Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
acoquinar V 50 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb acoquinar Freqüència total:  50 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

que suara eres capaç de despullar el vianant que et passés pel costat, t'acoquines davant les aparences de formes creades per tu mateix, bullarocs d'ombra
un moment, m'havia espantat. No m'hauria costat res d'encongir-me, d'acoquinar-me. Però havia fet el cor fort per no donar als altres l'espectacle de la
freda; esbufegava impacient, li trigava enllestir... "No em deixo acoquinar! Ja que no m'han tombat, què més voldrien que saber-me esporuguit entre
que surti de l'enfadosa boira o que arribi a poblat, siga on siga. Però m'acoquina pensar que tinc de baixar per on he pujat. Amb prou esforç vaig vorejant
esporuguida del seu escorcollament visual. Tornava retut perquè s'havia acoquinat amb l'ombra del carboner inofensiu i del gos innocent que el seguia. Moix
conseqüències d'una escassa alimentació." La secreció làctia no es deixa acoquinar per les lluites. Biològicament és heroica. Això ens envigoreix per
que ara sento, la vergonya d'haver deixat pegar davant meu a una dona i acoquinar un home indefens per una colla de pistolers... Sona un altre tret. Tot
a fer ús de la ploma, sinó que van recórrer a la violència, per tal d'acoquinar-lo, i algunes capelles foren envaïdes per alguns exaltats que, cridant
se li faci. Aquest públic, reduït per la pròpia sensació d'ignorància i acoquinat per l'amenaça del menyspreu i del ridícul, ha possibilitat totes les
predisposa l'individuu a les terribles dolencies del pit. Aviat l'actor s'acoquina sota'l jou d'un treball forsat o se malmeten les qualitats de sa veu
y després regalá al mon los fruyts de la seva experiencia, y mes tard s' acoquiná ab lo fret del blanquinós ivern, y glassat y plé de cabells blanchs s' en
cavall, semblava dispensarnos una bondadosa protecció que'ns encongía y acoquinava alhora. Però En Vallmitjana, artista de cor, no's recorda de lo séu,
que aquest savi esquivi el risc de fer una exhibició de coneixements que acoquini els espectadors i els faci ser retrets en llurs intervencions. Un sistema
amb la voladissa del milà. M'he tirat damunt la presa com el milà i m'he acoquinat com el reietó. He sentit el frec de la banya de l'escarabat, de l'escata
no creus en la paraula? ...Feliç el cor constant que no cap sacrifici l'acoquina... M'encaro amb tots els mals del món; doncs, imagina!... El pergamí és
encara que atenta als seus papers i llapis, no em llevava l'ull, acoquinada pel tiburó que tenia al costat. Quan aplegà la poma al sucre, aplacada la
fins i tot gastava bromes. Però Prats no gosava ni badar boca, mut i acoquinat per aquella cosa estranya que acabava de sentir. ¿No ho hauria oït bé?
perquè el burgès llegeixi coses fortes! Pro ve la nit i l'acoquina el fred, i amb una esposa freda es fica al llit.
—respongué resoltament l'altre, desvergonyintse de tal modo qu'en Foix s'acoquiná un xich.— T'ho torno á repetir: ò ell ò jo. L'única compostura que hi
la tomba 'l silenci se despert', com del vent no l' acoquinin los jeméchs. Nina, adèu, pensa ab mí que ab
restava indecisa. L' escopetota y el mal gènit d' en Rosset-Bayó les acoquinava. Fonc necessari l' esperó del ridícul acorat fins a l' ánima per una d'
poden ajudar a viure. Anímat... ¡germà!... Prèn exemple de mi, que no m'acoquino mai ni per rès. Lluitarem, y vencerem en la lluita... Jo te'n responc...
per darrere, s'hi aferra i s'hi descara, però com s'acoquina, per davant! Ja el van exiliar una temporada per evitar
tímids, força incòmodes a causa de la presència de les senyores i acoquinats pel luxe que els envoltava, van deixar en el saló un cavallet de pintor,
bèstia molt fina; semblava que no hagués fet altre en sa vida que sirgar. Acoquinat per l'Ebre? Quin talòs o quin reconsagrat escampava aquella falòrnia? Fos
es deixà anar a un dels accessos d'ira que feien tremolar les parets, acoquinaven tot déu i obligaven el senyor Jaume a anar-se'n de casa —a la mina, al
de l'ama asseguda a la falda, seia a tocar del xofer, barbamec grogós acoquinat per la sorruderia de la minyona, més tibada encara que els senyors. Un
un llebrer de color canyella va cobrir una femella moguda després d'acoquinar amb ferotgia un perdiguer rival. L'endemà, malgrat les galledes d'aigua i
y tú, póbra, la gallina que no veu son goch cumplit perque el atre el acoquina, y está de l'ala ferit. Tú sens cariño viurás com el pollastre perdut, y
pero yo soc molt débil y tot m' anfita. Gaspar. Vosté de pòc s' acoquina. Yo en la só Isabel ya el vea... Susano. Soc d' una naturalea
home valent. Peris. ¡Angela! ¡Angela! Sols de ta sort la idea m' acoquina. Angela. ¿La tem jo acás? Peris. Valor es que m'
anar a fer el soldat, el noi, que no s'havia mogut mai de casa, es va acoquinar. Preferia passar la frontera i malviure vint anys a França, abans de
de gall, però que engegava guitzes lògicament multiplicades i només s'acoquinava si un mut li ensenyava la boca oberta. Llavors una bona carrera per als
els feixistes, i tots els ambiciosos, a més de tots els càrrecs polítics acoquinats, no en va és l'òrgan oficial de la Falange. Jo, ni l'obro, i no
que jo no vegi que t'importin un carallot aquests tral·lerels! No t'acoquinis, tu de pedra, fora caguetes, i que no se't llevi l'enravenada!
fer vuitanta-nou anys i, si bé procuro empènyer el temps sense deixar-me acoquinar pels calendaris, ja no sóc el d'abans. Vull dir que ara l'espifio d'una
d'una vegada —sota una aparença de descregut empedreït trobes un babau acoquinat per la por de l'infern, i al revés—, i tampoc no puc negar-me una
«Oh, això no és res —vaig fer, mentalment—. No penso pas deixar-me acoquinar perquè facis una mica el cor fort. Estic disposada a arribar a les
idèntiques a les de l'anònim. Si la marcolfa es pensava que em deixaria acoquinar, està ben amanida, companya Penèlope. No he arribat tan lluny per cedir
d'un tremp extraordinari que mai, en cap circumstància, no es deixaven acoquinar per les adversitats. Proveïts de tota mena de recursos, sempre trobaven
insinuar que els impostos i el dèficit són bons segons com i quan. Estan acoquinats, atrapats entre els mitjans de comunicació —conglomerats multinacionals
—Vull que me prenguis com una puta... —Exageres, Sandrine... —No t'acoquinis... Vull que me prenguis com una puta sense fer romanços... Van menjar un
el que havia passat per la ment de Canonici i, lluny de retreure's o d'acoquinar-se, va saber respondre-hi amb tanta subtilesa com confiança en ella
davant el tipus de coses que a ella l'espantaven. No l'havia vist mai acoquinar-se davant una discussió o una pujada de violència verbal. Certament, en
lloc d'un diari, es va treure una espardenya per estovar-me, i jo em vaig acoquinar tant que no vaig tornar a agafar mai més dels mais un estoig d'ulleres.
telefonarem al banc. ¿I si arribàssim a ca seva? Les dues al·lotones, més acoquinades per dins que el que la seva parença demostrava, arribaren a ca l'amiga. I
Tot baixant el pendent del Castell, les mil torres de Praga semblaven acoquinar-se sota la feixuga negror de la nuvolada que travessava el cel, com una
de la mili: acabàvem d'arribar-hi, miserables reclutes atrotinats, i acoquinats, i formàvem colles silencioses, en grups, segons la procedència. Durant
de perfum i de moda alemanya que desprenia la intèrpret, tenia por que acoquinés la pagesa ignorant i desgraciada. La reticència inicial del militar es va
que fos. Per a ella no. Tot i ser més aviat baixa d'estatura, no es va acoquinar. En temps de sega baixava a punta de dia al tros de la Plana,