×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb acarar |
Freqüència total: 286 |
CTILC1 |
avui, les dones s'han desprès de moltes subjeccions, legals o no, i s' | acaren | amb l'home en un tuteig perfectament equilibrat. La igualtat és, a hores | l'ànima d'un home nou: un home savi i coratjós, capaç tal vegada d' | acarar | -se amb el propi Jahvè. Eva. Bé; ¿ja has despotricat prou? | indicat. Sembla que Jahvè ho veurà amb bons ulls... Caín. [( | Acarant | -se amb Adam.)] ¿Jahvè, oi? ¿Per ventura hi té res a veure | pare té autoritat... Caín. No em facis riure! [(Sobtadament s' | acara | amb Nara, gairebé tocant-la.)] ¿De qui vols ser tu, d'Abel o | davalla l'Àngel Negre tot clamant: —Ve-te'm ací! Se m' | acara | i amb veu dolça sol parlar-me sempre així: "Tots els | o prima ella escandeix els versos i els sublima. L'atzar | acara | una nit el poeta i la donzella. Llur bes lingual llur | minyó que no s'adona de la seva absoluta inanitat, s' | acara | amb un gegant ben armat, cuirassat, només amb una fona! | rosteixis que donar-te un sou tarat. I en sê a la pallissa, etc.. [( | Acarant | -se al terrat, i dirigint-se al seu companyó, invisible:)] Corvetó, | serietat absoluta i per a qui gairebé tot és decisiu. I, en efecte, si | acarem | el català, qualsevol català, amb algun dels seus germans meridionals, la | coincideixen al passadís amb els Muntanyola. És aleshores que Pere s' | acara | a Laura; ella enretira les mans com per evitar el contacte; però ell li | senten grinyolar un porticó. Tomàs, el més alt de tots els companys, s' | acara | al balcó amb el braç en l'aire; la seva gran mà oberta mostra els cinc | Hi ha xic o xica que, per designis incomprensibles de la infantesa, pot | acarar | -se amb el mateix Rei o amb un delegat del Rei, un dels més acostats a la | Aquest reunix els seus partidaris i els invita a la defensa i a l'atac. S' | acara | el capità carrabiner amb el capità contrabandista. L'un demana la | de renom, als quals el poble oposava els seus millors pilotaires i els | acaraven | les apostes més grosses. Feria, botant la pilota de vaqueta, dura i seca, | vigílies de la Germania. Al llindar del XVI el patriciat ha d' | acarar | -se amb el doble embat de classe, que posava en perill el seu regular | que unia a la ciutat la vila més propera —les casetes dels burots s' | acaraven | al carrer de Provença—, feia pressentir la ciutat nova. El bon barceloní, | mendicant d'ideal d'aquests últims temps, que té por d'anomenar Déu i d' | acarar | -se amb Déu, convé invocar aquesta obra de pietat i de comunió amb Déu que | amb mà balba, insegura, els cabells, que li cobrien el rostre, se va | acarar | amb mi. Quina pal·lidesa la seva! Quina apretor de dents! Les seves | de llur infinita fragilitat. Tres llanternes de color que els eren | acarades | del cim del teatre estant, les variaven delicadament d'entonació i en | àvia, el qual els va oferir un ample camp per a llur son i llur deport.) | Acarats | a l'estalvi, van proveir molt simplement les altres estances. Un | la vida imaginativa d'Arnau. De vegades aquest decidia de cridar-lo, d' | acarar | -s'hi. "Sóc un lladre" es deia francament; "quan començaré a rescatar | i que constitueixen un interrogant. Tenia ben poc del periodista que sap | acarar | -se amb l'actualitat de manera ràpida i àgil i desentranyar-ne el sentit. | i permanent. ¿Com no s'havia adonat aquell míser dibuixant que s' | acarava | amb una testa la imatge de la qual era destinada, com la dels genis i els | hem perdut de vista les clotades obagues i silencioses de les Garrigues, | acarem | -nos dret amunt. Som ja a la Serra de la Llena i aquest desgavell absurd i | a Tarragona, en davallar de la Seu per la banda del Castell de Pilat i | acarar | -me up a up amb la mar, m'assalta viu l'esment d'aquell passatge tarragoní | bullent, l'ànima extasiada en aquell somni meravellós. Quan, tot d'una, | acarant | -se amb En Pere Martell, "perçò com era comit de galees", li | totxos. El que va al davant, en adonar-se de mi, ja s'atura i m' | acara | l'arma en actitud de tirar. Jo em lliuro volenter. Se m'agarbonen, em | es repeteix d'una manera alarmant. Llavors, mig empipat, m'aturo, m'hi | acaro | i li dic: —Escolteu, bon home: això és un somni de fades, un conte | cent mots diferents. Cada accident geogràfic crea la seva parla pròpia. | Acareu | un home de mar amb un de riu, un de muntanya amb un del pla, un terrassà | venjativa. Baldament, però. El noble prohom afrontà la mort sense por. I, | acarant | -se amb la reina, afegí que si ell per ventura moria, el poble, que era al | una explicació? ¿Per què no té la franquesa, ara que és tan amable, d' | acarar | -se'm, d'exigir una confessió, de fer-me caure la cara de vergonya... de | Darrera d'ell, algú estossegà per donar-li pressa i aleshores va | acarar | -se resoltament a la donzella i la sentí com a cosa seva i ben lligada a | d'aquella ombra que s'esbargia. Fou endebades i vulgues que no, hagué d' | acarar | -se amb l'esdeveniment. Aleshores aquell encerclament dolorós l'enfurismà | de pegar-li amb una fúria renovada, com un possés... El noi, fora d'ell va | acarar | -s'hi: Pare! volgué cridar, però en veure-se'l davant, ofegà el crit | destorbi la nostra marxa. En arribar a un encreuament de carrers, ens | acarem | d'una manera imprevista a un grup d'oficials i caps, entre ells el tinent | mirada cloent les dents de ràbia, o quants d'ells deuen haver mort | acarant | -s'hi, amb el braç estirat i el puny clos! Les línies de trinxeres s'obren | obliguen a fer-la. L'instint de conservació del nostre poble ens mena a | acarar | -nos amb la ferocitat dels generals feixistes i a ésser tan implacables | físic i de les incomoditats. No reaccionem pas d'una manera activa, | acarant | -nos a la causa de cada malestar, sinó que ens hi ajupim resignadament, | la pena de llur inhibició i obliguem els ciutadans d'esperit lliure que s' | acarin | amb llur consciència i trobin que són uns mals servidors de llur manera | ferro, treballant febrosament, amb els dits esgarrinxats per les pues i | acarant | -se amb la mort a cada instant. Tots aquests soldats, forces de xoc del | petjades i la llum de la raó que ens assisteix. La primera línia s'hi | acara | ardidament; és una línia viva, que lluita, es trenca i es refà mil | esperaven. El senyor Jaggers presidí, Estel·la seia al seu davant i jo m' | acarava | a la meva amiga groga i verda. Vam dinar molt bé, i ens serví una | El senyor canonge riu i sembla no haver quedat convençut. Gaudí s'hi | acara | i el repta amistosament perquè li digui què troba en el que ha dit, si és | passió, apassionar-se; dolor, adolorar; calor, acalorar; cara, | acarar | ; genoll, agenollar-se; comiat, acomiadar-se; vergonya, avergonyir; sabor, | cosa així com la narració de les etapes per les quals passa l'home quan s' | acara | amb els enigmes de l'Univers. El poeta porta al món de la imaginació, del | i aquest domini, bon punt ens n'haguem possessionat, ens permetrà d' | acarar | -nos amb el nou domini de la gnoseologia, la metafísica i l'ètica. Només | és aquesta una situació molt semblant a la del psicoanalista quan s' | acara | amb les interpretacions dels somnis. Les imatges que ens dóna Bartra són | a les contradiccions més flagrants. A més de les ja assenyalades, quan us | acareu | a les possibilitats que per al futur tindrà el triomf dels Estats | voluntat, conscients dels seus deures i les seves possibilitats, poden | acarar | -se amb el món modern i dir-li orgullosament: "Som una nacionalitat que | ; regirà la botiga d'en Patxot i no va trobar-lo. Per tant, va decidir d' | acarar | -se amb en Vicenç. Aquest parlà al jutge amb molta serenitat. La seva |
|