×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb aconsellar |
Freqüència total: 3614 |
CTILC1 |
la senyora Magdalena Blasi, que escoltava. "Savis de segles allunyats ho | aconsellaven | . Quin vulgar discurs, eh! Avui no serem capaços de descobrir, entre | ser des de la infantesa amics inseparables, i el mort va acompanyar i | aconsellar | sempre el qui encara és viu, una mica més jove que aquesta recent víctima | d'aquesta esplèndida figura de noia, tota sencera. Només gosaríem | aconsellar | que no accentués l'esforç. Si el peu dret, que li ha quedat enlaire o no | jóc, per la fosca del carrer de la Perera. Orestes "No es preocupi", va | aconsellar | l'advocat, que retirava a canonge de seu episcopal històrica a extingir | aquella idea i anà a trobar el seu germà —el padrí de la nena—, perquè l' | aconsellés | . Manuel del Santo era d'un tarannà totalment oposat al del germà: vidu | aquesta nit en una mar d'angoixes increïbles i en què l'ancià el volgué | aconsellar | . Estaven asseguts vora el clavicordi, a l'habitació íntima i recollida de | per a la oïda del qui hi viu present i desterrat. Més endavant l'ancià l' | aconsellà | , amb tot, de diferent manera. Fou una certa nit en què, en ocasió del seu | de realitzar una cosa com la que tenia al davant. Aleshores el mestre li | aconsellà | que anés a ciutat, que tornés o que no tornés —era indiferent—, però que | ho has pensat! Em fas pena... Però Rosa de Lado ho havia dit un dia: " | Aconsellar | Mila és com tirar aigua a la mar". Ella li respongué aleshores: —Sóc | l'ancià Baldà, i tampoc no n'obtingué cap resposta millor. L'ancià els | aconsellà | que donessin temps al temps; que ell, si l'ocasió es presentava, | fatigat ja de combatre. Semblava com si en les precaucions que li | aconsellava | contra la tempestat es barregés una mena de temor originada en el record | Sí, és veritat —adduí el bon rector—, però amb un home com ell, qui pot | aconsellar | ?" Ara, mentre s'adreça a l'habitació de Mila, el padrí no té més que una | Costa es maleïa per primera vegada d'haver fet cas de les veus que li | aconsellaven | partir, en lloc d'haver seguit aquell camí on tots els seus sentits el | sobre altres coses, com si allò no l'interessés, però, en acabar, li | aconsellà | que no en parlés amb ningú. Ho sapigué, no obstant, la mare d'Anselma, i | on havia viscut sempre amb aquella noia. No obstant això, ella mateixa li | aconsellà | que no hi anés: que no solament no el volia veure, sinó que no podia ni | i de terror. Ell callà; comprengué que tot seria inútil; quan li | aconsellaven | que no hi anés, sabien bé per què li ho aconsellaven. Es retirà sense dir | inútil; quan li aconsellaven que no hi anés, sabien bé per què li ho | aconsellaven | . Es retirà sense dir res; travessà l'estança de fora sense veure la | sigui una perspectiva gaire amable. La prudència, virtut cardinal, | aconsella | evitar aquestes exasperacions mentals i morals. I al capdavall, per a | justícia, tanmateix. I ara, passat el temps, els atzars de la diplomàcia | aconsellen | indulgència. En abstracte, ningú no tindria res a oposar-hi. L'absolució | de colossalisme i de sublimitat: ens hi sentim tranquils, còmodes i ben | aconsellats | . Res en ell no ens incita al somni, a la mística ni al pànic, com s'esdevé | vaig trobar al tramvia un minyó cubà: feia molts anys que no el veia. M' | aconsellà | que aquella nit no sortís, perquè "passarien coses". Però feia tant de | A les dues han parlat una militant de la UGT i una altra de la FAI | aconsellant | concòrdia, dient que havien anat a les barricades per intentar de | al vespre de ciutat assegurava que un significat sindicalista li ha | aconsellat | que aquests dies no anés a Barcelona. Anem a Rosquelles. A banda i banda | elles. —Es farà mal —diu plàcidament el de la barbeta. —No li havíeu d' | aconsellar | que pugés. Mireu quin desordre! —exclama l'altre amoïnat. —No ha estat | es fa greu, dolguda, amb una sospita d'equanimitat. —Estrictament els que | aconsella | la llei, un set coma cinc per cent. No em fa res de dir-vos que, | ja només duu la clau amb què tanca la porta al seu darrera. —Jo, de vós — | aconsella | —, no els ho diria que sóc un inspector. —Tampoc no us ho he dit a vós | com és degut. Amb aquest esperit ordenacista que teniu... —Sí. I quan cal | aconsello | la posició més adient, que a l'estiu és la | dels nostres organismes. La creació del congrés permanent ha | aconsellat | de transferir-li funcions i facultats que fins ara depenien i eren | cos, escriu números a la llibreta—. Més aviat curta, la guerrera? —Què m' | aconselleu | ? —fa ell. —Llarga. Abriga més. De vegades, els uniformes d'estiu no els | n'hi hagués, com vós! —Es torna a adreçar al seu subordinat—: Caporal, us | aconsello | un repàs a fons dels reglaments; és possible que dins de poc sigueu | Com us sembli. La dona el llambrega apreciativament i, amb un somrís, | aconsella | : —A l'habitació. Sou jove. Abans de menar-l'hi, però, el fa | sinó la Carolina astuta i activa que procurava aconseguir, ben | aconsellada | per l'advocat Narcís Codolar una incapacitació provisional del seu marit | saber si no hauria estat així si la seva posició afrancesada no li hagués | aconsellat | l'exili, que ell acceptà amb una perversa satisfacció, car ¿no se | tan hermós. Sempre l'enveja, sempre el mateix, Manuel. L'endevinaire | aconsellà | a l'home ric que l'arranquessin de seguida, i, com que ho manava l'amo, l' | com havia anat. —Malament. I no digué res més, i, quan Maria Rosa volgué | aconsellar | -lo, es girà i se n'anà amb el gos, sense dir res, i aquesta desatenció | que també ho sigui de carn i de peix, la fruita és la que domina. Jo | aconsellaria | a tothom que vagi pel món que, en arribar en un poble, la primera visita | coberts per l'aigua. Aquesta caminada és plena de perills i ningú no us | aconsellarà | que la feu amb els peus nus. Els corals són traïdors, i esteu exposats a | vegada els taurons no varen ser-hi a temps. La imatge del tauró, us | aconsellen | que, per prudència, no l'oblideu mai en aquests climes. Un matí feia el | afirmar avui la unanimitat d'aquella actitud popular. Ara hi ha qui | aconsella | més vivor que treball, més destresa que esperit feiner. No hi fa res. El | catàstrofe, la burgesia catalana intentà de negociar. Féu el que li havia | aconsellat | l'experiència durant dos segles de govern pactista: protestar de paraula | Quer· No ho sé. Millor que m'equivoqui. Però el que és jo t' | aconsello | que siguis més modest, més temerós del Senyor. Que no et queixis de la | té mig abandonats. Ja ho veus. No ha baixat més a donar-nos conversa i a | aconsellar | -nos, ara que ho necessitem més que mai. I jo, com m'he hagut de veure | la meva nuesa i així ho vaig dir a Caín. Però ell se'n va riure i em va | aconsellar | que no em banyés mai fins que els menjars engolits haguessin eixit per la | dir, Abel. No contestis... Caín. És el millor que li podeu | aconsellar | ! Quer· [(Agafant Caín per l'espatlla i separant-lo del | . /Oscar\ Si és que ella ho vol, per mi... Ja sap el que li he | aconsellat | moltes vegades. /Amèlia\. [(Aferrant-se al braç del seu | Obdulia Montcada!\ I Don Vicenç Calvet, canonge de la Seu, solia | aconsellar | : —Senyora, amb aquests diamants, ¡no vagi tota sola pels carrers estrets! | són res. Vostè l'hi ha de fer comprendre. Com a sacerdot té obligació d' | aconsellar | ses coses justes. Seguiren conversant llargament. D'una manera tàcita el | tia Obdúlia i no li deixi fer desbarats: a posta és vostè sacerdot, per | aconsellar | -la i fer-li entendre es desassossec que porta a s'ànima no fer ses coses | i en mànigues de camisa. La meva mare morta feia anys i sense poder-me | aconsellar | i el meu pare casat amb una altra. El meu pare casat amb una altra i jo | cinta de goma clavada a la cintura i la meva mare morta i sense poder-me | aconsellar | , perquè vaig dir a aquell noi que el meu promès feia de cuiner al Colón i |
|