Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

cada tombant de l'escala, feia voleiar amb gest sagaç per desplaçar-la i	acarrerar	-la de nou, i veia els moviments una mica sincopats del cap damunt les
cantarien. Cada any Jesús tornava a néixer, i tots, en acabar la missa, s'	acarreraven	per anar a besar els peus de la imatge instal·lada en un bressol pintat
voltaven: xiscles del vent esvalotat i de totes les males coses que poden	acarrerar	-se en la seva fúria; temerosos crits dels ocells que amen les tenebres;
anàrem atansant al foc amb precaució. El fum empès per un oratge manyac s'	acarrerava	cap a migjorn: tot aterrat, aterrat, tramuntava el turonet i es
saborós i ric: pruïges i anhels, clams de venjança i crits d'angoixa s'	acarreraven	vers la màquina que els engolia, elaborava, llançava al món. Carrer de
bravament; i la seva llum, que, com enyorosa de companyia, sempre s'	acarrera	per sobre la mar dret a dret de qualsevol que transiti pels seus ribatges
amb un sol ull, tot mantenint aclucat l'altre, per davant del qual s'	acarrerava	el fum de la seva pipa. Acabat, brandant el cap d'ací d'allà en senyal de
dos altres peladors, els de més seny i experiència. La resta de la colla	acarrerava	la mercaderia. No s'afeixugaven pas massa, car, tanmateix, era fàcil de
li havien dit que arribaria la fera, esbufegant i grunyint, a fi d'	acarrerar	-se en el viarany on l'havien deixat de sentinella. El cor li anava una
els camps, ni podava la vinya, ni reconstruïa les parets seques, ni	acarrerava	les aigües, ni feia cap cosa segons ús i costum de bon pagès, ni
us mira d'un a un, com si us recobrés de molt lluny amb la mirada, i us	acarrerés	cap a la idea que ara li traça tot d'arrugues al front. Ja és hora de
indicis, de què ni tan sols tinc noció, conjectura els paratges per on s'	acarreren	les moles de peix. L'he interrogat sobre alguns casos concrets i sempre
llit, allitar-se; jaç, ajaçar-se; jóc, ajocar-se; carrer,	acarrerar	-se; fons, afonar; terra, aterrar; mida, amidar; vàlua, avaluar; pam
d'allò?— havien tingut premi als Jocs Florals. Tota l'efusió de Josep s'	acarrerava	escales amunt, darrera la llanterna amb què Franklin aclaria el pas, cap
de la cuyna. L'aygua baixava a catarates per la esquenada del Mitjà, s'	acarrerava	en els correguets de la vessant, se precipitava sobre la casa,
4. Contra la porta, s'hi fan a cops de peu. 5.	Acarreri	. 6. Floreta plena de sentiments monàrquics. 7. Adversa
per exemple, com a violació greu robar un bitllet de deu francs (cosa que	acarrera	automàticament el nen responsable al destí més ignominiós), però que
creen estats de tensió permanents a l'interior del psiquisme i cerquen d'	acarrerar	-se cap a termes objectius (mare, pare o qualsevol altre individu) topen
preses sistemàticament pel que fa a la majoria de nens o adolescents, i	acarreren	llurs decisions en una direcció terapèutica. Fet i fet, és al si de les
agrícoles desapareix a les cases de les colònies fabrils, malgrat d'ésser	acarrerades	a ple camp, pel fet d'ésser barriades industrials; per això aquests
i delit. O caçadors de peluda pitrera! Ja la guineu la gossada	acarrera	, i la fontada serà diumengera. Ara és el temps del profit i
escaigué. Es troben sota el freixe. La blana Joanota,	acarrerant	-se al frèvol parany, la cara ensota en la catifa d'herbes, sota
sentits vigilin sempre. Ai, amor, ai que els dies s'	acarreren	! No temis l'urc dels esculls ni la veu de les sirenes.
tota cosa seguint un bell ordre, i sota de cada lletera va	acarrerar	-li sa cria. I tot seguit va fer pendre la meitat de la blanca
tota cosa seguint un bell ordre, i sota de cada lletera va	acarrerar	-li sa cria. Però quan atrafegant-se tingué ja enllestida la
tota cosa seguint un bell ordre, i sota de cada lletera va	acarrerar	-li sa cria. Però quan atrafegant-se tingué ja enllestida la
La nit és tan buida que a la llum de l'alba	acarrero	els passos —i potser algun vers— cap a l'olivera
és veritat, penso, però, que és així com vivim:	acarrerant	-nos pels llocs petits i protegint-nos de
d'enigmes, ix la gran bonior que segueix el vaiverejar inlassable que s'	acarrera	en la benignitat lluminosa del matí hivernenc. Front, ulls i boca. De
Després d'aquella hora la seva vida farà un salt brusc, quelcom d'ell s'	acarrerarà	vers una altra direcció. La seva dona, Virgínia, està al llit, voltada de
de ta pròpia alba? La fúria cardinal d'un horitzó de pobles s'	acarrera	devers la nova espiga blanca de ta gorja. Tumult de la unànime
i les cabres belants, tota cosa seguint un bell ordre, i	acarrerà	les cries, cad'una a la seva lletera. I tot seguit va fer
i les cabres belants, tota cosa seguint un bell ordre, i	acarrerà	les cries, cad'una a la seva lletera. Quan, havent-se afanyat,
la pell, prou que ho sabia. I, pas darrera pas, s'	acarrerava	fatalment a una fi afrontosa. Al capdavall va morir
la sang de robí. Robí de tumbaga, presó de platí. Pel dit s'	acarrera	, amunt fins la fi. El sol l'embriaga, li encén el
ben dubtós que hi reeixissin... Era com voler fer creure que els astres s'	acarreren	cap a l'àpex de la constel·lació... Aquells més enraonats s'atendrien als
i guàrdia civil. Jo no recordo incidents, perquè la combativitat s'	acarrerà	en crits i aplaudiments de suport a l'abat, per tal que el cardenal,
engelosir-se), encara que també poden indicar un canvi de lloc (	acarrerar	i acarrerar-se, allistar i allistar-se,
encara que també poden indicar un canvi de lloc (acarrerar i	acarrerar	-se, allistar i allistar-se, enclaustrar i