Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la gramàtica francesa", es va enfadar Clotho. "Estisores. És també	acceptat	. I, sobretot, a mi em dóna la gana de plaure'm més." Themis Encara que
cabra. Cabrejar no li agradava gens, però amb una impotent còlera havia d'	acceptar	-ho. En el seu refugi damunt el mar, a frec del rompent, no es beneficiava
no de les ires d'Apol·lo sinó del mortal càstig del rígid Flègias, que no	acceptava	bastardies i el deshonor, al mont Títion, en un indret salvatge, on el va
Bròmios comporta molts perills, tristeses i vessament de sang per als qui	accepten	sense mesura els seus dons. Ja convertit en un home jove d'esclatant
des de la seva vocació de màrtir i amb pinyol, l'amic editor. "S'	accepta	", concedia jo, en aparença de grat, embridant la molèstia, perquè
una raó o una altra, li convé la meva mort, ara exigeix la meva mort. Bé,	acceptem	-la. Trio amb mundanal atenció, amb minuciosa cura —plorant em ric de mi—,
la voluntat de la noia envers aquell desig general. Mila finalment	acceptà	i semblà fins i tot que ho feia amb alegria. Una ona de satisfacció va
sense forces, mancada d'ajut i una mica astorada de la vida. A la fi	acceptà	i tingué, si més no, la trista alegria de veure la joia brillar al rostre
qui feia Mila objecte de més atencions. Sense la moderació amb què ella	acceptà	els obsequis, l'haurien arribada a marejar. El vi va córrer sense mida, i
prop del poble del seu promès que no pas aquell on aleshores vivíem. Ella	acceptà	, doncs, doblement satisfeta. També amb la meva filla vaig ésser feliç, i
tranquil·litat. Era una cosa en la qual no podia pensar. El dia que Mila	acceptà	com a nuvi Tiago de Candaina, la seva mare la va besar, li prodigà
savi que quan no tenen una gran obra per a emprendre o un alt honor per a	acceptar	es passen el temps sense saber on anar ni què fer, i són la gent en
el càstig dels seus pecats exigia nous patiments. Si era així, ella ho	acceptaria	resignada, com ho havia fet sempre: "És el meu càstig: faci's la
seria preferible resignar-se davant l'inevitable, ofegar el sentiment i	acceptar	les coses així com venien abans que succeís el pitjor. No obstant, li
Manuel del Santo havia indicat allò que —també a ell— li costava tant d'	acceptar	. "Si ell no fos com és, potser valdria la pena de tancar-se d'ulls i
i baldament no digué res en concret, el padrí se n'anà convençut de què	acceptaria	el que vingués. "Està desfet —es digué—, no tindria forces per a res
tal vegada en el fons no la satisfeia plenament, però, una vegada	acceptat	aquell destí, Sileta s'hi havia consagrat en cos i ànima. Fossin quins
que envolta el problema femení encara en els nostres dies, i no	accepta	que l'"emancipació" sigui realment una emancipació. El feminisme
ens sentim decantats a titllar-lo d'inversemblant. Tanmateix, hem d'	acceptar	-lo no sols com a possible, sinó fins i tot com a lògic. Si no se'ls
a la insultant denominació de "bestiesa". Déu sap com ens reca d'	acceptar	-ho. El nostre orgull sol ser monstruosament invulnerable, i més que a
i vulgar no en fa cas. O no hi és sensible. Per regla general, ell	accepta	i aprofita les opcions que li brinda la ciència aplicada —l'automòbil i
humana. Ens sabem "relatius" per comparança amb el passat, i hem d'	acceptar	-nos com a "relatius", igualment, en relació amb el futur. La "moral"
el cas d'haver-nos trobat materialment immersos en aquella multitud, no	acceptem	de reconèixer-nos-hi. D'altres paraules, com ara "poble", o "colla
són importants. Però, els qui ens sentim al marge del problema, hem d'	acceptar	que, malgrat tot, aquesta indignació cruel, si no és justa, és
enervant de moltes formes d'"habitualitat" que se'ns imposen o que	acceptem	, i que mediatitzen infinits aspectes de la nostra vida quotidiana. En un
se'ns aparegui com "normal", i que aquesta "normalitat" sigui	acceptada	per nosaltres mateixos unes vegades com a bona i santa, i d'altres com a
d'idees s'ofereix amb uns aires de versemblança tan nets, que no dubtem a	acceptar	-lo com a veracitat. Amb un bon mentider ens podem entendre —o
a franquejar. I més: posat que l'ofensa arribi a afectar-nos, ¿per què l'	acceptaríem	com a mòbil de ressentiment? L'odi és encara un lligam. Procurem fer-nos
bien où je le trouve", deia encara Rabelais. I els lectors ho	acceptaven	. La moderna preocupació per l'"originalitat" vindria a disculpar
El plagiari ha de "dissimular" que plagia, posat que vulgui ser	acceptat	pels seus lectors. No hi ha cap "plagiari" decidit que confessi els
esdevé —en tant que sexe— objecte de sistemàtica irrisorietat, quan l'	accepten	els escriptors. Deixo de banda, és clar, metges i moralistes: el sexe,
preocupació per la profilaxi: el perill de la morbositat venèria, un cop	acceptat	mèdicament, es regira contra el clixé canalla del sexe. I hi ha Freud,
receptes clàssiques del sentiment, no oculta ni omet el sexe, sinó que l'	accepta	i se l'incorpora. No pot pas dir-se que tot això sigui un avatar més de la
de Merry del Val i Cambó. Els "impressors de Sa Majestat Britànica" han	acceptat	d'editar un llibre sobre les "red atrocities". Creu que són
potències autoritàries exigeixen condicions gairebé impossibles d'	acceptar	. ¿S'ha acabat, doncs, la política de "no intervenció"? ¿Començarà l'ajut
retirada de voluntaris, reconeixement de drets de bel·ligerància— és	acceptada	per tothom com a base de discussió, fins i tot (a contracor) per França.
arriben aquestes hipòtesis personals. 17 juliol. Ha estat	acceptat	en principi el projecte anglès sobre control. Això ha causat gran
contra la Societat de Nacions i la ira contra els trenta països que han	acceptat	el projecte anglès de reconeixement de drets de bel·ligerància. Yo
ha proposat una assemblea de potències mediterrànies i Anglaterra ha	acceptat	. Hi ha un augment de nerviosisme internacional. El diari diu que es
una llarga conversa telefònica amb en Riba, que em vol convèncer perquè	accepti	d'ésser nomenat membre adjunt de la Institució de les Lletres Catalanes.
Chamberlain ha dit, a la Cambra dels Comuns, que si Anglaterra no hagués	acceptat	l'oferiment d'Itàlia d'iniciar negociacions, potser hauria estat
autoritats franquistes van donar una nota molt categòrica dient que només	acceptarien	la "rendició incondicional: o ells o nosaltres". 7
ens arriba un so llunyà de xibeques. 23 juny. Ha estat	acceptat	, unànimement, el pla anglès per a la retirada de voluntaris, control,
tres mesos, pels volts de Nadal. Els diaris diuen que Txecoslovàquia ha	acceptat	el pla de mediació anglofrancès. La Publicitat es
que Txecoslovàquia hagi rebut un ultimàtum dels seus amics obligant-la a	acceptar	la desmembració. 25 setembre. Vaig al poble, on parlo amb
més importants que el reglament: la seguretat del nostre ordre. —Té raó —	accepta	la veu afemellada. —Però la responsable sóc jo! —protesta la dona des de
seves vacil·lacions, proposa: —Ja m'hi enfilaré jo. —Potser valdrà més —	accepta	ell—. Hi esteu més acostumat. El deixa separar-se cap a l'extrem de la
sí i no. La veritat és per a tothom, cal que sigui generalment	acceptada	, però una gran part del poble no arriba al nivell d'interpretació que
seva filla que torna a allargar-li el càntir. —Au, beu una mica. Ara ell	acceptà	el càntir, tragueja sense treure-li els ulls de sobre, examinant el seu
—Aleshores també esteu perduts —li fa remarcar el jutge. —No, perquè no l'	acceptem	. —La nostra acceptació suposa i exigeix la vostra. —Només en termes de

Pàgina 1 (de 335)

50 següents