×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb acariciar |
Freqüència total: 996 |
CTILC1 |
homònim, de les petites onades blanques d'escuma que qui sap si, en | acariciar | -la, la refrescarien i l'apaivagarien. La banda ruminant l'avergonyia i la | molt cansat. Després, el silenci, la solitud, una quieta pau que l'aire | acariciarà | . Si de tant en tant la violència del vent tempestuós hi arriba, arrossega | , preciós, bonic, bonic, com l'avicio. I fins demà, si Déu vol", | acariciava | , amb ronquera que procurava sense èxit d'estovar, el terrible amor | al cel, intentant d'alliberar-se de la mà del jove pastor. Mila l' | acaricià | sota les banyes, damunt la taca blanca: ho féu suaument i amb temor, | obrí la porteta, agafà la cardina i se la posà a la mà com si volgués | acariciar | -la. A poc a poc va anar acostant-se al balcó, i quan hi hagué arribat | Vull sortir, Sileta! Vull sortir! Ella li cercà la cara en l'ombra; l' | acaricià | dolçament, esforçant-se per dominar el seu plor. —No tinguis por, | els ulls i ens donarà una gran alegria. Apa, apa, Mundeta: no ploris. L' | acaricià | de bell nou; però ella plorava ara inconsolable, i també ell sentia que | per convèncer-la que m'esperés; vaig emprar tots els recursos: la vaig | acariciar | , li vaig fer promeses, juraments; tot fou en va. No tenia la intenció de | frustrat ja al començ. Llavors Sileta s'asseia al seu costat; l' | acariciava | , li preguntava si necessitava res, li explicava coses del poble. I ell la | d'un pesar sincer—. Què tens? —No tinc res, Sileta. Deixa'm. Li | acaricià | els cabells i s'allunyà sense mirar-la. Tino Costa podia recordar també | descendir del món on viu constantment, i de sobte, somriu a Anselma i l' | acaricia | . La noieta sent ara per ella una veritable devoció. Anselma cada | una activitat nova: en la creació d'un cor a Santa Maria, idea que venia | acariciant | de temps i en la que sempre havia fracassat a causa de la indiferència | poguer recordar què anava a preguntar-li. —Escolta, Anselma... Després l' | acaricia | . Mila estigué temptada de demanar-li que l'acompanyés —que segura hauria | reflexava una angoixa tan desesperada que el padrí va acabar per cedir. L' | acaricià | a l'esquena. —Bé: t'acompanyaré. Avui mateix, ara, de seguida, aniré veure | el camp i parlava plena d'un entusiasme infantil, forjant ja plans, | acariciant | somnis... —Quan el trobi, padrí... Ara anava per fi a trobar-se amb ell; | no les retirà: les deixà entre les seves, fredes, inertes. Ell les hi | acaricià | amb torpitud; se'n posà una contra la galta, que li cremava. Ella tampoc | i va romandre asseguda, plorant, mentre Mila se li inclinava damunt i l' | acariciava | . Munda del Roso en un moviment brusc i sobtat s'abraçà a sa filla, i | perquè ella no deixava de pensar en la seva filla. No obstant, els | acariciava | també i els donava llaminadures, i també ella sentia el consol de la | seva, que compta i torna a comptar el seu tresor: palpa les monedes, les | acaricia | , les contempla, amb una avidesa fixa i insaciable que no hi ha més remei | lleu i blanca, ran dels cims. Quina flonjor de verd! Diríeu que podeu | acariciar | la muntanya com una bèstia neta, de pèl lluent i fi. El diari publica la | mateix va fer, de més jovenet: "Un estima l'altre." Hi passa els dits, | acariciant | els menuts solcs de les lletres dibuixades en un mur que aleshores encara | És mut, potser? —A col·legi li van tallar la llengua —fa ella simplement. | Acaricia | el rostre de l'infant amb una expressió trista i meditativa i després | que em parla així. S'aixeca de la màrfega, li toca el braç i l'hi va | acariciant | per sota de la màniga curta, cap a l'espatlla, on els dits ensopeguen amb | a mi, que ja vinc... Torna amb un somrís i, en passar pel seu davant, li | acaricia | un moment la galta abans de prendre-li una de les dues cigarretes que li | Us ho he contat tot —afegeix, adreçant-se a ell. Allarga la mà per | acariciar | -lo amb uns dits experts que a poc a poc el reanimen, li fa sentir la | " és la resposta del noi que afegeix: "A la nevera." Ell s'aixeca, li | acaricia | els cabells despentinats i tot seguit s'allunya cap a la cuina, on els | fer i suportava el dolor de la cura mirant-los, només mirant-los. Jaume l' | acariciava | . —Quieta, Canela... No és res, Canela... Ja està. Jaume, després, es | acabar i se n'anà al pati, on hi havia la Canela. Li mirà la ferida, l' | acaricià | i romangué una estona vora de la bèstia. Rosa Maria cridà Jordi a banda i | de davant sobre el pit buscant la carícia. Ell s'atansà a l'animal i l' | acaricià | al cap. Sortí a fora. Canela romania immòbil, mirant-lo, però ell la | a punt d'embogir. Li palpava les robes, li passava la mà per la cara, li | acariciava | els cabells i el cridava en veu baixa, imaginant tal vegada que es | Ell li ho prometé. —En tres quarts torno a ésser aquí. Li digué adéu; | acaricià | Marçal amb la seva mà aspra i s'allunyà per la vora del canal, amb | S'hi passà la mà per davant, se'ls fregà amb suavitat, com si els | acariciés | . Deixà caure la mà. Una idea l'animà de sobte, i aixecà el cap en | la cintura —dissimuladament, perquè podien veure'ls— o la petonejava i l' | acariciava | amb picardies de llibertí! Sobre això, hi havia encara el seu parlar; les | la voluntat de l'home. —Faré tot el que vulguis tu. Miquel de la Rutlla l' | acariciava | , va abraçar-la fent-la estremir de felicitat. Després, amb molta calma, | t'han fet tan agradable a la vista... i amb una pell tan llisa [(Li | acaricia | els braços)] ...i amb aquests llavis com una maduixa...? [(La | no hi ha continència ni a beure ni a menjar ni a... Nara, Nareta! [(L' | acaricia | .)] Eva. Quina mala idea has tingut! ¿Què no saps que li puja | també s'allunyen, i se'ns va cansant la mà que | acaricia | el front tossut de l'anyell íntim, i ve que adoptem | ¿no és veritat? —Aina deliciosa —replicà el marquès, i subreptíciament li | acaricià | una mà: tots ho notaren. Ja sabia ell el que feia. N'Aina recità /La | la llefiscositat de la sang... i amb els seus dits tous i glaçats anava | acariciant | el ganivet, una navaja flamant, de cinc molles, igual que aquelles de | que t'estimo! —I la seva mà coberta amb la camussa del guant perfumat, | acaricia | el coll de l'home: un coll fornit, una mica moradenc de tan roig. —Què et | intel·ligent per a això i molt més. Em va fer passar al seu costat, m' | acaricià | el clatell i començà a fer-me preguntes sobre si m'agradaven les noies. | els noms. Em va dir que allò era una cosa dolenta que no s'havia de fer. M' | acaricià | sense la morositat d'abans i em va fer prometre que mai de la vida, ni | tocava i comptava les diverses fulles del ganivet; més que tocar-lo l' | acariciava | , com fa el nen amb una joguina estimada, i tot acariciant-lo recordava la | que tocar-lo l'acariciava, com fa el nen amb una joguina estimada, i tot | acariciant | -lo recordava la il·lusió amb què hi havia llescat el pa i destapat | dona; si ara s'ho proposava, podria instal·lar-se sobre el cos de Mònica, | acariciar | -la, excitar-hi el desig, aconseguir... Cosme en va apartar els ulls. | només de veure-les, el feien estremir. Eren les mans adúlteres que havien | acariciat | un altre cos que el seu. Tornava a rebutjar-les: conservaven intactes | de la carta. En una incontenible rauxa d'agraïment, Cosme es limità a | acariciar | els seus fills. En redreçar-se va topar amb el rostre de Mònica, emmarcat | aquelles dues mans fines, blanques, d'ungles rosades i afuades. Quan l' | acariciaven | , i era de tard en tard, experimentava una sensació tan forta que després, | si perseguissin inusitades formes de carícia, com si aprenguessin l'art d' | acariciar | interiorment. "Les teves mans, Ramona!" Ella se'l mirava, dolça i | els seus tres néts amb un somriure candorós i un gest que els | acaricia | suaument a distància; finalment, Josep: es detura un instant davant |
|