×
 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb acorador |
Freqüència total: 15 |
CTILC1 |
| feia estar en silenci llargues estones, amb el cor oprimit, escoltant les | acoradores | dissorts dels dos enamorats, fins al final, en què Déu els torna a | | allò que em temia". I tingué por per Mila i pel seu germà, i una pena | acoradora | li omplí l'ànima per ell. Ell pujà les escales amb presses. Veié la seva | | un dia havia tingut noves de Sia, i ara Tino Costa portava també la pena | acoradora | i el remordiment de la darrera imatge de la desgraciada. Es sentia | | amb lúgubres accents. Per què havia quedat només en peu aquella | acoradora | cançó? Per què aquell darrer vers repetit de la tornada havia estat | | molts, bé oberts o bé dissimulats) per la canal de l'ironía o de la befa ( | acoradora | , jassía que assumís l'aspecte de la simple facecia), més aviat que en una | | tragué el portamonedes de la butxaca i el seu poc pes li fou un averany | acorador | . Va obrir-lo: buit. Arnau s'enrogí, i va adonar-se intensament del cambrer | | com una dolorosa grapa ferrissa. ¿Quan es veuria lliure del record | acorador | del seu furt? No el turmentava el record dels primers manlleus que havia | | tràngol o, potser hauríem de dir, que hagi tornat a caure en una realitat | acoradora | . Ell n'ha salvat indubtablement la qui és ara la seva muller, la noia que | | Tot d'una em sento sol com mai no m'havia sentit en la vida, amb l' | acoradora | solitud de comprendre que no he donat res quan ho hauria pogut donar tot, | | es sort lo cor del hom pel dolor que no du un nom. La fretura | acoradora | de plorà'al germà imprecís sols se sent qualque | | no es possible sense la retirada... lluny d'aqueixes eternes disputes | acoradores | entre'ls Quixots y els Sanxos dels "ideals" en que'ls uns fan retret | | sense recursos per a defensar-se i abocats al foc i a la destrucció més | acoradora | . I tan més desoladora i trista quan el cop fatal procedia del pare que | | al procés per parelles, un per cada boca i sovint auxiliats per un | acorador | , una mena de manobre que entrava i acostava les feixines als fogaters. | | profunditat, la reverberació que ajuda a definir la bona poesia: «Un aire | acorador | » és una ironia superba, ja que com a ària o com a sensació recordada | | camp obert s'inundarà de sang i tot això que es veu serà un | acorador | . Príncep Eduard Sí, tirà, això és la prova del que |
|
