Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que suara eres capaç de despullar el vianant que et passés pel costat, t'	acoquines	davant les aparences de formes creades per tu mateix, bullarocs d'ombra
un moment, m'havia espantat. No m'hauria costat res d'encongir-me, d'	acoquinar	-me. Però havia fet el cor fort per no donar als altres l'espectacle de la
freda; esbufegava impacient, li trigava enllestir... "No em deixo	acoquinar	! Ja que no m'han tombat, què més voldrien que saber-me esporuguit entre
que surti de l'enfadosa boira o que arribi a poblat, siga on siga. Però m'	acoquina	pensar que tinc de baixar per on he pujat. Amb prou esforç vaig vorejant
esporuguida del seu escorcollament visual. Tornava retut perquè s'havia	acoquinat	amb l'ombra del carboner inofensiu i del gos innocent que el seguia. Moix
conseqüències d'una escassa alimentació." La secreció làctia no es deixa	acoquinar	per les lluites. Biològicament és heroica. Això ens envigoreix per
que ara sento, la vergonya d'haver deixat pegar davant meu a una dona i	acoquinar	un home indefens per una colla de pistolers... Sona un altre tret. Tot
a fer ús de la ploma, sinó que van recórrer a la violència, per tal d'	acoquinar	-lo, i algunes capelles foren envaïdes per alguns exaltats que, cridant
se li faci. Aquest públic, reduït per la pròpia sensació d'ignorància i	acoquinat	per l'amenaça del menyspreu i del ridícul, ha possibilitat totes les
predisposa l'individuu a les terribles dolencies del pit. Aviat l'actor s'	acoquina	sota'l jou d'un treball forsat o se malmeten les qualitats de sa veu
y després regalá al mon los fruyts de la seva experiencia, y mes tard s'	acoquiná	ab lo fret del blanquinós ivern, y glassat y plé de cabells blanchs s' en
cavall, semblava dispensarnos una bondadosa protecció que'ns encongía y	acoquinava	alhora. Però En Vallmitjana, artista de cor, no's recorda de lo séu,
que aquest savi esquivi el risc de fer una exhibició de coneixements que	acoquini	els espectadors i els faci ser retrets en llurs intervencions. Un sistema
amb la voladissa del milà. M'he tirat damunt la presa com el milà i m'he	acoquinat	com el reietó. He sentit el frec de la banya de l'escarabat, de l'escata
no creus en la paraula? ...Feliç el cor constant que no cap sacrifici l'	acoquina	... M'encaro amb tots els mals del món; doncs, imagina!... El pergamí és
encara que atenta als seus papers i llapis, no em llevava l'ull,	acoquinada	pel tiburó que tenia al costat. Quan aplegà la poma al sucre, aplacada la
fins i tot gastava bromes. Però Prats no gosava ni badar boca, mut i	acoquinat	per aquella cosa estranya que acabava de sentir. ¿No ho hauria oït bé?
perquè el burgès llegeixi coses fortes! Pro ve la nit i l'	acoquina	el fred, i amb una esposa freda es fica al llit.
—respongué resoltament l'altre, desvergonyintse de tal modo qu'en Foix s'	acoquiná	un xich.— T'ho torno á repetir: ò ell ò jo. L'única compostura que hi
la tomba 'l silenci se despert', com del vent no l'	acoquinin	los jeméchs. Nina, adèu, pensa ab mí que ab
restava indecisa. L' escopetota y el mal gènit d' en Rosset-Bayó les	acoquinava	. Fonc necessari l' esperó del ridícul acorat fins a l' ánima per una d'
poden ajudar a viure. Anímat... ¡germà!... Prèn exemple de mi, que no m'	acoquino	mai ni per rès. Lluitarem, y vencerem en la lluita... Jo te'n responc...
per darrere, s'hi aferra i s'hi descara, però com s'	acoquina	, per davant! Ja el van exiliar una temporada per evitar
tímids, força incòmodes a causa de la presència de les senyores i	acoquinats	pel luxe que els envoltava, van deixar en el saló un cavallet de pintor,
bèstia molt fina; semblava que no hagués fet altre en sa vida que sirgar.	Acoquinat	per l'Ebre? Quin talòs o quin reconsagrat escampava aquella falòrnia? Fos
es deixà anar a un dels accessos d'ira que feien tremolar les parets,	acoquinaven	tot déu i obligaven el senyor Jaume a anar-se'n de casa —a la mina, al
de l'ama asseguda a la falda, seia a tocar del xofer, barbamec grogós	acoquinat	per la sorruderia de la minyona, més tibada encara que els senyors. Un
un llebrer de color canyella va cobrir una femella moguda després d'	acoquinar	amb ferotgia un perdiguer rival. L'endemà, malgrat les galledes d'aigua i
y tú, póbra, la gallina que no veu son goch cumplit perque el atre el	acoquina	, y está de l'ala ferit. Tú sens cariño viurás com el pollastre perdut, y
pero yo soc molt débil y tot m' anfita. Gaspar. Vosté de pòc s'	acoquina	. Yo en la só Isabel ya el vea... Susano. Soc d' una naturalea
home valent. Peris. ¡Angela! ¡Angela! Sols de ta sort la idea m'	acoquina	. Angela. ¿La tem jo acás? Peris. Valor es que m'
anar a fer el soldat, el noi, que no s'havia mogut mai de casa, es va	acoquinar	. Preferia passar la frontera i malviure vint anys a França, abans de
de gall, però que engegava guitzes lògicament multiplicades i només s'	acoquinava	si un mut li ensenyava la boca oberta. Llavors una bona carrera per als
els feixistes, i tots els ambiciosos, a més de tots els càrrecs polítics	acoquinats	, no en va és l'òrgan oficial de la Falange. Jo, ni l'obro, i no
que jo no vegi que t'importin un carallot aquests tral·lerels! No t'	acoquinis	, tu de pedra, fora caguetes, i que no se't llevi l'enravenada!
fer vuitanta-nou anys i, si bé procuro empènyer el temps sense deixar-me	acoquinar	pels calendaris, ja no sóc el d'abans. Vull dir que ara l'espifio d'una
d'una vegada —sota una aparença de descregut empedreït trobes un babau	acoquinat	per la por de l'infern, i al revés—, i tampoc no puc negar-me una
«Oh, això no és res —vaig fer, mentalment—. No penso pas deixar-me	acoquinar	perquè facis una mica el cor fort. Estic disposada a arribar a les
idèntiques a les de l'anònim. Si la marcolfa es pensava que em deixaria	acoquinar	, està ben amanida, companya Penèlope. No he arribat tan lluny per cedir
d'un tremp extraordinari que mai, en cap circumstància, no es deixaven	acoquinar	per les adversitats. Proveïts de tota mena de recursos, sempre trobaven
insinuar que els impostos i el dèficit són bons segons com i quan. Estan	acoquinats	, atrapats entre els mitjans de comunicació —conglomerats multinacionals
—Vull que me prenguis com una puta... —Exageres, Sandrine... —No t'	acoquinis	... Vull que me prenguis com una puta sense fer romanços... Van menjar un
el que havia passat per la ment de Canonici i, lluny de retreure's o d'	acoquinar	-se, va saber respondre-hi amb tanta subtilesa com confiança en ella
davant el tipus de coses que a ella l'espantaven. No l'havia vist mai	acoquinar	-se davant una discussió o una pujada de violència verbal. Certament, en
lloc d'un diari, es va treure una espardenya per estovar-me, i jo em vaig	acoquinar	tant que no vaig tornar a agafar mai més dels mais un estoig d'ulleres.
telefonarem al banc. ¿I si arribàssim a ca seva? Les dues al·lotones, més	acoquinades	per dins que el que la seva parença demostrava, arribaren a ca l'amiga. I
Tot baixant el pendent del Castell, les mil torres de Praga semblaven	acoquinar	-se sota la feixuga negror de la nuvolada que travessava el cel, com una
de la mili: acabàvem d'arribar-hi, miserables reclutes atrotinats, i	acoquinats	, i formàvem colles silencioses, en grups, segons la procedència. Durant
de perfum i de moda alemanya que desprenia la intèrpret, tenia por que	acoquinés	la pagesa ignorant i desgraciada. La reticència inicial del militar es va
que fos. Per a ella no. Tot i ser més aviat baixa d'estatura, no es va	acoquinar	. En temps de sega baixava a punta de dia al tros de la Plana,

Pàgina 1 (de 2)

50 següents