×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb acolorir |
Freqüència total: 211 |
CTILC1 |
disbarat, un broll de sang que puja com l'aigua d'un sortidor i | acoloria | els fruits, fins aleshores blancs, de l'arbre. Després, més gemecs i més | Per això, la indiferència, més còmoda, és també més habitual: l' | acolorirem | lleument d'amor o d'odi, però no deixarà de ser indiferència, llevat de | la boca i els ulls ja mig closos. Somniava retalls d'històries contades, | acolorides | i intensificades per la febreta que no el deixava. Es despertava de fred | Buffon, amb uns gravats a l'acer que em feien tornar boig, alguns d'ells | acolorits | a mà pel meu besavi, i en els quals jo descobria els noms i les figures | paisatge enxarolat, semblava una estampa gravada l'any 1837 i | acolorida | a mà pel meu besavi, amb aquella aquarel·la rabiosa i directa a la qual, | puntegen els estels fent pas al dia. Els somnis, ja a la fi, s' | acoloreixen | i ve de lluny el so d'una campana. VII Ni | impressió d'ordre en l'estructura depèn almenys tant de la manera com són | acolorides | que de les línies de la construcció. Però, així i tot, la impressió de | en fi, que les relacions concretes entre l'home i els éssers vivents | acoloreixen | de vegades amb llurs matisos afectius —ells mateixos emanació d'aquella | olor de la planta és "com cal" (o el tacte o el sabor); la planta | acoloreix | l'aigua "com cal"; la planta és associada a un animal —com a aliment, o | i, en cadascuna d'aquestes ocasions, hom els poleix, els greixa i els | acoloreix | , no sense adreçar-los pregàries i encantaments. Per llur paper i pel | Pensaments, ritmes, sentiments, tot s'encendria, es lligaria i s' | acoloriria | amb una vida harmoniosa, ideal! Vaig arribar a l'extrem de collir trossos | començava d'interessar-me. Diré millor, d'excitar-me. La cara se li havia | acolorit | . Amb la conversa se li havien com desentelat els ulls tristos. Ara li | els torterols de fum. Té els ullets emboirats, els dos litres li han | acolorit | les galtes. El vi no el fa garlaire, més aviat diríeu que el converteix | i eren fora. L'esperava. A penes si les darreres lluïssors del crepuscle | acolorien | els vidres de la finestra. Aquella ínfima penombra lligava profundament | no havia recuperat prou força per a destruir-la. Tot tornava, tot s' | acoloria | amb les mateixes tintes vives d'aquell sobre que anava adquirint als seus | La veia a contrallum, desdibuixada, els contorns del rostre vagament | acolorits | pel reflex del batí; el cabell abandonat sobre les espatlles que | es defensava del tedi inventant-se històries il·lustrades; aventures que | acoloria | amb tons absurds: arbres vermells, sols verds, lladres d'una sola cama, | les costes meridionals d'Amèrica, Austràlia i Nova Zelanda han esdevingut | acolorides | lleument per les mateixes formes peculiars de vida vegetal. Sir C. Lyell | que els que escolten i doble els que riuen o xisclen. I les cares es van | acolorint | i en el devessall de llum que aboca la làmpara, amb totes les bombetes | fou el cel com d'acer sense polir, vingué després igual que d'argent, s' | acolorí | a llevant de groc i de taronja, foguejaren a la fi els celatges, s'alçà | la seva nuesa, per pocs diners. I quan sigui treballada del tot i ben | acolorida | amb bells dibuixos ramejats, potser una noia que l'amor desvetlla se'n | no ha sentit encara? ¿I el polsim d'or i d'argent i de pedreria que ha d' | acolorir | les ales de les papallones? ¿I les nits de lluna que donen consol als | a anar-hi a parar. Contar històries, esculpir ninots, pintar figures o | acolorir | objectes, inventar cançons, construir cases ben fetes i agradables, | si és als homes que desitgen de plaure, si és per ells que es pinten o s' | acoloreixen | , jo he recollit els vots, i els declaro de part de tots els homes o de la | i pressentí vagament quelcom del que passava. Son front clar i pur s' | acolorí | d'una veladura rosada que hi muntava sempre que rebia una viva impressió. | no sia un boig, pensa tal vegada. Fa una tarda quieta i humida. La llum | acoloreix | els parterres com si fossin de terra cuita lluent. Ell s'ho mira i li | pàl·lid, i les arrugues del front se li enfondien. Després, s'anava | acolorint | i acabava vermell com una maduixa. De sobte, s'aixecà de la cadira i | amb més fúria per una pedregada de setembre. La pell del malaventurat s' | acolorí | ràpidament de taques blavoses i moradenques i, ací i allà, s'hi obriren | eren plens de tiges i de pedres que lluïen, la broma de les muntanyoles s' | acoloria | , la mar era un pa d'or, les cares de la gent semblaven dolces, i | vibració o amb els seus defalliments de misteriosa penombra; encendre i | acolorir | amb el sol els escenaris de natura; modificar el color i fins la forma de | les galtes i una urpa dolorosa misteriosament li estrenyia el cor. | Acolorint | -ho tot, fumera de color de sorpresa que s'enllaçava i confonia amb les | el ver fill de les platges i els roquissers: llur natura l'havia format i | acolorit | amb substàncies d'ella mateixa, com fa amb els seus aucells i els seus | L'haixix s'estén aleshores damunt de tota la vida com un vernís màgic; l' | acoloreix | de solemnitat i aclareix tota la seva profunditat. Paisatges fistonejats, | dreta, hieràtica, que aguantava una flor vermella amb una de les mans. | Acolorí | amorosament el xal que cobria les espatlles de la figura, la cinta de | Quan l'ofici donà més seguretat a les seves mans, s'atreví a dibuixar i | acolorir | escenes d'actualitat: el triomf d'un boxador local, fets diversos o crims | no portava cap flor en els cabells i amb rapidesa l'esbossà i l' | acolorí | , perfilant-la després a la seva manera minuciosa. Això produí una | Esterilitat de la capa mucosa glandular. Si els talls histològics eren | acolorits | per mitjà d'un colorant del grup bàsic, per exemple blau de metilè o | En les preparacions tenyides amb l'hematoxilina i eosina, la capa s' | acoloria | amb l'eosina per comptes de fer-ho amb l'hematoxilina, com fa el moc. | atenorades; el seu respir era curt i precipitat; la pell del rostre se li | acoloria | com si transparentés una roentor interna; els seus gestos tenien quelcom | remoreig apagat de ventada llunyana. Giraren a l'esquerra... El sol que | acoloria | les muntanyes vingué sobre la plana i tot va despertar-se d'un goig viu: | aparèixer pel passeig les primeres noies que sortien del ball, tot s' | acoloria | i sobtadament tornava de sentir-se benaurat. Sobretot quan venia Andreu i | matí fragant, plàcid, suau... Allà dalt sobre Tortosa, el sol començava d' | acolorir | les puntes de Caro. les hortes verdejaven prop de la calçada..., i a la | fals topaci, que és el quarç hialí, és a dir, el mateix cristall de roca | acolorit | de groc per l'òxid de ferro. També es pot trobar algun cristall de | timbes, cap a la vall d'Albarca i el torrent de Pareis; i a poc a poc s' | acoloria | el front empinat del penyal d'En Galileu, amb una mica de claror rosa. I | la decoració, foren perfilats amb línies morades, i després el dibuix fou | acolorit | mitjançant taques verdes. Aquest cavaller sembla portar al cap un casc o | del pensament, però com a bon pedagog, deixa de banda el propi lluïment i | acoloreix | la seva lliçó amb analogies, mites o llegendes extretes del pensament | i triomfant alhora, posat a la creu però amb els ulls ben oberts, la cara | acolorida | per la vida, la testa coronada, i vestit amb el /colobium\ o | i cadmis, tots els vermells, vermellons, carmins i roses eren allí per | acolorir | els núvols. El remolí de fulles que, com una cort d'amor, acompanyaven | mai el seny. August, en canvi, deixava que el fogueral de la imaginació | acolorís | l'entrellat metàl·lic de l'intel·lecte. Si August descobrí l'encís | més tètrica que el cartell que per a la seva presentació dibuixà i | acolorí | Rusiñol. Les obres d'Ibsen són tan devastades i fúnebres que a força de |
|