mila, Mila... Mira que acabaré per creure que... —Què? No li digué res. Ella va estrènyer-se de nou
Menjaren, sense que ell la mirés un moment, sense pronunciar cap paraula. Acabat de sopar ell la cridà a la seva habitació —no volia que la serventa els
s'acomiadà de la tia Càndia profundament impressionada per allò que acabava de contar-li, amb el cor oprimit. XI Oh, quina pena que em fa, mareta
oberta a totes les suggestions de l'exterior, àvida de saber. Tino Costa acabà per cansar-se d'ell, comprenent que no tenia ja res per a ensenyar-li;
Tinet ja es sentia tan de ple en la il·lusió d'aquell viatge, que sa mare acabà per conformar-s'hi. I Tino Costa partí amb el seu oncle cap a la mar. El
de joia. Aleshores el minyó hauria desitjat que el seu viatge no s'acabés mai. S'escaigué que un dia el temps es presentà insegur; el cel estava
a Mallorca. I ningú no tingué por. Els mariners, ronsejant i murmurant, acabaren per sotmetre's a la voluntat del vell. Tino Costa, aparegut no se sabia
queda't encara uns quants dies, i després hi anirem plegats; deixa'm que acabi aquesta pesquera. Passà un altre dia, i Tino Costa tornà al seu oncle i
malalt. Aquesta vegada Tino Costa ho digué a la seva mare. A la nit, acabat de sopar, s'encarà amb ella: —Mare, me'n vaig. —On vols anar,
que no li pronostiqués una atziaga fi. És possible que Tino Costa hagués acabat per tornar a anar-se'n del poble tot sol com ho havia fet ja dues
s'estava al seu costat, sense moure's, amb aire distret. Quan el vell acabava de xerrar, ella agafava una capsa i venia entre el públic la mercaderia.

  Pàgina 1 (de 890) 50 següents »