Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

als restants confessos reus, a l'hora dels Novíssims—, i s'endormiscava,	aclaparat	pels anys. Antígona "Prou sé que, pel que vaig de seguida a fer, em
un minut més, i malgrat ésser ja fosca nit i a despit de la fatiga que l'	aclaparava	, manà aparellar de nou el carro i va apressar-se devers la seva fillola.
o profereix "ximpleries"? No diré que alguna vegada, per excepció, i	aclaparats	per l'evidència, no hàgim d'admetre contritament una relliscada pròpia
Maspons arrossegava un tronc sec. L'he trobat molt envellit, com aturat i	aclaparat	per una obsessió. És un cas evident de neurosi de guerra. M'ha fet molta
d'espurnes i crineres, omplint-la de misterioses ressonàncies t'	aclaparà	el pensament que corregué, fuetejat com els cavalls, amb la mateixa
misteriosos i de les confabulacions secretes, acusaren Ferran II d'haver	aclaparat	Catalunya amb la introducció de l'absolutisme i la liquidació de les
de diabòlica. En la seva lluita gegantina... Eva. [(Sospira,	aclaparada	per tanta eloqüència.)] Ai...! Diab· ¿Què tens, Eva?
de memòria que pugui obrir-li el record d'una vida no	aclaparada	pel pes del paquet, així les meves mans, mortes de tant
tot "el gust d'ella". Però a Frederic, "la propietat" d'aquell pis l'	aclaparava	; no veia el moment d'apretar a córrer, i al mateix temps una mandra
d'haver-me jugat i d'haver perdut la part divina del meu ésser. M'	aclaparà	una terror immensa, una desolació com deuria sentir el cristià davant la
que a soles tampoc. Si ara els digués que a ell la tristesa l'ha	aclaparat	tot d'una, que es troba desconsolat, desemparat, se'l mirarien amb recel.
suposi Totpoderós, car si fos menys, no hauria pogut	aclaparar	-nos, com va fer-ho) intacta ens ha deixat ànima i força
dens, sorgit de boires tèrboles, que amb somnis conscients va	aclaparar	-los, a l'últim s'esvaí, com d'un insomni s'alcen tots
què és això que has fet? Digues-m'ho, Dona." Eva, per la vergonya	aclaparada	, confessant tot seguit davant del Jutge, ni loquaç ni
—per l'alegria trasbalsat i talment com si la pena l'	aclaparés	—, vessava moltes llàgrimes i no es podia desfogar amb
cos i les ales teses. Tant han feinejat el dia, que una son feixuga les	aclapara	. Guarden un silenci meravellós. La capital vespera sembla allavors un
granets de sorra immenses tarteres, i els dos gegants, que tot primer s'	aclaparen	, se redrecen per contemplar l'amplitud de llur domini. La vall alta de
convicció; car només així podrà ésser moguda la càrrega de prejudici que	aclapara	aquest tema. Diversos naturalistes eminents han publicat de fa poc que
competent, és un exemple adequat de llenguatge historiogràfic. En lloc d'	aclaparar	l'historiador amb recomanacions sobre allò que ha de fer, o no fer, per
ni la perspectiva d'aquella odiosa mort, que, amb quasi absoluta certesa,	aclaparava	el miseriós que cap perill no podía acovardir de l'aventura, no preveníen
veure quasi una obsessió neuròtica del pensament jansenista, contínuament	aclaparat	per la intimidació de la fidelitat (es veu clarament en Racine, on la
amb aquella claror de l'or que cega les conciències: els volia dominar i	aclaparar	per la ostentació, i la torre que vareig construir va ésser tan gran i
dit, barcelonins, van industrialitzant-se també, es van fent mercenaris.	Aclaparats	pel materialisme de l'escandalosa ciutat, només tenen dues sortides,
que el goig i la dolor s'hi acoblen sempre —i per això la dolor no ens	aclapara	ni el goig no ens afolla— així a l'Àtica la tragèdia i la comèdia donen
de l'hora, el silenci intensíssim qu'apar haverho encantat tot, qu'ha d'	aclaparar	ho tot, fins els pins y bàlechs que sota meu s'arruen timbes avall, me
: —Capità, ara hi faré una altra provatura: aquesta i prou; i, si no l'	aclaparem	aquesta vegada, no hi ha altre remei que tirar l'esponja al sostre i
! Què esteu dient, benvolgut amic? Us he ferit? Ah! Perdoneu-me: us estic	aclaparant	amb tanta de feina. Així, doncs, continueu tenint compte dels altres
vegades m'ha tocat carregar amb els neulers): jo anava endarrerit, i	aclaparat	totalment per la conversa càlida i pròdiga d'en Víctor Buxareu. I
el seu moment angèlic. Era a les nits d'hivern. El marit d'Elisa,	aclaparat	per la feina, llegia el diari, i de tant en tant aixecava els ulls i, amb
el cim del penyal esquerp! En Melrosada et guaita com una trista tortuga,	aclaparada	per la closca de la seva indignitat i la seva timidesa! En Melrosada
de la Resurrecció, abans que el teu pare hagi pogut alçar el marbre que l'	aclaparà	, el meu, lleuger, d'un sol cop de braç s'haurà redreçat i d'una sola
homes. Ells menyspreen amb incurança de prínceps les dèries del qui els	aclaparava	amb la magnitud del seu cas i s'entreté ara a arrodonir el negoci de la
jornada. La fresca relativa del vespre, revifa l'esperit dels viatgers,	aclaparats	tot el dia pel sol i la calor. Després de sopar, la vetllada es prolonga.
que s'ofereixen a un home d'hostal,— va confessar-nos la malaltia que l'	aclaparava	: s'alçà misteriosament una vesta que duia i ens mostrà les costelles, més
els darrers, i anàrem trobant tot el camí, petits grups d'aquells homes,	aclaparats	pel pes de la carn i per l'ardència del sol. Tots s'havien emportat
que aquesta història del Sànchez, grisa, d'una insignificança que	aclapara	, però que a la vegada és un exemple d'humanitat digne de no oblidar. A
per altra banda, en l'espectacle d'aquell ball dels afores, quelcom que	aclapara	, que descoratja i entristeix. Aquells menestralets mudats i aquelles
—I això, hom no ho aprèn sinó a garrotades. Cop darrera cop, fins	aclaparar	-te. Volem enganyar-nos. Pensem que som els amos, que som lliures. Sí,
a donar-la per morta. Per morta, ella que no havia començat a viure.	Aclaparada	pel pes d'infortunis, esclafada per una enemiga força irreductible, per
l'amo en tota la seva vida a penes ha llegit els índexs? Llur multitud	aclapara	l'estudiant, no l'instrueix; més et valdrà dedicar-te a pocs autors que
la mà esquerra. A l'un lliguen els honors, a l'altre les riqueses; a l'un	aclapara	la noblesa, a l'altre l'obscuritat; alguns han d'abaixar el cap sota la
una pena a la seva edat que compendrà esmenable; a l'altre, palesament	aclaparat	per l'odiositat del seu crim, el farà deixar intacte, perquè ha estat
corones, mig marcides, de gairell. Una gran recança, un gran abandó els	aclapara	! —Traieu l'escala! —crida la veu potent del capità. Era l'últim lligam
dits d'escuma! —/E,... e... Oteà... Oteà...\ —diu vacil·lant,	aclaparat	pel desig i pel remordiment. I un clam unànime de plaer s'estén del fons
difícil de creure en la confessió d'Arnau i que, un cop creguda, n'era	aclaparat	per esguard d'Arnau. Aquest es va trobar de sobte al caire de les
Cada cultura ha escollit un color per a mostrar externament el dolor que	aclapara	una persona, sobretot a causa de la pèrdua d'un ésser estimat. No es
com ho exigien els pactes. Calia amuntegar acusacions per a	aclaparar	-lo. I com més acusacions, més lletra, i com més lletra, més paper
masos vells i ruïnosos", que començà a creure que tenien raó. Acabà d'	aclaparar	-lo el seu procurador mateix. Aquest senyor, que fou el representant del
quedat amb els braços pengim-penjam, cap cot, els ulls encantats, com	aclaparat	pel pes d'una gran dissort, li va dir: —No t'espantis, Bau. Si demà
ens han valgut als empordanesos les ruïnes d'Empúries! Els savis ens han	aclaparat	amb els nostres orígens grecs. La imaginació dels professors ha estat

Pàgina 1 (de 14)

50 següents