×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb acceptable |
Freqüència total: 1242 |
CTILC1 |
No obstant això, el llegat de la clerecia urbana i litoral és ben | acceptable | : ella creà el tipus bàsic de la religiositat del nostre poble, que ha | Dorotea, malgrat la seva condició de pes fort, tenia una caiguda d'ulls | acceptable | . A l'hotel del francès —era un hotel de la Boqueria— no hi podien anar; | com un gos. Era un home primari i expeditiu. Maria Lluïsa el trobà | acceptable | , i sobretot l'engrescà un canvi de clima, un canvi de decoració i una | que pesen" que atribueix al classicisme. Açò és perfectament | acceptable | , sobretot si ens acordem amb l'Ors i entenem que el barroc, més que un | deixaries de moment... Viuràs en un país on costums tolerants trobaran | acceptable | la teva decisió..." Mònica divagava. Veia, a l'altra banda de | a nosaltres. La tesi de Galileu explicava moltes més coses. Era més | acceptable | . Però encara admetia que les trajectòries descrites pels planetes a | hom tira arran de l'aigua. La que llegireu en el conte, la trobareu més | acceptable | o versemblant, més conforme amb l'esperit de sant Pere. És una llei de | món de misèries, s'espolsava les puces. Tot ho encertava. Menava una vida | acceptable | i fins privilegiada. Així anava fent, entre porcs i gallines. Per cert, | són les relacions entre els signes. En aquest sentit, i si és bona i | acceptable | la tripartició de la semiòtica, val a dir que la semàntica estructural no | de l'obscenitat. Naturalment, la convicció contrària resulta molt més | acceptable | , si ho jutgem pel que veiem, llegim o sentim: poques vegades, tot al | que els predicats "bípede" i "sense plomes"; és, lògicament, l'únic | acceptable | . Per desgràcia, o ens diu ben poca cosa sobre el que l'home és, o bé, | en conjunt, augmenten les possibilitats d'assolir una caracterització | acceptable | . Després de tot, pot molt ben ser que els rèptils no hagin fet mai ús de | sovint proposada, de l'home com a "animal històric" —definició molt | acceptable | quan se la pren cum grano salis i, en tot cas, dins d'un context | La quantitat d'informació es pot determinar amb un grau molt | acceptable | de precisió si es descompon l'expressió donada en un nombre (considerat | cent anys de continuïtat perquè l'economia illenca assolís un nivell | acceptable | , amb tot el que ell implica d'utòpic. Bona prova d'això és la immigració | de treball, la menestralia aconseguiria sempre obtenir un nivell de vida | acceptable | . I el tantes vegades esmentat Turmeda feia dir a l'illa de Mallorca que | el que trobo difícil i després aquest t'exposarà què és allò que no troba | acceptable | . A mi, Sòcrates, em sembla, probablement com a tu mateix, que d'aquestes | d'aquest bell en si. I el mateix dic de les altres coses. ¿Trobes | acceptable | aquesta mena de causa? La hi trobo, féu ell. Doncs bé, prosseguí | en lloc d'arribar a una solució satisfactòria o, si més no, mitjanament | acceptable | , es replantegen al cap de poc en una altra forma, o aquests ideals es | bastim damunt els elements que ells ens suggereixen no tenen una vàlua | acceptable | perquè provenen d'ells, sinó per la certitud o la evidència amb què les | han arribat a l'unitarisme polític. El federalisme només resultava | acceptable | per a unir diversos Estats independents, no per a disgregar en fragments | És de doldre, doncs, que els federals que ho siguin de debò trobin poc | acceptables | els noms de República i Estat en el cas de Catalunya, ni en cap altre cas | extremistes del nacionalisme. No ho creiem, si l'avinença fos realment | acceptable | . Dues lletres de pocs mesos enrera ens guardaran de mentir: la d'En | les nostres renyines internes, cap solució que fos realment | acceptable | seria aturada, de part de Catalunya, per odi a Espanya. De no aprofitar | estació en pogués eixir una República "midinette"; el que no seria | acceptable | és creure que la democratització autèntica i efectiva d'Espanya tota | proposa és una de les que, pel contingut que presenta, resulten fàcilment | acceptables | per a l'home fet per a ésser preses com si fossin reals. Els | prou aparença de realitat en llur imaginació, trobarien igualment | acceptable | de jugar a marquesos o a croats. En els adults, la major facilitat | què anem a veure les altres obres pictòriques. La conclusió no em sembla | acceptable | , com no ho solen ésser les que només resulten d'una reducció a l'absurd. | resulten d'una reducció a l'absurd. Però, és clar, tampoc no em semblaria | acceptable | de parlar empíricament de dues menes de pintura —totes dues dins l'art de | amb una afectació espantosa. A en Melrosada li semblà molt més que | acceptable | ; i de moment, oblidant la idea pessimista que havia format de la seva | l'assentiment del medi en què es produïen. El nombre dels poetes | acceptables | dels quals ningú no parla és infinit, talment que indica la vastitud i la | de l'amabilitat. Els hotels, fora casos molt especials, són poc | acceptables | ; el servei dels cambrers negres és primitiu. Tota anomalia, tot defecte | Níger, combinada amb la Dakar-Sant Lluís. Aquest darrer servei és diari i | acceptable | . El primer, el Dakar-Níger, és acceptable un cop per setmana | Aquest darrer servei és diari i acceptable. El primer, el Dakar-Níger, és | acceptable | un cop per setmana —inacceptable dos dies més, setmanalment. Cosa | animat pel desig de marxar Àfrica endins. Aquest desig tot ho fa semblar | acceptable | . Estic segur que no hi ha caçador, a l'Àfrica, que no hagi passat per | la posició del seu cos. A la lluna plena la visibilitat arriba a ésser | acceptable | , però no passa d'aquí. El lector que s'hagi encantat amb les llunes | Aquestes observacions podrien ésser una resposta relativament | acceptable | a la indicació que m'han fet diversos amics, segons la qual fer un | de la qual no vol dir que no hi hagi quelcom de pràctic i de verament | acceptable | i aprofitable. Reconeixent, doncs, que la tradició constitucional de la | i res no s'ha d'emprendre de què no es pugui donar una justificació | acceptable | ; això és gairebé la definició del deure. S'ha de fer, doncs, que els | a un estranger, a l'estranger, és una cosa monstruosa, teòricament només | acceptable | en el cas d'una cuina i d'una manipulació genial. Pràcticament, però, | seria el mitjà millor per veure aquesta terra. Dues altres maneres força | acceptables | serien aquestes: la barcassa o el tren de càrrega. Encara però que | del seu cos ara les modelava una fina bata de seda crem, molt més | acceptable | que l'escapoló de tissú que suara li feia de tapadora. —Veiam què podreu | havia estat ni molt explícita ni molt cordial. A En Lau li va semblar ben | acceptable | , tanmateix. En quinze dies varen arribar a l'acampament del Guatemí, on | en Quimet, que sabia nedar molt bé, emprengué un doble ower força | acceptable | que deixà bocabadats als seus companys; la nena només sabia picar de mans | romandre a Marraqueix uns quinze dies i que esperava unes condicions | acceptables | . S'inclinà novament, polit i acollidor. —Pugem a veure les habitacions. | relacionades amb l'expedició de maniobres. No falta qui, amb una lògica | acceptable | , sustenta el criteri que anem al front, de sorpresa i seguint un | la màniga, i vaig eixir de darrera el portell. El pa i la vianda eren ben | acceptables | , i la cervesa era retornadora i pruïjadora, i aviat vaig animar-me prou | el de la duna mateixa fan veure com aquesta darrera explicació és l'única | acceptable | . Però on l'efecte del vent és més clar, és a la vorera meridional del | la llengua parlada vacil·la entre les formes fou i fón, | acceptables | totes dues, però més recomanable la forma fou, encara que en les | (tinc que cantar, tinc de cantar), però estes formes no són | acceptables | en la llengua literària. 231. La forma impersonal de la veu |
|