Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

—o "simpòsium", assuaujant-lo a la nostrada, amb dues is llatines i amb	accent	i tot—, s'esguardaven els uns als altres, interrogatius, perplexos.
del premi." "Fill, tingues pietat de la teva mare", recomanava amb un	accent	de noble contenció la matrona. "No en va aconseguir de tu, ell, ni el
vosaltres, padrí. Tiago és bo i m'estima. Què puc desitjar més? En l'	accent	de la veu el padrí percebé una profunda tristesa, un tremolor gairebé de
avançaré cap a vós i m'agenollaré..." La seva veu adquirí de sobte un	accent	singular; vibrà amb una barreja de falsa ironia, que no aconseguia de
i era la sentència de l'antiga saviesa, que ressonava amb lúgubres	accents	en el seu esperit: "Ai de l'home sol!" Des del fons de la seva desolació
aleshores: —Sóc feliç, tia Càndia. Si ho sabés...! I ho digué amb un	accent	tal, que la vella callà impressionada pel to de la veu. Mila s'avançà de
per tu. Ho digué tremolosa, mirant-lo als ulls, ferma i segura, amb un	accent	de sinceritat tal, que àdhuc ell s'estremí, com si per primera vegada
quan, tenint-la estreta contra el seu costat, li parlava del seu amor amb	accent	gairebé angoixós de sinceritat i de sentiment, la feia delirar. Però
apreses no se sabia on; en cantava també de tristes, però els imprimia un	accent	tal, que fins en aquestes feia palpitar no se sabia quina joia secreta.
córrer a salvar-te..." "I tu havies de venir a salvar-me..." L'	accent	d'ella tenia una rara tristesa que el commogué. Guardaren silenci, i ella
bandes; els comentaris tornaren a vibrar, però ara s'hi barrejava un	accent	d'alegria. Els cors, oprimits, semblaven respirar. —Qui sap si encara
rosa de amor! le declaré mi pasión\... Però ara la cantava amb un	accent	molt trist, com si hagués de posar-se a plorar. Es trobà així davant la
rosa bonita;\| ay, rosa de amor!\ La cantava cada vegada amb un	accent	més trist, com a punt de plorar, com si plorés. Obrí de bat a bat les dues
Mila, en les paraules d'ell d'aquella nit, ara li semblava i tot percebre	accents	de tristesa que aleshores no sabé advertir. Recordà també que en una
el silenci. I dintre seu els versos de la cançó ressonaven amb lúgubres	accents	. Per què havia quedat només en peu aquella acoradora cançó? Per què
afanyada a passar: ella repetia només la mateixa paraula, amb el mateix	accent	angoixat, tota tremolosa i apressant-se. Amb una mà l'estrenyia contra el
camino. Aquesta veu amargada que denuncia el caos té un tràgic	accent	shakesperià. Joseph de Maistre va escriure que és la imaginació la que
el cap enrera, amb gest de cavall. Parlava molt bé el castellà, amb un	accent	una mica com de Sud-Amèrica. Ha dit: Los rojos han obrado como si
peroraven i fins discutien, i en més d'una podíeu sentir-hi un net	accent	gavatx, i en més d'una s'amagava un pèrfid accent jacobí. A can
podíeu sentir-hi un net accent gavatx, i en més d'una s'amagava un pèrfid	accent	jacobí. A can Campdepadrós de la Portaferrissa hi ha acadèmia. Sol
de Zignorelli i de Paisiello que la senyora de Lormel canta en italià i	accent	francès. Hi ha qui diu que la senyora de Lormel és la filla d'uns
molsudes, vermelles, injectades de francmaçoneria i de bona fe. I aquest	accent	marsellès —del qual s'ha fet un humor, tan poc sensible moltes vegades—
que junt amb el caporal ordinaire que vàrem fumar, i amb l'	accent	absolutament vieux port, que engegava el meu camarada entre les
com la plebs, molt antiga i molt moderna, parlava amb	accent	xava, i era trist. Diu que es deia Victòria. Tenia
de la meva quotidiana, solitària mort, i amb cruel	accent	carrego aquesta única síl·laba del meu petit saber,
tornà un poc vermella. Feia dies que estava volada, però contestà amb	accent	lleuger: —Déu me'n lliber, senyora. Jo agraesc que facin cas de sa tia
del Romanticisme: són, sempre, l'home corrent al qual se li afegeix l'	accent	singular, característic, com una disfressa que el permet d'ésser aïllat
cabell negre a banda i banda de la cara. —El Pirineu és tot nevat! —fa amb	accent	humil, lliure de traves, sense la por de si dirà alguna expressió que
—No m'escoltes, Laura? —interroga Teresa amb un màxim de simplicitat d'	accent	. —Encara no m'has dit què t'agradaria per sopar! Laura es decanta una
que em recordes la meva —li correspon l'oncle Joanet amb el mateix	accent	; perquè tant a l'un com a l'altre, que són dos dels burgesos més
un eco a la inversa, que, en comptes d'allunyar la veu, l'acostava amb un	accent	cada vegada més enèrgic. Aquella nit, ajaguda al costat dels esbufecs de
ha aparegut una noia curta de talla però segura d'ella mateixa, que amb	accent	d'immigrada ha interpel·lat un vailet que sortia per la porta i, quan ell
del bricolage al terreny dels fins contemplatius. Finalment, l'	accent	sobre l'aspecte esdevenimencial pot també dissociar-se segons els
fins á desafiarla á exigirli probas heróicas, quan li semblá oir los	accents	del amor per tant temps ansiats, sentí en son cor un llampech d'
al de tot lo nom Lluís, y després la /í\, punxaguda, ab l'	accent	pesant á sobre y la /s\ final voleyant com róssech rotllat per
un dia més, dilluns podrém tornar á véurens.— Y pronunciava eix préch ab	accent	de passió y abrassant tendrament á en Lluís per la cintura. —Oh, la gran
feya abocar á la gran font dels desesperats, ahont lo dubte pren aviat l'	accent	del escepticisme més desenfrenat y las veritats més claras d' altres dias
tremolor nerviosa, agafada ab lo petit atahut y ab veu baixa y trencada,	accent	suplicant y conmovedor alhora, deya: —Nó, no se l' emportin: es meu, es lo
de memòria i me n'hauria pogut examinar. Vaig aprendre de comptar els	accents	i les síl·labes; em passava hores rellegint les regles de la
de classe tots els companys es mofen de mi, em diuen "poeta!" amb un	accent	de burla i de despit. Jo els responc amb urc i em sento, realment, tot
religió. Jo era gairebé un infant, no el podia comprendre. Però el seu	accent	greu i apassionat em fascinava. Era molt ros, gairebé roig, tenia els
vegada els /Diàlegs\, de Plató, em semblà trobar-hi quelcom dels	accents	del Gilet quan em parlava del suau i entranyable amor a la saviesa com a
Quan seràs gran no has de matar ningú. La brevetat de l'amonestació, l'	accent	sincer i bo d'aquella veu, m'impressionaren profundament. Així i tot, em
fi, pregon, em penetrava l'ànima com una agulla emmelada. Jo trobava un	accent	evangèlic en aquelles paraules, com si no fossin paraules, com si fossin
d'abans si en poc temps m'han passat tantes coses terribles? El meu	accent	era dur, com si impliqués una acusació contra ell. Vaig subratllar la
i el sentiment trobo els mots més colpidors, com un poeta; i trobo l'	accent	, el gest, l'expressió fisionòmica, com un actor. Jo, que, agafat en fred,
Em venjaria del meu fracàs. Aquella paraula "el capellanet!", dita amb	accent	mofeta, era humiliant. Ja veuria "el capellanet!"... Eren quarts de
del pis. —Em fa vergonya que vegin les meves pobreses —va dir ella, amb l'	accent	obert de la gent dels pobles de Lleida. —Si tens vergonya d'això, has
preguntava sorneguer—. Ja es veu, ja, que has passat mala nit. En el seu	accent	hi havia una barreja de mofa i de compassió. Després afegia, tot
horitzons, passes rius, entres a diferents pobles i parles amb gent d'	accent	, de vestits i de costums diversos. Arribada la nit, dorms en un hostal de

Pàgina 1 (de 66)

50 següents