Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

homònim, de les petites onades blanques d'escuma que qui sap si, en	acariciar	-la, la refrescarien i l'apaivagarien. La banda ruminant l'avergonyia i la
molt cansat. Després, el silenci, la solitud, una quieta pau que l'aire	acariciarà	. Si de tant en tant la violència del vent tempestuós hi arriba, arrossega
, preciós, bonic, bonic, com l'avicio. I fins demà, si Déu vol",	acariciava	, amb ronquera que procurava sense èxit d'estovar, el terrible amor
al cel, intentant d'alliberar-se de la mà del jove pastor. Mila l'	acaricià	sota les banyes, damunt la taca blanca: ho féu suaument i amb temor,
obrí la porteta, agafà la cardina i se la posà a la mà com si volgués	acariciar	-la. A poc a poc va anar acostant-se al balcó, i quan hi hagué arribat
Vull sortir, Sileta! Vull sortir! Ella li cercà la cara en l'ombra; l'	acaricià	dolçament, esforçant-se per dominar el seu plor. —No tinguis por,
els ulls i ens donarà una gran alegria. Apa, apa, Mundeta: no ploris. L'	acaricià	de bell nou; però ella plorava ara inconsolable, i també ell sentia que
per convèncer-la que m'esperés; vaig emprar tots els recursos: la vaig	acariciar	, li vaig fer promeses, juraments; tot fou en va. No tenia la intenció de
frustrat ja al començ. Llavors Sileta s'asseia al seu costat; l'	acariciava	, li preguntava si necessitava res, li explicava coses del poble. I ell la
d'un pesar sincer—. Què tens? —No tinc res, Sileta. Deixa'm. Li	acaricià	els cabells i s'allunyà sense mirar-la. Tino Costa podia recordar també
descendir del món on viu constantment, i de sobte, somriu a Anselma i l'	acaricia	. La noieta sent ara per ella una veritable devoció. Anselma cada
una activitat nova: en la creació d'un cor a Santa Maria, idea que venia	acariciant	de temps i en la que sempre havia fracassat a causa de la indiferència
poguer recordar què anava a preguntar-li. —Escolta, Anselma... Després l'	acaricia	. Mila estigué temptada de demanar-li que l'acompanyés —que segura hauria
reflexava una angoixa tan desesperada que el padrí va acabar per cedir. L'	acaricià	a l'esquena. —Bé: t'acompanyaré. Avui mateix, ara, de seguida, aniré veure
el camp i parlava plena d'un entusiasme infantil, forjant ja plans,	acariciant	somnis... —Quan el trobi, padrí... Ara anava per fi a trobar-se amb ell;
no les retirà: les deixà entre les seves, fredes, inertes. Ell les hi	acaricià	amb torpitud; se'n posà una contra la galta, que li cremava. Ella tampoc
i va romandre asseguda, plorant, mentre Mila se li inclinava damunt i l'	acariciava	. Munda del Roso en un moviment brusc i sobtat s'abraçà a sa filla, i
perquè ella no deixava de pensar en la seva filla. No obstant, els	acariciava	també i els donava llaminadures, i també ella sentia el consol de la
seva, que compta i torna a comptar el seu tresor: palpa les monedes, les	acaricia	, les contempla, amb una avidesa fixa i insaciable que no hi ha més remei
lleu i blanca, ran dels cims. Quina flonjor de verd! Diríeu que podeu	acariciar	la muntanya com una bèstia neta, de pèl lluent i fi. El diari publica la
mateix va fer, de més jovenet: "Un estima l'altre." Hi passa els dits,	acariciant	els menuts solcs de les lletres dibuixades en un mur que aleshores encara
És mut, potser? —A col·legi li van tallar la llengua —fa ella simplement.	Acaricia	el rostre de l'infant amb una expressió trista i meditativa i després
que em parla així. S'aixeca de la màrfega, li toca el braç i l'hi va	acariciant	per sota de la màniga curta, cap a l'espatlla, on els dits ensopeguen amb
a mi, que ja vinc... Torna amb un somrís i, en passar pel seu davant, li	acaricia	un moment la galta abans de prendre-li una de les dues cigarretes que li
Us ho he contat tot —afegeix, adreçant-se a ell. Allarga la mà per	acariciar	-lo amb uns dits experts que a poc a poc el reanimen, li fa sentir la
" és la resposta del noi que afegeix: "A la nevera." Ell s'aixeca, li	acaricia	els cabells despentinats i tot seguit s'allunya cap a la cuina, on els
fer i suportava el dolor de la cura mirant-los, només mirant-los. Jaume l'	acariciava	. —Quieta, Canela... No és res, Canela... Ja està. Jaume, després, es
acabar i se n'anà al pati, on hi havia la Canela. Li mirà la ferida, l'	acaricià	i romangué una estona vora de la bèstia. Rosa Maria cridà Jordi a banda i
de davant sobre el pit buscant la carícia. Ell s'atansà a l'animal i l'	acaricià	al cap. Sortí a fora. Canela romania immòbil, mirant-lo, però ell la
a punt d'embogir. Li palpava les robes, li passava la mà per la cara, li	acariciava	els cabells i el cridava en veu baixa, imaginant tal vegada que es
Ell li ho prometé. —En tres quarts torno a ésser aquí. Li digué adéu;	acaricià	Marçal amb la seva mà aspra i s'allunyà per la vora del canal, amb
S'hi passà la mà per davant, se'ls fregà amb suavitat, com si els	acariciés	. Deixà caure la mà. Una idea l'animà de sobte, i aixecà el cap en
la cintura —dissimuladament, perquè podien veure'ls— o la petonejava i l'	acariciava	amb picardies de llibertí! Sobre això, hi havia encara el seu parlar; les
la voluntat de l'home. —Faré tot el que vulguis tu. Miquel de la Rutlla l'	acariciava	, va abraçar-la fent-la estremir de felicitat. Després, amb molta calma,
t'han fet tan agradable a la vista... i amb una pell tan llisa [(Li	acaricia	els braços)] ...i amb aquests llavis com una maduixa...? [(La
no hi ha continència ni a beure ni a menjar ni a... Nara, Nareta! [(L'	acaricia	.)] Eva. Quina mala idea has tingut! ¿Què no saps que li puja
també s'allunyen, i se'ns va cansant la mà que	acaricia	el front tossut de l'anyell íntim, i ve que adoptem
¿no és veritat? —Aina deliciosa —replicà el marquès, i subreptíciament li	acaricià	una mà: tots ho notaren. Ja sabia ell el que feia. N'Aina recità /La
la llefiscositat de la sang... i amb els seus dits tous i glaçats anava	acariciant	el ganivet, una navaja flamant, de cinc molles, igual que aquelles de
que t'estimo! —I la seva mà coberta amb la camussa del guant perfumat,	acaricia	el coll de l'home: un coll fornit, una mica moradenc de tan roig. —Què et
intel·ligent per a això i molt més. Em va fer passar al seu costat, m'	acaricià	el clatell i començà a fer-me preguntes sobre si m'agradaven les noies.
els noms. Em va dir que allò era una cosa dolenta que no s'havia de fer. M'	acaricià	sense la morositat d'abans i em va fer prometre que mai de la vida, ni
tocava i comptava les diverses fulles del ganivet; més que tocar-lo l'	acariciava	, com fa el nen amb una joguina estimada, i tot acariciant-lo recordava la
que tocar-lo l'acariciava, com fa el nen amb una joguina estimada, i tot	acariciant	-lo recordava la il·lusió amb què hi havia llescat el pa i destapat
dona; si ara s'ho proposava, podria instal·lar-se sobre el cos de Mònica,	acariciar	-la, excitar-hi el desig, aconseguir... Cosme en va apartar els ulls.
només de veure-les, el feien estremir. Eren les mans adúlteres que havien	acariciat	un altre cos que el seu. Tornava a rebutjar-les: conservaven intactes
de la carta. En una incontenible rauxa d'agraïment, Cosme es limità a	acariciar	els seus fills. En redreçar-se va topar amb el rostre de Mònica, emmarcat
aquelles dues mans fines, blanques, d'ungles rosades i afuades. Quan l'	acariciaven	, i era de tard en tard, experimentava una sensació tan forta que després,
si perseguissin inusitades formes de carícia, com si aprenguessin l'art d'	acariciar	interiorment. "Les teves mans, Ramona!" Ella se'l mirava, dolça i
els seus tres néts amb un somriure candorós i un gest que els	acaricia	suaument a distància; finalment, Josep: es detura un instant davant

Pàgina 1 (de 22)

50 següents