Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

és un esforç tan per sobre de la meva raó, que la intel·ligència i la veu	acaten	i emmudeixen. Només t'afegiré, i no improviso el precepte, que tots som
ho va regular des de l'eternitat la inexorable Moira. Abaixa el cap i	acata	, humil, aquesta majestuosa llei, el teu particular i alhora comú destí.
botxí i reu alhora de la forçosa pena, negres bucs estel·lars endins, en	acatar	les seqüeles de les normes o dels costums de l'hospitalitat, com també
sobre el contingut dels magatzems o doni ordres massa clares que calgui	acatar	o negar-se a complir. L'arribada de Jeroni el dia 29 és, doncs,
Al contrari: les qualitats que la seva subconsciència es veia obligada a	acatar	la irritaven moltes vegades i la humiliaven. Ja sabeu que la senyora és
si tots fóssiu un, sempre feliços. A mi em desobeeix qui no l'	acati	, i trenca la unió, i, en aquell dia, foragitat de Déu
com llansa mitjeval el seu pal enflocat; s'assoleia i s'	acata	el parral de moscat, al damunt de les gorgues de la ribera
que 'n el seu clar fullatge serva un enyorament. Es com avans el poble; s'	acaten	les teulades, floreixen clavellines; hí há velles assentades;
Ala! aneu de valent! Les espigues granades s'	acaten	sota 'l fil de l'encorvat podall. Passa 'l día; la lluna flota; ouen
el must resquitlla, deixa á cada banda un ròssec... S'	acaten	en la dressera esbeltes canyes verdes. Croquis d'ivern
sa puresa; tranquila, rondeja son aibre estimat, i	acatant	del seu cós la nuesa, ensenya á les nines el cant anyorat. Es
mirar té un dolç brill que convida. El cabell rós s'	acata	com l'espiga; i és generós ton ventre, dolça amiga. I
després varem deixâ aquell pedriç traidor. Elena S'	acataven	les verdes canyes mogudes del vent per l'alé, i, ben
una rossellonesa sava... Mogudes del vent per l'alé, s'	acataven	les verdes canyes, i, ben retallat, el xiprer en un
unes esbeltes flors; tots els salits blavencs s'	acaten	i fressejen, oh niu dels meus records! Matí de les muntanyes,
el brancám se balanceja un endaurat codony pesant: s'	acata	el canyer verdejant; tota la llambrusca fresseja. Brillen dels
clou l'ull massa blau, i el llavi pulpós; fes s'	acatar	l'herba amb el pes del cós, que allá dalt, al ras, aixís fa la
Devant del Crist Voce mea ad Dominum...	Acatant	, seca i enmorenida, Crist catalá, Crist de dolor, la
que baixa de flor d'aigua, remingolejant la cua sempre que hom s'hi	acata	, una aranya de les grogues que dansa esparverada en son teler, un bri
mateix temps, mostrava un caràcter més afable. Si la cridava, responia,	acatant	-se i redreçant-se gentilment sobre les potes. Fins i tot les pupil·les
Al camp d'escola, jo no podia fer un pas que no m'eixís al davant. Si m'	acatava	per atrapar una gallineta, m'oferia la seva. Si saltava a cavall de la
hi pujava feixugament, s'hi calava amb un moviment repetit de l'anquer i	acatava	la testa com per meditar. De tant en tant ens llucava amb recel. Per què
apropant la mà de sa boca mig badada: —Jo, menjar... I tot seguit,	acatant	la galta damunt de les mans plegades, afegia: —Jau... jau... jaure. Tal
de salimandres s'hi estaven quietament ajaçades. —Salimandres... El vell	acatà	el cap en senyal d'assentiment. —Això rai! Prova que l'aigua és
les amaga en el pendís, sense mai eixamplar son devessall. Per més que t'	acatis	a mirar el fondal, ni veuràs sa claror ni oiràs sa remor. És una font
dels pins o dels avets. Diries que cada arbre s'enamori del seu veí.	Acates	l'orella i proves d'entendre el murmuri seguit de la font. La mires
que jo assenyalava del dit. El company alçà el cap sense dir paraula i l'	acatà	amb un posat avergonyit. Ens vàrem reposar més avall encara, al peu de
no contribuïa a apaivagar els esperits. Les aljames continuaven	acatant	la rectoria moral i religiosa dels alfaquins, celebraven les cerimònies
de Mar, tots els pobles d'Europa que feien el comerç marítim, el varen	acatar	més de cinc segles seguits, sense que cap rei l'imposés i l'anomenaven
perquè, encara que els fets serien els fets, els que avui els	acaten	pot-ser no els acatarien i no es considerarien obligats a complir com
que els fets serien els fets, els que avui els acaten pot-ser no els	acatarien	i no es considerarien obligats a complir com ara. Si fos així, que
d'estudiar la moral és immoral, perquè el que vol complir moralment ha d'	acatar	els preceptes amb el cor i no amb el cap, però nosaltres no tenim la
que molts serveixen "pro domo propia" la idolatria plebea, pensem que	acaten	una forma, si voleu, però baixa forma, de democràcia, però no serveixen
ha sentit— tot l'agraïment que deu a Pompeu Fabra, i l'ha reconegut	acatant	unànime la disciplina gramatical del Mestre. Pompeu Fabra és l'únic
és creure sempre lo que digui el seu, diguem-ne superior, el vaig	acatar	com a sanguíneo. Vaig conèixer també i comprovar que per a
. En va fou provat de fer-lo tornar a les bones. En va li fou intimat d'	acatar	la regla de joc, que li exigia de sotmetre's a tota voluntat que no fos
ni protectors ni amics no han de merèixer plany ni perdó, si no	acaten	la nova llei o bescanten el seu profeta. Cap lligada de sang, d'amistat
gaire temps. —Disposicions de Déu —respongué el jove— que és precís	acatar	; per més que agravi el dolor la circumstancia d'haver sigut una mort tan
llarga capa encobridora de disbauxes i raptes. Aplegats al seu entorn, l'	acataven	els companys de la Prèdica aspra, els altres onze Escollits: rostres de
els corresponia segons la llei dictada pel capitost. La qual llei tots	acataven	, encara que fos, ben mirat, un poc vexativa per als guerrers, car no els
la nostra responsabilitat, vaig dir-li: —"El que vós disposareu jo	acataré	." Ajudat per en Just —seguí explicant la senyora Isaura,— el senyor
filla callés; bastava que digués: no, perquè la noia, rebel i lliure,	acatés	la indicació. Quan el seu pare morí, estigué un mes malalta del disgust.
el poble, enorme i poderosa fera. XXVII. En canvi, ¿quina Ciutat	acatà	mai les lleis de Plató o d'Aristòtil o les màximes de Sòcrates? I d'altra
difícils que siguin els dogmes o els manaments que ens imposi, els hem d'	acatar	; millor dit, tant més els hem d'acatar com més difícils siguin, perquè
que ens imposi, els hem d'acatar; millor dit, tant més els hem d'	acatar	com més difícils siguin, perquè allí és on es mostra la veritable
, rosegant la vella arca!... El món em vol i envia la llum a cercar-me per	acatar	la formosor única!. Digues-me benaurada! diga'm formosa! Mes, ai!
dia que calgués. Sabia perfectament que l'única autoritat que més o menys	acataven	les diverses tribus "poiutxes" escampades al sud del riu Negre, era la
Pel contrari, les qualitats que la seva subconsciència es veia obligada a	acatar	, l'irritaven moltes vegades, humillant-le. Ja sabeu que la senyora és
drauis, que vivien de la protecció de llur senyor, tothora diligents a	acatar	-lo. Hi havia vells i criatures que romanien en grups, asseguts o drets.
de la disposició, la dosi de resignació i de subordinament amb què cal	acatar	-la i el premi que obtindran si creuen a les bones, amb la íntima

Pàgina 1 (de 9)

50 següents