DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
acarar V 286 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb acarar Freqüència total:  286 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

avui, les dones s'han desprès de moltes subjeccions, legals o no, i s'acaren amb l'home en un tuteig perfectament equilibrat. La igualtat és, a hores
l'ànima d'un home nou: un home savi i coratjós, capaç tal vegada d'acarar-se amb el propi Jahvè. Eva. Bé; ¿ja has despotricat prou?
indicat. Sembla que Jahvè ho veurà amb bons ulls... Caín. [(Acarant-se amb Adam.)] ¿Jahvè, oi? ¿Per ventura hi té res a veure
pare té autoritat... Caín. No em facis riure! [(Sobtadament s'acara amb Nara, gairebé tocant-la.)] ¿De qui vols ser tu, d'Abel o
davalla l'Àngel Negre tot clamant: —Ve-te'm ací! Se m'acara i amb veu dolça sol parlar-me sempre així: "Tots els
o prima ella escandeix els versos i els sublima. L'atzar acara una nit el poeta i la donzella. Llur bes lingual llur
minyó que no s'adona de la seva absoluta inanitat, s'acara amb un gegant ben armat, cuirassat, només amb una fona!
rosteixis que donar-te un sou tarat. I en sê a la pallissa, etc.. [(Acarant-se al terrat, i dirigint-se al seu companyó, invisible:)] Corvetó,
serietat absoluta i per a qui gairebé tot és decisiu. I, en efecte, si acarem el català, qualsevol català, amb algun dels seus germans meridionals, la
coincideixen al passadís amb els Muntanyola. És aleshores que Pere s'acara a Laura; ella enretira les mans com per evitar el contacte; però ell li
senten grinyolar un porticó. Tomàs, el més alt de tots els companys, s'acara al balcó amb el braç en l'aire; la seva gran mà oberta mostra els cinc
Hi ha xic o xica que, per designis incomprensibles de la infantesa, pot acarar-se amb el mateix Rei o amb un delegat del Rei, un dels més acostats a la
Aquest reunix els seus partidaris i els invita a la defensa i a l'atac. S'acara el capità carrabiner amb el capità contrabandista. L'un demana la
de renom, als quals el poble oposava els seus millors pilotaires i els acaraven les apostes més grosses. Feria, botant la pilota de vaqueta, dura i seca,
vigílies de la Germania. Al llindar del XVI el patriciat ha d'acarar-se amb el doble embat de classe, que posava en perill el seu regular
que unia a la ciutat la vila més propera —les casetes dels burots s'acaraven al carrer de Provença—, feia pressentir la ciutat nova. El bon barceloní,
mendicant d'ideal d'aquests últims temps, que té por d'anomenar Déu i d'acarar-se amb Déu, convé invocar aquesta obra de pietat i de comunió amb Déu que
amb mà balba, insegura, els cabells, que li cobrien el rostre, se va acarar amb mi. Quina pal·lidesa la seva! Quina apretor de dents! Les seves
de llur infinita fragilitat. Tres llanternes de color que els eren acarades del cim del teatre estant, les variaven delicadament d'entonació i en
àvia, el qual els va oferir un ample camp per a llur son i llur deport.) Acarats a l'estalvi, van proveir molt simplement les altres estances. Un
la vida imaginativa d'Arnau. De vegades aquest decidia de cridar-lo, d'acarar-s'hi. "Sóc un lladre" es deia francament; "quan començaré a rescatar
i que constitueixen un interrogant. Tenia ben poc del periodista que sap acarar-se amb l'actualitat de manera ràpida i àgil i desentranyar-ne el sentit.
i permanent. ¿Com no s'havia adonat aquell míser dibuixant que s'acarava amb una testa la imatge de la qual era destinada, com la dels genis i els
hem perdut de vista les clotades obagues i silencioses de les Garrigues, acarem-nos dret amunt. Som ja a la Serra de la Llena i aquest desgavell absurd i
a Tarragona, en davallar de la Seu per la banda del Castell de Pilat i acarar-me up a up amb la mar, m'assalta viu l'esment d'aquell passatge tarragoní
bullent, l'ànima extasiada en aquell somni meravellós. Quan, tot d'una, acarant-se amb En Pere Martell, "perçò com era comit de galees", li
totxos. El que va al davant, en adonar-se de mi, ja s'atura i m'acara l'arma en actitud de tirar. Jo em lliuro volenter. Se m'agarbonen, em
es repeteix d'una manera alarmant. Llavors, mig empipat, m'aturo, m'hi acaro i li dic: —Escolteu, bon home: això és un somni de fades, un conte
cent mots diferents. Cada accident geogràfic crea la seva parla pròpia. Acareu un home de mar amb un de riu, un de muntanya amb un del pla, un terrassà
venjativa. Baldament, però. El noble prohom afrontà la mort sense por. I, acarant-se amb la reina, afegí que si ell per ventura moria, el poble, que era al
una explicació? ¿Per què no té la franquesa, ara que és tan amable, d'acarar-se'm, d'exigir una confessió, de fer-me caure la cara de vergonya... de
Darrera d'ell, algú estossegà per donar-li pressa i aleshores va acarar-se resoltament a la donzella i la sentí com a cosa seva i ben lligada a
d'aquella ombra que s'esbargia. Fou endebades i vulgues que no, hagué d'acarar-se amb l'esdeveniment. Aleshores aquell encerclament dolorós l'enfurismà
de pegar-li amb una fúria renovada, com un possés... El noi, fora d'ell va acarar-s'hi: Pare! volgué cridar, però en veure-se'l davant, ofegà el crit
destorbi la nostra marxa. En arribar a un encreuament de carrers, ens acarem d'una manera imprevista a un grup d'oficials i caps, entre ells el tinent
mirada cloent les dents de ràbia, o quants d'ells deuen haver mort acarant-s'hi, amb el braç estirat i el puny clos! Les línies de trinxeres s'obren
obliguen a fer-la. L'instint de conservació del nostre poble ens mena a acarar-nos amb la ferocitat dels generals feixistes i a ésser tan implacables
físic i de les incomoditats. No reaccionem pas d'una manera activa, acarant-nos a la causa de cada malestar, sinó que ens hi ajupim resignadament,
la pena de llur inhibició i obliguem els ciutadans d'esperit lliure que s'acarin amb llur consciència i trobin que són uns mals servidors de llur manera
ferro, treballant febrosament, amb els dits esgarrinxats per les pues i acarant-se amb la mort a cada instant. Tots aquests soldats, forces de xoc del
petjades i la llum de la raó que ens assisteix. La primera línia s'hi acara ardidament; és una línia viva, que lluita, es trenca i es refà mil
esperaven. El senyor Jaggers presidí, Estel·la seia al seu davant i jo m'acarava a la meva amiga groga i verda. Vam dinar molt bé, i ens serví una
El senyor canonge riu i sembla no haver quedat convençut. Gaudí s'hi acara i el repta amistosament perquè li digui què troba en el que ha dit, si és
passió, apassionar-se; dolor, adolorar; calor, acalorar; cara, acarar; genoll, agenollar-se; comiat, acomiadar-se; vergonya, avergonyir; sabor,
cosa així com la narració de les etapes per les quals passa l'home quan s'acara amb els enigmes de l'Univers. El poeta porta al món de la imaginació, del
i aquest domini, bon punt ens n'haguem possessionat, ens permetrà d'acarar-nos amb el nou domini de la gnoseologia, la metafísica i l'ètica. Només
és aquesta una situació molt semblant a la del psicoanalista quan s'acara amb les interpretacions dels somnis. Les imatges que ens dóna Bartra són
a les contradiccions més flagrants. A més de les ja assenyalades, quan us acareu a les possibilitats que per al futur tindrà el triomf dels Estats
voluntat, conscients dels seus deures i les seves possibilitats, poden acarar-se amb el món modern i dir-li orgullosament: "Som una nacionalitat que
; regirà la botiga d'en Patxot i no va trobar-lo. Per tant, va decidir d'acarar-se amb en Vicenç. Aquest parlà al jutge amb molta serenitat. La seva

  Pàgina 1 (de 6) 50 següents »