Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

era, quan li abellia, i sovintejava, rampelluda i de llengua diligent,	acerba	. Aquesta, l'embolic, no piula, almenys per ara, i és de carn i ossos,
en aquest punt i en molts d'altres, en dues faccions, la d'Alfaranja en l'	acerba	qüestió aclaparadorament majoritària. Tots dos camps, d'una mentalitat
línia sideral que va dels ulls als llavis, per intercalar mots de crítica	acerba	contra els costums i la civilització dels francesos. Creu que una de les
necessitat de dissimular. Ultra això, si jo he gosat a fer la crítica	acerba	, és que em conec jo mateix. En el fons, el que més detesta el meu instint
que ara li fogía tant ràpidament. És aquesta ferotge racança —és aquesta	acerba	vehemencia de desig de la vida— de res més que la vida —que jo no tinc
havía sang damunt les seves robes blanques, i l'evidencia d'alguna lluita	acerba	en tota l'esllanguida persona d'ella. Per un moment ella romangué
possible, i copsar tots els avantatges que comporta: res no hi ha tan	acerb	en què una ànima serena no trobi algun consol. Sovint els llocs estrets,
alhora endiastrat i pacient, lliurat a les dificultats d'una manera	acerba	, creant problemes, més encara que pel gust de resoldre'ls, pel d'imposar
feia de dia dins del seu pit. Les seves entranyes fosques de les passions	acerbes	, s'aclarien amb aquella silent i imperceptible arribada de les clarors de
bandes de pistolers i començà la caça de l'home. Tot plegat era motiu d'	acerbes	discussions, de disputes barroeres, de renyines incivils mentre el
respecte al futur del nostre proletariat. El neguit de combatre'l, l'	acerba	oposició als seus projectes, tenien, com a punt de partença, la seva
es pot trobar rastre d'esperit de revolta. Al costat de les censures més	acerbes	contra els mals pastors, mana que s'obeeixi els escribes i fariseus que
part en Ell (Jo., ©). Per a cap home el deure no ha estat tan	acerb	: morir en creu, mil vegades més dolorós i ignominiós que ara morir al
va fer que sofrís moralment, amb terribles regolfades de dolor físic, els	acerbíssims	turments de la crucifixió. Tota la vida crucificat. Sinó un amor
atuïdora, ludibri de tothom, sotmès a una vergonya superior al dolor més	acerb	. L'altre, que també devia rebre devessalls de gràcia, els va refusar i
es contreien com si el sentit gustatiu hagués encepegat amb la beguda més	acerba	de cal apotecari. Més enllà dels contertulis, el món literari havia
i a penes aconsegueix de fer unes passes. Entremig d'una dolor	acerba	, experimenta l'assuaujament de pensar que tot ha finit d'una vegada.
crònica diària —"un bàrbar esplai"— on trobaria esmerç la seva ploma	acerba	de desplaçat. A fi d'entendrir i atreure els catalanistes, aquesta secció
Advocat, i res més! —afegí Víctor, amb una rialla comprimida i una mica	acerba	. —No escriviu gens? —Llegeixo bastant, però ja no escric. Veniu-me a veure
amb contenció una mica decebuda i li deixava a la ment un gust entre	acerb	i picant, com si acabés de beure's un vaset de vi de raïms verds mal
/¡lagarto!\ Segueixen les recriminacions i els comentaris	acerbs	de la Charo-Euge. La Petúnia aprova, subratllant les seves
barreja de sorpresa i de despit. En el fons, la seva opinió era més aviat	acerba	. Els considerava incapaços d'una qualsevol commoció, d'ésser influïts per
per sortir-li pels ulls. Com més s'esforçava per contenir-se més	acerb	es feia el dolor. "Teresa, què tens?" Ell estava al seu costat sorprès
carn tèbia, en aquestes mans i en aquests peus tan petits. Una tendresa	acerba	. Ha començat a mirar-me fixament, encuriosida tot d'una, i m'ha obligat a
perfilant de manera indomenyable, a tal punt, que a pesar de les lluites	acerbes	dels nostres dies i les que puguin venir, el nostre sentiment català mai
que després de mort aparegué a un companyó seu i li manifestà les penes	acerbíssimes	que patía en el purgatori, particularment per haver estat molt negligent
per a un treball productiu i creador. D'això han nascut les crítiques	acerbes	d'aquest sistema d'educació i la reacció escolar contra aquest
dut a cap alguna crueltat no havia nascut d'ell, sinó de la naturalesa	acerba	del ministre. I aprofitant l'ocasió que això li oferia el va treure un
escorbutos morales podrán seguirse de ello?" Però les crítiques més	acerbes	, tal volta, d'aquesta manera de fer poètica que avui impera són les que
tot amb tot, no hauria estat possible atènyer aquest estat d'hostilitat	acerba	o, si més no, ple de recel i de reserves si els matemàtics no hi
del seu íntim amic José Mor de Fuentes. Abans fou objecte d'una crítica	acerba	i d'un examen rigorós per part d'un grup de redactors entre els quals es
ha estat donat a un escriptor americà. Aquest escriptor, però, és el més	acerb	i el més fort crític dels costums que regnen als Estats Units. En cap
una mort trista. Ara, que el que és també ell ho ha pagat d'	acerba	manera. Tan bona cosa és que d'un baró que fina en romangui
i adorm amb veus de pietat. El bes que vull és escomesa	acerba	i sang de voluptat. Un bes que penetrés ta carn divina
de tot espant; no hi haurà crits en lloc, ni hi haurà lluita	acerba	; el llop farà amb l'anyell companya i unió; i l'os
y trànsfugues, suspectes pelegrins! ¿A quin mal fat degueres la crueltat	acerba	de vèuret humillada als peus de tants coquins, y a
la causa d' una religió que tota es pau y amor. Contra aquestos 's mostra	acerbo	y dur lo bon resabiat; contra aquestos es amarch son zel, y agra sa
ho ha après? Fedra A cap. Li ve del pare. Fins el dissimulat i	acerb	desdeny li ve del seu pare. Enone I això és tot? Fedra
, i ja veieu de quina carta me n'arribo a anar. Em dic, víctim, Assuerus,	acerba	mena de bunyol de vent per a la sencera vida, que Salom ha provat sense
que els seus pitjors atacs vagin acompanyats de les seves crítiques més	acerbes	. Al darrer mot del seu cant romangué de bell nou atenta i encarcarada:
i nomenaren els Romans /asilo\; aspre, de vol	acerb	: estemordides abandonen la selva les vacades; els
Ves-te'n. Andreu: A on, si es pot sebre? [Ella resulta	acerba	i hieràtica, dient:] Catalina: M'és igual. No tens dret a fer-te
tu prou ets Venedic Caçaenemic! Però, ¿què et pica en tan	acerbes	salses?" I ell em respon: "De mala gana ho dic, mes ton
es prohibeix a Lessing tota referència als actors i a les actrius. Les	acerbes	crítiques al repertori que es representa, a la societat de l'espectacle,
més dolorosa serà la seva culpa, més inconfessable el seu crim, més	acerba	la seva redempció. Ja no s'hi pot fer res, tanmateix. La traïció a si
Sloterdijk. Només la crítica neonietzscheana d'aquesta mascarada, crítica	acerba	, sardònica, amarga i indomable, permet d'escapar de la conformitat
d'un plat suculent. I si la seva presència em resultava en certa manera	acerba	, la seva absència m'hauria tornat la vida insípida. I quant a la vaga
i mengen el pa nou de l'amor, tot sucant-lo al gust	acerb	de la sang que vessaran. Em miro la gent del pub, feligresos
i les censures de Housman cobrien tot un espectre d'ironies tan	acerbes	com les de Swift. Aviat aquestes ressenyes van adquirir un estil propi
que va i ve, i que es descoloreix quan de la terra s'aixeca	acerba	. Entre les llàgrimes, les calaveres, els esquelets i les àligues que