×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb accent |
Freqüència total: 3471 |
CTILC1 |
—o "simpòsium", assuaujant-lo a la nostrada, amb dues is llatines i amb | accent | i tot—, s'esguardaven els uns als altres, interrogatius, perplexos. | del premi." "Fill, tingues pietat de la teva mare", recomanava amb un | accent | de noble contenció la matrona. "No en va aconseguir de tu, ell, ni el | vosaltres, padrí. Tiago és bo i m'estima. Què puc desitjar més? En l' | accent | de la veu el padrí percebé una profunda tristesa, un tremolor gairebé de | avançaré cap a vós i m'agenollaré..." La seva veu adquirí de sobte un | accent | singular; vibrà amb una barreja de falsa ironia, que no aconseguia de | i era la sentència de l'antiga saviesa, que ressonava amb lúgubres | accents | en el seu esperit: "Ai de l'home sol!" Des del fons de la seva desolació | aleshores: —Sóc feliç, tia Càndia. Si ho sabés...! I ho digué amb un | accent | tal, que la vella callà impressionada pel to de la veu. Mila s'avançà de | per tu. Ho digué tremolosa, mirant-lo als ulls, ferma i segura, amb un | accent | de sinceritat tal, que àdhuc ell s'estremí, com si per primera vegada | quan, tenint-la estreta contra el seu costat, li parlava del seu amor amb | accent | gairebé angoixós de sinceritat i de sentiment, la feia delirar. Però | apreses no se sabia on; en cantava també de tristes, però els imprimia un | accent | tal, que fins en aquestes feia palpitar no se sabia quina joia secreta. | córrer a salvar-te..." "I tu havies de venir a salvar-me..." L' | accent | d'ella tenia una rara tristesa que el commogué. Guardaren silenci, i ella | bandes; els comentaris tornaren a vibrar, però ara s'hi barrejava un | accent | d'alegria. Els cors, oprimits, semblaven respirar. —Qui sap si encara | rosa de amor! le declaré mi pasión... Però ara la cantava amb un | accent | molt trist, com si hagués de posar-se a plorar. Es trobà així davant la | rosa bonita;| ay, rosa de amor! La cantava cada vegada amb un | accent | més trist, com a punt de plorar, com si plorés. Obrí de bat a bat les dues | Mila, en les paraules d'ell d'aquella nit, ara li semblava i tot percebre | accents | de tristesa que aleshores no sabé advertir. Recordà també que en una | el silenci. I dintre seu els versos de la cançó ressonaven amb lúgubres | accents | . Per què havia quedat només en peu aquella acoradora cançó? Per què | afanyada a passar: ella repetia només la mateixa paraula, amb el mateix | accent | angoixat, tota tremolosa i apressant-se. Amb una mà l'estrenyia contra el | camino. Aquesta veu amargada que denuncia el caos té un tràgic | accent | shakesperià. Joseph de Maistre va escriure que és la imaginació la que | el cap enrera, amb gest de cavall. Parlava molt bé el castellà, amb un | accent | una mica com de Sud-Amèrica. Ha dit: Los rojos han obrado como si | peroraven i fins discutien, i en més d'una podíeu sentir-hi un net | accent | gavatx, i en més d'una s'amagava un pèrfid accent jacobí. A can | podíeu sentir-hi un net accent gavatx, i en més d'una s'amagava un pèrfid | accent | jacobí. A can Campdepadrós de la Portaferrissa hi ha acadèmia. Sol | de Zignorelli i de Paisiello que la senyora de Lormel canta en italià i | accent | francès. Hi ha qui diu que la senyora de Lormel és la filla d'uns | molsudes, vermelles, injectades de francmaçoneria i de bona fe. I aquest | accent | marsellès —del qual s'ha fet un humor, tan poc sensible moltes vegades— | que junt amb el caporal ordinaire que vàrem fumar, i amb l' | accent | absolutament vieux port, que engegava el meu camarada entre les | com la plebs, molt antiga i molt moderna, parlava amb | accent | xava, i era trist. Diu que es deia Victòria. Tenia | de la meva quotidiana, solitària mort, i amb cruel | accent | carrego aquesta única síl·laba del meu petit saber, | tornà un poc vermella. Feia dies que estava volada, però contestà amb | accent | lleuger: —Déu me'n lliber, senyora. Jo agraesc que facin cas de sa tia | del Romanticisme: són, sempre, l'home corrent al qual se li afegeix l' | accent | singular, característic, com una disfressa que el permet d'ésser aïllat | cabell negre a banda i banda de la cara. —El Pirineu és tot nevat! —fa amb | accent | humil, lliure de traves, sense la por de si dirà alguna expressió que | —No m'escoltes, Laura? —interroga Teresa amb un màxim de simplicitat d' | accent | . —Encara no m'has dit què t'agradaria per sopar! Laura es decanta una | que em recordes la meva —li correspon l'oncle Joanet amb el mateix | accent | ; perquè tant a l'un com a l'altre, que són dos dels burgesos més | un eco a la inversa, que, en comptes d'allunyar la veu, l'acostava amb un | accent | cada vegada més enèrgic. Aquella nit, ajaguda al costat dels esbufecs de | ha aparegut una noia curta de talla però segura d'ella mateixa, que amb | accent | d'immigrada ha interpel·lat un vailet que sortia per la porta i, quan ell | del bricolage al terreny dels fins contemplatius. Finalment, l' | accent | sobre l'aspecte esdevenimencial pot també dissociar-se segons els | fins á desafiarla á exigirli probas heróicas, quan li semblá oir los | accents | del amor per tant temps ansiats, sentí en son cor un llampech d' | al de tot lo nom Lluís, y després la /í\, punxaguda, ab l' | accent | pesant á sobre y la /s\ final voleyant com róssech rotllat per | un dia més, dilluns podrém tornar á véurens.— Y pronunciava eix préch ab | accent | de passió y abrassant tendrament á en Lluís per la cintura. —Oh, la gran | feya abocar á la gran font dels desesperats, ahont lo dubte pren aviat l' | accent | del escepticisme més desenfrenat y las veritats més claras d' altres dias | tremolor nerviosa, agafada ab lo petit atahut y ab veu baixa y trencada, | accent | suplicant y conmovedor alhora, deya: —Nó, no se l' emportin: es meu, es lo | de memòria i me n'hauria pogut examinar. Vaig aprendre de comptar els | accents | i les síl·labes; em passava hores rellegint les regles de la | de classe tots els companys es mofen de mi, em diuen "poeta!" amb un | accent | de burla i de despit. Jo els responc amb urc i em sento, realment, tot | religió. Jo era gairebé un infant, no el podia comprendre. Però el seu | accent | greu i apassionat em fascinava. Era molt ros, gairebé roig, tenia els | vegada els /Diàlegs\, de Plató, em semblà trobar-hi quelcom dels | accents | del Gilet quan em parlava del suau i entranyable amor a la saviesa com a | Quan seràs gran no has de matar ningú. La brevetat de l'amonestació, l' | accent | sincer i bo d'aquella veu, m'impressionaren profundament. Així i tot, em | fi, pregon, em penetrava l'ànima com una agulla emmelada. Jo trobava un | accent | evangèlic en aquelles paraules, com si no fossin paraules, com si fossin | d'abans si en poc temps m'han passat tantes coses terribles? El meu | accent | era dur, com si impliqués una acusació contra ell. Vaig subratllar la | i el sentiment trobo els mots més colpidors, com un poeta; i trobo l' | accent | , el gest, l'expressió fisionòmica, com un actor. Jo, que, agafat en fred, | Em venjaria del meu fracàs. Aquella paraula "el capellanet!", dita amb | accent | mofeta, era humiliant. Ja veuria "el capellanet!"... Eren quarts de | del pis. —Em fa vergonya que vegin les meves pobreses —va dir ella, amb l' | accent | obert de la gent dels pobles de Lleida. —Si tens vergonya d'això, has | preguntava sorneguer—. Ja es veu, ja, que has passat mala nit. En el seu | accent | hi havia una barreja de mofa i de compassió. Després afegia, tot | horitzons, passes rius, entres a diferents pobles i parles amb gent d' | accent | , de vestits i de costums diversos. Arribada la nit, dorms en un hostal de |
|