DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
aclamar V 377 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb aclamar Freqüència total:  377 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Acaba amb un /God bless you all!\ Ningú no aplaudeix ni aclama; només un timbaleig greu, apagat, corona els darrers mots del rei.
Al vespre, un pagès que ens duia queviures amb l'euga perd l'animal. L'aclama en la nit pura —el crepuscle dura encara, groguenc: brilla, ran dels
va ser jutjat i condemnat a mort per rebel als Borbons, on ara la gent l'aclama, arrencat de la grassa terra mallorquina, a ell o als seus ossos i el que
quan el Cabdill acabava la seva arenga. La multitud es removia, tothom aclamava Satan. Un àngel, malgrat l'atapeïment, va aconseguir alçar-se en un petit
la pageseta que feia de model. Foren moments indescriptibles. El públic aclamà la interessant parella, que desaparegué enllaçada per la cintura mentre
Què vol aquest infeliç? Dintre la sala, aquella gent plorosa que aclama Beethoven no és pas distinta de la que al carrer es disputa el pa, els
turba amb crits eixordadors va contestar-los, i ho aclamà. Ja més tranquils llurs ànims, i encoratjats per esperances
el cel i la terra. I els turiferaris a sou no paren d'aplaudir i d'aclamar-lo, i asseguren que mai el món no ha conegut pariona meravella, que cap
poetes de la novíssima generació, la que avui llorejada pel Consistori i aclamada per tots vosaltres ha rebut consagració de poètic mestratge en aquesta
Fortuny, abandonen de seguida, distrets per l'anècdota pintoresca, que és aclamada i demanada amb fervor per la frivolitat de les multituts burgeses.
el que es mira una dona, i que quan va acabar el discurs esmentat va ser aclamat com el salvador de la pàtria, del qual el nostre difunt amic Bori diu, en
una càrrega tan ardida que, en retornar, els oficials i els soldats l'aclamaren, com segons diu En Gras el va aclamar Reus, que era la seva ciutat natal,
els oficials i els soldats l'aclamaren, com segons diu En Gras el va aclamar Reus, que era la seva ciutat natal, quan En Prim hi va retornar després
a Marciana damunt la cadireta de la seva mula blanca. —És el poble que us aclama, senyor —li digué el senyor Pelai, en veure que el baró havia fet un
que una boira espessa es posava davant dels seus ulls. Entre la gent que aclamava el baró, Marianneta acabava de reconèixer en Boi Delit. L'emoció fou tan
ben present la figura d'en Boi Delit entremig de dos homes del poble que aclamaven incessantment el baró. Ell, en Boi, no aclamava. Ell no feia més que
dos homes del poble que aclamaven incessantment el baró. Ell, en Boi, no aclamava. Ell no feia més que mirar el baró amb una insistència estranya, com
quan arribava a un poble, era tota una gentada que sortia a rebre-la per aclamar-la i donar-li manifestació de l'afecte i de la reconeixença que
tros enfora del poble per, veure passar damisel·la Marciana i poder-la aclamar. Com sempre, darrera del carruatge venia una carreta portant coves amb
com l'oreneta, quan és perseguida, llisca per l'aire. Els espectadors l'aclamaren, astorats: mai no havia dansat tan divinament. Sos peus delicats li feien
l'Atlàntic, Icària. Quatre-cents o cinc-cents enfervorits espectadors ens aclamen des de l'extrem del moll. Instal·lats al castell de popa, arborats per
a la proa de la fragata a l'Havre... Voleiaven mocadors, bon viatge!, us aclamaven amb llàgrimes als ulls, bon viatge! i, a l'altra banda, a Texas, la màfia
tengués torticoli, i una llosca als llavis. Una cridadissa ha esclatat, aclamant el sen Tonina. Un, al meu costat, ha dit "des de la guerra no havia
la pageseta que feia de model. Foren moments indescriptibles. El públic aclamà l'interessant parella, que desaparasgué enllaçada per la cintura, mentre
i amb les mans enlaire com implorant mercè. Els seus sofriments eren aclamats amb grandíssima joia per un escamot d'espectadors, i jo n'estava
escollida: —Ara vénen! Són aquí!— i que de què no ens aclamaven. En aquella caminada m'enutjà en gran manera aquell abjecte Pumblechook
quiet, quatre, clau, creu, vaca, aquell, pasqua, falca, penca, patixca, aclamar, acritud, incloure, increment, poc, fosc, solc, porc, blanc, sacs. La
aplegar, suprem, ablanir, obrir, afluixar, sofregir, atrevit, pedra, aclamar, acreditar, regla, agradar. d) La lletra /x\ de les
justos. És de creure que no eren reis: tot el més emirs o caps de tribu, aclamats i obeïts com a prínceps pels seus súbdits. Cal tenir en compte que el
en terres de França i Itàlia, i això no impedia que la gent l'entengués i aclamés; ja és més sorprenent que entre els països on es produí aquest prodigi
baixa, l'entrada triomfal del Messias a Jerusalem cavalcant la somereta, aclamat com a Rei pel poble que hissa palmes i oliveres; més endalt Jesús apareix
el qual visità la vila el 3 de juliol del 1706 i fou aclamat per quasi tota la població. El Gremi s'associà a les festes que es
de bell nou, solemnement reinstaurada en el seu propi tron i novament aclamada per tot el seu poble devot. La Capella de Sobregrau, de Gallifa La
dels llops famolencs. Passa com una exhalació, mentre els Mals Esperits l'aclamen. Cal remarcar, de passada, que, el diàleg dels pastors, el trobarem
de la mort. I quan, a la fi, rapta Adelaisa, les veus de la terra l'aclamen: ©. Viure sempre, mai no morir —exclama Arnau—; ésser com un
solemne a Jerusalem cinc dies abans de la seva mort. Les turbes van aclamar-lo llavors Messias i Fill de David, títols reials, però Ell va haver de
ses cordes al suau ventijolet de nostra mar llatina; a ésser vitolada, aclamada, adorada per les gents que des del fons del cor li demanaven conhort per
i los estampits de la metralla, i els xiulits de les bales, no paraven d'aclamar-se a la milagrosa Verge del Lledó, a la seua Lledonera, a la que beneïen
igual; una bomba va esclatar al seu costat i apenes li va donar temps d'aclamar-se a la Verge; quan se'n va adonar que vivia estava arrublit de cudols de
bassa, que és lo cor, pareix sentir voler per la contornada, que a ella s'aclama, i agraïda i diligent, després de donar-li lo seu nom, li escampa la seua
que allí, a dos pams és tot roca... I Pere la Tancà quan per este estil s'aclamava solia dir que per a mostra allí estaven les seues collites: el cànem més
seus carrers i carreronets baix la tutela d'algun Sant, a qui devotament aclama quan la necessitat el fa batre de ferm i a qui festeja gojosament tots
cases del veïnat, el que ha vist plorar a totes les famílies del barri, aclamant-se a ell, demanant-li la salut, l'alegria per a aquella casa. Allí està
la gana. I quan s'acaba lo Belem tots demanen que ixca l'agüela Quica, i aclamen a l'espavilada Nadaleta. ¡Que ixca, que ixca! —criden tots—. I la sinyó
Quiqueta la Pigà ix de darrere l'encerat, i fa aparició al públic, que l'aclama i xilla sense por, de contents i satisfets que estan. Allí està en mig
—¡de pica talons, de pica talons!— deixant al desllomat pixavinet, aclamant-se a la seua mamà. Raboseta, és com els donçainers, està en totes
a l'enorme hall de la Fragata Anna, on tota la tripulació l'aclamava. Quan el silenci va ser absolut, gràcies als esforços de Martel, un home
per molt que s'entossudeixin a picar de mans amb el fervor amb què s'aclamen les grans veritats que no s'han entès. Acaba el monòleg de Bach. L'Un i
de més gran devoció en la vila de Benidorm, i a la que tots sos fills s' aclamen cuant es veuen en treballs, especialment els mariners, que allí, entre
de Deu del Consòl, protectors dels fills de Altea, a cuals imatges s' aclamen al vores en algún treball els alteáns de tot braç. Refráns A gran seca,

  Pàgina 1 (de 8) 50 següents »