Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

dedicar-li tot el temps, ocupar-me'n amb un interès especialíssim,	acaronar	-la com si fos una nina. La memòria ho és tot per a mi. Gràcies a ella
llavis callessin cansats, fins a adormir-se. Llavors li vetllaria el son,	acaronant	-li la imatge amb l'esguard, curull i avar de tanta bellesa. Mentre
la seva empremta. I, dins la butxaca de l'abric, les puntes dels dits	acaronaven	bocins de pell on aquell contacte havia estat dipositat molt temps
definitiu. I t'adormires mentre la lluna amb els seus braços grocs t'	acaronava	. A l'hora de vespres no acudires al cor, a la de matines encara romanies
i conseqüents admiradors. Però aquest puntet fi de brisa mediterrània que	acarona	la nostra societat ens allunya decisivament de les boires teutòniques.
que Roma afalaga Portugal, que converteix en regne en 1043,	acarona	Catalunya. En 1116 accepta de donar protecció a Ramon Berenguer
grup conservador renuncià al seu reformisme, mentre el radical es sentí	acaronat	per la idea mística de provar una experiència revolucionària en el doble
i festejant.)] Adam. ¿Està contenta la mestressa? [(L'	acarona	.)] Eva. Estigues, beneit! ¿I què en farem, del pobre Caín?
als seus peus.)] Tinc un estrany pressentiment. Escolta'm. [(Li	acarona	els cabells.)] Potser tenies raó... Què hi fa que ens descobreixin?
els polsos amb les mans.)] Merceneta. [(Besant-la i	acaronant	-la.)] Ernestina, jura'm que faràs bondat, o crido. [(Segueix
blavosa de lloseres, i amb sa plata gelada	acarona	l'espona d'esquívola mirada. Vallcebollera, frement
que s'és fet gran ja no s'adona de l'esguard paternal, que l'	acarona	silenciosament, com qui s'amaga de l'amor que sent.
sobre un rellotge més o menys americà, de reflexos metàl·lics. La seva mà	acarona	, com a un amic, les marqueteries florides de nacre i vori, de les
donar la mà als masovers encongits, amb la benvolença d'una princesa;	acaronar	el banyam dels bous a l'arada; veure de prop els ulls sofridors de les
amb el fregadís dels cabells de Laura; i la mà de Pere es plagué a	acaronar	el brodat de la blonda amb molta delicadesa, el cor palpitant, perquè li
del museu episcopal. Entrà a l'Oratori de Sant Felip Neri per poder	acaronar	amb mà tremolosa l'ampit del confessionari on Laura solia agenollar-se
sense cometre pecat i oblidar tot el món, mentre la mà d'ell li	acaronaria	el rostre amb la ferrenya delicadesa de les mans dels homes; se li
dels núvols, dels estels i dels marges florits amb veu simple; que	acaronava	l'ibis brodat de la cortina i li recollia els papers de música amb unció.
les espatlles i rigué. —Em sembles molt enraonat —va dir— i perdona.	Acaronà	el farcell amb els seus dits llargs i ressecs. —No —afegí—. És un santuri.
de coure i de vori, i una borla de seda vermella. Els grossos dits l'	acaronaren	tot ell, lentament, apassionadament, com si acaronessin una dona. Després
Els grossos dits l'acaronaren tot ell, lentament, apassionadament, com si	acaronessin	una dona. Després l'embolcallaren de nou com tapem un cos estimat perquè
el sol esquinçà els núvols i es mostrà fresc, tendre, rentat de nou, i	acaronà	amb els seus raigs les aigües i terres estimades. Jo em trobava a proa i,
una dona. Es posà el santuri sobre els genolls, s'hi acotà al damunt,	acaronà	lleument les cordes; hauries dit que li consultava la tonada que anaven a
del forn! Fa una oloreta que retorna! Anem, et dic. Em vaig alçar, vaig	acaronar	el tronc sec de l'ametller, ple de misteri, que havia sabut descloure
un escambell a l'espona del llit, i ell una mica més alt que jo. Mentre m'	acaronava	el cap i estrenyia amb els seus dits els rulls del meu clatell —perquè
traçava perspectives, amb els seus dits llargs i prims semblava	acaronar	la nova Mallorca, definitivament renascuda, que sota l'ègida de la
aquests somnis en estat de vetlla, que ens bressolen, ens agombolen, ens	acaronen	. Les justificacions segregades ens alienen. Les justificacions són
la remor marina li arribà als oïts i un ventijol humit i lleuger li	acaronà	les galtes; el nostre home va sentir una impressió desagradable, com si
pensar en res ni en ningú i no pendre ni gaseoses. L'illa us sossega, us	acarona	, us ensopeix, us breçola, i amb una mà suau i dolça us clou les
, Donya Mència, quan li diga que has sigut bon minyó!... —I l'abraçava, l'	acaronava	, li deia coses xamoses... les mateixes que li havia dit la mare an ella
en parlantse allí d'amors, ja estaven aquells ullets pansits de l'Amelia	acaronant	ab dols entendriment el cubilet de cartró estantís, llensant guspires
L'hora qu'esdevenía suau y plahenta, y la marinada un poch viva que'ns	acaronava	ab fresques y vaporoses salabrors, ajudaven a encisarnos, y després... la
sobtosa rauxa d'entendriment per la seva gossa Flora i es posava a	acaronar	-la i a dir-li tendreses, mentre les perdius li peonaven a tret.
la sesta a l'ombra d'uns ramatges esponerosos entre la fullaraca, i	acaronats	pel ventijol fresc i uns traguets de xarel·lo del país i fumant una pipa
als ulls, intensament. En la mitja foscor dels carrers sentia la seva veu	acaronant	-li els oïts, prenent-li el cor. —Tot, en ell, és simpatia —
de Llansà. Guaitant ben bé, arribava a percebre varar els llaguts, i m'	acaronava	el mateix garbí que els inflava les veles. Anaven de prima: si a la
torraven sobre la cendra calenta, i la flama, aixecant belles xeres, ens	acaronava	de tant en tant amb llur escalf agradós. En Lluís seia a la meva esquerra
a sociables i sense prejudicis de raça no poden ésser-ho més. Es deixen	acaronar	per l'home rústec i esfutrassat que els treu el llot de la palangana i
per un cadell! El seu amo les enumerava, mentre el duia sota el braç, tot	acaronant	-lo, a repel, amb una mà. I després deia, acostant-se'l a la
figura, agrisat i tèrbol tot lo demés, com si l'acció dels segles hagués	acaronat	amb tristesa la superficie del quadro. En mig de la melancònica estança,
nuesa d'adolescent, prometedora de plenitud. Els rínxols de la cabellera	acaronaven	la pell de l'espatlla en un protector gest d'abundància. Un raig de sol
: —Prou que la castigarà Deu. Mireu ja, el fill, com li ha sortit. I	acarona	el seu, un menut mantegós i garrell, mig geperut i borni, que se li
i la frescor de la fulla del llorer. I, pel camí, els anava tastant i	acaronava	llur maduresa. I era feliç... S'allargaven les tertúlies fins a la nit, a
gemecs, sense llàgrimes. Els arbres foren l'últim amor del vell capità.	Acaronava	els troncs, amb delicadesa i s'inflaven de voluptat les mans aspres.
Chopin plorava. Les seves mans blanques, mans nobles, mans transparents,	acaronaven	amb infinita delicadesa el teclat. I començà una tasca desoladora. Chopin
en el cel... Cisa, una agulla. —Espera a que li renti la cara. La Caterina	acaronava	la llana d'una jupa. —No li valgué la protecció de Sant Sebastià. Això
—Tu, no. Preguntava. La veu es tenyia d'inflexions de tendresa, com si	acaronés	: —Què tens? L'home empal·lidí: —Jo?... Negava: —No res. Paulina
amorrà a la sorra i colgava el cap en la terra. I s'abraçava a ella, i l'	acaronava	com si fos una mare, mostrant l'esgarrifança de les ferides i el batec de
La solitud era tan gran, que vaig creure trobar-me en una illa deserta.	Acaronava	el coll de l'animal i l'animava a seguir. —/Hare! hare!\ —li
sentors voluptuoses, penetrava per les nombroses crètues del fustam i li	acaronava	amb dolcesa la pell del coll i dels braços que tenia descoberts. Era una

Pàgina 1 (de 21)

50 següents