Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en certes feines, no filava gaire prim. Emparava els criminals que s'	acollien	a la seva benevolència. Ens cansarem més a seguir-lo? En anar envellint,
ser un silè. Però unes altres tradicions més antigues, a les quals ens	acollim	, assenyalen que pertanys de segur a una família més noble i seriosa, en
o enllà d'enllà, una gent que s'avorreix més que vostès m'espera per	acollir	-me i barrejar-me oblit endins, gota confosa en un mar sense límits."
veia. —Com estàs, mare? Sóc jo. —Tino, fill meu: benvingut! L'	acollí	així, com sempre, amb ànima neta de retret, incansable en l'espera com en
per què les pedres del seu carrer, les cases, les parets no l'havien	acollit	com la primera vegada; per què el seu cor no havia palpitat amb la
dies amb ella a la masia. Mila, de primer antuvi i a causa de la novetat,	acollí	amb entusiasme la proposició. Munda del Roso la mirà aterrida com es
Costa i, després d'haver-li declarat el que succeïa, l'exhortà perquè	acollís	amb resignació aquella prova i es compadís de la seva filla. El vell no
a demanar que la deixessin passar: la seva presència havia estat	acollida	amb murmuracions i amb mirades de reüll que duraren llarga estona, i se
ara fins la seva arribada l'entristí. Ell, nogensmenys, no digué res.	Acollí	amb evident disgust el que li digueren de Mila; però en el fons esperà
per anar a la botiga o a buscar aigua a la font. Parlava poc, com sempre;	acollia	com sempre, amb disgust les preguntes que li dirigien a propòsit del fill
força no hi havia lluita possible. ¿És que tot el que li ve d'ell, no ho	acull	, per ventura, com un càstig? En la simplicitat del seu cor Maria Àgueda
tots els sermons de mossèn Anselm. —No s'ha de desesperar mai; però cal	acollir	les coses tal com plau a Déu d'enviar-nos-les. Si favorables, amb alegria;
—Entestar-nos en portar les coses a l'extrem no pot portar res de bo. Ell	acollí	sense protestes tot el que li proposà, i baldament no digué res en
a Sileta la conveniència de canviar-se de casa: així, també ell havia	acollit	la mudança amb satisfacció. La mateixa Sileta s'havia vist torbada en la
aquesta gent, no és insòlit que les al·lusions directes al sexe siguin	acollides	amb una hilaritat clamorosa i espontània. El fet és universal. Serà
pudibunda que mai, s'hi ha resistit. El segle XIX s'	acollia	al mot d'ordre del liberalisme, i sobretot a la més típica de les seves
plens de ressons ara que ell i el carceller desvetllen la quietud que els	acull	com un enemic. Una altra porta, aquesta sense panys ni forrellats, amb un
pit generós i descobert!" mai no havia fet tan net "els pobles que ens	acullen	..." L'home de l'orella partida es consulta el rellotge per primera
que, a despit de certes irregularitats que no li són imputables, l'	acull	amb els braços oberts. Que en sigui penyora el nostre brindis! Tots
abandonats arran de voreres. L'ombra de les cases de l'altra banda els	acull	en el seu misteri que semblen aprofundir els llums escassos i dèbils
a plom fins que l'estómac de la noia reposa contra l'espatlla que l'	acull	i on resta penjada. —El mal serà sortir d'aquí... —M'enfilaré primer. Ho
caixa estreta però d'una capacitat poc ordinària, car més avall encara	acull	una altra infermera, i dos ajudants al segon pis, d'on l'ascensor davalla
I ara, a callar. Empeny la porta i penetren en l'habitació on els	acull	una atmosfera espessa de carn humana, de vapors d'èter, de cloroform, que
mai; però, amb tot, no deixava d'alimentar algun temor. En general, ell m'	acollia	en silenci; deixava que me li assegués a la vora i romania igual, sense
de Déu. Ella parlava així. Era creient sincera, la meva tia, i ho	acollia	amb la conformació que li venia de la seva fe. Això no obstant, la sort
que s'establís al portal de l'església; devia ésser una mica com si s'	acollís	a sagrat, i el mateix podíem dir tal vegada de la seva assistència als
de l'entrada, passava el pont i es llançava als braços del pare, que l'	acollia	somrient i el pujava al braç. El posava després sobre l'animal i, posat
totes les taules, i anava directament al taulell. La tavernera l'	acollia	amb el seu millor somriure i li preparava el vas d'aiguardent. Ell li
la nostra, plena d'ulls espiant-mos, plena de xerrameques i murmuracions,	acollir	el seu amor. Em dol sobretot de justificar-me davant vostè ara que ja
ens agombolava i que el nostre país sorgia de les ruïnes, lliure, i ens	acollia	... La presència d'Helena s'anà escolant a poc a poc vora meu fins a
Et veig, famós de correatge i de llustroses botes,	acollint	un amor, un delicat amor, un amor que seria delirant per
de molls vastíssims, rodejats d'un paisatge esclatant, serveixen per a	acollir	grans embarcacions, de totes les companyies de navegació i de totes les
confortable i una gana plena d'humanitat. La nostra presència fou ben	acollida	, i un caníbal, magnífic, em penso que de pura sang, em va fer lloc al
escomesa d'una sobtada estimació, venia a... documentar-se. La malalta l'	acollí	amablement, com ho hauria pogut fer a puntades de peu, i aprofità
perquè està sempre a punt de fer-se i de desfer-se, a punt d'	acollir	qui vulgui entrar-hi i d'alliberar qui vulgui sortir-ne. Per això és un
d'una criatura que esclafa el ventre d'una formiga. Dorotea en el rebedor	acollí	amb molts somriures la presència del xicot, i després en un to maternal i
de comunicar la idea a una persona que era molt possible que l'hagués	acollida	favorablement, però no va poder, no va tenir cor; va dubtar de la persona
de la casa d'Abraham. Sols que de sa labor la casta ofrena	acollís	el prohom de tard en tard, deixant caure sobre ella la serena
inclinant cap a mi son cànti ple, protegeix-me, Senyor:	acull	ma fe, i fes vera la glòria pressentida. La dona a
sent la befa en el cor, i amb mots de vilipendi el rei	acull	. —Oh! com escau al rei moure sos membres, mal
paternal, i tota clara, sense por del mal, el pelegrí	acollíreu	solitari. Jo vos sentia bella prop de mi i el meu cor devenia
l'escorça de l'asfalt, enmig dels arbres. Però a tothora encara	aculls	també a tes vores els caminants pausats i els lents
sala per entre els coixins i els mobles repartits en grups propicis per a	acollir	les persones que haurien d'anar-hi a seure i dir-se paraules gentils o
encert de les persones desavesades a les confidències de debò. I Laura ho	acull	com un homenatge, una prova que ella, la forastera, és acceptada en el
dolor autèntic, perquè es manifesti plenament tot el seu dolor. Beatriu s'	acull	a l'abraçada de la forastera amb el calfred d'un desvalgut que troba un
que decoren la llinda. Hi entra per evocar el temps feliç en què podia	acollir	-se, amb l'esperit en repòs, a la penitència del pare Comerma, sever i
entre la boira... Boira de desembre: boira amable que l'abriga, l'	acull	, l'esfuma i potser la fa invisible als ulls de les bones persones de
el repòs claustral d'aquell pensionat de religioses franceses on s'ha	acollit	per gràcia de la intervenció d'una amiga influent prop de l'abadessa. A
com eren, estaven espaordides i, com sol passar en aquests casos, només	acollien	els rumors més inversemblants a força d'ésser esgarrifosos. La meva mare,
entre els grups sembla que més aviat resulten d'una propensió a	acollir	totes les fluctuacions estadístiques, la qual cosa, sota una altra forma

Pàgina 1 (de 98)

50 següents