DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
acorador A 13 oc.
acorador M 2 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb acorador Freqüència total:  15 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

feia estar en silenci llargues estones, amb el cor oprimit, escoltant les acoradores dissorts dels dos enamorats, fins al final, en què Déu els torna a
allò que em temia". I tingué por per Mila i pel seu germà, i una pena acoradora li omplí l'ànima per ell. Ell pujà les escales amb presses. Veié la seva
un dia havia tingut noves de Sia, i ara Tino Costa portava també la pena acoradora i el remordiment de la darrera imatge de la desgraciada. Es sentia
amb lúgubres accents. Per què havia quedat només en peu aquella acoradora cançó? Per què aquell darrer vers repetit de la tornada havia estat
molts, bé oberts o bé dissimulats) per la canal de l'ironía o de la befa (acoradora, jassía que assumís l'aspecte de la simple facecia), més aviat que en una
tragué el portamonedes de la butxaca i el seu poc pes li fou un averany acorador. Va obrir-lo: buit. Arnau s'enrogí, i va adonar-se intensament del cambrer
com una dolorosa grapa ferrissa. ¿Quan es veuria lliure del record acorador del seu furt? No el turmentava el record dels primers manlleus que havia
tràngol o, potser hauríem de dir, que hagi tornat a caure en una realitat acoradora. Ell n'ha salvat indubtablement la qui és ara la seva muller, la noia que
Tot d'una em sento sol com mai no m'havia sentit en la vida, amb l'acoradora solitud de comprendre que no he donat res quan ho hauria pogut donar tot,
es sort lo cor del hom pel dolor que no du un nom. La fretura acoradora de plorà'al germà imprecís sols se sent qualque
no es possible sense la retirada... lluny d'aqueixes eternes disputes acoradores entre'ls Quixots y els Sanxos dels "ideals" en que'ls uns fan retret
sense recursos per a defensar-se i abocats al foc i a la destrucció més acoradora. I tan més desoladora i trista quan el cop fatal procedia del pare que
al procés per parelles, un per cada boca i sovint auxiliats per un acorador, una mena de manobre que entrava i acostava les feixines als fogaters.
profunditat, la reverberació que ajuda a definir la bona poesia: «Un aire acorador» és una ironia superba, ja que com a ària o com a sensació recordada
camp obert s'inundarà de sang i tot això que es veu serà un acorador. Príncep Eduard Sí, tirà, això és la prova del que