Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Acaba amb un God bless you all! Ningú no aplaudeix ni	aclama	; només un timbaleig greu, apagat, corona els darrers mots del rei.
Al vespre, un pagès que ens duia queviures amb l'euga perd l'animal. L'	aclama	en la nit pura —el crepuscle dura encara, groguenc: brilla, ran dels
va ser jutjat i condemnat a mort per rebel als Borbons, on ara la gent l'	aclama	, arrencat de la grassa terra mallorquina, a ell o als seus ossos i el que
quan el Cabdill acabava la seva arenga. La multitud es removia, tothom	aclamava	Satan. Un àngel, malgrat l'atapeïment, va aconseguir alçar-se en un petit
la pageseta que feia de model. Foren moments indescriptibles. El públic	aclamà	la interessant parella, que desaparegué enllaçada per la cintura mentre
Què vol aquest infeliç? Dintre la sala, aquella gent plorosa que	aclama	Beethoven no és pas distinta de la que al carrer es disputa el pa, els
turba amb crits eixordadors va contestar-los, i ho	aclamà	. Ja més tranquils llurs ànims, i encoratjats per esperances
el cel i la terra. I els turiferaris a sou no paren d'aplaudir i d'	aclamar	-lo, i asseguren que mai el món no ha conegut pariona meravella, que cap
poetes de la novíssima generació, la que avui llorejada pel Consistori i	aclamada	per tots vosaltres ha rebut consagració de poètic mestratge en aquesta
Fortuny, abandonen de seguida, distrets per l'anècdota pintoresca, que és	aclamada	i demanada amb fervor per la frivolitat de les multituts burgeses.
el que es mira una dona, i que quan va acabar el discurs esmentat va ser	aclamat	com el salvador de la pàtria, del qual el nostre difunt amic Bori diu, en
una càrrega tan ardida que, en retornar, els oficials i els soldats l'	aclamaren	, com segons diu En Gras el va aclamar Reus, que era la seva ciutat natal,
els oficials i els soldats l'aclamaren, com segons diu En Gras el va	aclamar	Reus, que era la seva ciutat natal, quan En Prim hi va retornar després
a Marciana damunt la cadireta de la seva mula blanca. —És el poble que us	aclama	, senyor —li digué el senyor Pelai, en veure que el baró havia fet un
que una boira espessa es posava davant dels seus ulls. Entre la gent que	aclamava	el baró, Marianneta acabava de reconèixer en Boi Delit. L'emoció fou tan
ben present la figura d'en Boi Delit entremig de dos homes del poble que	aclamaven	incessantment el baró. Ell, en Boi, no aclamava. Ell no feia més que
dos homes del poble que aclamaven incessantment el baró. Ell, en Boi, no	aclamava	. Ell no feia més que mirar el baró amb una insistència estranya, com
quan arribava a un poble, era tota una gentada que sortia a rebre-la per	aclamar	-la i donar-li manifestació de l'afecte i de la reconeixença que
tros enfora del poble per, veure passar damisel·la Marciana i poder-la	aclamar	. Com sempre, darrera del carruatge venia una carreta portant coves amb
com l'oreneta, quan és perseguida, llisca per l'aire. Els espectadors l'	aclamaren	, astorats: mai no havia dansat tan divinament. Sos peus delicats li feien
l'Atlàntic, Icària. Quatre-cents o cinc-cents enfervorits espectadors ens	aclamen	des de l'extrem del moll. Instal·lats al castell de popa, arborats per
a la proa de la fragata a l'Havre... Voleiaven mocadors, bon viatge!, us	aclamaven	amb llàgrimes als ulls, bon viatge! i, a l'altra banda, a Texas, la màfia
tengués torticoli, i una llosca als llavis. Una cridadissa ha esclatat,	aclamant	el sen Tonina. Un, al meu costat, ha dit "des de la guerra no havia
la pageseta que feia de model. Foren moments indescriptibles. El públic	aclamà	l'interessant parella, que desaparasgué enllaçada per la cintura, mentre
i amb les mans enlaire com implorant mercè. Els seus sofriments eren	aclamats	amb grandíssima joia per un escamot d'espectadors, i jo n'estava
escollida: —Ara vénen! Són aquí!— i que de què no ens	aclamaven	. En aquella caminada m'enutjà en gran manera aquell abjecte Pumblechook
quiet, quatre, clau, creu, vaca, aquell, pasqua, falca, penca, patixca,	aclamar	, acritud, incloure, increment, poc, fosc, solc, porc, blanc, sacs. La
aplegar, suprem, ablanir, obrir, afluixar, sofregir, atrevit, pedra,	aclamar	, acreditar, regla, agradar. d) La lletra x
justos. És de creure que no eren reis: tot el més emirs o caps de tribu,	aclamats	i obeïts com a prínceps pels seus súbdits. Cal tenir en compte que el
en terres de França i Itàlia, i això no impedia que la gent l'entengués i	aclamés	; ja és més sorprenent que entre els països on es produí aquest prodigi
baixa, l'entrada triomfal del Messias a Jerusalem cavalcant la somereta,	aclamat	com a Rei pel poble que hissa palmes i oliveres; més endalt Jesús apareix
el qual visità la vila el 3 de juliol del 1706 i fou	aclamat	per quasi tota la població. El Gremi s'associà a les festes que es
de bell nou, solemnement reinstaurada en el seu propi tron i novament	aclamada	per tot el seu poble devot. La Capella de Sobregrau, de Gallifa La
dels llops famolencs. Passa com una exhalació, mentre els Mals Esperits l'	aclamen	. Cal remarcar, de passada, que, el diàleg dels pastors, el trobarem
de la mort. I quan, a la fi, rapta Adelaisa, les veus de la terra l'	aclamen	: ©. Viure sempre, mai no morir —exclama Arnau—; ésser com un
solemne a Jerusalem cinc dies abans de la seva mort. Les turbes van	aclamar	-lo llavors Messias i Fill de David, títols reials, però Ell va haver de
ses cordes al suau ventijolet de nostra mar llatina; a ésser vitolada,	aclamada	, adorada per les gents que des del fons del cor li demanaven conhort per
i los estampits de la metralla, i els xiulits de les bales, no paraven d'	aclamar	-se a la milagrosa Verge del Lledó, a la seua Lledonera, a la que beneïen
igual; una bomba va esclatar al seu costat i apenes li va donar temps d'	aclamar	-se a la Verge; quan se'n va adonar que vivia estava arrublit de cudols de
bassa, que és lo cor, pareix sentir voler per la contornada, que a ella s'	aclama	, i agraïda i diligent, després de donar-li lo seu nom, li escampa la seua
que allí, a dos pams és tot roca... I Pere la Tancà quan per este estil s'	aclamava	solia dir que per a mostra allí estaven les seues collites: el cànem més
seus carrers i carreronets baix la tutela d'algun Sant, a qui devotament	aclama	quan la necessitat el fa batre de ferm i a qui festeja gojosament tots
cases del veïnat, el que ha vist plorar a totes les famílies del barri,	aclamant	-se a ell, demanant-li la salut, l'alegria per a aquella casa. Allí està
la gana. I quan s'acaba lo Belem tots demanen que ixca l'agüela Quica, i	aclamen	a l'espavilada Nadaleta. ¡Que ixca, que ixca! —criden tots—. I la sinyó
Quiqueta la Pigà ix de darrere l'encerat, i fa aparició al públic, que l'	aclama	i xilla sense por, de contents i satisfets que estan. Allí està en mig
—¡de pica talons, de pica talons!— deixant al desllomat pixavinet,	aclamant	-se a la seua mamà. Raboseta, és com els donçainers, està en totes
a l'enorme hall de la Fragata Anna, on tota la tripulació l'	aclamava	. Quan el silenci va ser absolut, gràcies als esforços de Martel, un home
per molt que s'entossudeixin a picar de mans amb el fervor amb què s'	aclamen	les grans veritats que no s'han entès. Acaba el monòleg de Bach. L'Un i
de més gran devoció en la vila de Benidorm, i a la que tots sos fills s'	aclamen	cuant es veuen en treballs, especialment els mariners, que allí, entre
de Deu del Consòl, protectors dels fills de Altea, a cuals imatges s'	aclamen	al vores en algún treball els alteáns de tot braç. Refráns A gran seca,

Pàgina 1 (de 9)

50 següents