DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
acoltellar V 11 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb acoltellar Freqüència total:  11 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

silenci! I ja vençuts els més potents, la lluita s'apartà, acoltellada per diverses irrupcions; i a l'últim, la derrota i el
d'ésser cremat viu, o Règul d'ésser punyit per tants claus, o Cató d'acoltellar les seves ferides? Tots aquests amb una despesa de poc temps trobaren com
seria un feliç record per al teu futur. ¡Però no hi ha remei! i ara, en acoltellar-me dins teu, no em fereix el dolor que em faig, sinó el que et fas.
el masover, en saber-ho, s'embestià de vergonya i, enfosquit d'instint, acoltellà Rosa i havia buscat el teu pare. ¿Com era possible?, et preguntaves. Jo
els escamots que arborats entraven a les presons, i sense ombra de judici acoltellaven els detinguts; els comités, que quan es presentava la mare, la muller o
el pit del perpunt, les mànegues; pantalons i truses eren ço que s'acoltellava de preferencia, amb talls verticals o esbiaixats equidistants, moda
ha una vasta assemblea a la plaça del mercat, i homes vestits de blanc s'acoltellen les cares amb els sabres, i segons els informadors d'Aubin això és en
i amb un impuls mai vist enrotllà els parapets enemics i decidí l'acció acoltellant els defensors i obligant-los a abandonar els tres reductes de Nuet, enmig
sobre la mar en pau d'un son d'ocells... Quins rems m'acoltellaven la fortuna d'oblidar els camins signats per ells? ...I em va
ganivet punxegut, i et juro, Laura, que no em canso d'acoltellar aquest vell panxut: als ulls, al coll, també a l'esquena
marxem, que les paraules del soldat han deixat el meu cor acoltellat. Surten. Escena ii La costa de Normandia.