Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
acomboiar V 115 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb acomboiar Freqüència total:  115 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

una extensió de camps vorejats per sèquies poc profundes però amples, que acomboien una aigua espessa i greixosa, gairebé negra, a la qual es barregen
¿Guanyaré prou per a anar a París amb tren? I, si no, què faré? M'acomboiaré amb Josep el captaire o amb el manyà? Amb el pintor, no. Desitjo l'hora
manyà. Però amb aquest corro el risc d'anar un dia a presidi. Sé que m'acomboiaré amb un d'ells dos. N'estic segur. I vacil·lo entre l'un i l'altre. El
entrebancs, consells, assessoraments, copes de cassalla i barrals de vi— acomboiar-ne uns quants perquè vagen a comprar el bou. I un matí, quatre, sis o vuit
el vestit en despullar-se: la carta hi era. Havia estat un malson! S'acomboià entre dos coixins. Veié la seva mà closa damunt la vànova; la va obrir:
tossut, es mantenia estàtic. Cosme avançà cap al capçal amb l'intent d'acomboiar-lo i abrigar-lo; però, així que inicià el gest, Josep, per escapar al
el cos, d'envigorir la voluntat, d'eixamplar la volada del pensament, acomboiat i alentat per les dues veus cordials, franques i alegres com la fresca
la màgica devastació. Que engrescador per a un adolescent! Sovint m'acomboiava amb un company, un altre somniador, també refractari al buf complicat i a
la molinera i algú més de la família, tot garlant de coses diverses, els acomboiaven en bon tros de camí. De passada es ficaven a l'horta i la resseguien
dels estiuejants. Una sensació d'alegria i de pulcritud extremada, acomboiava el viatger al llarg de tota aquella costa llevantina. En apropar-se a
que deixaven entaforat a casa amb aquella cara tan trista. Per què no s'acomboiava amb elles? La mateixa pregunta li havia fet la mare d'Eugènia, tipa de
entendridors. Aviat deixà aqueix minso caçaire instrumentista, per acomboiar-se amb gent de més braó i de més pretensions. Adquirí una bona escopeta
desitjava ajuda, el contemplatiu no volia destorbs. De cent en quaranta s'acomboiava amb en Vilella per a allargar-se i passar el dia per les serres de
al poble. A mitja drecera ens toca recular. La Victori i la Quica, acomboiades del Gori i de l'Andreu —dos pallards que, per les traces, els fan l'aleta—
després d'acomiadar-nos dels frarets del santuari, els quals ens han acomboiat fins al portal del recinte. La distància que separa el cim de Cura de la
major. El preguntat, ja veieu que deixa la feina, us dóna la dreta i us acomboia cap a l'església, tot i obligant-vos, però, a fer una gran marrada, a
mans, un rengle de bagues que valen un futral. Dels dos fills que acomboia, l'un, el mascle, és un capellanet que fa la mateixa cara fresca, rosada
que us ha vist arribar, ja cuita a obrir-vos el cancell del temple i us acomboia durant la llarga visita que li dediqueu. Ell us mostra l'altar major, la
he de sopar, i com que li responc que ja ho he fet pel camí, de seguida m'acomboia a una cambra on hi ha un enorme llit de matrimoni i un minso finestró com
colors i les maletes. Encara, com tot això no pesava gaire, si ho sabien acomboiar bé, cadascú d'ells dos podia anar mig a cavall. Sortint a les cinc del
i de benedicció. Posa per testimonis els altres rius catalans que l'Ebre acomboia en sa sina generosa: el Segre, el Balira, el Ció, els dos Nogueres, el Set
terra febrosa! L'amo de l'hostal, com un mestre de cerimònies, ens acomboia satisfet. El cap ens va en roda. Tot ho veiem deformat, ventrut,
cara a cara les vostres preguntes, i, si tant convé, us guien i us acomboien i no us deixen fins que sou servits. Caminem lleugers com una daina. No
l'intent de menar-la al seu cotxe i lliurar-la a mans del cotxer perquè l'acomboiés ràpidament cap a "Villa Azzurra". Aleshores s'obrí també la
de mico i s'enfilava per l'ampit de les llotges, En Cèsar Ortembach que acomboiava l'opulenta soprano Mila Kupfer-Berger disfressada de Lucrècia Borja; la
de les gavines sinó el panteix del motor de la xalupa del pràctic que acomboia la fragata fins a la dàrsena del port, i allà baix, s'insinua l'enorme
actual de la vida del treball. Només la necessitat del jornal per a acomboiar la seva vida pot obligar-lo a junyir-s'hi. L'hora suprema és la de plegar
I Joan es veié entre les dues dones, agitat per llurs braços tremolosos, acomboiat per una pluja de preguntes i de respostes incoherents, fins el
obedients a l'encís irresistible de la seva ploma. I de bell nou s'acomboiava amb ells. Partien de bona hora sota els estels matiners i tornaven ja nit
va trobar les dues cases buides. El germà i la veïna eren lluny; acomboiaven aquella lluna de mel de darrera hora cap a França i Itàlia. En la carta
26 de març del 1848, el Rome, la nau que acomboia l'avantguarda icariana, es troba davant de la costa desitjada. Porta
grassa i opulenta, fent dringar els penjolls de pedreria enlluernadora, acomboiada amb un no menys conegut aristòcrata i banquer i, entre tantes altres, la
brut i amb un no sé què romàntic. Els tals senyors, i algun dels nois que acomboiaven, de seguida em varen atorgar confiança i —encara que sembli immodèstia—
de tal manera que cada quatre anys es pastava. Hom anomenava acomboiar, la reunió de diversos ramats en un de sol que podia assolir vint-i-cinc
sis espeleòlegs escafandristes, curosament seleccionats, havien d'acomboiar el millor de tots ells: Gordon Marriot. Els homes-peixos nedaven entre
de Déu. Per això tota renovació sacramental i simbòlica ha d'anar acomboiada sempre per una renovació en la força mística de les confessions
clara entorn del judici que formula sobre els altres dos teòlegs que l'acomboiaren —segons Robinson— en aquest esforç diferenciat que podríem anomenar "la
poble realista que limita l'horitzó del meravellós just allà on arriba a acomboiar-li els seus cinc sentits més o menys controlats per un altre sentit que
on les persones més grans de la ciutat s'han vist acollides, alegrades i acomboiades per les més joves en una diada plena d'afecte. Entre les realitzacions no
esquiladors o tonedors solen ésser uns grups de sis o deu homes, acomboiats per un capità, que és qui distribueix la feina i els sous. Les
imposats per a aquella jornada i que no s'apropi als llocs perillosos (acomboiar; guiar quan es fa canviar els animals de direcció). A més, el pastor
Oliver esdevingué el nou director literari. Fou una represa espectacular acomboiada per una enorme i desacostumada campanya publicitària. Proa representava
cisnes, ha vist retratat son esperit en l' esperit dels pobles forts, y, aconvoyantse amb ells pera educarse en la plenitut de la vida, s' ha sentit apta pera
Estat propi, no per això han de separarse dels altres pobles ab qui'ls ha aconvoyat l'historia. Ara, donchs, romàn ben precisada la naturalesa del
no puguin ser camí de la vida o de perdició, segóns la norma que'ls guii: acomboyantse ab les facultats espirituals, perquè tot fomentantles s'encomanin els
el tràfech de persones de l'un país al altre y ab el de persones s'acomvoya sempre el de nous modos de pensar tal com es degué escaurer aquí. Sía com
canot automòbil surten a donar-nos la benvinguda. Llanxes y barquetes ens aconvoyen. Les sirenes ronquen y els visques y aclamacions se succeeixen. Pugen a
Saltem de la llitera y per la lluerna del cambrot veyem un vaporet que'ns aconvoya. Són els ibicencs que, embarcats en el "Salinas", venen a dar-nos el
com sempre poden considerarse iguals los carreters y traginers que se aconvoyan en los camins, ab mòlta facilitat lo un podrá corretgir als altres.
venia a cercar-la. I no va fer-se esperar. De nou la nina va ésser acomboiada dins la capsa i l'adéu a la nina va ésser un poc commovedor. Quan la dama

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »