Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

al canapè, quieta com morta i nua, perquè qualssevol draps o teles l'	acaloraven	, l'engavanyaven i li pesaven. "Se el letto sarà duretto, la gh'averà
Coronis es va enamorar de l'arcadi Isquis i s'hi va lliurar. L'engany va	acalorar	Apol·lo, que, sol o amb l'ajut de la seva germana Àrtemis, va matar
li féu un dia una observació un xic dura, segons la seva manera. Ella s'	acalorà	i, com cada cop que s'acalorava, començà a discutir. Ell li digué,
un xic dura, segons la seva manera. Ella s'acalorà i, com cada cop que s'	acalorava	, començà a discutir. Ell li digué, tallant, que callés; ella tornà a
i veuràs el que et passa. La cunyada solia intervenir a la fi. —No t'	acaloris	. —Que no m'acalori? Aquest fóra capaç de fer perdre l'oremus a Déu del
et passa. La cunyada solia intervenir a la fi. —No t'acaloris. —Que no m'	acalori	? Aquest fóra capaç de fer perdre l'oremus a Déu del cel que baixés. I se
en una violenta disputa en què l'un i l'altre anaven excitant-se i	acalorant	-se. Noves figures d'homes, sorgits de les cases veïnes, acudien ja,
rialleta—. Sí. —Ho reforça—: Oi tant! —I encara ens hem acabat d'	acalorar	parlant d'heretges. —Heretges? —fa l'individu, i la pell de la cara se li
d'aigua? Ha, ha! Un got d'aigua, i en aquest temps! Que s'és	acalorat	, senyor galant? Doncs faci penitència; espinyi's, espinyi's! [(Es pica
posava sota el cap per dormir; però només a l'hivern, perquè a l'estiu m'	acalorava	. Al cap de poc el vaig avorrir; començava a fer pudor, ve't aquí, i li
passar pel matrimoni, estaria en estat perfecte. Per a estimar, l'home s'	acalora	, i per reacció se refreda, i com que una veu refredada és un violí sense
i tenir bona conducta, no hi ha d'anar mai de depressa. La qüestió és no	acalorar	-se i pendre-s les coses am sossego. Si no arriba avui, serà demà.
, i la dòna els hi pega, an ells. En cambi, els de l'ensaimada mai s'	acaloren	ni s'exalten; veuen les coses tal com són, no porten pressa, no fan tard,
també, que l que viu sense massa fret ni calor, no du pressa en	acalorar	-se. Sabem d'un metge i d'un apotecari d'un poble d'aquets —pera que s vegi
-s de mi —va dir-li aquet.— Guardi-s de mi i no m'	acalori	, que jo tampoc en porto, de pressa; però, aixís que l torni a trobar, del
una etimologia que una qüestió de dogma, l'alemany, que tenia genit, s'hi	acalorava	de tal modo que, al mig de l'hivern, sen anava a una cascata de Deià,
policies, burgesos i militars... tots són iguals; botxins del poble!— I,	acalorant	-se, exclamà amb enuig: —Quin fàstic! Davant aquella paragrafada, Claudi,
aquest cop disposats a jugar-nos-ho tot, vida i hisendes! Amfós s'havia	acalorat	; els ulls li lluïen i una rosó vaporosa tenyia el seu front. Com fos que
de persona limitada i que a Claudi li semblava estúpida, afegí, tot	acalorant	-se: —no ens entendrem! Vostè, com tota la classe obrera que ella estima
estrenyeran de debò, aquests de la Lliga —cridava Claudi. Com sempre, s'	acalorà	en la conversa, i quan mancaven pocs minuts per a les sis, va aixecar-se,
una sola classe: la de tots els homes... No ho entenen. Està bé, però t'hi	acalores	massa, t'ho prens massa a la valenta i, aquesta nit, t'has despertat com
se; tràfec, atrafegar-se; passió, apassionar-se; dolor, adolorar; calor,	acalorar	; cara, acarar; genoll, agenollar-se; comiat, acomiadar-se; vergonya,
El "sanyó" Miquel Freixes, mentre parlava, s'havia anat	acalorant	, i tenia els nervis a punt de disparar-se-li. August copsà clarament
nou, l'orgull de mare, triomfant de recels i decepcions en conserva, li	acalorà	el cor a la vista de la requesta que tenia la filla estimada. "Que
crech devem dir dos paraules sobre la qüestió que a les hòres d'ara tant	acalora	, la difícil qüestió ortográfica, sobre la que opinions tan diferents
Expressar el desacord davant del que es creu injust, raonant, sense	acalorar	-se... Respecte a les opinions i a les idees dels altres. Compliment dels
seus mes gloriosos representants, que per la cosa mes insignificant solen	acalorar	se. De no topar l'espasa de Mattheson ab un gros botó de metall del vestit
del mèu cor! ¡Ah! es veritat. També lo mèu se mou, se agita, se	acalora	, se encén; peró ¿es per la gloria de Dèu? ¿es per lo bé dels meus
del Prat del Llobregat: Ès el crit subversiu que exaspera i	acalora	a tot l' eixorc món oficial, des del fastigós policia, que fa nosa en els
Un amich mèu que tè sogra, dona, cunyats y cunyadas un dia desprès de	acalorar	se surt al carrer á pendre l' ayre. Als pochs passos se l'hi posa al
obra de sos beneficis, per no dirli res mes, de marxar, en bè de tots.	Acalorar	se ab, per, en la disputa. Acertar á la casa que son, ab la criada,
no para de dir-me que se t'advertesca que parles poc, que el parlar molt	acalora	, i no hi ha cosa més oposada al verí que acalorar-se; tant que quan s'està
poc, que el parlar molt acalora, i no hi ha cosa més oposada al verí que	acalorar	-se; tant que quan s'està així no n'hi ha prou amb una ració o dues:
esguard, com una boira qui entela el firmament, i t'	acalores	, púdica, si et fan un compliment? ¿Ets una pecadora de fàcil turpitud
de verema del teu cos, el borbollejadís de vi nou que	acalora	tes galtes de roses, del llavi dolç a vora. L'amor
vivíeu...; lleals, vàreu deixar les llars serenes,	acalorant	vostra aima al braser d'ideals on se fondrien les cadenes.
fornica amb la mestressa de Casamada. Els padrins s'	acaloren	, les dames piulen; l'aram de la safata
ploma?... ¿Damunt de bronze, marbre, paper?... Mefistòfil No t'	acaloris	; tot pot cabre en un ínfim paper, i sota d'ell amb un xiquet de sang, tu
fugi del meu costat!... Damià [(Anant-se'n.)] Daniel, no t'	acaloris	... Daniel Adéu, Damià... Damià [(Fent mutis.)] Si t'has
sé... una altra cosa. Em semblava que dava un fred com... si un s'hagués	acalorat	... i no res, ni fred, ni calor. Si no fós que un té altres quefers,
part que ho mires!... Res, home, que no té disculpa! Pere No t'	acalores	d' eixe modo, que pareix que vacha a agarrarte algo. Paco Que m'
car Kerick sabia prou que si les foques anaven massa de pressa s'	acalorarien	excessivament, i, en escorxar-les, llur pell eixiria a parracs. Així,
li hauria pas hagut d'apedaçar las calças en sa vida... —Bé, dòna, no t'hi	acaloris	, per això. —Y pe'l que dius de vella, tingas entès que quan me vaig casar
la administració espanyola... —Home, ¡parli ab més propietat! —saltá	acalorant	se lo senyor Llansás— y digui com l' han posada los desacerts dels
comensat á enrahonar com que ja os tingués allí, ab unas riallas que l'	acaloravan	de mala manera... y ab prou feynas la Clara la podia fer estar quieta, ab
ab una mitja rialla infantil, y besava ab sos llabis que 'l cansansi	acalorava	lo front moreno del carinyós vell. Un dia en un d' aquets bonichs moments
de forces vives que li donguin vida propria. Però, deixant, pera no	acalorar	-nos, la politica, s'ha de confessar que a la mosca no n'hi falten pas de
aquell dia no n'he parlat, però val més que ho deixem córrer, perquè'ns	acalorariem	. Era sol de sed i aixut. Al cap d'una hora de caminar a pas de marxa,
arrimant-se a la morera vora l'ombriu sequiolet. El llaurador s'	acalora	volent portar-lo pel dret. De presseta, s'enamora el
fuetada d' assí y d' allá y, com si resumís los extrems de la discordia	acalorat	per noble indignació descarrega sobre aquellas pobres bestiolas sa

Pàgina 1 (de 2)

50 següents