×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb acomiadar |
Freqüència total: 2437 |
CTILC1 |
Ara no em trobo en una disposició avinent." "Nai dezunean", l' | acomiadava | amb cortesia el sacerdot. "No l'entenc", s'impacientava el pelegrí. | meves excel·lents col·laboradores. Ara les coneixerà." I s'alçava per | acomiadar | , pompós i vacu, el client, alleujat per aquelles paraules. Camí de la | res més. Li preguntà si pensava quedar-se gaire temps a Santa Maria, i s' | acomiadà | tot prometent-li tornar. Després Tino Costa pensava en l'ancià, i a poc a | del col·legi. Ella no s'immutà: recollí les seves coses i se n'anà bo i | acomiadant | -se de totes nosaltres amb la més gran naturalitat, com si se'n anés per a | de Tino Costa. Mila romangué una llarga estona sense dir res; després s' | acomiadà | de la tia Càndia profundament impressionada per allò que acabava de | tenia un aire trist i preocupat. Acabat de sopar, Sileta s' | acomiadà | per anar a fer companyia al malalt. —¿No esperes ni que arribi ell, | havia provocat en ell una irritació creixent i tan viva, que acabà per | acomiadar | -se'n bruscament i deixar-lo al mig del carrer amb la paraula als llavis. | felicitat que ànima humana hagi pogut gaudir sobre la terra; després, | acomiadar | -se d'ella dolçament com un que tanca un llibre a la pàgina més bella | dona ignorava. Així, s'excusà amb el pretext d'una ocupació urgent i se n' | acomiadà | sense deixar que acabés. S'internà pels carrers enfonsat en tristes | d'aquella alba de llum que es descobria de sobte a la seva ànima, Mila s' | acomiadà | del padrí, dient-li que es retirava a descansar, i es tancà a la seva | dos dies amb ells i partiren de nou cap al seu poble. L'ancià anà a | acomiadar | -los a l'embarcador; la nena el besà repetides vegades; no volia | oposada. No la poden sentir. També Anselma estarà adormida. Hauria volgut | acomiadar | -se d'Anselma, dir-li alguna cosa, però tal vegada la tornarà a veure. Sí | "Si Déu m'ajuda, Anselma... Si Déu em dóna sort..." Hauria volgut | acomiadar | -se d'ella, però ja no podrà. Ara ha de preocupar-se d'altres coses. | resa la seva darrera oració. Mila es detura un moment. Tal vegada s' | acomiada | mentalment dels éssers que estima: del seu pare, d'Anselma, potser també | no et molestaré... Ell no s'hi pogué negar; accedí que l'acompanyés. S' | acomiadaren | del germà, content de veure'ls per fi units, baldament fos sobre la | (expressat en un article de la revista Vu). Abans d' | acomiadar | -nos parla molt despectivament de l'anarquista nord-americana Emma | Andalusia. Aquest és l'origen de la complexitat del problema. Quan ens | acomiadem | , em diu que faig molt bé de tornar-me'n a muntanya, perquè és molt | per a qui no hi està familiaritzat. Cap al tard baixo al poble i m' | acomiado | de mossèn Josep Sanabre. 17 octubre. Començo a treballar | venia a buscar-los. Ha dit a la Josefina que hi anessin de seguida. En | acomiadar | -se, un dels oficials ha fet: Si nos marchamos esta noche, no lo | el mot "Viladrau". Tots han marxat de seguida i l'únic que s'ha | acomiadat | ha estat el comissari. Un moment que s'havia quedat sol a la cuina ha dit | reconfortat, agafa la camisa i es comença a vestir. La dona de la casa va | acomiadant | les altres que es mig ordenen en una columna que avança cantant cap a la | sí... sí... Senyalament?... A la fi penja, sense donar les gràcies, sense | acomiadar | -se i, amb desgana, manifesta: —Sembla que efectivament pertanyeu a la | cens van donant cops de cap, polidament, i quan calla ho aprofiten per a | acomiadar | -se, però l'encarregat els acompanya fins a la porta, on s'ha de prémer | muller. Va fer empaquetar, sense presses, llibres i roba i se n'anà sense | acomiadar | -se. No sabem com es posà en relació amb Cèlia, ni tan sols si el seu | a veure la marxa dels "quintos", a veure'ls per darrera vegada i a | acomiadar | -se'n. Alguns marxaven a l'Àfrica, i eren els més tristos —a ningú no li | de l'aigua, no creguis, tant me faria, però amb aquesta qüestió... S' | acomiadaren | . Jaume tornà en silenci. La presència allí de l'altre per ella sola | quan hom la veia esforçar-se per igualar les altres, perquè no l' | acomiadessin | : se li notava la fatiga i semblava a la vora de posar-se a plorar. Aquell | a jugar, com si els esperés una festa. La mare del nen baixà al carrer a | acomiadar | -los. Restà dempeus davant la porta, mirant-los allunyar-se carrer avall | una immobilitat de pressentiments, mentre ell, al contrari, se n' | acomiadava | alçant els braços, amb crits i rialles. No s'havien de veure més. En un | i ja de lluny, abans de tombar el cantó, es girava per darrera vegada i s' | acomiadava | amb un gest procaç, escopia en terra i provocava les rialles de les | com estava la mare, allò que l'altra li volia dir. Però la veïna se n' | acomiadà | : —No et volia ofendre, saps? Me n'aniré. S'allunyà. La Pigada la veié | rudesa exterior que posava sempre en les qüestions de sentiment, i els | acomiadava | animant-los amb els seus consells, i més encara amb la seva presència, | mocador del cap. —Me'n vaig a vore-la —digué a les dones. Se n' | acomiadà | i s'allunyà en direcció al raval. Càndida seia al pedrís, amb el cap | aniria, que no es cansessin, que, de sa mare, no en volia saber res. S' | acomiadà | de Joana i s'internà per l'escala ombriva, deixant-la plantada al carrer. | cos arreu... Aquella nit els teus pares et presentaven al món perquè te n' | acomiadessis | des d'una llotja de teatre. Un món que es reduïa a l'espectacle d'una | podia aguantar-se els sanglots. Aquestes persones han tingut, al moment d' | acomiadar | -nos, una impúdica tebior d'animals sense memòria i sense consciència; | riure, anà a pescar i no es preocupà més del peu. Al cap de dos dies, s' | acomiadà | de Borabora, i avui, després d'un mes, m'assabento que el meu amic ha | paralitzaven les activitats de les fàbriques i els treballadors n'eren | acomiadats | . No obstant això, la situació no arribà mai a ésser greu —llevat el | Gravat. Pausa. Oscar surt de casa seva i Amèlia l' | acomiada | al llindar de la porta.)] /Oscar\ Tornaré de seguida. | sense confessar-s'ho, els sentiments existien. Aina Cohen, ja a punt d' | acomiadar | -se de l'edat folla, congriava verí contra la societat que, després | i dóna el corrent de la làmpara.)] En Pepe va prometre venir a | acomiadar | -se. Pobre xicot! Mireu que la seva conducta no podia ésser més delicada! | i jo no puc pas ser desagraïda. A reveure, Pepe; tornaré a | acomiadar | -me. [(Va a la cuina, on enraonarà amb la Merceneta; aquesta la segueix, | s'oferí a quedar-se a dormir amb ella. Bobby, comprensiu com sempre, s' | acomiadà | de la seva amiga amb les besades explosives de costum, i començaren a | de suèter a Mado, i tothom va trobar naturalíssim que Frederic, sense | acomiadar | -se de ningú, destapés una ampolla de cristall i es servís una respectable | i infantil, sense sang, sense venjances. El Comte de Romanones va anar a | acomiadar | la Reina a l'Escorial. El Comte s'estava a l'estació, assegut en un banc | quan manifestaven llur estat, i de vegades sense manifestar-lo, eren | acomiadades | i se'n tornaven al poble. Els fills naturals del senyor de Llinàs | satisfeta del seu èxit. La Baronessa vídua de Falset fou la primera en | acomiadar | -se, acompanyada de Guillem de Lloberola. Pujaren al cotxe de la Baronessa | i bonica de cara acompanyà Maria Lluïsa i la seva amiga a la porta; en | acomiadar | -se besà les galtes de Maria Lluïsa amb una gran efusió. Aquella senyora | la noia i li parlen: —Ja ho sents: el missatgê s' | acomiada | , frisós de la partença. Iràs amb ell?— Sens ombra de | l'efecte a Laura que entra en aquella casa sota tàlem. Els cosins s'han | acomiadat | fins l'endemà. El mosso i la minyona, amb la dida de Tomàs al davant, |
|