×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb acapte |
Freqüència total: 24 |
CTILC1 |
de sopar, es fa el ball pla, que ja descriurem en un altre capítol. L' | acapte | . Ja hem dit abans que els qui rasquen la terra tenen a Benassal una | i l'orgull de la Junta. Açò devia ser pels volts del 1920. L' | acapte | es fa el dia de la festa. Els dos majorals volten pel poble, carrer per | Els majorals vendran al millor preu possible el blat i la llana de l' | acapte | , i dels diners ja en donaran compte a la Junta després de pagar la missa, | ronden pel poble cantant. Porten paneretes per a posar els pastissos de l' | acapte | , i tabacs enflocats per a posar els diners que els donen. ¿Qui no té un | següents: un que cada diumenge faça, després de la missa major, l' | acapte | per la vila; un que pare i despare el pal·li que una vegada al mes s'ha | acuitar, acuit; tastar, tast; tustar, tust; dubtar, dubte; acaptar, | acapte | ; manllevar, manlleu; engreixar, engreix; panteixar, panteix; tatxar, | Primerament es recorria principalment a les almoines obtingudes dels | acaptes | en els actes religiosos. Les quantitats recollides figuren als llibres de | amb el que percebia per cera venuda, assistència als enterraments, | acapte | del bací, etc.. XXII. Festes dels sants patrons L'Ofici | produïdes per algunes de les festes enumerades, i les entrades que per l' | acapte | o bací i altres conceptes, obtenen els Sagristans a benefici de l'altar | o /receptis\, tres altres esments concrets de tributs: el de l' | acapte | (/pro accapito\) del castell de Sant Llorenç, al Rosselló; el de | accapito\) del castell de Sant Llorenç, al Rosselló; el de l' | acapte | de la pesca del lloc de Sant Llorenç mateix, i el del vi de Perpinyà. EL | noms, llocs a on niuen, caus i maneres d'enganyar-los. Els dinerets de l' | acapte | , els torna visc i cepets, fa de caçador, amagant-se darrere d'un caixer, o | la fruita y aspencant les rames; no havía jòrn que al retorn del | acapte | no tinguera que començar a crits ab la faramalla que 's menjava les | les de un canyar cada any. Una condició tenía, y era qu' en l' | acapte | cotidiá no demanava més que fins a que tenía pròu pera menjar ella y el | y desaparegué. A la vesprada, quant la bòna de Misèria retornava del | acapte | , com de costum, es vegué la perera cuallada de monyicòts, tots espasmats | la capella dels Sants Cosme i Damià, però encara a mitjan segle es feien | acaptes | per a la construcció de l'altar que no fou acabat fins l'any | Té anexa una Comissió d'Iniciativa destinada a recaptar, amb festes, | acaptes | , subscripcions, etc., donatius que engrossin la subvenció que rep de | pas una bella renda a la butxaca... Donques podían pas anarhi per l' | acapte | ¿vos sembli a vós? Jo diría que l'atre se'l en dèu enrossegar a les seues | de la clavería comuna de la ciutat, i atres 500 de la moneda del | acapte | dels cautius a redemir. Atre dels bòns mariners fon Miquèl Cardona. El | interessats, ningú no els pugui exigir procuracions ni albergues, ni fer | acaptes | ni cap mena d'exaccions. L'estament popular ja existeix, ja representa | com terratge, quistia, fogatge, jova (o iova), llòssol, tragí, | acapte | , lleuda, peatge i val (o ball) de batlle. En | amb què foren escrites: terratge, quitia, fogatge, jova, llossol, tragí, | acapte | , peatge i val de batlle, terminologia que denota llur procedència | de la pirateria senyorial 2.1. Questes, forces, toltes 2.2. | Acaptes | . Presentalles 2.3. Serveis. Joves. Tragins 2.4. Banalitats. | , s'ha de quedar a casa. [9] Quan s'assabenta que un amic seu fa un | acapte | per a un préstec, així que el veu de lluny, s'aparta del camí i, fent |
|