×
 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb acorruar |
Freqüència total: 19 |
CTILC1 |
| ens embrancàrem. Jo marxava quasi d'esma, seguint la processó, que s' | acorruava | per les ramblies sense desviar-se mai, en no ésser que li barrés el pas | | —"No minvareu dels vostres maons: la tasca del dia, al seu dia." I s' | acorruaren | devés Moisès i Aaró, els quals justament s'estaven a l'encontre llur, en | | la immensitat del Golf. Per bé que ara caldria que una ànima benefactora | acorrués | les multituds —aquestes beòcies i rutinàries multituds que se'n van pel | | gironina. Els carrers s'anaven emplenant de veus diverses que s' | acorruaven | envers les Rambles, les Rambles que, ben aviat, respirarien agre olor de | | sectors de l'opinió catalana, coaccionant-los amb llur autoritat o | acorruant | -los amb l'agulló patriòtic. La preponderància burgesa en tots els partits | | alegria les amagades fonts de muntanya, així com els caminois per on s' | acorrua | la fusta, i els arbres que ja m'eren coneguts, joves i escardalencs els | | de la gent de la capella, l'altra meytat, ja quasi bé asserenada, s' | acurruava | darrera'l tabernacle del Sant, dolsament aixecat sobre les espatlles de | | podia ser, que les bombes caiguessin a les boques del metro, on la gent s' | acorruava | , que així es farien més víctimes i s'atacaria més la moral de la | | Plora dels murs en el fosc espadat. De les canals s' | acorrua | en la sina. I raja enfora tan dòcil, que es veu, del barri | | els reporta. Els ho sol impedir un fet neutralitzador: si ells s'hi | acorruen | , també el despoblament de la muntanya catalana porta a les ciutats | | l'esmunyedissa del sol! A la dansa del molí s' | acorrua | l'aigua clara, però deixa el miralleig de la seva | | esgotada, i el silenci caigué en el camp com una fruita enorme. Encara s' | acorruaren | per l'esperit de Vives algunes imatges... Obrí els ulls i mirà Tarrés i | | un gran amor per les boirines tristes qui vers la posta s' | acorruen | com deliqüescents topacis y amethystes. II. | | Quan deixes la tosca resclosa dorment, callat t' | acorrues | com noi encongit y apenes traspues del llit | | la tremolor. De cabres, ovelles y crestats alhora s' | acorruen | per entre els espadats pacífiques remades. La polsaguera | | arrendat, ella gira la conversa més llestament que amb un cop d'aixada s' | acorrua | l'aigua cap a un altre solc, un tancar i obrir d'ulls. En sortint | | sol. La llum del sol que s'estavella. I el lent balanceig de dromedaris | acorruats | , amb fardells altíssims al damunt de la gepa o amb la creueta enlairada a | | I l'onagre, el pelicà, paratgívols d'allà enfora, s' | acorruen | , vénen prest, i l'aturen, si s'escapa, l'exquisida | | les teves mans grans ensabonant les meves i els rierols foscos que s' | acorruaven | al forat i després la tovallola estesa damunt dels teus braços i com |
|
