×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb acompanyar |
Freqüència total: 14271 |
CTILC1 |
el complidor personatge. I nosaltres ens apartarem del desori que l' | acompanyava | i ens apressarem amb acontentament a refugiar-nos en un còmode silenci | llamp. De tant en tant, unes quantes Oceànides venien a compadir-lo i l' | acompanyaven | amb els seus planys. Com que l'escena es reproduïa al llarg de les | el dret d'utilitzar-los. Jove, no juguis amb nosaltres. Dóna-me'ls i t' | acompanyarem | , agullonat pel fibló de les nostres riotes malignes, àvides de celebrar | de debò serena. I no oblidis que, tant si una modesta fortuna t' | acompanya | com si has de suportar contratemps i dolors, res no dura, tot s'esborra, | del Tàrtar i de Gea, es desordenava tant amb foc com amb vent. L' | acompanyava | Equidna, germana i dona alhora, de bonica i dolça cara de nimfa, de pits | més tètric. Hi ha, però, gossos divins. El constel·lat, que sembla que | acompanya | Orió, el gegant brutal i alhora delicat, en les seves caceres. El | sense un bri de pudor ni de caràcter—, perquè l'efímera florida | acompanyi | uns lents passeigs de vella en la solitud del meu jardí." Màrsias El | a triagues i altres begudes saludables. La cornella, de vida llarga, l' | acompanya | i li recorda la mare. Té un aspecte noble, acollidor, i la mirada és | cadàver. Varen ser des de la infantesa amics inseparables, i el mort va | acompanyar | i aconsellar sempre el qui encara és viu, una mica més jove que aquesta | nosaltres, admiradors d'aquesta bella i coratjosa figura, ens apressem a | acompanyar | -la amb un respectuós silenci. Hècuba A La Ilíada, en el | parar la cursa. Els efebus atlètics l'invoquen i el veneren, el marrà l' | acompanya | . El fal·lus, —que, sense demanar perdó, així s'anomena— és un dels seus | en tots els indrets hi haurà arbres, camps, ocells, un riu amable. I m' | acompanyarà | almenys, fins que uns dits piadosos em tanquin els ulls per sempre, la | llum al meu davant, perquè els anys compten. Però no heu de témer que | acompanyi | amb escarafalls i gemecs la justa, necessària, eterna llei acceptada. Un | aquell dia una batuda pels aiguamolls, i, com Candi es mostrés frisós per | acompanyar | -lo, Tino Costa se l'endugué. Manuel de Randa formava també part de la | decidir-la que baixés amb ell a fer una visita a les terres. El padrí l' | acompanyaria | també. El matí era clar i serè, i ells, al carro, baixaren parlant durant | alegres tots pel vi i cantant en veu baixa entorn d'ambdós, bo i | acompanyant | -se picant de mans. Un d'ells, al compàs de les mans, es posà a cantar | que la filla i el seu marit l'havien pregat insistentment perquè els | acompanyés | ; però tot fou en va: ell havia preferit continuar a Santa Maria amb els | jugar de petits; hi ha els camps, les carenes. I tot això sembla que ens | acompanyi | , a llur contacte sentim com si una nova primavera florís en el nostre | impressionada pel to de la veu. Mila s'avançà de sobte, i li digué: —M' | acompanyarà | fins a la plaça, tia? Desitjo tant d'arribar-m'hi! Pujaren plegades pel | li féu brollar sang. —Perquè te'n recordis. Fet això, l'agafà pel braç i l' | acompanyà | fins a la porta: —Vés-te'n a casa dels teus pares —li digué, dret | Ella li suplicà que li portés quelcom amb què cobrir-se i que l' | acompanyés | a casa dels seus pares, car ja sabia que era inútil cridar o insistir en | abrigà, i entre el brogit del vent, a través dels carrers solitaris, l' | acompanyà | a la seva casa pairal. Endebades s'intentà després, per part de la | L'infant aleshores, amb gran disgust de la seva mare, no volgué | acompanyar | -la ja més a l'església; es mostrà cada vegada més inquiet i d'humor | i el seu goig més gran consistia a emportar-se-la a les festes de fora i a | acompanyar | -la també a les del poble. Llavors no hi havia desig ni caprici que Mila | d'ella quan em veia tornar, ni felicitat com la d'ella quan, després, m' | acompanyava | . Així passaren els dies (jo començava ja a cansar-me), i així arribàrem a | sant Nadal, i vull veure la meva mare." Ella em suplicà perquè la deixés | acompanyar | -me. "Tu tens una mare —em digué—, però jo, si tu em deixes | me. "Bé —vaig dir-li a la fi—; hi anirem tots dos; m' | acompanyaràs | ." Va abraçar-me de bell nou, em besà una i mil vegades, plorava i reia | que per a ell no hi ha ja salvació—, sinó per sentir una mà amiga que l' | acompanyi | i el reconforti en la desfeta. Tino Costa es recordava de les paraules | sopar. A més a més, Maria Àgueda es proposava convidar Sileta perquè els | acompanyés | a sopar, de manera que enguany la casa semblaria tota il·luminada per la | ànsies, i Mila resolgué d'anar a parlar amb tia Càndia per si la volia | acompanyar | . Mila necessitava escoltar de llavis d'ell la causa de la seva absència, | Santo anà a veure la vella, li explicà la seva decisió i li suplicà que l' | acompanyés | . Tia Càndia davant d'allò es sentí novament astorada, plena d'esglai. —És | de solitud en què la imatge semblava submergida, un gest que no | acompanyava | la severa i quasi ombrívola expressió de la figura. Però per fi havia | —Com ha patit, també, i com pateix per culpa d'ell! —Càndia del Noro l' | acompanyà | . Ho sabíeu? —Sí, es sap també que aquest matí Càndia ha volgut anar veure | dir que si això i que si allò. Càndia ha dit també que si va avenir-se a | acompanyar | -la fou per la por que Mila hi anés tota sola. —Hi hauria anat. Com hi | havia treballat abans, quan estigué a Citavella amb Sia. Ella l'hi havia | acompanyat | molts cops, i molts altres l'havia esperat a la sortida; potser massa. | i tornava al treball. L'estàtua semblava aleshores cobrar vida, | acompanyar | -lo, i la imatge del sant anava transfigurant-se, fent-se nova sota la seva | amb aquesta; aquesta o aquella, tant se val. Ella ja trobarà qui l' | acompanyarà | ." Dreta al seu costat, gairebé enganxada al seu cos, la dona repetí la | però era en va: la imatge tornava a ell, s'aferrava a ell —l' | acompanyava | — amb els millors records que d'ella tenia. La veia allunyant-se en aquell | ment. Ara Mila surt encara amb més freqüència. Crida Anselma, perquè l' | acompanyi | ; la noia acudeix sol·lícita. Entre la jove mestressa i ella s'havia | Anselma... Després l'acaricia. Mila estigué temptada de demanar-li que l' | acompanyés | —que segura hauria anat amb aquesta petita tan animosa!—; estigué | amb aquesta petita tan animosa!—; estigué temptada de demanar-li que l' | acompanyés | , si més no, fins a Argona. Però desistí. Què no serien capaços de fer-li | "T'ho prometo, Anselma". No: aquest cop Mila no li demanarà que l' | acompanyi | . Ja sap el que li tocà passar a la bona Càndia per culpa d'ella. | seus estalvis. Allí hi ha el seu padrí. Podria, potser, pregar-li que l' | acompanyés | ... No sap bé el que farà (a vegades ni tan sols sap si anirà a Santa | Només estem jo i les meves filles. Et curaràs els peus, i demà t' | acompanyaré | fins al poble. La diligència no sortirà altrament fins a l'alba. Només | ell. T'ho juro. M'hauria agenollat als seus peus i no hauria parat fins | acompanyar | -vos a l'altar. Tot ho hauria fet. Déu! Per què no vas dir-ho | prometo, t'ho juro: aparellarem el carro i anirem en busca d'ell. Jo t' | acompanyaré | , ho vulgui o no el teu pare, encara que s'hi oposi la teva mare, encara | podré fer, després? Anem-nos-en ara, padrí... Anem-nos-en! | Acompanya | 'm!... El seu rostre reflexava una angoixa tan desesperada que el padrí va | que el padrí va acabar per cedir. L'acaricià a l'esquena. —Bé: t' | acompanyaré | . Avui mateix, ara, de seguida, aniré veure el teu pare. El convenceré de | sóc! L'abraçà i el besà. Però ell, malgrat el seu decidit propòsit d' | acompanyar | -la, com més la sentia, com més la mirava, es sentia més angoixat. Li | Ara cantava una veu d'home, sola, admirable de to, mentre els instruments | acompanyaven | molt baix: /La Nochebuena se viene, la Nochebuena se va... Y nosotros |
|