×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb acatar |
Freqüència total: 413 |
CTILC1 |
és un esforç tan per sobre de la meva raó, que la intel·ligència i la veu | acaten | i emmudeixen. Només t'afegiré, i no improviso el precepte, que tots som | ho va regular des de l'eternitat la inexorable Moira. Abaixa el cap i | acata | , humil, aquesta majestuosa llei, el teu particular i alhora comú destí. | botxí i reu alhora de la forçosa pena, negres bucs estel·lars endins, en | acatar | les seqüeles de les normes o dels costums de l'hospitalitat, com també | sobre el contingut dels magatzems o doni ordres massa clares que calgui | acatar | o negar-se a complir. L'arribada de Jeroni el dia 29 és, doncs, | Al contrari: les qualitats que la seva subconsciència es veia obligada a | acatar | la irritaven moltes vegades i la humiliaven. Ja sabeu que la senyora és | si tots fóssiu un, sempre feliços. A mi em desobeeix qui no l' | acati | , i trenca la unió, i, en aquell dia, foragitat de Déu | com llansa mitjeval el seu pal enflocat; s'assoleia i s' | acata | el parral de moscat, al damunt de les gorgues de la ribera | que 'n el seu clar fullatge serva un enyorament. Es com avans el poble; s' | acaten | les teulades, floreixen clavellines; hí há velles assentades; | Ala! aneu de valent! Les espigues granades s' | acaten | sota 'l fil de l'encorvat podall. Passa 'l día; la lluna flota; ouen | el must resquitlla, deixa á cada banda un ròssec... S' | acaten | en la dressera esbeltes canyes verdes. Croquis d'ivern | sa puresa; tranquila, rondeja son aibre estimat, i | acatant | del seu cós la nuesa, ensenya á les nines el cant anyorat. Es | mirar té un dolç brill que convida. El cabell rós s' | acata | com l'espiga; i és generós ton ventre, dolça amiga. I | després varem deixâ aquell pedriç traidor. Elena S' | acataven | les verdes canyes mogudes del vent per l'alé, i, ben | una rossellonesa sava... Mogudes del vent per l'alé, s' | acataven | les verdes canyes, i, ben retallat, el xiprer en un | unes esbeltes flors; tots els salits blavencs s' | acaten | i fressejen, oh niu dels meus records! Matí de les muntanyes, | el brancám se balanceja un endaurat codony pesant: s' | acata | el canyer verdejant; tota la llambrusca fresseja. Brillen dels | clou l'ull massa blau, i el llavi pulpós; fes s' | acatar | l'herba amb el pes del cós, que allá dalt, al ras, aixís fa la | Devant del Crist Voce mea ad Dominum... | Acatant | , seca i enmorenida, Crist catalá, Crist de dolor, la | que baixa de flor d'aigua, remingolejant la cua sempre que hom s'hi | acata | , una aranya de les grogues que dansa esparverada en son teler, un bri | mateix temps, mostrava un caràcter més afable. Si la cridava, responia, | acatant | -se i redreçant-se gentilment sobre les potes. Fins i tot les pupil·les | Al camp d'escola, jo no podia fer un pas que no m'eixís al davant. Si m' | acatava | per atrapar una gallineta, m'oferia la seva. Si saltava a cavall de la | hi pujava feixugament, s'hi calava amb un moviment repetit de l'anquer i | acatava | la testa com per meditar. De tant en tant ens llucava amb recel. Per què | apropant la mà de sa boca mig badada: —Jo, menjar... I tot seguit, | acatant | la galta damunt de les mans plegades, afegia: —Jau... jau... jaure. Tal | de salimandres s'hi estaven quietament ajaçades. —Salimandres... El vell | acatà | el cap en senyal d'assentiment. —Això rai! Prova que l'aigua és | les amaga en el pendís, sense mai eixamplar son devessall. Per més que t' | acatis | a mirar el fondal, ni veuràs sa claror ni oiràs sa remor. És una font | dels pins o dels avets. Diries que cada arbre s'enamori del seu veí. | Acates | l'orella i proves d'entendre el murmuri seguit de la font. La mires | que jo assenyalava del dit. El company alçà el cap sense dir paraula i l' | acatà | amb un posat avergonyit. Ens vàrem reposar més avall encara, al peu de | no contribuïa a apaivagar els esperits. Les aljames continuaven | acatant | la rectoria moral i religiosa dels alfaquins, celebraven les cerimònies | de Mar, tots els pobles d'Europa que feien el comerç marítim, el varen | acatar | més de cinc segles seguits, sense que cap rei l'imposés i l'anomenaven | perquè, encara que els fets serien els fets, els que avui els | acaten | pot-ser no els acatarien i no es considerarien obligats a complir com | que els fets serien els fets, els que avui els acaten pot-ser no els | acatarien | i no es considerarien obligats a complir com ara. Si fos així, que | d'estudiar la moral és immoral, perquè el que vol complir moralment ha d' | acatar | els preceptes amb el cor i no amb el cap, però nosaltres no tenim la | que molts serveixen "pro domo propia" la idolatria plebea, pensem que | acaten | una forma, si voleu, però baixa forma, de democràcia, però no serveixen | ha sentit— tot l'agraïment que deu a Pompeu Fabra, i l'ha reconegut | acatant | unànime la disciplina gramatical del Mestre. Pompeu Fabra és l'únic | és creure sempre lo que digui el seu, diguem-ne superior, el vaig | acatar | com a sanguíneo. Vaig conèixer també i comprovar que per a | . En va fou provat de fer-lo tornar a les bones. En va li fou intimat d' | acatar | la regla de joc, que li exigia de sotmetre's a tota voluntat que no fos | ni protectors ni amics no han de merèixer plany ni perdó, si no | acaten | la nova llei o bescanten el seu profeta. Cap lligada de sang, d'amistat | gaire temps. —Disposicions de Déu —respongué el jove— que és precís | acatar | ; per més que agravi el dolor la circumstancia d'haver sigut una mort tan | llarga capa encobridora de disbauxes i raptes. Aplegats al seu entorn, l' | acataven | els companys de la Prèdica aspra, els altres onze Escollits: rostres de | els corresponia segons la llei dictada pel capitost. La qual llei tots | acataven | , encara que fos, ben mirat, un poc vexativa per als guerrers, car no els | la nostra responsabilitat, vaig dir-li: —"El que vós disposareu jo | acataré | ." Ajudat per en Just —seguí explicant la senyora Isaura,— el senyor | filla callés; bastava que digués: no, perquè la noia, rebel i lliure, | acatés | la indicació. Quan el seu pare morí, estigué un mes malalta del disgust. | el poble, enorme i poderosa fera. XXVII. En canvi, ¿quina Ciutat | acatà | mai les lleis de Plató o d'Aristòtil o les màximes de Sòcrates? I d'altra | difícils que siguin els dogmes o els manaments que ens imposi, els hem d' | acatar | ; millor dit, tant més els hem d'acatar com més difícils siguin, perquè | que ens imposi, els hem d'acatar; millor dit, tant més els hem d' | acatar | com més difícils siguin, perquè allí és on es mostra la veritable | , rosegant la vella arca!... El món em vol i envia la llum a cercar-me per | acatar | la formosor única!. Digues-me benaurada! diga'm formosa! Mes, ai! | dia que calgués. Sabia perfectament que l'única autoritat que més o menys | acataven | les diverses tribus "poiutxes" escampades al sud del riu Negre, era la | Pel contrari, les qualitats que la seva subconsciència es veia obligada a | acatar | , l'irritaven moltes vegades, humillant-le. Ja sabeu que la senyora és | drauis, que vivien de la protecció de llur senyor, tothora diligents a | acatar | -lo. Hi havia vells i criatures que romanien en grups, asseguts o drets. | de la disposició, la dosi de resignació i de subordinament amb què cal | acatar | -la i el premi que obtindran si creuen a les bones, amb la íntima |
|