×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb acalorar |
Freqüència total: 82 |
CTILC1 |
al canapè, quieta com morta i nua, perquè qualssevol draps o teles l' | acaloraven | , l'engavanyaven i li pesaven. "Se el letto sarà duretto, la gh'averà | Coronis es va enamorar de l'arcadi Isquis i s'hi va lliurar. L'engany va | acalorar | Apol·lo, que, sol o amb l'ajut de la seva germana Àrtemis, va matar | li féu un dia una observació un xic dura, segons la seva manera. Ella s' | acalorà | i, com cada cop que s'acalorava, començà a discutir. Ell li digué, | un xic dura, segons la seva manera. Ella s'acalorà i, com cada cop que s' | acalorava | , començà a discutir. Ell li digué, tallant, que callés; ella tornà a | i veuràs el que et passa. La cunyada solia intervenir a la fi. —No t' | acaloris | . —Que no m'acalori? Aquest fóra capaç de fer perdre l'oremus a Déu del | et passa. La cunyada solia intervenir a la fi. —No t'acaloris. —Que no m' | acalori | ? Aquest fóra capaç de fer perdre l'oremus a Déu del cel que baixés. I se | en una violenta disputa en què l'un i l'altre anaven excitant-se i | acalorant | -se. Noves figures d'homes, sorgits de les cases veïnes, acudien ja, | rialleta—. Sí. —Ho reforça—: Oi tant! —I encara ens hem acabat d' | acalorar | parlant d'heretges. —Heretges? —fa l'individu, i la pell de la cara se li | d'aigua? Ha, ha! Un got d'aigua, i en aquest temps! Que s'és | acalorat | , senyor galant? Doncs faci penitència; espinyi's, espinyi's! [(Es pica | posava sota el cap per dormir; però només a l'hivern, perquè a l'estiu m' | acalorava | . Al cap de poc el vaig avorrir; començava a fer pudor, ve't aquí, i li | passar pel matrimoni, estaria en estat perfecte. Per a estimar, l'home s' | acalora | , i per reacció se refreda, i com que una veu refredada és un violí sense | i tenir bona conducta, no hi ha d'anar mai de depressa. La qüestió és no | acalorar | -se i pendre-s les coses am sossego. Si no arriba avui, serà demà. | , i la dòna els hi pega, an ells. En cambi, els de l'ensaimada mai s' | acaloren | ni s'exalten; veuen les coses tal com són, no porten pressa, no fan tard, | també, que l que viu sense massa fret ni calor, no du pressa en | acalorar | -se. Sabem d'un metge i d'un apotecari d'un poble d'aquets —pera que s vegi | -s de mi —va dir-li aquet.— Guardi-s de mi i no m' | acalori | , que jo tampoc en porto, de pressa; però, aixís que l torni a trobar, del | una etimologia que una qüestió de dogma, l'alemany, que tenia genit, s'hi | acalorava | de tal modo que, al mig de l'hivern, sen anava a una cascata de Deià, | policies, burgesos i militars... tots són iguals; botxins del poble!— I, | acalorant | -se, exclamà amb enuig: —Quin fàstic! Davant aquella paragrafada, Claudi, | aquest cop disposats a jugar-nos-ho tot, vida i hisendes! Amfós s'havia | acalorat | ; els ulls li lluïen i una rosó vaporosa tenyia el seu front. Com fos que | de persona limitada i que a Claudi li semblava estúpida, afegí, tot | acalorant | -se: —no ens entendrem! Vostè, com tota la classe obrera que ella estima | estrenyeran de debò, aquests de la Lliga —cridava Claudi. Com sempre, s' | acalorà | en la conversa, i quan mancaven pocs minuts per a les sis, va aixecar-se, | una sola classe: la de tots els homes... No ho entenen. Està bé, però t'hi | acalores | massa, t'ho prens massa a la valenta i, aquesta nit, t'has despertat com | se; tràfec, atrafegar-se; passió, apassionar-se; dolor, adolorar; calor, | acalorar | ; cara, acarar; genoll, agenollar-se; comiat, acomiadar-se; vergonya, | El "sanyó" Miquel Freixes, mentre parlava, s'havia anat | acalorant | , i tenia els nervis a punt de disparar-se-li. August copsà clarament | nou, l'orgull de mare, triomfant de recels i decepcions en conserva, li | acalorà | el cor a la vista de la requesta que tenia la filla estimada. "Que | crech devem dir dos paraules sobre la qüestió que a les hòres d'ara tant | acalora | , la difícil qüestió ortográfica, sobre la que opinions tan diferents | Expressar el desacord davant del que es creu injust, raonant, sense | acalorar | -se... Respecte a les opinions i a les idees dels altres. Compliment dels | seus mes gloriosos representants, que per la cosa mes insignificant solen | acalorar | se. De no topar l'espasa de Mattheson ab un gros botó de metall del vestit | del mèu cor! ¡Ah! es veritat. També lo mèu se mou, se agita, se | acalora | , se encén; peró ¿es per la gloria de Dèu? ¿es per lo bé dels meus | del Prat del Llobregat: Ès el crit subversiu que exaspera i | acalora | a tot l' eixorc món oficial, des del fastigós policia, que fa nosa en els | Un amich mèu que tè sogra, dona, cunyats y cunyadas un dia desprès de | acalorar | se surt al carrer á pendre l' ayre. Als pochs passos se l'hi posa al | obra de sos beneficis, per no dirli res mes, de marxar, en bè de tots. | Acalorar | se ab, per, en la disputa. Acertar á la casa que son, ab la criada, | no para de dir-me que se t'advertesca que parles poc, que el parlar molt | acalora | , i no hi ha cosa més oposada al verí que acalorar-se; tant que quan s'està | poc, que el parlar molt acalora, i no hi ha cosa més oposada al verí que | acalorar | -se; tant que quan s'està així no n'hi ha prou amb una ració o dues: | esguard, com una boira qui entela el firmament, i t' | acalores | , púdica, si et fan un compliment? ¿Ets una pecadora de fàcil turpitud | de verema del teu cos, el borbollejadís de vi nou que | acalora | tes galtes de roses, del llavi dolç a vora. L'amor | vivíeu...; lleals, vàreu deixar les llars serenes, | acalorant | vostra aima al braser d'ideals on se fondrien les cadenes. | fornica amb la mestressa de Casamada. Els padrins s' | acaloren | , les dames piulen; l'aram de la safata | ploma?... ¿Damunt de bronze, marbre, paper?... Mefistòfil No t' | acaloris | ; tot pot cabre en un ínfim paper, i sota d'ell amb un xiquet de sang, tu | fugi del meu costat!... Damià [(Anant-se'n.)] Daniel, no t' | acaloris | ... Daniel Adéu, Damià... Damià [(Fent mutis.)] Si t'has | sé... una altra cosa. Em semblava que dava un fred com... si un s'hagués | acalorat | ... i no res, ni fred, ni calor. Si no fós que un té altres quefers, | part que ho mires!... Res, home, que no té disculpa! Pere No t' | acalores | d' eixe modo, que pareix que vacha a agarrarte algo. Paco Que m' | car Kerick sabia prou que si les foques anaven massa de pressa s' | acalorarien | excessivament, i, en escorxar-les, llur pell eixiria a parracs. Així, | li hauria pas hagut d'apedaçar las calças en sa vida... —Bé, dòna, no t'hi | acaloris | , per això. —Y pe'l que dius de vella, tingas entès que quan me vaig casar | la administració espanyola... —Home, ¡parli ab més propietat! —saltá | acalorant | se lo senyor Llansás— y digui com l' han posada los desacerts dels | comensat á enrahonar com que ja os tingués allí, ab unas riallas que l' | acaloravan | de mala manera... y ab prou feynas la Clara la podia fer estar quieta, ab | ab una mitja rialla infantil, y besava ab sos llabis que 'l cansansi | acalorava | lo front moreno del carinyós vell. Un dia en un d' aquets bonichs moments | de forces vives que li donguin vida propria. Però, deixant, pera no | acalorar | -nos, la politica, s'ha de confessar que a la mosca no n'hi falten pas de | aquell dia no n'he parlat, però val més que ho deixem córrer, perquè'ns | acalorariem | . Era sol de sed i aixut. Al cap d'una hora de caminar a pas de marxa, | arrimant-se a la morera vora l'ombriu sequiolet. El llaurador s' | acalora | volent portar-lo pel dret. De presseta, s'enamora el | fuetada d' assí y d' allá y, com si resumís los extrems de la discordia | acalorat | per noble indignació descarrega sobre aquellas pobres bestiolas sa |
|