Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ballarí. Portaren l'acordió, van dur una cadira. Tiago, el fill, s'hi	acomodà	i agafà l'instrument. Entre els mossos i mosses, pastors, masovers i
parat tocant a la voravia; una dona hi pujà, seguida d'un home, que s'	acomodà	al seu costat. El cotxer, des del pescant, fuetejà la bèstia, i el
i féu el gest de cobrir-se. Tino Costa tragué un cigarret, l'encengué i s'	acomodà	en una cadira a la vora del llit. Es digué: "Veurem què passa".
la seva sortida, ordenà a la vella serventa que se n'anés al llit. Ell s'	acomodà	a la vora del foc; begué una mica de l'aiguardent, deixà intocada la
la possibilitat: les gents que operen amb aparells clamorosos arriben a	acomodar	-se a la constància de la seva remor, i això —la fressa—, que per qualsevol
contents de veure't. Però ell no acceptà la invitació. I la dida s'	acomodà	sola en la petita calessa, plena de cistells que vessaven raves i
la barca. Saludaren el tio Jaume, car tots el coneixien, i anaren	acomodant	-se, fins que ell digué prou. —Ja n'hi ha prou, que fa mal temps
fets. En arribar al tros, Quico degué escollir el garrofer que millor s'	acomodava	al seu propòsit; s'hi devia enfilar amb esforç, per causa de la coixera;
i a Palerm —més tard, a Nàpols—. I, per ésser una sola voluntat, s'	acomodava	a les exigències diverses dels territoris incorporats al domini. Voldríem
d'una plataforma social i econòmica efectiva. Aquests factors no sempre s'	acomodaren	bé en l'acció de l'instrument polític que definí les seves aspiracions.
haurem de comprovar, en efecte, que tota la conducta del català se li	acomoda	gairebé sense adonar-se'n. La mesura és, en primer lloc, el límit que el
troba descontent de les explicacions d'un racionalisme estèril, no sabria	acomodar	-se ni sentir-se representat en un art que té l'asèpsia insípida del
Els meus mitjans no em permetien de fer gaires despeses, i em vaig	acomodar	amb un pobre home conegut del meu oncle que feia la comissió com ell, a
l'home rutinari va reprendre avantatge damunt meu, tenia pressa a	acomodar	-se al seu vell tarannà, a prosseguir la seva història. El gos saltava al
odi. I era inútil que per destruir aquest sentiment d'enyor pretengués	acomodar	-me a la darrera imatge que conservava de tu: la d'una dona de bellesa
el seu tremend error i el de la seva mare. La dona de l'hereu Aguilera s'	acomodava	a l'interès, refusava l'amor. "¿Què en saps, tu, de la vida?
..." —Per favor, Gaspar, no hi seguis! —Està bé, mamà. Gaspar s'	acomoda	al costat de Lluïsa. La cadira de Cosme queda buida. La contemplen durant
seguir escoltant tantes paraules que creixen en el seu interior,	acomodar	-se als nous àmbits de la seva existència que ell s'ha posat a ocupar
expel·lien núvols de fum blau. Doblegà la cama dreta sota d'ell i s'	acomodà	a la manera oriental, i ara ja podia parlar. —Si és la primera vegada que
com un cavall de benzina. El que cal, si hom no vol quedar-se enrera, és	acomodar	-se als costums del temps, siguin els que siguin. Amb tot, a les beneïdes
els cinc minuts que encara falten per les nou. Amb bona voluntat tothom s'	acomoda	, encaixant amb els veïns, de vegades amb uns límits tan estrictes que cal
sòcio-econòmics fatalment arcaics, i la nostra òptica no aconsegueix	acomodar	-se a les noves fatalitats, de grandària, de complexitat i
Els pressupòsits mentals de la nova classe a penes tingueren temps d'	acomodar	-se a un món que de cada dia s'empescava noves inquietuds i problemes. Com
per què, efectivament, la nostra capacitat de renegar ens permet d'	acomodar	-nos a qualsevol situació. Altres vegades he sentit parlar de la
línia amb el que el cànon de la prudència imposa, el mallorquí renega i s'	acomoda	. I quan així succeeix, haurem de concretar que és per manca de qualsevol
de l'endemà mateix de la Conquista. Els repobladors que Jaume I va poder	acomodar	a la ciutat tenien un origen ben divers: catalans, aragonesos,
en nom d'un "poble valencià". Els mateixos immigrats del Principat s'hi	acomodarien	de seguida: era una manera d'adaptar-se, fins i tot moralment imperativa,
la caputxa del barnús, cenyit d'una corda i amb una gran pallola, s'és	acomodat	a popa sense dir un sol mot. De primer, assegut amb les cames encreuades,
sobre el qual l'escriptor només tindria poder mitjançant el seu art d'	acomodar	els signes. Aquests autors sense estil —Maupassant, Zola, Daudet i
dormitoris; però no essent més que simples gabinets, no eren capaços per	acomodar	sinó un sol individu. Una d'aquestes petites cambres era ocupada per
cadascún per un braç, i el menà a un seient que d'altres de la companyía	acomodaren	mentrestant a la llur intenció. Legs no oferí a tot això la més lleugera
de concretar-la i determinar-la. Si l'Estat regional no es conforma amb	acomodar	la Constitució o l'esmena constitucional a les observacions fetes pel
Això és visible en tota la història d'Israel. "A penes Israel s'ha	acomodat	en una nova situació, és posat en alerta per l'anunci de nous actes
format de nosaltres. Aquesta imatge ens afalaga, o ens irrita, ens hi	acomodem	o hi reaccionem. Tant se val: el fet és que aquesta consciència és un
entre plat i plat les estacions degudes, perquè les viandes s'assentin i	acomodin	amb tot repòs i evitar que vingui un embús a les posades primeres, i
i alegre, com si fos la porta del paradís perdut, i s'hi allargassa i	acomoda	, dolçament commoguda de tanta pau i benestar. ¡Quin goig de reflectir les
Déu d'haver volgut que la bèstia malfactora fos destruïda. Després	acomodà	dalt del cavall la donzella, que era com traspostada de tot el que havia
li posa la mà al pit i l'aparta dolçament, però ferma i resoluda. Després	acomoda	al cap la capsana; damunt, el cistell ple de fruita, i marxa avall de les
igual que en sortir de rosari, el diumenge a la tarda, la mestressa s'	acomoda	a la finestra i entreté el desvagament del dia amb l'anar i venir dels
la forma de les coses. La velleta diu: —L'Enric és distingit i ben	acomodat	. O, que m'agradaria que et casessis amb ell. Llavors... De sobte un
anacoretes i predicadors, en tots els temps i llocs, han dit lo mateix,	acomodant	llur vida, en la mida que els ha estat possible, a çò que han dit; i això
Fou el mot d'ordre. Les grapades d'aigua cessaren i tots els vailets s'	acomodaren	en la nau respectiva, bracejant per posar-la en equilibri, per
volia; i, amb l'excusa de que ara ell dirigiria personalment la fàbrica,	acomodà	en el poble el sots-director i ell se n'anà a viure en el xalet que
de guanyar dos cents francs mensuals. Caldria tan sols que Eugeni volgués	acomodar	-se a estrafer les tendreses de Corot, en teles destinades a l'incauta
Solís y's reprengué la conversa. Donya Olimpia, la senyora de la casa,	acomodant	se entre la diminuta Camila y aquell monument tarragoní, ab un apressament
el meu pas. Però això, tanmateix, no fou un bon remei: aquelles rimes s'	acomodaren	al nou pas i seguiren atrotinant-me igual que abans. Vaig tornar a casa,
i amb el sol intent d'entretenir els seus divuit anys de pagès ben	acomodat	. Ara entabanava la pobra Madalena, guapa mossa sense cabals, que vivia a
ja no es descompartien. Però, al contrari, comprometien els braços, que s'	acomodessin	al suau vincle. —I ja tota bellesa nova era signada per dos braços
seu lloc, quan la cuina és al punt que convé, quan els negres estan ben	acomodats	i no us envaeixen el vostre espai propi, quan, en una paraula, tot és
mort l'audàcia de l'animal. En general, però, quan sou al campament, ben	acomodats	dins els sacs-llits, i sentiu el crit de la hiena a poques passes, mai se

Pàgina 1 (de 19)

50 següents