Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de totes les coses, evita d'amidar Zeus. Ja n'arribarà el temps. Avui	acontenta	't de pensar que n'esdevindràs un dia lliure, una creença esperançada que
Dinkelhauser, konilosianista a Giessen. "Lei mi canzona", s'	acontentava	de somriure, des de l'ombra, el cardenal Annibale della Genga, que era,
. —Féu una pausa i acabà: —Diria's que els bons, sols i abandonats, s'	acontenten	sempre amb somnis, mentre que els malvats mostren una activitat
tard —posem de les vigílies de la guerra del 14— hauria hagut d'	acontentar	-se amb una moneda menys temptadora: amb els bitllets de banc. L'or —l'or
de tota manera, ara no depèn de la generositat de mecenes que calgui	acontentar	, ni està tan aventurat a repressions inquisitorials. En certa mesura,
família dels Mateo Alemán contestarien que no. Jo no contestaré que sí: m'	acontentaria	de fer un vot de confiança al futur. El faig. X Xarlatà
sotmesos. Els súbdits, els ciutadans, els sotmesos, no aspiren a manar: s'	acontenten	de parlar, de xerrar. El tirà, de vegades, els concedeix una tolerant
ells el que volien era la meitat del metàl·lic disponible. A la fi, s'	acontentaren	amb 1000 pessetes. Deien que a la Generalitat hay muchos
llum i, a més, el fred no em permetria de treballar-hi gaire estona. He d'	acontentar	-me llegint una mica el New Statesman entre les converses
la interessada i, sobretot, la seva ignorància de les conveniències, ens	acontentarem	amb un vas de sidra que, com de costum, beurem a la salut del novell
que odiava i odiaria sempre aquells homes i aquelles dones que podien	acontentar	-se d'una infinita capa d'esmalt lluent, un esmalt que amagava tota
feia sofrir cruelment la Pigadeta. La noia s'afanyava debades per	acontentar	-la en tot; només en una cosa no podia fer res; deixar d'anar amb el de
deixar d'anar amb el de la Rutlla, que era l'única cosa amb què la podia	acontentar	. Debades la Pigadeta redoblava les atencions; s'apressava a servir-la, li
només pugui tolerar coixins de ploma!... El negre de les Antilles, que s'	acontenta	amb molt poca cosa, té una passió: criar gall. Però no per menjar-se'l
remei, no intentaré fer semblants proposicions a un natural del país. M'	acontentaré	com tothom, contemplant la corona blava que forma la Diadema seguint la
els qui anem a pescar en piragua seríem un personal massa feliç. Jo ja m'	acontento	amb l'espectacle del coral i amb poder tenir a les mans una pedra
li paràrem els peus fent triomfar i reconèixer el pactisme. Amb això ens	acontentàrem	. No passàrem d'aquesta cantonada. Jugàrem poc net amb el Minotaure. I
o costella o pols del camí. Qui ha conegut aquella vida mai no s'	acontentarà	d'aquesta. Adam. Tu rai! La ira de Jahvè va descarregar gairebé
per bé que l'aire serà net i neta l'aigua: m'	acontenta	més quan és bruta i ben calenta). El dedicar vindrà primer.
locuras. Rosa. Bé, sí... però, vaja... amb la meitat ens	acontentaríem	! Víctor. [(Aixecant-se, fred i despectiu.)] Si no té res
tip d'aqueix Pepe! Júlia. [(Coquetament.)] Haurà d'	acontentar	-se amb més poc! Pepe. [(Rabejant les seves mans en les de
dir que ja ho entenia, que la seva mare havia fet el dinar sense sal per	acontentar	-la a ella però que una cosa era fer el dinar al gust d'una senyora veïna
del colomar, però els monjos, de mica en mica, fent veure que no hi eren,	acontentant	-se de passar una mica de gana i de rebre algun cop d'ala, vivint pels
a futbol per exemple o anant a nedar a l'Astillero, acabaria sense poder	acontentar	la seva Griselda i que ella se'n buscaria un altre que estigués més per
seny vol dir experiència que raona sobre si mateixa, experiència que no s'	acontenta	amb el que veu i el que toca, sinó que pretén, a més, esbrinar el seu
de les coses conduïda amb circumspecció i amb prudència, una raó que no s'	acontenta	amb raonar. L'allunyament simultani de la mera experiència i de la simple
del frac i les exigències de la camisa forta. Aquests abdòmens s'havien d'	acontentar	amb unes galtes de més de seixanta anys i amb una bronquitis crònica. De
jardí per explicar la darrera història que no fos d'un verd corrosiu: s'	acontentaven	amb quatre gotes de pippermint dintre d'un got d'aigua. Les dones amb
o industrial del país els havia arreconat, aquells senyors que s'	acontentaven	tallant boscos de les finques durant la guerra, criant canaris i fent
seu record era massa bona col·leccionista de brutalitats autèntiques, per	acontentar	-se amb comèdies i farses de prostíbul de luxe. Una confessió era indigna
encara fingia tres dimensions. Els cubistes, si no pinten ja volums, s'	acontenten	amb una geometrització de la realitat. Els abstractes que, obligats a
les estructures racionalistes de la societat contemporània. Però no s'	acontentà	amb el desfermament de les forces creadores de la subconsciència, ni es
els coneguts. Els botiguers, que els miren part darrera els vidres, s'	acontenten	d'adreçar-los un cop de cap cerimoniós, tal com escau a persones de
el tarannà natural mai no us agredeixen, la majoria dels homes no s'	acontenten	que els deixin el pas lliure, sinó que es morfonen per intervenir en la
dels altres homes, produïda per la freda resignació amb què solem	acontentar	-nos quan no podem aconseguir un goig massa alt o massa absurd, precipità
que li estrenyies les mans. És el primer pas: l'esquer, i aviat no te n'	acontentaries	. No tornaràs cap més vespre en aquella casa. —Primer em moriria. —No
al dol de la casa, la senyora de Torroella esclafiria la rialla; però s'	acontenta	estossegant amb un cert recalcament sonor. —Ens n'anirem a fora el mes
galliner, tal com solia Teresa amb sinceres vel·leïtats pagesívoles. Va	acontentar	-se amb els menjars més simples i tan sobris com plagueren a la cunyada,
asseuen a la falda, amb l'esperança d'una bona propina. L'oncle Joanet s'	acontenta	amb una dama de mitja edat, petita com ell, molt ben pentinada i ufanosa;
Déu m'ha imposat com a prova. Però sols que tu no t'aprofitis d'ell, me n'	acontentaré	. Escolta! seràs la mestressa; et serviré tota la vida. Té, si vols les
, voldria estar en un bon lloc en el seu propi cor, i com que no pot, s'	acontenta	amb el desig d'ésser en un bon lloc dins el cor de l'orgullós. I això no
risc volgut, del qual se senten responsables. N'hi ha que, aleshores, s'	acontenten	amb alguna ficció del risc. Molts d'altres han d'anar cap al risc anormal
coses insòlites, "plans" forçats i unes inèdites "audàcies", i no s'	acontenten	amb la tremenda força humana unida a l'obra mestra formal. O vulgaritat o
o el presumpte totemisme desborda el marc d'un simple llenguatge, no s'	acontenta	establint regles de compatibilitat i d'incompatibilitat entre signes;
relacions empíricament observables entre endogàmia i exogàmia. Ací ens	acontentarem	, doncs, establint el lligam d'aquest problema amb el que acabem de
l'avantpassat. Avui, qui produeix cangurs són els cangurs: el bruixot s'	acontenta	d'ajudar-los. Però si considerem les institucions australianes —i
entre elles, hom no es podria passar de l'ajut de les màquines.	Acontentem	-nos, doncs, evocant aquest programa, reservat a l'etnologia d'un segle
la teoria dels noms propis i que serà evocat més endavant. Ací, ens	acontentarem	subratllant que aquesta indeterminació relativa del sistema correspon,
del pidgin ha obligat durant molt de temps els inquiridors a	acontentar	-se amb versions tan sumàries com ridícules. Però a més de disposar avui
coneixença històrica ateny l'evidència del sentit íntim. La història no s'	acontentaria	descrivint-nos éssers en exterioritat o, com a màxim, fent-nos penetrar

Pàgina 1 (de 29)

50 següents