DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
acomiadar V 2003 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb acomiadar Freqüència total:  2003 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Ara no em trobo en una disposició avinent." "Nai dezunean", l'acomiadava amb cortesia el sacerdot. "No l'entenc", s'impacientava el pelegrí.
meves excel·lents col·laboradores. Ara les coneixerà." I s'alçava per acomiadar, pompós i vacu, el client, alleujat per aquelles paraules. Camí de la
res més. Li preguntà si pensava quedar-se gaire temps a Santa Maria, i s'acomiadà tot prometent-li tornar. Després Tino Costa pensava en l'ancià, i a poc a
del col·legi. Ella no s'immutà: recollí les seves coses i se n'anà bo i acomiadant-se de totes nosaltres amb la més gran naturalitat, com si se'n anés per a
de Tino Costa. Mila romangué una llarga estona sense dir res; després s'acomiadà de la tia Càndia profundament impressionada per allò que acabava de
tenia un aire trist i preocupat. Acabat de sopar, Sileta s'acomiadà per anar a fer companyia al malalt. —¿No esperes ni que arribi ell,
havia provocat en ell una irritació creixent i tan viva, que acabà per acomiadar-se'n bruscament i deixar-lo al mig del carrer amb la paraula als llavis.
felicitat que ànima humana hagi pogut gaudir sobre la terra; després, acomiadar-se d'ella dolçament com un que tanca un llibre a la pàgina més bella
dona ignorava. Així, s'excusà amb el pretext d'una ocupació urgent i se n'acomiadà sense deixar que acabés. S'internà pels carrers enfonsat en tristes
d'aquella alba de llum que es descobria de sobte a la seva ànima, Mila s'acomiadà del padrí, dient-li que es retirava a descansar, i es tancà a la seva
dos dies amb ells i partiren de nou cap al seu poble. L'ancià anà a acomiadar-los a l'embarcador; la nena el besà repetides vegades; no volia
oposada. No la poden sentir. També Anselma estarà adormida. Hauria volgut acomiadar-se d'Anselma, dir-li alguna cosa, però tal vegada la tornarà a veure. Sí
"Si Déu m'ajuda, Anselma... Si Déu em dóna sort..." Hauria volgut acomiadar-se d'ella, però ja no podrà. Ara ha de preocupar-se d'altres coses.
resa la seva darrera oració. Mila es detura un moment. Tal vegada s'acomiada mentalment dels éssers que estima: del seu pare, d'Anselma, potser també
no et molestaré... Ell no s'hi pogué negar; accedí que l'acompanyés. S'acomiadaren del germà, content de veure'ls per fi units, baldament fos sobre la
Fernandez (expressat en un article de la revista /Vu\). Abans d'acomiadar-nos parla molt despectivament de l'anarquista nord-americana Emma
Andalusia. Aquest és l'origen de la complexitat del problema. Quan ens acomiadem, em diu que faig molt bé de tornar-me'n a muntanya, perquè és molt
per a qui no hi està familiaritzat. Cap al tard baixo al poble i m'acomiado de mossèn Josep Sanabre. 17 octubre. Començo a treballar
venia a buscar-los. Ha dit a la Josefina que hi anessin de seguida. En acomiadar-se, un dels oficials ha fet: /Si nos marchamos esta noche, no lo
el mot "Viladrau". Tots han marxat de seguida i l'únic que s'ha acomiadat ha estat el comissari. Un moment que s'havia quedat sol a la cuina ha dit
reconfortat, agafa la camisa i es comença a vestir. La dona de la casa va acomiadant les altres que es mig ordenen en una columna que avança cantant cap a la
sí... sí... Senyalament?... A la fi penja, sense donar les gràcies, sense acomiadar-se i, amb desgana, manifesta: —Sembla que efectivament pertanyeu a la
cens van donant cops de cap, polidament, i quan calla ho aprofiten per a acomiadar-se, però l'encarregat els acompanya fins a la porta, on s'ha de prémer
muller. Va fer empaquetar, sense presses, llibres i roba i se n'anà sense acomiadar-se. No sabem com es posà en relació amb Cèlia, ni tan sols si el seu
a veure la marxa dels "quintos", a veure'ls per darrera vegada i a acomiadar-se'n. Alguns marxaven a l'Àfrica, i eren els més tristos —a ningú no li
de l'aigua, no creguis, tant me faria, però amb aquesta qüestió... S'acomiadaren. Jaume tornà en silenci. La presència allí de l'altre per ella sola
quan hom la veia esforçar-se per igualar les altres, perquè no l'acomiadessin: se li notava la fatiga i semblava a la vora de posar-se a plorar. Aquell
a jugar, com si els esperés una festa. La mare del nen baixà al carrer a acomiadar-los. Restà dempeus davant la porta, mirant-los allunyar-se carrer avall
una immobilitat de pressentiments, mentre ell, al contrari, se n'acomiadava alçant els braços, amb crits i rialles. No s'havien de veure més. En un
i ja de lluny, abans de tombar el cantó, es girava per darrera vegada i s'acomiadava amb un gest procaç, escopia en terra i provocava les rialles de les
com estava la mare, allò que l'altra li volia dir. Però la veïna se n'acomiadà: —No et volia ofendre, saps? Me n'aniré. S'allunyà. La Pigada la veié
rudesa exterior que posava sempre en les qüestions de sentiment, i els acomiadava animant-los amb els seus consells, i més encara amb la seva presència,
mocador del cap. —Me'n vaig a vore-la —digué a les dones. Se n'acomiadà i s'allunyà en direcció al raval. Càndida seia al pedrís, amb el cap
aniria, que no es cansessin, que, de sa mare, no en volia saber res. S'acomiadà de Joana i s'internà per l'escala ombriva, deixant-la plantada al carrer.
cos arreu... Aquella nit els teus pares et presentaven al món perquè te n'acomiadessis des d'una llotja de teatre. Un món que es reduïa a l'espectacle d'una
podia aguantar-se els sanglots. Aquestes persones han tingut, al moment d'acomiadar-nos, una impúdica tebior d'animals sense memòria i sense consciència;
riure, anà a pescar i no es preocupà més del peu. Al cap de dos dies, s'acomiadà de Borabora, i avui, després d'un mes, m'assabento que el meu amic ha
paralitzaven les activitats de les fàbriques i els treballadors n'eren acomiadats. No obstant això, la situació no arribà mai a ésser greu —llevat el
Gravat. Pausa. Oscar surt de casa seva i Amèlia l'acomiada al llindar de la porta.)] /Oscar\ Tornaré de seguida.
sense confessar-s'ho, els sentiments existien. Aina Cohen, ja a punt d'acomiadar-se de l'edat folla, congriava verí contra la societat que, després
i dóna el corrent de la làmpara.)] En Pepe va prometre venir a acomiadar-se. Pobre xicot! Mireu que la seva conducta no podia ésser més delicada!
i jo no puc pas ser desagraïda. A reveure, Pepe; tornaré a acomiadar-me. [(Va a la cuina, on enraonarà amb la Merceneta; aquesta la segueix,
s'oferí a quedar-se a dormir amb ella. Bobby, comprensiu com sempre, s'acomiadà de la seva amiga amb les besades explosives de costum, i començaren a
de suèter a Mado, i tothom va trobar naturalíssim que Frederic, sense acomiadar-se de ningú, destapés una ampolla de cristall i es servís una respectable
i infantil, sense sang, sense venjances. El Comte de Romanones va anar a acomiadar la Reina a l'Escorial. El Comte s'estava a l'estació, assegut en un banc
quan manifestaven llur estat, i de vegades sense manifestar-lo, eren acomiadades i se'n tornaven al poble. Els fills naturals del senyor de Llinàs
satisfeta del seu èxit. La Baronessa vídua de Falset fou la primera en acomiadar-se, acompanyada de Guillem de Lloberola. Pujaren al cotxe de la Baronessa
i bonica de cara acompanyà Maria Lluïsa i la seva amiga a la porta; en acomiadar-se besà les galtes de Maria Lluïsa amb una gran efusió. Aquella senyora
la noia i li parlen: —Ja ho sents: el missatgê s'acomiada, frisós de la partença. Iràs amb ell?— Sens ombra de
l'efecte a Laura que entra en aquella casa sota tàlem. Els cosins s'han acomiadat fins l'endemà. El mosso i la minyona, amb la dida de Tomàs al davant,

  Pàgina 1 (de 41) 50 següents »