Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
acalar V 193 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb acalar Freqüència total:  193 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

amb un esguard encès, però ell li sosté la mirada, l'obliga a cedir, a acalar els ulls, i aleshores el segueix taula operatòria amunt, on tots dos, ara
s'adona del perfum que exhala, i, si passa el vident, els ulls acala amb reverència humil, res en sabia de l'amor: junyida
frescor; el seu pit batega davall el gipó. El seu cap acala, no la miris més; volta per la dreta, volta
Ella, no: té por; em coneix, coneix les meves furioses reaccions. Acala els ulls, dolguda." —No t'enfadis, papà, però hem acordat que hauries de
seu rei que cridava de dolor en el seu palau, van continuar callant, van acalar les parpelles sobre els ulls guerxats per la voluptat i tota la ciutat es
totes despullades i grisa l'escorça, com immensos canelobres d'argent acalen ran de terra i redrecen les branques simètriques. La pedra escairada
i or, i se'ns deturà pacíficament al bell damunt, i dia per dia s'anà acalant fins que les seves vores reposessin sobre les cimes dels puigs,
llibertat i de parresia, de confiança. Qui rep almoina sense amor acala els ulls; qui ho rep tot amb amor, els aixeca, i en la seva mirada no hi
Era aquell cor de roure, l'Inspector en Cap. Sos ulls coratjosos mai no s'acalaven; la seva confiança serena no oscil·là mai. Sempre deia: —Que tirin
es veu fondre's des de mar endins, en la llunyania; fins que els ulls s'acalaren, i amb ells l'enorme cap s'anà acalant més i més i una llengua, talment
la llunyania; fins que els ulls s'acalaren, i amb ells l'enorme cap s'anà acalant més i més i una llengua, talment una ralladora vermella, vingué a fregar
Li deia coses estranyes que la feien somriure o decantar el cap i acalar els ulls indecisa i suspesa. Ell li deia que en els seus ulls havia
pal·liatius. Les nenes van aixecar uns ulls tímids, i els van tornar a acalar. La nostra nena va continuar a mirar-les. És així, la nostra nena: quan
a la nit. Cadascú per allà on l'enfila. Però precisament quan acalava la testa, passa una exhalació al davant meu, es baden portelletes amb
gairebé agressiva. Eugènia enrogí fins el blanc dels ulls. Els d'ell s'acalaren, per un instant, avergonyits; després, plens d'ansietat, cercaren els
fit a fit. Ell, sempre assegut, tenia el cap enlairat, i ella, dreta, l'acalava ullpresa. Així restaren immòbils un espai de temps. Després les mans
rodolant en tendra pau. Ara, només bastava un somriure lleu d'Alina per a acalar les rares arrogàncies de Tallafer. Amb tot, ni àdhuc passats molts anys,
cortines discretes que volguessin dissimular la tafaneria, i les testes s'acalaven submises a esperar un altre espectacle. En Vadoret, desesperat,
la fornida serventa s'enfilava damunt les seves anques, En Joan acalava les orelles i tirava com podia. Fins a un dia, —oh dia memorable en la
havien servit de pista per a descobrir el recer d'En Joan brut, el pare acalà el front i no respongué. I el senyor jutge va fer: "Tot evidencia que
la punta de la vara, fina com un bri, cercava l'orella del ruc: aquest l'acalava, simplement. Llavors la hi ventava de biaix cap a l'indret del morro: el
de Mme. i de Mlle. Biard. Qüestió de vida o mort, senyores —afegí acalant el cap amb aire d'excusa. —I no hi hauria manera de comprar els nostres
xicot em donà el bon dia amb timidesa. Per no desdir dels oficials, vaig acalar el cap silenciosa, com si em trobés en un saló del centre europeu. Ens
s'aplicava a preparar els atuells del te, Joe, per damunt de la seva cama acalà els ulls fins a mi, com si mentalment volgués imaginar-nos drets a ell
que seia al davant meu. Estava d'esquena a mi, i creuat de braços, i acalava una vegada i altra el cap, afeixugat de son. Vaig pensar que li faria més
podia fer era d'esquitllar-me d'allí. El darrer cop que el vaig veure, acalava el cap damunt del genoll i treballava de valent en el seu grilló, amb
barbotejar. —Digueu-m'ho a l'orella —digué la senyoreta Havisham, tot acalant-se. —Penso que és molt orgullosa —vaig respondre en un murmuri. —I res més
que baixava a les palpentes. —Qui tenim ací? —preguntà el senyor, tot acalant-se a mirar-me. —Un noi —digué Estel·la. Era un home cepat, de
altrament, murriet, us en penedireu tota la vida. El senyor Trabb s'acalà aleshores damunt del número quatre, i amb una mena de confidència
un vestit negre vellejant, que hauríeu dit que havia estat encerat, s'acalava a la seva tasca de copiar polidament les notes dels altres dos senyors,
de cap del dol, havia estat situat, palesament, per Trabb. Quan jo vaig acalar-me a dir-li: —Joe estimat, com esteu?— ell va fer: —
paraules. —Si us plau, senyor. —¿Quin suposeu —digué el senyor Jaggers, acalant-se per mirar en terra, i en acabat tirant el cap enrera per mirar al
mi. Bé! tiraré una mica més endavant; us diré alguna cosa més. Va acalar-se tant a mirar corrugadament les seves botes, que es va poder fregar les
però ella no va fer sinó estrènyer la meva mà que era més al seu abast, i acalà el cap al damunt d'ella i plorà. Mai no havia vist abans que li caigués
ara, malavinent? —Conteu-m'ho, ja ho crec. Paraula per paraula. Herbert s'acalà per mirar-me més de la vora, com si la meva resposta hagués estat més
—Oh, és clar, benvolgut —respongué Herbert en un to de sorpresa i acalant-se altra vegada per mirar-me de ben a la vora.— Ell és qui ho diu
ella em va dar totes les que posseïa. —Talment? —digué el senyor Jaggers, acalant-se per mirar les seves botes i redreçant-se en acabat.— Ah! no em penso
mans i vestigis de la seva cara, i podia escatir que estava assegut i acalant-se damunt la taula, però no res més. Al cap de poc veia altra vegada el
per dar-hi més força,— el que faré serà llevar-vos la vida! Es va acalar a mirar-me de fit a fit, descloent a poc a poc la mà i menant-la
sobtada pressa violenta i amb renecs espantosos va engegar l'ampolla i s'acalà; i vaig veure-li a la mà un martell pedrer amb el mànec llarg i feixuc. La
amb un surt.— Jo no us conec. —Bé, senyor —respongué un d'ells, acalant-se'm i tocant-me l'espatlla,— es tracta d'una matèria que aviat ajustareu,
, quan Joe va alçar-se i vingué al meu sofà. —Escolteu, company —digué Joe acalant-se davant meu;— som tan amics com sempre, oi, Pip? Em va dar vergonya
acasat amb ells, que no és gens probable. Ja sóc un fadrí vellot. Biddy acalà els ulls envers la seva filla, i portà la manona d'ella als seus llavis,
estat, i digueu-me que som amics. —Som amics —vaig dir alçant-me i acalant-me al davant d'ella, en alçar-se ella del banc. —I amics serem,
mirava intensament la noia mentre la besava amb tanta voracitat. Marieta acalà l'esguard. Aquella besada gegantina, pública, escandalosa, semblava donar
molt sensible i no res la fa sofrir i té un riure trist com una estrella. Acala el cap avergonyida. Quines coses de dir-li, i que lleig d'escoltar-les de
Per consideració calla que el tingui en un concepte tan baix. Joan acala el cap i la deixa. Aloma no para en tota la tarda. Neteja el jardí. Poda
en el goig i en el dolor. Vols un tressor més gran que aquest? Emengarda acala els ulls i amb veu baixa, exclama: —No siguis així. I no oblidis que
pas demostrar-ho. Dues vegades, després de finits els càntics, els fidels acalen el cap, sense, però, agenollar-se, mentre el ministre recita una oració.
Els ulls d'ella miraven Zeni amb una força que el contorbaren. Zeni acalà un moment la mirada, però tot seguit se sentí atret per la revelació que

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »