×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb aclarir |
Freqüència total: 5113 |
CTILC1 |
que no ha entrebancat ni entrebancarà mai el camí de ningú, vol | aclarir | el que s'amaga dintre el dibuix del cossatge de l'experta i madura | sortir. Crèdula, la parella li va permetre de revenir a la llum. En | aclarir | -se la mentida, Sísif es va trobar ja sense remei al Tàrtar, sotmès a un | en la galvana d'aquest port moribund. Tinc sempre massa xorra", | aclaria | el jove dropo. "I el teu pare i la teva mare, la família, t'ho comporten | meu jardí." Màrsias El silè Màrsias —o potser, millor, Marsyas: qui ens | aclarirà | d'un cop, i quan, en rosalbacavà, els nostres dubtes sobre aquestes | I també la calamitosa de la família i la catastròfica de la pàtria", va | aclarir | Pulcre Trompel·li. "Bah, no hi ha ningú que no ignori la seva desgràcia | va insistir la senyora Magdalena Blasi. "És una dansa còsmica", va | aclarir | Pulcre Trompel·li. "Ah!", no comprenien les senyores. I totes dues | testes són les dels seus propis fills, que ella, en matar-los, tallava", | aclaria | Pulcre Trompel·li. "I fugi! No m'esgarrifi, que no en tinc ganes", va | eina homicida. Destral o espasa? Com a tècnic militar, m'interessaria d' | aclarir | -ho. Pot ser que la pregunta que ara em formulo sigui inescaient i | una lleona parirà científicament un tigre, no te m'espantis de res. Se m' | aclarirà | , o no, si Nèmesis em va pondre, o Leda, o si aquesta va ser només una | sens dubte el més feble dels dos germans. "Es refereix a les Erínies", | aclaria | , amatent, Pulcre Trompel·li. "Ja les domarem: ara, a la feina", instava | arribà amb una sensació d'allunyament. L'atmosfera que hi pesava semblà | aclarir | -se, i obriren els pits a l'esperança. —Qui sap si s'arranjarà tot encara! | monogràfiques, projectades sobre un període determinat, es preocupen d' | aclarir | els resultats d'una pesta o d'una mala collita, el moviment d'un port o | lligada a l'edat, no real, sinó psicològica, de l'autor. Ho | aclariré | amb un exemple de Stendhal, ara. Stendhal va escriure les seves novel·les | gris fosc, però amb els contorns d'un rosa daurat incomparable. El sol | aclaria | els alzinars, i els roures marcits destacaven llurs contorsions al grat | poble. Plou, fa un vent fortíssim. Però la lluna, a través dels núvols, | aclareix | una mica el camí. 28 gener. Estic refredat, afònic, i no | amb neu; més tard neu sola. Però tot d'una la gran tremolor blanca s' | aclareix | , s'il·lumina. "És llum de neu" —dèiem—. No. Era que tornava a | dos dies, i al damunt uns nuvolets blancs i alegres. Tot d'una el cel s' | aclareix | . De tornada veiem, a contra sol, el sègol verd, rutilant, i dues pomeres | altres propietaris del poble —diu que en van matar una trentena—. Ell | aclaria | als seus guardians les diferències doctrinals entre comunisme i feixisme, | la nit pura i plàcida de gener. 26 gener. El diari ens ha | aclarit | l'enigma de l'estranya resplendor d'anit: es tractava d'una aurora | diu paraula. 18 novembre. Gran boirada, al matí, però s' | aclareix | . Havent dinat, mentre reposava de cara al sol —al marge de can Balet—, | falta de respecte? El mira, mira els altres dos individus, un dels quals | aclareix | : —La corbata! Se la torna a estrènyer i l'home de l'uniforme es redreça | penso, em penso, que us haureu guanyat una citació. Als dos homes se'ls | aclareix | la mirada, es llambreguen l'un a l'altre, exclamen: —Gràcies, senyor! I l' | el gest, esmuny la mirada fins a la paret, cap als vidres que s'han anat | aclarint | i darrera els quals ja no hi ha ningú. —Bé... potser no del tot. —I | Amb les mans, s'escorre els cabells que se li aplanen contra la cara. — | Aclarim | els fets d'una vegada —fa la tercera veu—. Hem quedat que heu tingut la | Cal que el seu company li tusti l'esquena, i aleshores la rialla s' | aclareix | , minva, fins a convertir-se en una mena de queixa pàl·lida que no | entre les potes de la cadira, pregunta: —No els agrada, oi? —Són ordres — | aclareix | l'home. L'orador s'ajup una mica, com si volgués gratar-se la cama o | —No ho sap. —Com, que no ho sap? —S'ha fet un embolic — | aclareix | ella— i es pensa que se'n sortirà bastint tot de teories ximples. Oi, | mentre es desa de nou els pits—. Sóc molt regular. —Gairebé totes, ho sou — | aclareix | la mestressa amb orgull—. Gràcies a això vam poder adoptar els petits | Caldria una declaració jurada. —La faré —diu la noia. —Davant notari — | aclareix | el de l'ull tapat. —Un dels nostres amics ho és —fa aleshores la | tinc molt a mà, és a la primera estiba, entrant. Sota de tot, és veritat — | aclareix | , equànime—; però sempre ens estalvia de remoure tot aquest altre paperam. | mans que han avançat cap a les bragues. —I fins a cert punt van triomfar — | aclareix | la noia vinclant el cos per tal de facilitar l'esmunyiment de la peça que | de mala gana. —El propòsit es pot impacientar, ja sabeu que no acaben d' | aclarir | mai res, diuen que sí i... —Millor per a vós, dona. Tindreu més estona per | i després l'han pegat. —És un procediment nou —diu ella. Però ell | aclareix | : —No era a la presó, sinó a casa del propòsit. —I què hi has anat | les boques novament separades, esguardant-se amb una mirada que va | aclarint | -se, però ara distinta en la noia, més madura, sobtadament dona fins i tot | Hem dit que Jeroni adquiria, ben aviat, fama d'estudiant perfecte, i cal | aclarir | , perquè no sembli aquesta afirmació una inútil i inflada apologia, que la | que heu decidit que els meus pecats no em basten? Sento molt no poder-te | aclarir | els teus dubtes, escrupolós moralista. No sé si la Cèlia és la meva | sentit, amb ningú de la meva família. Naturalment, no era gens difícil d' | aclarir | quina mena de parentiu l'unia amb Cèlia. Tots sabem, excepte potser | la seva ofensiva inutilitat com pel mal gust que denotava. Poca cosa s' | aclarí | en aquesta entrevista. Més ben dit, potser tot s'embolicà encara més, car | cambra i m'he posat a escriure aquestes notes per veure si em servien per | aclarir | -me els sentiments... Ciutat de Mallorca, 16-4-76. L'hostessa de | a la terra, i endevinar cavalls i temporals llunyans; | aclarir | , destriar, amb l'orella apegada, aplicada a la terra, la pobra | ¿Qui seria aquell home? En va ho intentaries | aclarir | . Tu miraves el bult, el pobre bult, el miserable bult aquell | una volta al nostre "Ramel". Per què ho ha fet? Això és el que no he | aclarit | ni és possible que aclareixi mai. Demà a les quatre de la matinada serem | Per què ho ha fet? Això és el que no he aclarit ni és possible que | aclareixi | mai. Demà a les quatre de la matinada serem dins de l'estret. Segons els | voltem —avui fa un mes que sortírem de Marsella—, els diàlegs de bord han | aclarit | i han despullat les ànimes. Mr. Marcel Catule, l'home del jaqué de | . Ah, la joventut! [(Pensívol.)] Hi ha un punt que encara no he | aclarit | . Després de la relliscada... ¿eh que està bé? Relliscada. També en | Surjan i li comunicaràs que jo he restat entre els homes per tal d' | aclarir | el fet. Després torneu al Jardí de l'Edem. [(En to de comandament als | deixat quiet... mut, sense alè... com una bèstia morta! [(L'escena s' | aclareix | sobtadament d'una llum miraculosa.)] Veu de Jahvè. [(Veu | de fosques marques que l'alè dels crítics un dia | aclarirà | per a la meva vergonya. Sí, em pots trobar, si goses, darrera | els cursos se li van confondre, i mesos tard, es va | aclarir | que s'havia enganxat els dits. Quiet per fi (l'ull de | sardana descobrim, en efecte, aquestes mateixes formes que hem intentat | aclarir | i per a l'expressió de les quals ha estat ben sovint impotent la paraula. |
|