×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb acarrerar |
Freqüència total: 39 |
CTILC1 |
cada tombant de l'escala, feia voleiar amb gest sagaç per desplaçar-la i | acarrerar | -la de nou, i veia els moviments una mica sincopats del cap damunt les | cantarien. Cada any Jesús tornava a néixer, i tots, en acabar la missa, s' | acarreraven | per anar a besar els peus de la imatge instal·lada en un bressol pintat | voltaven: xiscles del vent esvalotat i de totes les males coses que poden | acarrerar | -se en la seva fúria; temerosos crits dels ocells que amen les tenebres; | anàrem atansant al foc amb precaució. El fum empès per un oratge manyac s' | acarrerava | cap a migjorn: tot aterrat, aterrat, tramuntava el turonet i es | saborós i ric: pruïges i anhels, clams de venjança i crits d'angoixa s' | acarreraven | vers la màquina que els engolia, elaborava, llançava al món. Carrer de | bravament; i la seva llum, que, com enyorosa de companyia, sempre s' | acarrera | per sobre la mar dret a dret de qualsevol que transiti pels seus ribatges | amb un sol ull, tot mantenint aclucat l'altre, per davant del qual s' | acarrerava | el fum de la seva pipa. Acabat, brandant el cap d'ací d'allà en senyal de | dos altres peladors, els de més seny i experiència. La resta de la colla | acarrerava | la mercaderia. No s'afeixugaven pas massa, car, tanmateix, era fàcil de | li havien dit que arribaria la fera, esbufegant i grunyint, a fi d' | acarrerar | -se en el viarany on l'havien deixat de sentinella. El cor li anava una | els camps, ni podava la vinya, ni reconstruïa les parets seques, ni | acarrerava | les aigües, ni feia cap cosa segons ús i costum de bon pagès, ni | us mira d'un a un, com si us recobrés de molt lluny amb la mirada, i us | acarrerés | cap a la idea que ara li traça tot d'arrugues al front. Ja és hora de | indicis, de què ni tan sols tinc noció, conjectura els paratges per on s' | acarreren | les moles de peix. L'he interrogat sobre alguns casos concrets i sempre | llit, allitar-se; jaç, ajaçar-se; jóc, ajocar-se; carrer, | acarrerar | -se; fons, afonar; terra, aterrar; mida, amidar; vàlua, avaluar; pam | d'allò?— havien tingut premi als Jocs Florals. Tota l'efusió de Josep s' | acarrerava | escales amunt, darrera la llanterna amb què Franklin aclaria el pas, cap | de la cuyna. L'aygua baixava a catarates per la esquenada del Mitjà, s' | acarrerava | en els correguets de la vessant, se precipitava sobre la casa, | 4. Contra la porta, s'hi fan a cops de peu. 5. | Acarreri | . 6. Floreta plena de sentiments monàrquics. 7. Adversa | per exemple, com a violació greu robar un bitllet de deu francs (cosa que | acarrera | automàticament el nen responsable al destí més ignominiós), però que | creen estats de tensió permanents a l'interior del psiquisme i cerquen d' | acarrerar | -se cap a termes objectius (mare, pare o qualsevol altre individu) topen | preses sistemàticament pel que fa a la majoria de nens o adolescents, i | acarreren | llurs decisions en una direcció terapèutica. Fet i fet, és al si de les | agrícoles desapareix a les cases de les colònies fabrils, malgrat d'ésser | acarrerades | a ple camp, pel fet d'ésser barriades industrials; per això aquests | i delit. O caçadors de peluda pitrera! Ja la guineu la gossada | acarrera | , i la fontada serà diumengera. Ara és el temps del profit i | escaigué. Es troben sota el freixe. La blana Joanota, | acarrerant | -se al frèvol parany, la cara ensota en la catifa d'herbes, sota | sentits vigilin sempre. Ai, amor, ai que els dies s' | acarreren | ! No temis l'urc dels esculls ni la veu de les sirenes. | tota cosa seguint un bell ordre, i sota de cada lletera va | acarrerar | -li sa cria. I tot seguit va fer pendre la meitat de la blanca | tota cosa seguint un bell ordre, i sota de cada lletera va | acarrerar | -li sa cria. Però quan atrafegant-se tingué ja enllestida la | tota cosa seguint un bell ordre, i sota de cada lletera va | acarrerar | -li sa cria. Però quan atrafegant-se tingué ja enllestida la | La nit és tan buida que a la llum de l'alba | acarrero | els passos —i potser algun vers— cap a l'olivera | és veritat, penso, però, que és així com vivim: | acarrerant | -nos pels llocs petits i protegint-nos de | d'enigmes, ix la gran bonior que segueix el vaiverejar inlassable que s' | acarrera | en la benignitat lluminosa del matí hivernenc. Front, ulls i boca. De | Després d'aquella hora la seva vida farà un salt brusc, quelcom d'ell s' | acarrerarà | vers una altra direcció. La seva dona, Virgínia, està al llit, voltada de | de ta pròpia alba? La fúria cardinal d'un horitzó de pobles s' | acarrera | devers la nova espiga blanca de ta gorja. Tumult de la unànime | i les cabres belants, tota cosa seguint un bell ordre, i | acarrerà | les cries, cad'una a la seva lletera. I tot seguit va fer | i les cabres belants, tota cosa seguint un bell ordre, i | acarrerà | les cries, cad'una a la seva lletera. Quan, havent-se afanyat, | la pell, prou que ho sabia. I, pas darrera pas, s' | acarrerava | fatalment a una fi afrontosa. Al capdavall va morir | la sang de robí. Robí de tumbaga, presó de platí. Pel dit s' | acarrera | , amunt fins la fi. El sol l'embriaga, li encén el | ben dubtós que hi reeixissin... Era com voler fer creure que els astres s' | acarreren | cap a l'àpex de la constel·lació... Aquells més enraonats s'atendrien als | i guàrdia civil. Jo no recordo incidents, perquè la combativitat s' | acarrerà | en crits i aplaudiments de suport a l'abat, per tal que el cardenal, | engelosir-se), encara que també poden indicar un canvi de lloc ( | acarrerar | i acarrerar-se, allistar i allistar-se, | encara que també poden indicar un canvi de lloc (acarrerar i | acarrerar | -se, allistar i allistar-se, enclaustrar i |
|