Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
ací DEM 10323 oc.
ací M 7 oc.
aci SFX 2 oc.
aci SIG 51 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb aci Freqüència total:  10383 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Tino Costa. Hi hagué, àdhuc, qui per aquest motiu fou despertat al llit. Ací i allà s'alçaven comentaris d'aquell retorn en els quals es manifestava
a remotes llunyanies. Bandades de fumarells volaven baix, peresosament; i ací i allà algun esparver solitari planava sobre els camps amb les ales
d'espart, i es cobrien el cap amb un ample capell de palma. —Ja és ací la jove mestressa —s'havien dit els uns als altres en veure el carro que
la mala cara i les malediccions del germanastre. —Mal llamp! Ja el tenim ací. No es morirà mai, el lladre! Però ell com si res. —Hola, germà;
no sentia res. El cel adquiria per moments una transparència més clara, i ací i allà començaven a guspirejar els primers estels. Per fi el veié
! Diria's que hi ha en tu no se sap què de celestial, quelcom que no és d'ací. —Repetí, encara: —Que bonica ets, Mila— i ho féu en veu més baixa
Veuries costums nous, homes desconeguts; presenciaries fets que ací no has pogut presenciar; veuries tristeses i alegries, glòries i
només amb aquesta condició fructifica en les ànimes. Sempre imaginem que ací darrera la muntanya hi ha el cel, que ens bastarà escalar-la per a
Arribem aquí: els pares no existeixen, els amics han desaparegut. Però ací hi ha els vells arbres, les places que ens veieren jugar de petits; hi ha
noia si mereix aquest nom, un miserable la barraca del qual no és lluny d'ací. Però és millor que ho oblidem: és una d'aquelles coses, t'ho repeteixo,
entra per la hisenda del seu germà com per camp sense senyor, i pessic ací pessic allà, va fent-hi forat? Què dius? No en diu res Déu? —Tot
la vida. Vós que sabeu tant d'antigues llegendes, ¿no creieu que és d'ací d'on els antics poetes populars, els que encantaven la imaginació dels
encantaven la imaginació dels infants i dels homes; no creieu que és d'ací —repeteixo— d'on varen treure la idea dels monstres, dels ogres feroços
No contents amb això, s'endinsaren, encara, pel lloc i, saltant d'ací d'allà i clapotejant, remogueren tot el llot del fons, de manera que ja
hores amb ell; aquesta nit l'havia tornat a trobar en els seus records, ací, en aquesta estança on tantes vegades havien llançat a volar plegats
evocar. No sentia pena ni tristesa —si de cas, l'hauria sentida pels d'ací, per ell mateix. Tino Costa s'aixecà a rebre'l. Quim Bisa s'avançà devers
a mossèn Anselm. "De totes maneres —afegí encara— si podíem treure-la d'ací... Qui sap si un canvi d'aires..." Però mossèn Anselm mogué la testa amb
sants ni en promeses de cel: qui més qui menys prefereix anar amb cotxe ací baix. Reia darrera els vidres de les ulleres, tot mostrant les genives
ballava i s'hi reia al so de la música, sota la llum dels cremallers; ací regnava sempre un mateix to: la mateixa fosquedat, com una capa llòbrega
les més horribles monstruositats. De dia tot estava en repòs; només ací i allà jugaven infants pàl·lids als portals o als balcons, pels carrers
nit el passadís. Ella es deturà i se l'apartà de la vora amb la mà. —És ací —digué breument. S'acostà a la llum; agafà una mena de ciri llarg i prim
a semblants mudances. Començà a despullar-se. Ell, des que eren ací, no l'havia mirada. Ara la considerà un moment amb atenció. Tal vegada no
dolça Sileta, com la presència d'un àngel de bondat: "Quan ets lluny d'ací, mano, sempre reso per tu..." ¿Per què venia, Déu!, a turmentar-
s'hi crià, o potser en alguna de les altres masies dels contorns. Visqué ací amb el seu marit; tingué la nena; enviduà, i continuà ací, com un ca
Visqué ací amb el seu marit; tingué la nena; enviduà, i continuà ací, com un ca fidel, vigilant-ho tot. La seva filla és ja una mosseta —per
mira en la mateixa direcció i veu el seu pare. Mila, d'ençà que és ací, a penes hi ha fixat l'atenció, a penes l'ha vist, i ara, per primera
de temps en temps, sento enyorament de nostra casa. Havia estat tan feliç ací!... Però —repetí—, malgrat tot, estic contenta, pare. Sóc feliç. L'ancià
la pau i la serenitat que necessita! Ara no sé què passarà. —Ell venia ací, a casa, no? —Sí; havia vingut alguna nit, no massa. Parlar amb ell
els bevedors asseguts a la fresca davant les taules buidant vasos de vi; ací i allà es sentien sons de guitarres i d'acordions, i sonaven cançons
barrancs, boscs i fontanars. El paratge és solitari; amb prou feines si ací i allà es veu un pastor que guarda el seu ramat; un carro que creua per
i abruptes bardissars i de clares faixes de conreus en els vessants. I ací i allà, per totes bandes, serpegen les senderes. Cap al nord es dreça una
busco?... —I com recobrant-se—: Busco el meu marit... Està molt lluny d'ací... Però m'espera i he d'anar-hi... —El seu marit? —No, no
posar-te bona... S'aturà mirant-la: —Però, ¿és possible que et tingui ací, que et vegi i parli amb tu?—. I la tornà a abraçar, mentre repetia:
va abaixar la mirada. —Quin goig que fa mirar el camp a la posta de sol, ací en aquesta terra nostra! Sóc de Santa Maria, jo; veus, Sileta? M'agrada:
nostra! Sóc de Santa Maria, jo; veus, Sileta? M'agrada: quan em treuen d'ací sembla que em falti l'aire. —És veritat; a mi també m'agrada. Ell la mirà
pensar que es tractava d'un foraster, i vaig dir-me: "Què deu buscar ací aquest paio? El vaig seguir un bon tros tot dissimulant... Un jove
que la seva ànima estava emmetzinada per sempre, closa a tots els goigs d'ací: que mai més no hi entraria aquella alegria. Més tard Tino Costa havia
amb un sord i terrorífic bramular, coronades d'escumes blanques i bullint ací i allà en remolins. En alguns indrets les aigües s'havien ja desbordat, i
estès al seu davant sobtadament; una fosca tancada ho embolcallà tot, i ací i allà, entre els núvols ombrius, palpitaven reflexos sulfurosos. Un
cara... Es troba ja a l'habitació d'ella; aquí darrera dorm ella; des d'ací pot sentir-li la respiració. Empeny suaument la porta: és tancada. Roman
mitges, i no lluny d'on era va sentir ja clarament la veu d'un home: —Per ací! Per ací! Com un ressò, altres veus li contestaren més cap enrera, i la
no lluny d'on era va sentir ja clarament la veu d'un home: —Per ací! Per ací! Com un ressò, altres veus li contestaren més cap enrera, i la nit
estrelles, quan l'alba del nou dia començava a estremir tot l'Orient, i d'ací i d'allà, des de la vall, pujava el cant dels galls. Una vegada cobert, s'
se a la noia, afegí—: Vés tu a rebre-la, Maria del Carme, jo m'esperaré ací: no podria." —I mentre l'amiga avançava commoguda cap a l'escala, la
haver-se dulcificat. Un d'aquells dies cridà el seu padrí. —Padrí, és ací el meu pare? —El teu pare? No: és a la ribera, però tornarà aquest vespre
per dintre, que sens dubte devia haver passat el forrellat. Giraven d'ací i d'allà per les habitacions buscant les claus, i de seguida tornaven a
i del drama de què foren protagonistes. Molts dels fets que es conten ací tenen ja a Santa Maria colors de llegenda. Tanmateix passaren els dies;
dels bancs, solen utilitzar els comptes corrents. I la cosa no acaba ací. Els grans cobdiciosos d'avui dia, ja ni tan sols tenen el recurs de
d'aquests mots. Ell en posava exemples, que no fóra del cas reproduir ací. No ens apartaríem gaire de la seva intenció, crec, si hi generalitzàvem
beneits ens veiem incapacitats per a ser egoistes. Epitafi Per exemple: ací jau j f va morir com va viure sense ganes Escepticisme

  Pàgina 1 (de 208) 50 següents »