Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

dissimular, per prudent reserva, una sensació de repugnància. Després d'	acabar	-se aquest període, i Cronos ja vençut, res no ens interessa dels Curetes,
Tetis i fins i tot, mesos després, érem a la naixença d'Aquil·les, que	acabarà	, ben jove, malament, pobre noi. I fixa't, parlant parlant, he barrejat
de pactar amb Zeus. Endevinem que, més o menys de sotamà, l'ajudava.	Acabats	els espantosos aldarulls amb la victòria dels nous déus olímpics, Zeus es
com sempre, perquè no té temps de vestir-se. S'està pentinant. Quan	acabi	, prendrà d'algun racó l'instrument que la simbolitza, de cordes tothora a
els homes, immunds, impurs, insolents, tan perillosos." Hefaistos va	acabar	la lligada de l'enorme còrpora i va encadenar estretament el càndid
sargantanes, i qualsevol cosa que es mou, ombres i fulles, l'entreté. No	acaba	mai la fam i menja fins a vomitar. Vigila el vòmit com un tresor, i
comès el suïcidi i hauria anat oblidant, perquè l'única cosa que no s'	acaba	mai d'esborrar és la pena de la pèrdua definitiva, sense esperança, dels
de la feina, aquesta tarda hem berenat cargols i conquilles, fins a	acabar	les ganes d'arreplegar-ne més. Serà savi d'ajeure'ns de seguida al fons
seus innombrables passeigs per la terra, es va encapritxar amb Leda, que	acabava	de contraure un avantatjós matrimoni", encetava Pulcre Trompel·li. "No
a les relacions amb els seus amics, els vents Bòreas i Zèfir. Un cop	acabat	el llarg agençament, el jove es disposava a esperar amb una humil
petit elogi adreçat als altres. "Amb tantes qualitats, devia tanmateix	acabar	, posem per cas, segons una comparança del meu temps, com el rosari de
imperi. "No veus", el renyo, "que el tema és massa vast i no l'	acabaries	mai?" Els antics personatges mariners esborrats a l'acte per la meva
vinc de seguida, un moment", va contestar el jove. "Deixa només que m'	acabi	d'arreglar la corbata." "Aquest noi no hi és tot", va reflexionar la
el llegiu o el rellegiu, no podreu deixar de banda, mentre no l'haureu	acabada	, la seva obra sencera. I tot això, que és molt, guanyareu contra el tedi
Teresiana Cacao. Un centaure "Si els he de parlar dels centaures, no	acabaria	mai", avisava, mel·liflu, Pulcre Trompel·li. Però era evident que es
mateix, tan modest i amb uns quants rebrecs, en dur-lo tantes hores",	acabava	, disgustada, la bondadosa però endreçadíssima reina, que esdevenia, per
contessin, del que importava de callar i del que els abellia d'oblidar.	Acabada	la prova del llit, ella se li havia ofert, submisa i sàviament quasi nua
narius. I, pujant, els ulls, el que ens queda del cap i les orelles. En	acabar	, el coll i el bescoll, la crinera, la creu, els lloms, la gropa, les
etern." Clitemnestra "Que em mati un fill, el meu propi fill, no m'ho	acabo	", s'anava desfent l'ordit de l'andarejar mental de la reina. "I això
no l'he tractat gaire i no l'aprecio gens. I examinant-lo de prop, com	acabaria	, amb tanta estúpida fal·lera per caçar, fanàtic del perillós culte
però el temo. Sent créixer l'herba, ho endevina tot, se n'adona de tot, i	acaba	d'amenaçar-me amb una imprecació, prou que ho he collit. Suau, benèvol,
El sacerdot es retirava. Els llums s'apagaven. La solemne cerimònia havia	acabat	. Una llunyana claror de dofins. I en aquest son, desvetllada, la por.
viure i esperar era en ella la mateixa cosa. Ella —Maria Àgueda— hauria	acabat	de sopar; hauria rentat i escombrat, com cada vespre, i ara s'estaria
ulls de malícia—, i ajudava el seu pare en els treballs de la ferreria.	Acabaven	de treure un ferro de la fornal i, agafat amb les tenalles, l'havien
una veïna: "No sé com poden fer-li mal." A la casa aquella nit havien	acabat	de sopar. Candi se n'havia anat a la taverna a beure's el vas de vi amb
encara la llar—, i Sileta, la filla, seia al costat del pare. La criada	acabava	d'escombrar, quan des de fora arribà fins a ells una remor de veus
I es deturà: confusa davant d'ell, tota astorada. Tino Costa s'havia	acabat	de rentar i estava pentinant-se davant d'un petit mirall col·locat a la
del Santo sortí al portal. Era neta, endreçada i diligent. A la tarda,	acabats	els quefers de la casa, la noia, mentre el temps li ho permetia, s'asseia
breus paraules els assenyalà la nova ocupació que cadascú exerciria; per	acabar	els participà que ell romandria gairebé contínuament amb ells a la masia.
a cor què vols; regnà una contínua alegria, i fins els més severs	acabaren	per desarrugar les celles. Hi havia molts joves, amics tots de l'hereu.
abans, esperaven a la porta llançant víctors i fent-se'ls la boca aigua.	Acabat	el banquet, el vell Candaina, animat per l'alegria i el vi, cantà unes
Recorda't de la cama, Candaina! Fins els criats rigueren; fins Tiago, que	acabà	per deixar l'acordió per riure més a pler. Llavors el vell s'enfadà. Cada
aquell sentit perquè l'ajudessin. Mila, assetjada per tots, aclaparada,	acabà	per dir-los que ho deixava tot a llurs mans, que obressin com els semblés
veiés il·lusionats amb la idea que la boda es celebrés a la primavera,	acabà	per resignar-s'hi. —Ja que així ho desitgeu, sigui a la primavera. Però
XV, 18. Tino Costa, a la nit, sol a la seva habitació, reflexionava.	Acabava	d'arribar del seu últim fracàs i ve't aquí que la vida el tornava a posar
pogut presenciar; veuries tristeses i alegries, glòries i misèries. Però	acabaries	per comprendre que la humanitat és la mateixa a totes bandes, que la vida
És com si, en partir, haguéssim deixat arrels amagades que no s'haguessin	acabat	d'arrencar, i com si elles, a semblança de llaços invisibles, a través de
del que veieren aquell dia. —És fill del diable, no hi ha més! Veurem com	acabarà	. Pobra Mila! —Per a acabar d'adobar-ho només faltava la seva fugida amb
És fill del diable, no hi ha més! Veurem com acabarà. Pobra Mila! —Per a	acabar	d'adobar-ho només faltava la seva fugida amb aquella perduda. Qui sap de
jo a la plaça vull anar... —Ara cantes? Mila, Mila... Mira que	acabaré	per creure que... —Què? No li digué res. Ella va estrènyer-se de nou
Menjaren, sense que ell la mirés un moment, sense pronunciar cap paraula.	Acabat	de sopar ell la cridà a la seva habitació —no volia que la serventa els
s'acomiadà de la tia Càndia profundament impressionada per allò que	acabava	de contar-li, amb el cor oprimit. XI Oh, quina pena que em fa, mareta
oberta a totes les suggestions de l'exterior, àvida de saber. Tino Costa	acabà	per cansar-se d'ell, comprenent que no tenia ja res per a ensenyar-li;
Tinet ja es sentia tan de ple en la il·lusió d'aquell viatge, que sa mare	acabà	per conformar-s'hi. I Tino Costa partí amb el seu oncle cap a la mar. El
de joia. Aleshores el minyó hauria desitjat que el seu viatge no s'	acabés	mai. S'escaigué que un dia el temps es presentà insegur; el cel estava
a Mallorca. I ningú no tingué por. Els mariners, ronsejant i murmurant,	acabaren	per sotmetre's a la voluntat del vell. Tino Costa, aparegut no se sabia
queda't encara uns quants dies, i després hi anirem plegats; deixa'm que	acabi	aquesta pesquera. Passà un altre dia, i Tino Costa tornà al seu oncle i
malalt. Aquesta vegada Tino Costa ho digué a la seva mare. A la nit,	acabat	de sopar, s'encarà amb ella: —Mare, me'n vaig. —On vols anar,
que no li pronostiqués una atziaga fi. És possible que Tino Costa hagués	acabat	per tornar a anar-se'n del poble tot sol com ho havia fet ja dues
s'estava al seu costat, sense moure's, amb aire distret. Quan el vell	acabava	de xerrar, ella agafava una capsa i venia entre el públic la mercaderia.

Pàgina 1 (de 1224)

50 següents