DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
accepció F 576 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb accepció Freqüència total:  576 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de la virtuosa i poderosíssima Hera, la més encotillada, en totes les accepcions, de les deesses. La importunava tant, que Zeus es va veure obligat a
ximpleries, bestieses, bajanades, beneitures —en les accepcions més banals i més correctes d'aquests mots. Ell en posava exemples, que no
Digue'm, què vol dir per a nosaltres adulteri? Per a ma mare té una accepció ben clar: pecat. Per a tu i per a mi que hem sobrepassat la moral a l'ús
de cap de les maneres no es complementen. El sentit comú —almenys en l'accepció pejorativa habitual i deixant de banda la seva gens senzilla significació
i, al mateix temps, respecte profund al que ha estat exclòs. En l'accepció vulgar, la mesura és aquella actitud que reconeix la justificació de
pinta la Mare de Déu, pensant que es pinta una imatge —quasi en l'accepció literària del mot—: la imatge d'un ésser que no pertany a l'ordre de
insignificants. La conclusió a traure'n és òbvia: la bellesa, en l'accepció renaixentista, perd vigència. ¿És bell un bou escorxat? Qualsevol artista
entenguem-nos: el concepte de temps dels impressionistes no té encara l'accepció de devenir; és un concepte més modest: posseeix una significació, diríem,
força que reposa l'home en la seua puresa inicial. Puresa, s'entén, en l'accepció d'innocència. La mateixa tramoia sexual, tan freqüent en els quadres de
i cap. En el nostre cas, pel context es dedueix que no entren dintre de l'accepció cossellet els escarsellons ni el casc (ací una celada). D'acord amb les
consti que no podia fer cap joc de paraules, perquè desconeixia l'altra accepció humana que es sol donar a aquestes paraules— i, per tant, em vaig quedar
fórmula aranda, recollida per C. Strehlow, ha d'ésser entesa en la seva accepció metafòrica. En efecte, l'avantpassat no perd pas el cos pel fet que, a
àgils del segle anterior. Ara gairebé ningú no l'usa ja en la seva vella accepció, i ha estat substituïda per unes altres que, si bé es mira, no compleixen
per a referir-me a l'eficiència de l'idioma: "dispositiu", doncs, en l'accepció de "mecanisme per a aconseguir un resultat". ¿Una referència burda? Tal
acostuma a produir confusions estúpides. Però, fins i tot en aquesta accepció esquifida, voler establir un "salt" entre catalans i valencians en la
La separació "provincial" d'ara, tant com la "regnícola" —en l'accepció que habitualment donem a aquest adjectiu tan divertit— d'abans, se'ns
catalanus...\" deia—, empra el terme "català" en aquella accepció àmplia. Però de cara a l'interior, el nom era confusionari. No és pas que
foren un altre. Paral·lelament, un corrent conservador —conservador en l'accepció més àmplia de la paraula— resistia als embats del corrent
classes mitjanes i el proletariat —que és ben poc "proletariat" en l'accepció marxista del mot— van a remolc de la desorientació dels altres, tant si
demanen que l'objecte de la ciència sigui tan universal que convingui a l'accepció de l'abstracte i del concret, o sigui a la llògica i a l'ontològica, En
Paraula, en aquest cas, és enciclopèdia, conté simultàniament totes les accepcions entre les quals un discurs relacional l'hauria obligada a escollir.
en aquella ocasió allò que trobem sovint en l'Escriptura: que Déu no fa accepció de persones (Rm 2:11; Col 3:25; Ef 6:8; 1 Pe 4: 17; cf· 2Par
de les dictadures (el lector ens permetrà que emprem aquest terme, en l'accepció genèrica que li dóna l'autor de "Les Dictadures", amb tota
el sentit sinònim de qualitats de poble i no de raça, cosa obligada per l'accepció ordinària del terme "popular", ben diferent de ço que deu representar
nacionalitat. Què és la nacionalitat? On és la nacionalitat? 2. Accepcions del mot "nacionalitat" Primer de tot, ens caldrà fixar exactament la
dels mots nacionalitat i nació. El primer té les diverses accepcions següents: /a)\ La qualitat de la ciutadanía, de la subjecció o
que no té políticament reconeguda aquesta personalitat. En aquesta accepció usa el mot En Prat de la Riba en /La Nacionalitat Catalana\.
El conjunt d'un Estat, amb sos habitants i ses institucions. 3. Accepcions del mot "nació" Passem ara, així mateix, a les accepcions en què el mot
3. Accepcions del mot "nació" Passem ara, així mateix, a les accepcions en què el mot nació és usat. Esmentarem les següents:
4. Valor que donem nosaltres als dos mots ¿En quina d'aquestes accepcions emplearem els mots nacionalitat, nació? Cal dir, de primer, que
els mots nacionalitat, nació? Cal dir, de primer, que algunes accepcions fereixen la doctrina nacionalista, com la qui dóna un sentit regional al
nació i sobre tot la qui el fa sinònim d'Estat. Aquesta darrera accepció és cada cop menys empleada, i avui ha d'ésser considerada com a
l'un com l'altre (i fent-los, per tant, sinònims), en la llur accepció de poble amb caràcter nacional, tant si està constituït en Estat com si
i d'amfibología a què dóna motiu l'ús dels dits mots en les llurs accepcions especials. Què és la nació? Capítol V 1. El concepte Hem
poble amb caràcter nacional. Mes fins aquí no hem fet sinó fixar l'accepció en què usem els dits mots. El problema fonamental és aquest: què és ço
el sentit lèxic, hem de determinar el sentit ideal. Després de definir l'accepció, hem de definir el concepte. Què és la Nació? Una de les definicions més
damunt el "dret històric", cal posar-hi el "dret", simplement, en sa accepció de justicia i equitat. 4. La raça En parlar aquí de la raça, com
—repetí el jove sortint del séu ensimismament—. No ho creguis, en tota l'accepció de sentit que tu li dónes. Sé que tot lo que m'ha succeit són coses
mateix abast que hi donem nosaltres ara, i el diccionari li reconeix tres accepcions concordants. Però quan es dóna, la inspiració? ¿Hi ha algun moment
la seva idea amb una exactesa que el satisfaci, apurar i estendre l'accepció dels mots fins a crear-los un sentit distint al que rectament se'ls dóna:
que és la Bíblia, encara penetra el pensament modern en la seva accepció més universal, tal com ha penetrat el pensament de la civilització
Loiola va ser el veritable heroi hegemònic de l'imperi de Castella en l'accepció més pura i elevada del mot, com en el sentit més universal ho ha estat
objectivista. La paraula objectivista, presa naturalment en la seva accepció transcendental, com volia Baudelaire. És a dir, no les aparences
realistes: la paraula realitat, presa naturalment en la seva accepció transcendental. És a dir, que aquestes obres són la perfecta còpia del
i el treball dels seus músics pot ésser qualificat de clàssic en l'accepció més fina i agudament intel·lectual de la paraula. Malgrat tot,
ve a criar a les ries del golf de Biscaia, prenent aquest golf en la seva accepció més vasta. Malgrat les seves dimensions insignificants, l'angula, doncs,
poesies jovenívoles semblen talment producte d'un poeta del poble en l'accepció més estricta de la paraula. El jove Cinto, amb tot i el bagatge dels
desconeixen la forma aquí i usen la forma ací amb les dues accepcions. La distinció que feien els nostres clàssics entre l'adverbi ací
Encara que en la Regió Valenciana, actualment ha quedat la seua accepció reduïda a la d'anit passada, en la llengua literària pot usar-se
passada, en la llengua literària pot usar-se també en la seua atra accepció clàssica significant la nit actual o propvinent: Anit soparem

  Pàgina 1 (de 12) 50 següents »