Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

perquè estic massa ben ajaçat. Llisquen, dintre els ulls, que se m'	acluquen	, imatges dels antics egipcis i dels de Verdi, la cronologia i els
. L'estructura... —Prou! —els talla el guàrdia—. Fa una setmana que no puc	aclucar	l'ull! Decidit, s'encamina a la porta que tanca de cop al seu darrera.
far il·luminava la rada amb metàl·liques fosforescències intermitents...	Aclucares	els ulls i veieres dotzenes de llums, llumets d'oli, llumetes de llànties
Vaig anar a dormir a ca sa veïnada i en tota sa nit no em fou possible d'	aclucar	l'ull, escolta que t'escolta si en es replà qualcú provava d'obrir sa
Creuaven piament les mans sobre el melic, ofegaven un rot,	aclucaven	els ulls. Oh, les eternitats de J. R. J.! El món està
encaramelada Josefina, de cara al mar i de cara al Fort Saint-Jean, i mig	aclucant	els ulls, naturalment, a un li sembla que veu una Martinica endolcida pel
blanc de puresa, hi ha misteris que vós no sabeu. El dels ulls que s'	acluquen	i es donen, el dels braços que es troben sobtats, el dels llavis, que en
sí que em necessites... Rosa, maternal, falsificà la mirada de la pietat	aclucant	una mica els parpres, i Frederic somrient: —Tan malament... em trobes?...
mocador el propi nas de Frederic, i ell descansà un moment amb l'olor,	aclucant	els ulls i cercant la forma d'atacar el gran tema. —T'agrada aquest
desèrtica que seguia a l'oli bastardejat o al grumoll de sèmola, mig	aclucant	l'ull, li agradava descobrir en les fracassades pretensions del seu
les dents a un cigar agonitzant i esparracat com una escombra vella,	aclucava	els ulls, es tirava damunt del nas l'ala del barret, i després de
estirava la cigarreta tenyida del vermell dels llavis. Maria Lluïsa	aclucava	els ulls fuetejats per un vent fresquíssim i es passava per la punta del
i de banda municipal. Conxa va insistir, i Conxa va exigir; Guillem va	aclucar	els ulls, i s'anà avesant a la idea d'ésser el marit de Conxa, de
—Ets una bona amiga, Hortènsia, ets una bona amiga... Pilar Romaní va	aclucar	els ulls una matinada del mes de juliol. En el terrat de la casa del
entengués les raons que no podeu dir amb gaires paraules; aquell que us	acluqués	els ulls amb mà pacífica, que us esvairia de seguida la roentor del
que en lloc d'arrencar la rel del mal, hi tiren terra al damunt i s'	acluquen	d'ulls; quan no veuen res creuen que no són vistes. Prou càstig té en
—No fém cosas, donchs, no fem cosas! —acabá per dirse. Y no havent	aclucat	l' ull, se llevá y torná al niu de sos amors, determinada per aixó á
als meus alumnes. Fou un instant, menys d'un minut. Els ulls se m'	aclucaren	, em vacil·là la paraula, vaig decantar-me a la paret. De sobte, vaig
en mi, exercia damunt meu unes conseqüències afeblidores. Nits sense	aclucar	l'ull, d'excitació i d'insomni, les recordo encara amb un regust de
veïnes, magatzems o cases d'un sol pis). A la nit jo no podia	aclucar	l'ull. Exasperat, prenia una manta i pujava al terrat a dormir. Les
haver vist mai res com allò. Han passat més de vint-i-cinc anys, i	aclucant	els ulls encara ho torno a veure. No és un cas de memòria. És una
Sempre més ha viscut en mi en un estat present. Sempre que he volgut,	aclucant	els ulls he tornat a veure allò i he sentit les impressions d'aleshores.
de pena i de fàstic. La idea dels polls envaint el meu cos no em deixava	aclucar	l'ull. Tot el cos em picava. Era una repulsió invencible. Després fou un
Per excitar la pietat dels benefactors es precis saber fer la comedia.	Acluqui	'ls ulls y camini á palpentes ó ab un bastó, y si pot, fassis acompanyar
que et naixien als polsos; fins i tot adoptaves una manera especial d'	aclucar	els ulls per no veure'm, de parlar-me amb veu minvada, sense accent. Així
assegut al balancí —lloc estratègic de cada vespre en aquella hora—,	aclucava	els ulls com si estigués endormiscat, però concentrava la mirada. Més
del teu naixement— et veia canviar de dia en dia i m'era impossible d'	aclucar	els ulls. Temia... Orestes. —Què? El Pedagog.
primera vegada ve a trobar-me i els meus sentits endormiscats	acluca	amb una dolça opressió —i, en canvi, no me'ls
de la butxaca una pedra foguera i una metxa i l'encengué. Els seus ulls s'	aclucaren	, satisfets. —T'has casat? —No sóc un home? Jo sóc un home, és
ja podia parlar. —Si és la primera vegada que vinc a Creta? —començà, i	aclucà	els ulls i va mirar enllà, per l'ull de bou, el mont Ida, que s'esfumava
gastats, es cobriren d'or. La nostra vella sirena s'estremí. Mig	aclucant	els ullets envermellits per les llàgrimes i el vi, em mirava ara a mi,
aspirà fins al fons dels seus pulmons, va treure el fum pels narius, mig	aclucà	els ulls. —Feliç com un paixà! —mormolà. —On vas? —Al jardí de
dic de trencar-la —digué—, de trencar-la, per veure. Ja no puc	aclucar	l'ull... ¿Si hi tingués un diamant a dintre? Jo em mirava la graciosa
al cap d'una mica, vaig sentir que roncava. En tota la nit no vaig poder	aclucar	l'ull. Un rossinyol que sentia per primera vegada en aquella nostra
no dormir. Però els seus gruixuts llavis de boc somreien malignes. —No he	aclucat	l'ull, patró, en tota la nit; tenia feina. —Quina feina, malvat? —
homòleg del morfema lingüístic, és una seqüència de cinemes. Així,	aclucar	un ull pot no voler dir res, però combinat amb una contracció de músculs
Cert que no mereix el nom d'historiador aquell que per raons sentimentals	acluca	els ulls a la realitat objectiva, minimitzant o sobrevalorant els fets.
cap amunt o cap avall amb la vehemencia del desesper més insensat; s'	aclucaven	espasmòdicament al descens, anc que la mort hauría estat un alleujament,
i la finestra encesa en la nit, com un ull vigilant que mai la son no	acluca	! El cor de l'home batega al mig de la casa, i el seu bategar n'omple tot
les coses, van empetitint-se més cada dia, cedint lloc a noves arrugues i	aclucant	-se, aclucant-se, renunciant a tot ço que brilla en fora per a vessar-se
empetitint-se més cada dia, cedint lloc a noves arrugues i aclucant-se,	aclucant	-se, renunciant a tot ço que brilla en fora per a vessar-se sobre un
furtivament. Darrera segueixen els soldats amb els ulls una mica	aclucats	per la luxúria del diumenge. Òmnibus i tramvies passen carregats de gent
però no ho és. I tant no ho és, que, com que l sol ja s'ha	aclucat	a darrera de les montanyes, para l'oreig i la barca es para i la vela es
rostre i les mans pera despedir, am tota puresa, l'astre del jorn que s'	aclucava	, i, un cop post darrera del mar, en l'hora en que la fantasia obre les
o alegria una sola expressió: les llàgrimes. Si estava content, somreia,	aclucava	els ullets innocents, i llagrimones cara avall. I si estava trist,
tingué la dona enterrada i es trobà sol i desemparadet a casa seva,	aclucà	els ulls, plegà les mans, avià les llagrimetes i decidí tornar-se a
a casa nostra, quan brunzen les cigales a l'hora de la sesta i els ulls s'	acluquen	dolçament, sense penes ni somnis, a l'ombra blana del paller. Jornada
que dormitava a sota, obria un ull verdós, negat de boira, i tornava a	aclucar	-lo dolçament. M. Reinhard volgué pagar tot seguit la tela venuda, i fins
Eugeni va sentir un tremolor inefable. I els ulls de la dama, mig	aclucant	-se d'ubriaguesa, llampegaven dient-li que tot aquell desig era per ell.
anar-se'n a jeure quan no se sap què fer. Les nits passen sense que pugui	aclucar	els ulls, i, quan ve la son, somnis espessos em turmenten l'ànima. Hom

Pàgina 1 (de 17)

50 següents