Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
acompanyar V 12244 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb acompanyar Freqüència total:  12244 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

el complidor personatge. I nosaltres ens apartarem del desori que l'acompanyava i ens apressarem amb acontentament a refugiar-nos en un còmode silenci
llamp. de tant en tant, unes quantes Oceànides venien a compadir-lo i l'acompanyaven amb els seus planys. Com que l'escena es reproduïa al llarg de les
el dret d'utilitzar-los. Jove, no juguis amb nosaltres. Dóna-me'ls i t'acompanyarem, agullonat pel fibló de les nostres riotes malignes, àvides de celebrar
de debò serena. I no oblidis que, tant si una modesta fortuna t'acompanya com si has de suportar contratemps i dolors, res no dura, tot s'esborra,
del Tàrtar i de Gea, es desordenava tant amb foc com amb vent. L'acompanyava Equidna, germana i dona alhora, de bonica i dolça cara de nimfa, de pits
més tètric. Hi ha, però, gossos divins. El constel·lat, que sembla que acompanya Orió, el gegant brutal i alhora delicat, en les seves caceres. El
sense un bri de pudor ni de caràcter—, perquè l'efímera florida acompanyi uns lents passeigs de vella en la solitud del meu jardí." Màrsias El
a triagues i altres begudes saludables. La cornella, de vida llarga, l'acompanya i li recorda la mare. Té un aspecte noble, acollidor, i la mirada és
cadàver. Varen ser des de la infantesa amics inseparables, i el mort va acompanyar i aconsellar sempre el qui encara és viu, una mica més jove que aquesta
nosaltres, admiradors d'aquesta bella i coratjosa figura, ens apressem a acompanyar-la amb un respectuós silenci. Hècuba A /La Ilíada\, en el vers
parar la cursa. Els efebus atlètics l'invoquen i el veneren, el marrà l'acompanya. El fal·lus, —que, sense demanar perdó, així s'anomena— és un dels seus
en tots els indrets hi haurà arbres, camps, ocells, un riu amable. I m'acompanyarà almenys, fins que uns dits piadosos em tanquin els ulls per sempre, la
llum al meu davant, perquè els anys compten. Però no heu de témer que acompanyi amb escarafalls i gemecs la justa, necessària, eterna llei acceptada. Un
aquell dia una batuda pels aiguamolls, i, com Candi es mostrés frisós per acompanyar-lo, Tino Costa se l'endugué. Manuel de Randa formava també part de la
decidir-la que baixés amb ell a fer una visita a les terres. El padrí l'acompanyaria també. El matí era clar i serè, i ells, al carro, baixaren parlant durant
alegres tots pel vi i cantant en veu baixa entorn d'ambdós, bo i acompanyant-se picant de mans. Un d'ells, al compàs de les mans, es posà a cantar
que la filla i el seu marit l'havien pregat insistentment perquè els acompanyés; però tot fou en va: ell havia preferit continuar a Santa Maria amb els
jugar de petits; hi ha els camps, les carenes. I tot això sembla que ens acompanyi, a llur contacte sentim com si una nova primavera florís en el nostre
impressionada pel to de la veu. Mila s'avançà de sobte, i li digué: —M'acompanyarà fins a la plaça, tia? Desitjo tant d'arribar-m'hi! Pujaren plegades pel
li féu brollar sang. —Perquè te'n recordis. Fet això, l'agafà pel braç i l'acompanyà fins a la porta: —Vés-te'n a casa dels teus pares —li digué, dret
Ella li suplicà que li portés quelcom amb què cobrir-se i que l'acompanyés a casa dels seus pares, car ja sabia que era inútil cridar o insistir en
abrigà, i entre el brogit del vent, a través dels carrers solitaris, l'acompanyà a la seva casa pairal. Endebades s'intentà després, per part de la
L'infant aleshores, amb gran disgust de la seva mare, no volgué acompanyar-la ja més a l'església; es mostrà cada vegada més inquiet i d'humor
i el seu goig més gran consistia a emportar-se-la a les festes de fora i a acompanyar-la també a les del poble. Llavors no hi havia desig ni caprici que Mila
d'ella quan em veia tornar, ni felicitat com la d'ella quan, després, m'acompanyava. Així passaren els dies (jo començava ja a cansar-me), i així arribàrem a
sant Nadal, i vull veure la meva mare." Ella em suplicà perquè la deixés acompanyar-me. "Tu tens una mare —em digué—, però jo, si tu em deixes
me. "Bé —vaig dir-li a la fi—; hi anirem tots dos; m'acompanyaràs." Va abraçar-me de bell nou, em besà una i mil vegades, plorava i reia
que per a ell no hi ha ja salvació—, sinó per sentir una mà amiga que l'acompanyi i el reconforti en la desfeta. Tino Costa es recordava de les paraules
sopar. A més a més, Maria Àgueda es proposava convidar Sileta perquè els acompanyés a sopar, de manera que enguany la casa semblaria tota il·luminada per la
ànsies, i Mila resolgué d'anar a parlar amb tia Càndia per si la volia acompanyar. Mila necessitava escoltar de llavis d'ell la causa de la seva absència,
Santo anà a veure la vella, li explicà la seva decisió i li suplicà que l'acompanyés. Tia Càndia davant d'allò es sentí novament astorada, plena d'esglai. —És
de solitud en què la imatge semblava submergida, un gest que no acompanyava la severa i quasi ombrívola expressió de la figura. Però per fi havia
—Com ha patit, també, i com pateix per culpa d'ell! —Càndia del Noro l'acompanyà. Ho sabíeu? —Sí, es sap també que aquest matí Càndia ha volgut anar veure
dir que si això i que si allò. Càndia ha dit també que si va avenir-se a acompanyar-la fou per la por que Mila hi anés tota sola. —Hi hauria anat. Com hi
havia treballat abans, quan estigué a Citavella amb Sia. Ella l'hi havia acompanyat molts cops, i molts altres l'havia esperat a la sortida; potser massa.
i tornava al treball. L'estàtua semblava aleshores cobrar vida, acompanyar-lo, i la imatge del sant anava transfigurant-se, fent-se nova sota la seva
amb aquesta; aquesta o aquella, tant se val. Ella ja trobarà qui l'acompanyarà." Dreta al seu costat, gairebé enganxada al seu cos, la dona repetí la
però era en va: la imatge tornava a ell, s'aferrava a ell —l'acompanyava— amb els millors records que d'ella tenia. La veia allunyant-se en aquell
ment. Ara Mila surt encara amb més freqüència. Crida Anselma, perquè l'acompanyi; la noia acudeix sol·lícita. Entre la jove mestressa i ella s'havia
Anselma... Després l'acaricia. Mila estigué temptada de demanar-li que l'acompanyés —que segura hauria anat amb aquesta petita tan animosa!—; estigué
amb aquesta petita tan animosa!—; estigué temptada de demanar-li que l'acompanyés, si més no, fins a Argona. Però desistí. Què no serien capaços de fer-li
"T'ho prometo, Anselma". No: aquest cop Mila no li demanarà que l'acompanyi. Ja sap el que li tocà passar a la bona Càndia per culpa d'ella.
seus estalvis. Allí hi ha el seu padrí. Podria, potser, pregar-li que l'acompanyés... No sap bé el que farà (a vegades ni tan sols sap si anirà a Santa
Només estem jo i les meves filles. Et curaràs els peus, i demà t'acompanyaré fins al poble. La diligència no sortirà altrament fins a l'alba. Només
ell. T'ho juro. M'hauria agenollat als seus peus i no hauria parat fins acompanyar-vos a l'altar. Tot ho hauria fet. Déu! Per què no vas dir-ho
prometo, t'ho juro: aparellarem el carro i anirem en busca d'ell. Jo t'acompanyaré, ho vulgui o no el teu pare, encara que s'hi oposi la teva mare, encara
podré fer, després? Anem-nos-en ara, padrí... Anem-nos-en! Acompanya'm!... El seu rostre reflexava una angoixa tan desesperada que el padrí va
que el padrí va acabar per cedir. L'acaricià a l'esquena. —Bé: t'acompanyaré. Avui mateix, ara, de seguida, aniré veure el teu pare. El convenceré de
sóc! L'abraçà i el besà. Però ell, malgrat el seu decidit propòsit d'acompanyar-la, com més la sentia, com més la mirava, es sentia més angoixat. Li
Ara cantava una veu d'home, sola, admirable de to, mentre els instruments acompanyaven molt baix: /La Nochebuena se viene, la Nochebuena se va... Y nosotros

  Pàgina 1 (de 245) 50 següents »