Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

el mecanisme mental d'un individu. No hi fa res que a cada moment ens	acoblem	a les possibilitats ambientals per acomplir els nostres fins. El nostre
del "tema". Hom s'inclina per aquells "temes" que millor s'	acoblen	al mecanisme insondable de les motivacions artístiques personals, i entre
d'Europa. Perquè en quant s'hi refereix, fauves i cubistes vénen a	acoblar	-se en una significació comuna. L'impressionisme no acabava de liquidar la
de meitat, de secció, de clan o de grup cultual, però només algunes hi	acoblen	prohibicions alimentàries. Entre els kauralaig, patrilineals, el
a poc, encorbant-se per aferrar les nanses del bagul, com si haguessin d'	acoblar	molts esforços i quasi violentar-lo per treure'l al carrer. —Ja portes
instant el mocador de la butxaca de l'americana. Veia els tres rostres	acoblats	per una mateixa alarma, pretenent, al principi, dissimular-la amb
muntanya. Era precisament un dia d'octubre. Els frares d'igual tonsura,	acoblats	per la mateixa fe, mostraven els dits del peu damunt de la sandàlia.
aquí que la nostra joia trobava un ressò. Les llausetes cantaven. Si s'	acoblaven	tot a la vora o en l'altitud del cel, no ho podíem esbrinar a causa de
posseeixen més d'una raça de la mateixa espècie. Els coloms poden ésser	acoblats	per tota la vida, i això és molt convenient per al criador, perquè,
D'altra banda, els gats, amb llur costum de vagar de nits, no poden ésser	acoblats	i, encara que són tan estimats de les dones i de les criatures, quasi mai
que la selecció no hi ha intervingut: en els gats, per la dificultat d'	acoblar	-los; en els ases, perquè la gent pobra en té pocs i no s'ocupa gaire de
vertebrats, tots els insectes i alguns altres grups amplis d'animals s'	acoblen	per a cada procreació. Les recerques modernes han disminuït molt el
dels suposats hermafrodites, i un nombre ampli dels hermafrodites reals s'	acobla	; és a dir que hi ha dos individus units regularment per a la reproducció,
De tota manera hi ha molts animals hermafrodites que en veritat no s'	acoblen	habitualment, i la gran majoria de les plantes són hermafrodites. Hom pot
com els mol·luscs de terra endins i els cucs de terra; però tots ells s'	acoblen	. Fins ara no he trobat un sol cas d'animal terrestre que es fecundi ell
diferents, o perquè les varietats de la mateixa mena prefereixen d'	acoblar	-se entre elles. L'encreuament fa un paper molt important en la
a poc a poc observant amb cura quins toros i vaques concrets produïen, en	acoblar	-se, els bous amb les banyes més llargues; malgrat que cap bou mai no
inherent als híbrids hagi anat augmentant. Si actuàvem així, i	acoblàvem	germans i germanes en el cas de qualsevol animal pur, que per qualsevol
i aprenen el cant sense aprendre el text. Quan després ve que han d'	acoblar	-lo la dicció és tan lamentable que les paraules del drama resulten del
que vol el retorn de la terra a l'indígena. Aquestes dues tendències	acobla	el partit destur, al perill del qual es deu que el govern Herriot
tantes cases, que tractades d'una a una cada una sen và a les seves, a l'	acoplar	-se totes juntes puguin lligar tanta armonia. Ve a esser lo mateix que un
els representants de dues direccions contràries, que el temps i l'espai	acoblen	per atzar. La metafísica de Bergson fa pensar en aquella formosa testa de
i no pot oblidar-los. Com en la vida humana que el goig i la dolor s'hi	acoblen	sempre —i per això la dolor no ens aclapara ni el goig no ens afolla—
el cabdill. Tots els homes es ridrecen i esclata la ovació. Un per un s'	acoblen	a l'entorn del cabdill que fa l'ablució gairebé ritual sota el raig de
Tant més quan es tracta no de crear unes qualitats innates, sinó d'	acoblar	degudament les existents. Tenim el deure imperiós, si volem assegurar el
que hi recollí, ens trobem completament informats sobre aquell americà.	Acoblem	aquests fets en forma històrica. El nom de l'americà era Butterworth
dues. Molts havien estat abans, secretament, d'aquest parer: ara, però, s'	acoblaren	privadament en un partit per aconseguir-ho. Mostrava a algunes de les
portes a la faisó de qui es proposa revelar un secret transcendental. Els	acoblà	a un costat del llit a fi d'estalviar-se de girar el cap d'una banda a l'
de mala manera, es posava a plorar; i, quan jugaven a cavalls o a fet, els	acoblava	al seu volt, els feia agenollar, i començava un rosari per l'ànima de la
i penes. Quan això s'esdevé, els ocells de la mateixa mena es van	acoblant	fins que se'n reuneixen una bona colla, de vegades a centenars i a
amb les cueretes i els estornells. Quan arriba el dia del viatge, s'	acoblen	per les teulades; i quan ve l'hora de pondre's el sol, com si obeïssin a
llum que la de la llar, que donava una claror groguenca a tots els que s'	acoblaven	a l'entorn, com ombres malaltisses. Un dels homes va conèixer en Roc per
llarga història Eren, tanmateix, una colla de posat ben estrany els que s'	acoblaren	a la costa; els ocells amb les ales empastifades, els animals amb el pèl
i tots els senyals que li havia comandat. I partiren Moisès i Aaró, i	acoblaren	tots els prohoms dels fills d'Israel. I pronuncià Aaró totes les paraules
Veié el poble que massa trigava Moisès a davallar la muntanya, i s'	acoblà	el poble sobre Aaró, i li digueren: —"Alça't, fes-nos un déu que
: —"Qui sigui de Jahvè, dret a mi!" I tots els fills de Leví s'	acoblaren	devés ell. Diu: "Així ha dit Jahvè, Déu d'Israel: poseu-vos tothom el
L'obra del Tabernacle El captiri de Jahvè [XXXV: 1-29] Moisès	acoblà	tota la congregació dels fills d'Israel, i els digué: —"Aquestes són les
Ocell amb totes les garanties externes de personatge seriós que poden	acoblar	-se en un ocell. En el món dels homes el prendrien per un notari, per un
de la terra del Canaaneu i del Feretzeu i, comptats hòmens com tinc, s'	acoblaràn	ells contra meu i em feriràn i a mi i casa mia esvaïràn. Mes ells feren
sorolls indefinibles. I ¿què calia esperar del recó de la Pujola, on s'	acoblava	tota la canalla del poble? No res: o anar lluny cap a la platja de
podeu haver après alguna cosa? Però sóu un beneit, i no es passa gust en	acoblar	-se amb vós. I podeu creure que no vull sinó el vostre bé, i us canto les
darrera vela fou inflada pel vent, les ones s'embraviren, grans núvols s'	acoblaren	, i llampegà en la llunyania. Oh! La tempesta seria paorosa! Aviat els
les moles de peix minúscul s'esglaiaven, s'aclarien i després tornaven a	acoblar	-se. Llavors en la superfície de l'aigua es formaven uns cercles
i al cel se'n torna al manament vostre, no seré pas jo qui us en privarà.	Acobleu	tants d'ocells com vulgueu. No hi poso cap límit. —I, amb els ulls
de parer. Sortia de la gola d'un d'aquells jovencells ensopits i s'	acoblava	a la flauta i al tamborí tan harmoniosament, que ningú no deixà
avall d'un ocre viu. Jo penso amb tots els pintors amics, i voldria	acoblar	-los al meu entorn. Però l'allunyament i les dificultats més grans ens
i rigueren tots dos i es tombaren amb un dringament de la manilla que els	acoblava	, i miraren alguna altra cosa. Les grans xifres de llurs esquenes, com si
una mena d'aclaparada figura de contradansa entre els magnats que allí s'	acoblaven	—Perquè trobo, Handel —em deia Herbert tornant a casa a dinar en una
ara en aquella nit de tempesta complia bé la seva promesa i era amb mi.	Acoblant	-se amb aquestes reflexions vingué la d'haver-lo vist amb els meus ulls
pogut venir en companyia d'algú que li mostrés el camí), tanmateix, en	acoblant	-les eren d'un carés ben lleig per a qui era tan decantat a malfiança i

Pàgina 1 (d'11)

50 següents