×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb accepció |
Freqüència total: 696 |
CTILC1 |
de la virtuosa i poderosíssima Hera, la més encotillada, en totes les | accepcions | , de les deesses. La importunava tant, que Zeus es va veure obligat a | ximpleries, bestieses, bajanades, beneitures —en les | accepcions | més banals i més correctes d'aquests mots. Ell en posava exemples, que no | Digue'm, què vol dir per a nosaltres adulteri? Per a ma mare té una | accepció | ben clar: pecat. Per a tu i per a mi que hem sobrepassat la moral a l'ús | de cap de les maneres no es complementen. El sentit comú —almenys en l' | accepció | pejorativa habitual i deixant de banda la seva gens senzilla significació | i, al mateix temps, respecte profund al que ha estat exclòs. En l' | accepció | vulgar, la mesura és aquella actitud que reconeix la justificació de | pinta la Mare de Déu, pensant que es pinta una imatge —quasi en l' | accepció | literària del mot—: la imatge d'un ésser que no pertany a l'ordre de | insignificants. La conclusió a traure'n és òbvia: la bellesa, en l' | accepció | renaixentista, perd vigència. ¿És bell un bou escorxat? Qualsevol artista | entenguem-nos: el concepte de temps dels impressionistes no té encara l' | accepció | de devenir; és un concepte més modest: posseeix una significació, diríem, | força que reposa l'home en la seua puresa inicial. Puresa, s'entén, en l' | accepció | d'innocència. La mateixa tramoia sexual, tan freqüent en els quadres de | i cap. En el nostre cas, pel context es dedueix que no entren dintre de l' | accepció | cossellet els escarsellons ni el casc (ací una celada). D'acord amb les | consti que no podia fer cap joc de paraules, perquè desconeixia l'altra | accepció | humana que es sol donar a aquestes paraules— i, per tant, em vaig quedar | fórmula aranda, recollida per C. Strehlow, ha d'ésser entesa en la seva | accepció | metafòrica. En efecte, l'avantpassat no perd pas el cos pel fet que, a | àgils del segle anterior. Ara gairebé ningú no l'usa ja en la seva vella | accepció | , i ha estat substituïda per unes altres que, si bé es mira, no compleixen | per a referir-me a l'eficiència de l'idioma: "dispositiu", doncs, en l' | accepció | de "mecanisme per a aconseguir un resultat". ¿Una referència burda? Tal | acostuma a produir confusions estúpides. Però, fins i tot en aquesta | accepció | esquifida, voler establir un "salt" entre catalans i valencians en la | La separació "provincial" d'ara, tant com la "regnícola" —en l' | accepció | que habitualment donem a aquest adjectiu tan divertit— d'abans, se'ns | catalanus..." deia—, empra el terme "català" en aquella | accepció | àmplia. Però de cara a l'interior, el nom era confusionari. No és pas que | foren un altre. Paral·lelament, un corrent conservador —conservador en l' | accepció | més àmplia de la paraula— resistia als embats del corrent | classes mitjanes i el proletariat —que és ben poc "proletariat" en l' | accepció | marxista del mot— van a remolc de la desorientació dels altres, tant si | demanen que l'objecte de la ciència sigui tan universal que convingui a l' | accepció | de l'abstracte i del concret, o sigui a la llògica i a l'ontològica, En | Paraula, en aquest cas, és enciclopèdia, conté simultàniament totes les | accepcions | entre les quals un discurs relacional l'hauria obligada a escollir. | en aquella ocasió allò que trobem sovint en l'Escriptura: que Déu no fa | accepció | de persones (Rm 2:11; Col 3:25; Ef 6:8; | de les dictadures (el lector ens permetrà que emprem aquest terme, en l' | accepció | genèrica que li dóna l'autor de "Les Dictadures", amb tota | el sentit sinònim de qualitats de poble i no de raça, cosa obligada per l' | accepció | ordinària del terme "popular", ben diferent de ço que deu representar | nacionalitat. Què és la nacionalitat? On és la nacionalitat? 2. | Accepcions | del mot "nacionalitat" Primer de tot, ens caldrà fixar exactament la | dels mots nacionalitat i nació. El primer té les diverses | accepcions | següents: /a)\ La qualitat de la ciutadanía, de la subjecció o | que no té políticament reconeguda aquesta personalitat. En aquesta | accepció | usa el mot En Prat de la Riba en /La Nacionalitat Catalana\. | El conjunt d'un Estat, amb sos habitants i ses institucions. 3. | Accepcions | del mot "nació" Passem ara, així mateix, a les accepcions en què el mot | 3. Accepcions del mot "nació" Passem ara, així mateix, a les | accepcions | en què el mot nació és usat. Esmentarem les següents: | 4. Valor que donem nosaltres als dos mots ¿En quina d'aquestes | accepcions | emplearem els mots nacionalitat, nació? Cal dir, de primer, que | els mots nacionalitat, nació? Cal dir, de primer, que algunes | accepcions | fereixen la doctrina nacionalista, com la qui dóna un sentit regional al | nació i sobre tot la qui el fa sinònim d'Estat. Aquesta darrera | accepció | és cada cop menys empleada, i avui ha d'ésser considerada com a | l'un com l'altre (i fent-los, per tant, sinònims), en la llur | accepció | de poble amb caràcter nacional, tant si està constituït en Estat com si | i d'amfibología a què dóna motiu l'ús dels dits mots en les llurs | accepcions | especials. Què és la nació? Capítol V 1. El concepte Hem | poble amb caràcter nacional. Mes fins aquí no hem fet sinó fixar l' | accepció | en què usem els dits mots. El problema fonamental és aquest: què és ço | el sentit lèxic, hem de determinar el sentit ideal. Després de definir l' | accepció | , hem de definir el concepte. Què és la Nació? Una de les definicions més | damunt el "dret històric", cal posar-hi el "dret", simplement, en sa | accepció | de justicia i equitat. 4. La raça En parlar aquí de la raça, com | —repetí el jove sortint del séu ensimismament—. No ho creguis, en tota l' | accepció | de sentit que tu li dónes. Sé que tot lo que m'ha succeit són coses | mateix abast que hi donem nosaltres ara, i el diccionari li reconeix tres | accepcions | concordants. Però quan es dóna, la inspiració? ¿Hi ha algun moment | la seva idea amb una exactesa que el satisfaci, apurar i estendre l' | accepció | dels mots fins a crear-los un sentit distint al que rectament se'ls dóna: | que és la Bíblia, encara penetra el pensament modern en la seva | accepció | més universal, tal com ha penetrat el pensament de la civilització | Loiola va ser el veritable heroi hegemònic de l'imperi de Castella en l' | accepció | més pura i elevada del mot, com en el sentit més universal ho ha estat | objectivista. La paraula objectivista, presa naturalment en la seva | accepció | transcendental, com volia Baudelaire. És a dir, no les aparences | realistes: la paraula realitat, presa naturalment en la seva | accepció | transcendental. És a dir, que aquestes obres són la perfecta còpia del | i el treball dels seus músics pot ésser qualificat de clàssic en l' | accepció | més fina i agudament intel·lectual de la paraula. Malgrat tot, | ve a criar a les ries del golf de Biscaia, prenent aquest golf en la seva | accepció | més vasta. Malgrat les seves dimensions insignificants, l'angula, doncs, | poesies jovenívoles semblen talment producte d'un poeta del poble en l' | accepció | més estricta de la paraula. El jove Cinto, amb tot i el bagatge dels | desconeixen la forma aquí i usen la forma ací amb les dues | accepcions | . La distinció que feien els nostres clàssics entre l'adverbi ací | Encara que en la Regió Valenciana, actualment ha quedat la seua | accepció | reduïda a la d'anit passada, en la llengua literària pot usar-se | passada, en la llengua literària pot usar-se també en la seua atra | accepció | clàssica significant la nit actual o propvinent: Anit soparem |
|