×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb acollar |
Freqüència total: 25 |
CTILC1 |
. Tu i els teus sou d'una altra mena. De la mena dels homes que els plau d' | acollar | -se a ramades, ben afilerats i encarcarats, i d'obeir la veu que mana amb | El moviment obrer internacional, dirigit per cabdills oportunistes, s' | acollà | al carro de l'imperialisme, i milions de treballadors, oblidant | com les més essencials en un Estat? —xiuxiueja Müller, i fa semblant d' | acollar | -se unes ulleres. —¿Hom ha de dir: nosaltres, alemanys, temem Déu i ningú | en un petit galze /g\ deixat expressament, a no ésser que s' | acollin | amb guix uns regles horitzontals per aguantar la cintra només; | procediments esmentats, però si es tracta de blocs buits primer han d' | acollar | -se un o dos fulls de maó abans de fer el reemplenament del capterrat. | o en quilogràmetres per segon, o també en cavalls. En el cas del fre, | acollant | els blocs que empresonen la politja de tal manera que no pugui girar | o no a l'estructura del dibuix—, i desprès, com un trencacaps s' | acollan | a l'aglomerat o paret. A peces o no, quan es tracta d'un plafó, els | o paret. A peces o no, quan es tracta d'un plafó, els esmalts s' | acollen | mitjançant una cola, màstic o ciment. Recomanem no utilitzar els tipus de | pero refractaris á acudir al lloch ahónt los cridavam, haguerem de | acollar | á que una nit y en lo pis de una casa solitaria situada en un carreró de | com deuen haver nascut, s'atansen els uns als altres, com si cerquessin d' | acollar | -se contra un enemic comú. No n'hi ha cap. No els devoren heures | que treu branques prop de terra (plur). Peça rectangular de ferro on s' | acolla | el motlle en la premsa d'imprimir. Verticals 1. Abietàcia | té amb la Mort. Sovint romp sa marxa folla alguna òliba que | acolla | , l'esbufec del gat salvatge o el xisclar de l'aligot... | de la manera més indiferenta envers el seu pare. Ja d'algun temps s'havia | acollat | amb el Mesureta, perquè com que aquest feia algun que altre negoci, podia | tela dels filats d'estopa entre les obertes rames de l'arbre per aont | acollen | els torts, guiats pel mal instint, qui los du a la mort inesperada. A la | forses, se refiava del redós d'una bona companyía... Els de Ribelles s' | acollaren | ab els francesos, ab ànim de ampararshi per lo menos fins a la font del | i els infants, balbs de fred, mig adormits, saltant pera | acollar | -se amb el jovent, que parla am llibertat alegrament. V | lo sotarrià deixa sentirse lo corn dels sèus companys que ja s' | acollan | ; a l' un y á l' altre prou los raca 'l dirse l' adèu, | [(Portantlo á un costat)] Filomena Bona nit. [(Las noyas s' | acollan | al fons.)] Gregori, [á Catarina] Quan se 'n vagin aquestas. [(Riu | com dayna per lo prat Fuig darrera l' sèu ramat, S' | acolla | ab anyells y ovellas: Sos amichs Mòlt antichs, | guerra. Descuideu el que vos han ensenyat: són mentides. Vaig a vos | acollar | ambe el que vos ten de menar tota la vida. [(Fica sul cap dels deixebles | llombards a l'Anatòlia i amb grups de provençals i grecs que se'ls | acollaren | van emprendre la ruta del sud, si bé prop d'Heraclea, van ser atacats | no fou l'única, de nois de dotze a setze anys, si bé al final s'hi havia | acollat | tota mena de gent: clergues, dones i vagabunds sense consciència, en un | de proa a popa, s'emperna amb la quilla. Per ajustar el paramitjal s' | acolla | amb serjants. No s'emperna fins que es tomba la barca abans d'encintar. | barra de fusta a les puntes de la qual anaven lligades les tires que s' | acollaven | a les mules que arrossegaven el trill. La punta del davant una estava una | amb molt d'orgull. No era ni econòmica ni lleugera: amb un bocí quedaves | acollat | , però s'ho valia. Doncs som-hi: 800 grams d'ametlla crua rallada, 12 |
|